Últim examen del curs.

Ningú ho hauria dit, però el curs s'acaba, s'acaben les classes i s'acaben els exàmens. què ens falta, doncs? dir què entrara i com a l'últim examen. M'hi poso.

Llengua:

• Identificació de complements verbals.
• Substitució d'aquests complements pels pronoms normatius.
• Identificació de frases coordinades i els seus subtipus.
• Identificació de frases juxtaposades i la seva classificació.
• Identificació de frases subordinades i els seus subtipus (substantives, adjectives i adverbials).
• Correcció d'un text.

Literatura:

• Del Noucentisme, Josep Carner i les Avantguardes es poden preguntar qüestions similars a les que teniu al llibre: 9.4, 9.5, 9.6, 9.7, 9.17 i 9.18 que trobareu a les pàgines 268-270.
• De poesia pot sortir un o més dels poemes que hem fet a fi de fer-ne l'estudi mètric, localitzar figures, explicar contingut, definir paraules i tot el que hem anat fent sobre aquest gènere durant aquest temps.

Si a més voleu tenir una mica de puntuació extra a l'examen, podeu fer un text de màxim 7 línies on, sense cap falta d'ortografia, coherència, cohesió... expliqueu què destacaríeu d'aquest curs que, com tota la resta, ha passat volant.

Aquí, i com no pot ser d'una altra manera, teniu el meu:

Ahir érem setembre, començàvem el curs i m'aprenia els noms de tot de gent que no coneixia o que, com a màxim, coneixia dels passadissos. Avui som juny, ja sé com us dieu, a uns us conec més, a d'altres menys, uns em feu patir més que els altres, la majoria m'heu fet somriure en algun moment i, entremig, tota una gamma de sentiments que fa que ja sigueu un trosset de vida, de la meva vida. 

Us deixo l'enllaç on podreu trobar les fotos que vaig fer durant el viatge de final de curs: 

Final de curs

El projecte de recerca. Temes que es proposen des del departament de Llengua i Literatura catalanes.

Com ja sabeu per la tutoria, o no, cada Departament proposa uns quants temes que podeu triar a fi de fer el vostre Projecte de recerca. Aquí us deixo els nostres:

• Fem de booktubers

Si escolliu aquest projecte de recerca fareu el mateix que heu fet com a última expressió oral, però amb tots els llibres de lectura que  heu tingut aquest curs de totes les assignatures que us han posat lectures obligatòries.

De suport escrit haureu d'explicar com heu treballat, qui ha fet què, com us heu dividit les feines...

El treball final seria el vídeo on aconselleu o no aquestes lectures.

Podeu consultar: https://llenguacatalanailiteraturaicaria.blogspot.com/2019/03/3a-expressio-oral-com-fer-un.html

• L’art del monòleg

Si escolliu aquest projecte de recerca haureu de fer un un monòleg original que tracti algun tema d’actualitat amb la finalitat de fer-ne una crítica, d’informar o de divertir. 
De suport escrit haureu d'explicar com heu treballat, qui ha fet què, com us heu dividit les feines...
El treball final seria l’enregistrament d’aquest monòleg en suport videogràfic.

Podeu consultar:
https://es.wikihow.com/escribir-un-monólogo

https://blogs.cpnl.cat/cursosolot/files/2013/09/esquema_intervenció-oral.pdf

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/certificats_de_catala/arxius/guia_a3_cl_i_eo.pdf

https://www.amazon.es/Cómo-orquestar-comedia-Fuera campo/dp/8484282643/ref=sr_1_15?adgrpid=51652884170&hvadid=275359558312&hvdev=c&hvlocphy=9072457&hvnetw=g&hvpos=1o1&hvqmt=b&hvrand=15532722848292810105&hvtargid=kwd-303224554528&hydadcr=16127_1836811&keywords=libro+de+monologos&qid=1558028542&s=gateway&sr=8-15

(Aquí es poden trobar llibres que expliquen com fer un monòleg).

