Literatura Catalana 2: L'Edat Mitjana, els inicis de la literatura en llengua romànica.

LA LITERATURA A L’EDAT MITJANA

L'EDAT MITJANA A EUROPA

Habitualment se sol dir que l'Edat Mitjana, o Època Medieval, va de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476) fins a l’ocupació de Constantinoble pels turcs (1453). Per tant, comprèn gairebé deu segles, és l'època més llarga de la nostra història, i conté èpoques històriques i literàries ben diferents.

Tradicionalment la dividim en dos grans períodes:

1. L‘Alta Edat Mitjana (s. VI-XII): quan es van formant les primeres llengües romàniques, mentre el llatí conserva el monopoli de la llengua escrita. Artísticament és l'època del romànic. Culturalment, el centre més important el trobem a la Cort de Carlemany.
2. La baixa Edat Mitjana (S. XIII-XV): durant la qual hi haurà l’accés lent de les llengües romàniques a l’escriptura. Arquitectònicament correspon al gòtic. Culturalment s'ha de destacar que, durant aquest període, es construeixen les primeres Universitats, les ciutats creixen, apareix l'economia monetària i continuen les croades i els pelegrinatges que suposen, entre moltes altres coses, el coneixement d'altres cultures.

La primera al·lusió a les llengües romàniques és del segle IX, apareix en una disposició d'un concili (el de Tours 813) on es demana als bisbes que les homilies es tradueixin a la llengua "rústega". Això i l'estudi dels textos llatins de l'època, fa creure que es van formar entre el segle VI i el VIII.

Per què són llengües diferents?

a. Perquè cada territori tenia una llengua parlada diferent i que va influenciar el llatí que es va anar adoptant.

b. Perquè els pobladors que venien de l'Imperi no tenien un llatí uniforme, no parlaven tots igual.

c. Perquè els invasors de l'Imperi, els bàrbars, parlaven diferents llengües i quan van adoptar el llatí aquest rebé influències diverses.

d. Perquè sense Imperi no hi ha unitat cultural.

Si al segle IX ja hi havia llengües romàniques, per què no passen a l'escriptura de manera habitual fins al segle XIII? 

Doncs perquè:

• La literatura compta bàsicament  amb un públic oient (la gent que sap de lletres és poquíssima, Carlemany mateix firmava els documents amb una creu), per tant, hi ha unes persones que expliquen històries i la resta els escolta.
• Aquests narradors que diuen, no llegeixen, davant d’un auditori, tant si reciten de memòria com si parteixen d'un original escrit en llatí, actuen com a intèrprets i adapten les històries de forma entenedora, de manera “vulgar”, al seu públic oïdor.
  
• Encara que tothom parla d’una determinada manera, ningú no sent la urgència d’escriure-hi, bàsicament perquè els que escriuen, que ja hem dit que són una minoria, estan acostumats a fer-ho en llatí i la resta ja ho escolten en vulgar.
• Fins als canvis socials del S.XII: les ciutats creixen, apareix una societat mercantil..., que impliquen un creixement sensible del públic lector, no es modificarà aquesta situació.

Pel que fa als territoris on es va desenvolupar el català, a l'època eren sota el domini franc o sarraí: 

1. El que es coneix com a Catalunya Vella (fixeu-vos en el mapa) era un comtat que depenia dels francs. Guifré el Pilós o Pelós (s. IX) aconseguí que fos hereditari i quedés en mans catalanes. La llegenda, a més, li atribueix la creació de la bandera catalana.
   
2. El que es coneix com a Catalunya Nova era en mans dels sarraïns i passà a influència cristiana cap a meitat del segle XII.
3. Els territoris de València i Mallorca foren conquerits als sarraïns pels cristians durant el regnat de Jaume I. (s. XIII), quan la llengua ja havia arribat a l'escriptura.