• Com escrivim i com hauríem d’escriure

DESCRIPCIÓ

Si escolliu aquest projecte de recerca haureu de partir de redaccions fetes durant el curs, que se us facilitaran i hi analitzareu els principals errors que es cometen des de la correcció fins a la coherència del text.

el suport escrit explicarà el procés del treball.

La presentació es farà a partir d'una entrada de blog tipus "Imperdonables"

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

Expressions escrites fetes per alumnes de 4t que es facilitaran.
https://llenguacatalanailiteraturaicaria.blogspot.com/2018/11/imperdonables-3-partir-de-la-primera.html

Llibre de text de 4t.

Llibre de text de 1r i 2n de batxillerat

L'oració composta (2). Les subordinades.

Com ja hem dit, les oracions subordinades són un tipus d'oracions compostes (formades per més d'un verb) que no tenen sentit complet si no apareixen amb la principal, ja que unes depenen de les altres. L'oració sencera s'anomenarà principal i dins d'ella en trobarem d'altres que exerciran diverses funcions de la primera. 

Les classifiquem en tres tipus que, a la vegada, es subdivideixen en altres subtipus:

• Les subordinades substantives: s'anomenen així perquè poden fer qualsevol de les funcions que pot fer un substantiu i, per tant, un sintagma nominal i un sintagma preposicional. Equivalen sempre a les expressions allò o això o a  aquest/a/es/s; o aquell/a/es/s, precedides o no de preposició.

• Subordinades adjectives: s'anomenen així perquè fan la funció que més fa l'adjectiu: de complement de nom. Moltes vegades són equivalents a un sol adjectiu. Com a complements de nom que són, acostumen a trobar-se darrere d'un nom que fa d'antecedent i que ha de ser el nom que és substituït pel pronom que les uneix. Es poden commutar o intercanviar per un adjectiu. 

• Subordinades adverbials: s'anomenen així perquè fan la funció que normalment fan els adverbis, CC, i, per tant, són equivalents a aquells amb què es corresponen: de temps (llavors); de lloc (aquí) de mode (així):

L'oració composta (1). Les coordinades. Amb una pregunta extra!!!

Com ja hem dit, les oracions són coordinades si les proposicions o frases que les formen són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant un nexe (conjuncions o locucions conjuntives).

• Per exemple: Vol que vinguis i creu que t'anirà bé.

Les dividim en els subtipus següents a partir del significat del nexe que duen (poden ser uns quants menys o uns quant més segons la gramàtica que consultem).

• copulatives: Sumen o uneixen. Nexes: i, ni. 
• continuatives: que al llibre apareixen amb les anteriors perquè, segons ell, "el valor additiu de la conjunció i es pot reforçar afegint-hi un adverbi (també...), un connector d'intensificació (a més a més...) o un de continuïtat (aleshores...)." Els nexes que poden dur són: doncs, a més a més (ademés és un castellanisme), d'altra banda, encara, també, fins i tot, a més...
• disjuntives: Presenten dos elements que s'exclouen, de manera que s'ha de triar entre un o l'altre. Nexes: o, o bé.
• explicatives: Que al llibre s'inclouen amb les disjuntives sota el pretext que "en algunes expressions, el nexe disjuntiu expressa que els termes coordinats són equivalents o sinònims" o, el que és el mateix: que els connectors fan una funció reformulativa que pretén tornar a dir allò que ja hem dit però amb unes altres paraules. Nexes: és a dir, o sigui, això és. 
• adversatives: Els elements es presenten en oposició, contrast o s'exclouen entre si (expressen contrarietat). Nexes: però, no obstant, tanmateix, sinó, sinó que.

Ara que teniu aclarit el tema de les coordinades, espero, i la diferència entre uns tipus i uns altres, podeu respondre de manera raonada i completa la pregunta següent?

Quina de les dues classificacions us sembla més lògica, la que subdivideix les coordinades en 5 subtipus o la que les subdivideix en 3? O potser us sembla que cap de les dues en té del tot i en proposaríeu una altra, que seria...

L'oració composta, introducció. (1)

Les oracions compostes

Definició: Una oració composta és aquella que està formada per dos o més verbs, la qual cosa vol dir que la componen dos o més proposicions o frases o oracions o estructures o clàusules de subjecte i predicat (que poden estar elidides)

Per exemple, si agafem aquestes tres frases:

(1) La meva mare ha llegit la nota de la professora.

(2) La meva mare ha escrit la resposta.

(3) He guardat la nota a la carpeta.

I formem una oració composta, podem fer-ho de tres maneres diferents, segons com establim les relacions entre elles: 

• Amb juxtaposicio, les unim mitjançant signes de puntuació: La meva mare ha llegit la nota de la professora, li ha escrit una resposta, jo l'he guardada a la carpeta. Poden ser independents entre elles, com les coordinades, o poden dependre unes de les altres, com les subordinades:
• Ens hem llevat, ens hem rentat, hem esmorzat, hem sortit rapidíssim. (C)
• No badis: cauràs! (S)
• Amb coordinació, les unim mitjançant conjuncions o locucions conjuntives i les frases, com hem avançat, són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen un sentit complet i independent respecte a les altres: La meva mare ha llegit la nota de la professora i li ha escrit una resposta.
• Amb subordinació, les unim amb una conjunció o locució conjuntiva i una de les frases, com hem avançat, funciona com a principal i/o independent, mentre l'altra, o les altres, en depenen: 
• li ha escrit una resposta que jo he guardat a la carpeta.

Tant de coordinades com de subordinades n'hi ha de diversos tipus. Començarem amb les primeres.

Definició dels diversos subgèneres textuals que hem fet.

Com ja us vaig dir també, i a fi de facilitar-vos la feina que per això estem;), us poso aquí les definicions dels diversos subgèneres textuals que hem treballat aquest curs:

El comentari crític, la recensió o la ressenya periodística.
Un comentari crític és un escrit breu amb el qual es descriu i valora el contingut d’un llibre, d’una pel·lícula, d’una obra de teatre, d’un concert, d’una exposició, d’una conferència o de qualsevol altra manifestació cultural o acadèmica.
En un comentari crític l’autor no només informa, sinó que dona una valoració o
punt de vista personal. Repetim: informa i, alhora, crea una opinió sobre una obra o esdeveniment cultural.
Malgrat que es tracta d’un text que permet força llibertat en la composició i redacció, podem establir-ne una estructura bàsica:
• Títol: capta l’atenció del lector. Apunta de manera atractiva el seu contingut.
• Introducció: contextualitza l’obra o l’esdeveniment: lloc i data de representació, públic al qual s’adreça, expectatives creades, tipus de producte, nom de l’autor o responsable, etc. També hi pot aparèixer algun element que capti l’interès del lector, una primera aproximació a l’opinió que es desenvolupa en el cos del text, una referència a l’actualitat de l’obra, etc.
• Cos: ha d’incloure la presentació dels elements característics de l’obra (o esdeveniment) i la valoració crítica que se’n fa. Es pot presentar de manera diferenciada el resum de l’obra i el comentari crític o bé, com és habitual, destacar i descriure els aspectes rellevants i significatius de l’obra alhora que es valoren de manera argumentada. Cal tenir en compte que l’objecte de la crítica (exposició, conferència, publicació, espectacle) modifica substancialment els elements que s’hi observen, descriuen i valoren. Es poden prendre com a referència per a l’anàlisi algun dels elements següents:

• contingut (argument, elements exposats, temes tractats), 
• parts i ordre en l’obra,
• particularitats i tipus de proposta amb relació al context cultural, 
• posada en escena,
• enfocament, 
• rigor del treball, 
• etc.