I com era la societat medieval?
L’església, la noblesa i el poble són els tres grans estaments socials de l’època medieval i estan lligats entre si per creences religioses i per juraments de fidelitat.    
Normalment, la societat medieval es representa amb una piràmide que deveu haver vist, segurament, als vostres llibres d'Història, semblant a aquesta:

  Estava composada per:

- El Clergat (oratores): alt clero i monjos i monges, que produïen, sobretot, una literatura doctrinal que tenia com a finalitat fer bons cristians.

- Els Guerrers (bellatores): el rei, l'alta noblesa i els cavallers, pares de l'anomenada literatura cavalleresca, que tenia com a finalitat aconseguir l'admiració pels poderosos i el prestigi de les gestes militars.

- Els Camperols (laboratores): artesans, pagesos, llenyataires, pastors i serfs, teòrics productors de la literatura popular, que tenia com a finalitat entretenir i ensenyar el poble.

Segons aquesta divisió social: els laboratores tenen com a missió alimentar-se i alimentar la resta a la qual, a més, ha d'obeir; els oratores han de resar perquè la humanitat aconsegueixi la salvació i els bellatores han de defensar els altres dos estaments de possibles atacs externs. L'època era plena d'amenaces de pobles hostils (pel sud tenien els sarraïns, pel nordoest els normands i per l'est els pobles d'origen asiàtic). 
A canvi de les oracions i de la participació a les guerres, tant els segons com els tercers aconsegueixen terres (en un moment on aquesta és l'única font de riquesa), immunitats i privilegis; també compartiran les ànsies pel poder total, tant el terrenal com l'espiritual, cosa que comportarà enfrontaments constants entre ells. Només es posaran d’acord en el manteniment del tercer estat a la base de la piràmide. 

A canvi de l'obediència, els laboratores viuen a recer de monestirs i castells, lliurats a les dures feines agrícoles i subjugats al poder dels senyors. Davant la vida, tenen una actitud apocalíptica, resignada o irònica ja que els ofereix ben poques possibilitats de millora material o de benestar, treballen constantment enmig de guerres i epidèmies que els maten. L'esperança de vida era d'uns trenta anys, viuen, doncs, molt més ràpid que nosaltres. 

LA LITERATURA MEDIEVAL

L’interès primordial de tota la literatura medieval és sempre moral i doctrinal, té, doncs, una funció alliçonadora, a manca d'ensenyaments de cap tipus, la literatura forneix la societat de models de conducta, és la que ensenya les normes i els coneixements de l'època, moltes vegades de forma al.legòrica.

Curiosament per a nosaltres que la trobem una virtut de qualsevol obra creativa, l’originalitat té escassa importància, de fet, gairebé és considerada un defecte, cosa que fa que molts dels llibres que hem conservat d'aquesta època es presentin com una traducció. 

Durant l’Edat Mitjana triomfen les llengües que anomenaven vulgars, sense tradició, sense escriptura, sense relleu acadèmic, que es forgen al carrer, i que, des de l’oralitat, acabaran essent llengües de prestigi. Per tant, les literatures medievals suposen el triomf de la llengua popular en oposició a la llengua llatina, de prestigi, dels clergues monàstics. 

Però com es crea el prestigi de les llengües vulgars? Com es difon? 

Com que la medieval és una cultura visual i oral, bàsicament, es prestigiarà a partir dels joglars que la duran a la Cort. 

Els joglars eren persones d’extracció humil, nòmades, no gaire respectats socialment, sense formació intel·lectual i que es dedicaven a la representació o la recitació d'històries, a la interpretació de poemes o cançons, a divulgar notícies, a empassar-se sabres, a fer jocs de mans, titelles, acrobàcies… qualsevol cosa que pogués divertir a qualsevol tipus de públic de l'època. 

De les places populars van passar a les Corts on eren acollits amb alegria pel que representaven de distracció. D'aquesta manera, els nobles van començar a trobar natural que les històries, els poemes, les notícies es diguessin en vulgar i van acabar adoptant-la per aquests usos, cosa que va fer desaparèixer el llatí en aquests àmbits. 