• Conclusió: paràgraf de tancament que sintetitza el punt de vista en relació a l’obra que s’ha desenvolupat en el cos de la ressenya. Pot fer èmfasi en l’interès del text o de l’esdeveniment. 
Font: http://blogs.uab.cat/itinerarissuperior/files/2014/07/SUP_estructura_ressenya_periodistica.pdf

La crònica.
Una crònica és un relat que informa sobre uns fets viscuts pel narrador en un espai de temps concret. Originàriament aquest gènere pertanyia a la historiografia. Actualment el cronista narra els esdeveniments dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d'interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o previsible. L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota, una declaració, un testimoni, etc.. També ha de tenir el suport gràfic de fotografies. Segons la seva finalitat pot ser:

• informativa: gènere propi del corresponsal o enviat especial. O:
• interpretativa: gènere vinculat a un cronista especialitzat que té la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels fets. Aquest tipus de cròniques se subdivideixen segons quina en sigui la temàtica. Les més característiques són:
•  la crònica negra, 
• l'esportiva, 
• la política, 
• la de societat,  
• la cultural,
• la de viatges,
• etc.

Nosaltres hem fet una crònica de viatge que

• NO és:
• Un fullet turístic, una mica més llarg.
• Ni una publicitat ben escrita sobre un hotel.
• Ni un munt d'adjectius previsibles (fantàstica, interessant, bonic...) al costat del nom de les coses que hem vist (la plaça del rei, Santa Maria del Mar...).
• i en canvi ÉS l'expressió escrita de la teva mirada sobre el que has vist i has conegut al costat dels que t'han acompanyat. Aquelles coses que de debò t'han cridat l'atenció destacades sobre aquelles que volien que et cridessin l'atenció. D'una crònica no se n'ha d'extreure només una imatge d'allò que has vist, sinó quines sensacions has viscut mentre ho veies.

Font: http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/periodi.htm

El text argumentatiu. 
El text argumentatiu té la funció de convèncer qui el llegeix o l'escolta i la seva estructura bàsica consta de tres parts:

1. Introducció, és la part que situa, enuncia el tema de què tractarà i dóna l'opinió de l'emissor a favor o en contra. 
2. Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf. 

L'emissor ha d'estar implicat en el missatge del text, cosa que ha de mostrar-se mitjançant l'ús de la primera persona.

I s'ha d'usar tota una sèrie de nexes a fi de:

• Introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc. 
• Expressar l'oposició: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc. 
• Expressar la causa: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.
• Expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència, conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona. 

Els recursos d'estil que s'utilitzen més en el text argumentatiu, són: 

1. les cometes: per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un títol o un motiu, o donar un to especial a una paraula. 
2. els guionets: per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar del to objectiu al subjectiu.
3. les citacions d'autoritats: frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i que tenen un caràcter d'afirmació categòrica. 
4. la interrogació retòrica afirmacions en forma de preguntes,a fi d'atreure l'interès del receptor i implicar-lo en el que s'afirma.

Font: https://blocs.xtec.cat/nurianews/2015/02/19/el-text-argumentatiu/

L’assaig.
L’assaig és un gènere literari en el qual l’autor presenta la seva visió personal d’un tema, a lectors no necessàriament especialitzats.
Tot i ser un gènere literari, actualment l’assaig pot aparèixer a la premsa (molts articles que es publiquen en els diaris constitueixen veritables assajos), encara que també es publiquen en llibres.
Les característiques definitòries de l’assaig literari són les següents:

• Des del punt de vista formal, l’extensió dels assajos és molt variable, encara que en el seu origen era un gènere que tenia tendència a la brevetat. Actualment, pot oscil·lar des de les línies de l’article periodístic fins a un llibre.
• Des del punt de vista del contingut, el tema de l’assaig pot ser qualsevol.
• Des del punt de vista de l’actitud de l’autor, el tema està presentat des d'una visió personal, amb subjectivisme. Per tant, l’assaig és un gènere que es presenta com un estudi en el qual predomina l’opinió subjectiva de l’autor que ha de presentar el tema de manera atraient, suggestiva i amena, per tal que interessi al lector. Així, mentre que un treball científic ha de caracteritzar-se per ser objectiu i per presentar unes conclusions demostrades i provades, en un assaig predomina la voluntat de suggerir, d’aportar un nou punt de vista.
• Des del punt de vista del receptor, com que s’adreça a un lector mitjanament culte i no especialitzat s’ha de caracteritzar per la senzillesa en l’exposició i per l’amenitat que provoquin el seu interès. 
• D’altra banda, l’assaig ha de tenir molt en compte la cura i la correcció en l’expressió, així com, de vegades, l’ús de recursos propis del llenguatge literari, i és aquesta la raó per la qual es considera un gènere literari.

No té una estructura definida, es caracteritza per la màxima llibertat en aquest aspecte i està obert a qualsevol organització estructural, no ha de seguir unes pautes establertes. No obstant, hi ha alguns elements que el caracteritzen des dels seus orígens: 

• presència d’anècdotes, 
• digressions, 
• l’avanç de l’exposició temàtica per mitjà de l’associació d’idees, 
• etc,

En el gènere literari de l’assaig es combinen dues tipologies textuals: 

• l’exposició: tipologia textual o tipus de discurs que té com a finalitat presentar una determinada informació sobre un tema qualsevol per tal que sigui coneguda i compresa pels lectors, amb ordre, precisió, claredat i objectivitat. S’ofereix als lectors una informació que es considera necessària per a la comprensió del tema. I:
• l’argumentació: que té com a objectiu convèncer els receptors de l’opinió que presenta l’autor per mitjà de raons o d'arguments. Es caracteritza perquè, a fi de defensar l’opinió o opinions de l’autor, no s'ha de basar en dades experimentals, sinó en raons acceptables des d’un punt de vista lògic. El resultat de l’argumentació pot ser no convincent per a alguns lectors, per tant, pot ser motiu de polèmica i discussió. Els elements fonamentals de l’argumentació són tres:
• La tesi, que és la idea que defensa l’autor. Aquesta tesi pot aparèixer al principi de l’argumentació o al final, com a resultat del raonament. En el primer cas, el text respon a una estructura deductiva, mentre que en el segon, parlaríem d’una estructura inductiva.
• El cos de l’argumentació, format per un conjunt de raonaments o arguments, que desenvolupen, reafirmen o rebutgen la idea o tesi.
• La conclusió o resultat de la reflexió de l'autor.

Font: https://enpaper.files.wordpress.com/2015/02/lassaig-literari.pdf

El conte:

Un conte és una narració basada en la realitat o la imaginació, breu i generalment escrita en prosa. 
Com a gènere literari, té les seves pròpies característiques: presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. 
Té un origen remot tant oral com escrit.

El conte literari (que no és l'únic, però sí que és el que ens interessa) es distingeix d'altres formes narratives, com la novel·la, bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, per bé que els límits no en són exactes). 
Julio Cortázar el defineix pel seu efecte: el conte ha de tenir un efecte únic, mentre que la novel·la en pot produir o tenir més d'un.
Ofereix, en la seva estructura sintètica, una gran intensitat en la trama. Cal que l'autor domini els registres, l'argument, els personatges i tots els aspectes de la creació, ja que en la síntesi és més fàcil d'advertir-hi els errors; per tant, el gènere demana molta atenció per part de l'escriptor. 
Característiques:

• Un conte no és una anècdota, un conte explica una història, de manera molt condensada, sense espai per a fer dissertacions diverses.
• Com que és curt, no acostuma a explicar una història complexa: ha de tenir pocs personatges, pocs espais, poc temps transcorregut.
• No ha d'explicar, ha de mostrar, el lector ha de veure com són les coses a partir de l'exposició directa, no de l'explicació de l'autor. Moltes coses s'han de suggerir i prou. El lector no ho ha de tenir tot mastegat, ha de deixar-se dur pel conte i entendre què hi passa i què vol dir el que hi passa.
• Ha de ser fidel a una estructura: plantejament, nus, desenllaç o qualsevol altra.
• Cada frase, cada paraula, té un valor, diuen que si surt un clau a un conte és perquè al final el protagonista l'ha d'utilitzar per penjar-s'hi. No hi pot haver informacions supèrflues, totes han de tenir una funció. Tot allò que no cal, s'ha d'eliminar.
• Ha de ser tan important el inici com el final. 
• El conte ha de tenir una finalitat. Quan el conte s'acaba, el lector ha d'haver après, reflexionat... alguna cosa.
• El títol ha de ser significatiu, ha de suggerir, ha d'intrigar, ha d'ajudar a entendre el conte... no pot ser neutre.
• Un conte gairebé sempre explica dues històries diferents: la que podem resumir explicant-ne l'argument i la que aquest argument exemplifica. Potser alguns lectors es quedaran només amb la primera història, però l'escriptor ha de tenir molt clar de què vol parlar quan escriu el conte.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Conte i

I fins aquí, heu de saber-vos tot això de memòria? NOOOOOO, heu de saber-ho sintetitzar i, al'examen, explicar-hi només allò essencial. 

Atenció!! Pregunta extra.

Com ja us vaig dir, entre abans d'ahir i avui havia de publicar una pregunta extra a fi que poguéssiu augmentar una mica la puntuació d'algun dels exàmens d'aquesta avaluació.

• Normes a seguir: 
• La pregunta es publica avui.
• Podeu aconseguir com a màxim un punt extra.
• Optareu a puntuació els cinc primers de cada classe que responguin, a partir de les 15,59h del dijous 2 de maig, pel canal que decideixin excepte per Instagram o messenger, que no me'l miro gaire. O sigui, i resumint, per whatsapp o per correu electrònic.
• Tindreu puntuació si la resposta és, òbviament, correcta.
• No us comunicaré la puntuació fins que es tanqui la convocatòria que serà, exactament, el divendres 3 de maig a les 16h.
• Pregunta:

A l'entrada http://llenguacatalanailiteraturaicaria.blogspot.com/2019/03/5a-redaccio-1a-de-la-tercera-avaluacio.html teniu les instruccions perescriure correctament un conte i, a continuació, un conte queva escriure una servidora.

Si el rellegiu veureu que, sobretot a la segona part, hi ha informacions que a un conte no haurien d'aparèixer, sobretot, perquè no acompleixen el punt sis, que diu això:

"Cada frase, cada paraula, té un valor, diuen que si surt un clau a un conte és perquè al final el protagonista l'ha d'utilitzar per penjar-s'hi. No  hi pot haver informacions supèrflues, totes han de tenir una funció. Tot allò que no cal, s'ha d'eliminar."

Trieu-ne tres i justifiqueu-les.

Us en poso una com a exemple, perquè veieu com s'ha de fer. Queda entès que aquesta una no la podeu utilitzar:

I les ecografies ens van anar donant les respostes: idèntics, un nen i una nena.

No crec que aquesta informació sigui o hagi de ser rellevant, de què ens serveix saber que cada germà pertany a un gènere diferent? La història, segons com la interpreto, no va de gèneres, sinó del fet de "voler ser únic, el millor".

Alumne pensant la resposta correcta.

Aprofito també per deixar-vos les dates més importants que hem anat fixant:

• Examen de la 3a avaluació: 4t C i 4t A el dimarts 7 de maig. 4t B i 4t D el dijous 9 de maig.
• 5a redacció: com que als de 4t D els la vaig posar més tard, consideraré que està lliurada a temps qualsevol redacció que rebi fins el diumenge 12 de maig.
• Expressió oral: l'últim dia per donar-la serà l'11 de juny que és també l'últim dia de classe. Aconsello a tothom que faci el treball de booktrailer o booktuber quan acabi de "llegir" el llibre que ha quedat que llegiria. Si algú no té llibre i en vol algun del Departament de llengua catalana, pot dir-m'ho i quedarem perquè li'n deixi algun.