  

Els primers textos escrits en llengua vulgar catalana (o, si més no, els més antics conservats) són:

1. El Forum Iudicum, la traducció d'un codi de lleis visigòtic, de mitjans del XII. (poder polític)
2. Les homilies d’Organyà, traducció d'uns sermons, de finals del s. XII. (poder eclesiàstic)

Els pròpiament literaris apareixeran just després, amb la particularitat que els poètics s'escriuran en provençal fins que aparegui Ausiàs March.

Literatura catalana 1. Els orígens. (fins al segle XII)

Abans de començar amb el naixement de la literatura en català, reflexionarem una mica sobre l'aparició del fet literari en la cultura humana. De fet, de totes les coses que ens diferencien dels animals una de les que podem destacar és aquesta: els humans som els únics que tenim literatura.

Hi ha molts que pensen que la literatura comença en el mateix moment que les persones adquireixen la parla, observen el seu voltant i tenen necessitat d'explicar coses i d'explicar-se als altres.

Segurament, les primeres obres literàries van ser el mites, que són els relats fabulosos que mitjançant déus i herois expliquen els orígens d'un poble, d'un fenomen atmosfèric, d'una malaltia, d'un concepte religiós, ètic, filosòfic... en resum, de tot allò que aquells humans no podien explicar de cap altra manera, d'una manera simbòlica.

Nosaltres pertanyem a l'anomenat món occidental o Occident,  terme ambigu que vam començar a utilitzar nosaltres mateixos per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, contraposades a les cultures d'Orient. No podem dir, però, que el món occidental és un bloc monolític, dins d'ell hi ha moltes cultures, idiomes, religions, polítiques i diferències econòmiques, a més canvia al llarg del temps i rep influències d'altres cultures no occidentals.

Per què es diu que el terme occidental és ambigu?

Com a part d'aquesta cultura occidental, conservem algun dels nostres mites fundacionals i, encara ara, hi ha força gent que s'explica moltes coses a través d'ells. Com a exemple podríem pensar en La bíblia, el llibre sagrat dels cristians. 

Hereus dels mites ho són els contes o rondalles i les llegendes. Repassarem les característiques de cada gènere:

• Mites:  es refereixen a un temps i a un personatge considerats sagrats (déus amb multitud d'aparences possibles i fenòmens naturals); són atemporals, es consideren veritables i actuen com a exemples a seguir. 
• Llegendes: presenten el relat com a verídic; tenen una localització concreta en l'espai i/o en el temps; i el personatge protagonista està caracteritzat. Generalment la llegenda està lligada a un espai determinat i a la història de les persones que l'habiten. Sobre aquest espai, l'imaginari col·lectiu basteix una història llegendària que reinterpreta la peripècia de la comunitat, els costums i/o les creences. Malgrat que la història que explica no sigui certa el que sí que és cert és allò que vol dir, el missatge que ens comunica. Sovint tenen o han tingut una funcionalitat política i/o social, no són únicament un entreteniment. Qui les escolta en fa una lectura afectiva que el vincula a un espai, a una realitat històrica, a una comunitat concreta. 

• Rondalles o contes: són narracions anònimes en prosa, que es transmeten de generació en generació de forma oral, de fets que es presenten com a imaginaris. Les rondalles són universals en el sentit que els seus trets essencials es retroben amb poques variacions pràcticament a totes les cultures i alhora són profundament locals, perquè s’adapten a les característiques específiques de cada comunitat que les narra. De la combinació d’aquests dos aspectes –universalisme i localisme- es deriva la seva funcionalitat i, com a conseqüència d’aquesta funcionalitat, la seva pervivència. Les rondalles essencialment transmeten valors. En un nivell profund transmeten valors de caràcter universal, ensenyaments morals comunament acceptats i en un nivell més superficial, sovint transmeten normes de conducta pròpies d’una determinada comunitat. Però sempre ho fan d’una manera literàriament atractiva, engrescadora, plaent per a qui les escolta o les llegeix, sense feixugues i explícites consideracions morals. Probablement aquesta és una de les claus de la seva acceptació, del seu èxit a través dels segles i dels territoris. 
  

Normalment distingim entre els tres de la manera següent:

- Si la narració és considerada per narrador i oient com una ficció atemporal i sense vinculacions geogràfiques conegudes (hi havia una vegada…, en un país molt llunyà…), és una rondalla o un conte.

- Si es situa en un plànol màgic-religiós, és un mite.

- I, si es situa en un plànol històric-local, és una llegenda.

En les èpoques més llunyanes de la nostra civilització, la llengua catalana no s'emprava en la literatura, en quines llengües creus que tenim les nostres arrels literàries i per què?

I fins aquí aquesta unitat. Ara uns quants textos, llegirem un mite, una llegenda i una rondalla per acabar d'aclarir-ne les semblances i les diferències. També llegirem dues actualitzacions d'aquesta rondalla, la de Roald Dhal i la de Quim Monzó.

Curs 2017-2018. Criteris d'avaluació.

I ara arribem a les qüestions més concretes, les que fan referència a aquesta assignatura i a aquest curs, 4t d'ESO que, com ja sabeu, és l'últim de l'ensenyament obligatori.

Primer unes puntualitzacions sobre aquesta qüestió:

• Com ja sabeu, l'ensenyament és obligatori fins que teniu 16 anys, no fins que aproveu el 4t d'ESO, cosa que vol dir que, els que ja els tenen fets, si n'hi ha algun, estan estudiant de manera voluntària. Ningú, bé, potser els pares sí, pèrò legalment, ningú us està fent estudiar.
• Amb tot, i de manera personal, crec que és molt important que tingueu la certificació segons la qual heu superat 4t d'ESO i penso que heu de tenir clar que, si voleu fer estudis de grau mig, a l'hora de fer la matrícula, se us ordenarà per nota mitjana de quart. També va bé tenir una bona nota mitjana si voleu anar a fer el batxillerat artístic a algun altre centre. És trist, almenys així ho trobo, però aquests són els únics motius que poden fer important la nota mitjana de 4t. Si voleu fer batxillerat, només heu de tenir el curs superat, la nota us pot servir a vosaltres, però no té cap altra utilitat.
  

Ara ja anem a les coses que es puntuaran i com. 
Primer hem de tenir clar què estudiarem i/o farem durant l'assignatura i quin valor tindrà cada cosa:

•   Llegirem tres llibres que s'avaluaran:

1. Els avantatges de ser un marginat d'Stephen Chbosky, traducció de Marta Pera Cucurell, editorial Sembra llibres.
2. La pell freda de Albert Sánchez Piñol, editorial La Campana.
3. Ma Rosa d'Àngel Guimerà, editorial Grup 62.   

Recordeu que aquests llibres podeu comprar-los en versió paper a qualsevol llibreria; que podeu comprar-los de segona mà a qualsevol de les plataformes de segona mà que existeixen; que, concretament el segon, va ser lectura obligatòria el curs passat, cosa que vol dir que força alumnes de primer de batxillerat el tindran; que, pel que fa al tercer, hi ha un munt d'altres editorials que l'han publicat i que totes les versions són correctes, per tant, si el teniu per casa, podeu dur aquell i no el que us he posat jo; que tant el segon com el tercer tenen versió digital; que el primer té una versió fílmica que, com totes, no és exactament igual que la impresa; i que de tots hi ha uns cinc exemplars a la biblioteca del centre.

Cada lectura correspon a un trimestre i estan posades en ordre. La lectura la fareu a casa i de manera individual, a classe dedicarem una hora, màxim dues, a parlar-ne i a resoldre dubtes si n'hi ha. Avaluarem els llibres de la manera que se us indicarà a l'inici del trimestre. I seran un 20% de la nota de cada avaluació.   

• Farem una expressió oral, un parell, màxim tres expressions escrites per avaluació i un parell, màxim tres dictats. 

1. L'expressió oral també s'anunciarà a l'inici de l'avaluació. Llavors es concretarà la manera de presentar-la: de manera presencial, enregistrada o audiovisual.  
2. Les expressions escrites seran breus, d'unes setanta-cinc paraules, i s'aniran anunciant al bloc.
3. Dels dictats, en recolliré o n'he de recollir un per persona i avaluació, a fi que tots tingueu una nota.

Aquestes activitats seran un 10% de la nota de cada avaluació.

• Farem un breu recorregut per la història de la literatura catalana. Si mireu el llibre, us adonareu que comença al segle XIX i, òbviament, la literatura catalana va començar abans. Com que el curs passat no en vau fer, aquest la iniciarem a l'època que va començar i allò que no teniu al llibre es publicarà aquí.
• També repassarem, o veurem per primera vegada, la morfosintaxi bàsica de la llengua i la tipologia textual, que al llibre es troben del Bloc 1 al Bolc 7 als apartats Textos; Les propietats del text i Morfosintaxi.

Les notes que tingueu en aquest apartat seran un 60% de la nota d'avaluació.

El 10% de nota restant serà el que avaluarà l'actitud.

Com que tenim tres classes a la setmana, en fixarem una per a la literatura, una altra per a la llengua i la tercera per a la tipologia textual, però amb flexibilitat, si el dia a dia ens demana canviar alguna d'aquestes coses, ho farem.

Pel que fa a les normes d'actuació a la classe, vull puntualitzar:

1. Obligatòriament, i si no s'explicita el contrari, heu de dur el llibre de text, n'hi ha d'haver un exemplar a cada dues taules com a mínim, si és el vostre o el d'un company m'és indiferent, però no podeu ser a classe sense aquest exemplar davant. Si davant teniu un exemplar d'un altre llibre de text, us el confiscaré i no us el retornaré fins al pròxim dia de classe.
2. No és necessari que dugueu una llibreta específica per a la matèria, els apunts i els exercicis són vostres, vosaltres els heu de gestionar, perquè ja sou grans i la manera com ho feu és o ha de ser personal. No controlaré si heu fet o no els deures i tampoc demanaré dossier, però sí que heu d'estar atents quan corregiu i respondre amb correcció quan se us pregunti. Si en el moment que heu de respondre us heu "perdut" tindreu un negatiu.
3. No trobo malament que algú mastegui xiclet sempre que no faci globus o similars i que quan hagi de parlar se'l tregui de la boca.
4. Per a fer els dictats i les expressions escrites podeu utilitzar fulls de reutilització, de fet jo ho prefereixo, sóc una neuròtica de l'estalvi de paper i aquesta és la meva manera de fer-ho aquí, jo en duré sempre i sempre me'n podeu demanar uns quants, també en podeu utilitzar de vostres. Prefereixo els fulls blancs que els quadriculats, i això ja és una qüestió més particular: llegeixo i entenc molt millor en fulls blancs.  
   
5. Pel que fa als mòbils, si no el dueu en silenci i us sona o veig que l'esteu utilitzant sense el meu permís, me'l quedaré i l'haureu de recuperar tal i com està estipulat al centre. Si us dono permís explícit per emprar-lo, llavors no hi ha cap problema.    

D'exàmens en farem dos com a mínim, cada avaluació i pel que fa a les normes en el moment de fer-los, vull puntualitzar:

1. Que a causa d'aquesta mania a emprar fulls reutilitzats, són els que duc als exàmens per si heu d'escriure alguna cosa.
2. Que abans de cada prova faig una entrada al blog on explico quina estructura tindrà i una classe abans es poden preguntar coses que no han quedat prou clares.  
3. Que intentaré fer els controls a l'aula gran. Heu d'anar-hi, deixar tot allò que dueu a l'entrada de la sala i deixar els mòbils a la capsa que duré per posar-los o a la motxilla, si veig algú amb un mòbil mentre fa l'examen, encara que només miri l'hora, se li invalidarà i tindrà un 0 de nota.
4. Que la tipologia de les preguntes serà variada: alternaré les de redacció breu, amb les de resposta múltiple i, en exàmens alterns, hi haurà expressió escrita i dictat.    
5. Que les faltes us baixaran puntuació, una dècima per falta i un màxim de dos punts per examen.  

 

Jo diria que no m'he deixat res del que volia dir-vos. Ara ja estem preparats per entrar en matèria.