Sembla que els temes de varietat textual estan explicats més al quadernet que acompanya el llibre que no pas al llibre, sembla també que no tothom té aquest quadernet, per aquest motiu, a part de compartir el text pel google-suite i projectar-lo a classe, us els anirem deixant aquí.
Les varietats i els registres de la llengua.
1. Una llengua: un sistema flexible i dinàmic.
Una llengua no és un sistema gramatical rígid i estàtic, sinó flexible i dinàmic. És flexible perquè ofereix alternatives per adequar el missatge a cada situació comunicativa. És dinàmic perquè es troba en estat de canvi permanent, per tal com és un organisme viu que està en interacció constant amb l’entorn. És per això que les llengües són internament molt variades.
2. Les varietats de la llengua.
Una llengua es regeix per un sistema de regles i un vocabulari, amb variants segons l’espai geogràfic (els anomenats dialectes
geogràfics), els grups generacionals (els anomenats dialectes temporals), els grups socials (els anomenats dialectes socials) o les
diferents situacions comunicatives (les anomenades varietats funcionals o registres).
• Els dialectes geogràfics (o geolectes) són les diferents modalitats amb què s’expressen els parlants en el territori on es parla la llengua. Les diferències que presenten els dialectes geogràfics no dificulten la comunicació entre els parlants de la mateixa llengua. Comprovem-ho llegint el fragment següent de la Paràbola del Fill Pròdig, que s’ha adaptat perquè reflecteixi la pronúncia de cada parlar.
Dialecte valencià
Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: –Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que
puga anar-me’n a vore món. Partixca els seus béns i done’m lo que’m toque.
–Ai, fill meu -va dir el pare–, com vullgues, eres un roín i seràs
castigat. I después va ubrir un ca(i)xó, va partir els seus béns i va fer dos parts.
Dialecte balear
Un homo domés tenia dos fiis. Et mé(s) tjove va dí (a) son pare:
–Ja’s hora que sigui’s meu propi amo i que tengui dobbés; és
necessari que m’n pugui (a)ná i veure món. Partiu es vostros béns i
donau-me lo que me toqui.
–Ai, fii meu -va dí son pare–, com vulguis; ets un dolent i seràs castigat. I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí e(s) tseu(s) béns i en va fé dues pars.
Joan Veny: Els parlars catalans (Text adaptat).
Recorda
Els principals dialectes geogràfics que formen el domini lingüístic de la llengua catalana són el nord-occidental (a la Franja de Ponent a
l’Aragó, a la Catalunya nord-occidental i al Principat d’Andorra), el
central (a la Catalunya central i de l’est), el rossellonès (a la Catalunya nord a França), el balear (a les Illes Balears), el valencià (a la major part del País Valencià) i l’alguerès (a la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya).
La suma de tots els dialectes geogràfics formen la llengua, de manera que, en realitat, no parlem la llengua en sentit abstracte, sinó que en funció d’on som o d’on vivim parlem un dialecte o un altre. És per això que no hi ha cap dialecte que sigui millor o pitjor que la resta.
• Els dialectes temporals (o cronolectes) són les diferents maneres de parlar de cada època o de cada generació. Les varietats històriques i generacionals són el resultat del pas del temps, que ha produït canvis en la llengua més o menys importants. Comprovem-ho comparant aquests dos exemples:
Català del segle XV
–Puix som concordes, e jo accepte la batalla per Tirant, par-me que
siam concordes e no discordes.
–E jo só molt content –dix lo rei d’armes– que siau concordes. Anem per haver les armes e tot açò que menester haveu ans que vinga la nit.
Català del segle XXI
–Com que ens hem posat d’acord, i jo accepto la batalla proposada per Tirant, em sembla que estem d’acord i no en desacord.
–I jo m’alegro –va dir el rei d’armes– que estigueu d’acord. Anem a aconseguir les armes i tot allò que us calgui abans que no es faci de nit.
Joanot Martorell:Tirant lo Blanch(versió actualitzada d’Isabel Grifoll).
També podem observar les varietats temporals en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de les generacions joves i la de les generacions de molta edat.
• Els dialectes socials (o sociolectes) són les diferents maneres de parlar de determinats grups socials que formen una societat. Un dels exemples més clars de dialecte social és l’argot de l’ètnia gitana, una varietat social pròpia amb la qual s’identifiquen. Observem-ho en un fragment teatral que reprodueix la parla dels gitanos a principis del segle xx, en què els personatges barregen paraules provinents del caló, la llengua gitana que s’havia parlat al nostre país.
Varietat social: la parla dels gitanos catalans.
El Cigaleta: Ai! Ni mai que la meva gent fos com la vostra!
La Xivet: Ah! Sí? I doncs, per què em cameles?
El Cigaleta: Perquè una flor fa bonic encara que siga enmig d’un femer.
El Saloma: Aixís te puguis halar una pul, que la nostra gent és ben honrada.
Als nostres no els treuen per lladres.
El Cigaleta: Això d’honrats, jo no puc pas dir-ho.
La Xivet: I per què no pots dir-ho?
El Cigaleta: Hi ha coses que fan vergonya tornar-les a dir.
La Xivet: El dimoni se’t pugui menjar el fetge!
El Cigaleta: Per tu va, ja que garibeles tant!
El Saloma: Mira ben bé el que dius, perquè d’un cop de cat et rompré el garó!
Juli Vallmitjana: Els Zin-Calós, dins el llibre Teatre.
Vocabularicamelar v. tr. Intentar
seduir algú amb engany.
halar v. tr. Menjar.
pul f. Porqueria.
garibelar v. intr. maleir.
cat m. bastó.
garó m. cap.
Sabies que...? Hi ha mots procedents dels argots que han penetrat en la parla col·loquial, com ara:
calers (diners), guripa (agent de policia), la bòfia (la policia), dinyar-la o palmar-la (morir-se), clissar o guipar (veure), endinyar (donar, clavar), pispar (robar), clapar (dormir); paio (home), pencar (treballar), etc.
L’argot també fa referència a la llengua col·loquial d’algunes
professions o activitats. Els metges, per exemple, utilitzen un argot quan parlen d’una eco, d’una peri o d’una placa, però fan servir el llenguatge tècnic quan diuen ecografia, anestèsia epidural o radiografia.
D’altra banda, la classe social permet distingir unes varietats populars d’unes varietats diguem-ne d’elit: no parlen igual els botiguers que els empresaris de les grans corporacions, encara que tots tractin del comerç.
3. Els registres: varietats funcionals de la llengua
Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups socials, els registres es vinculen a les diferents maneres d’usar la llengua en funció de la situació comunicativa. És evident que no parlem igual amb els amics al carrer que quan el professor o la professora ens demana que exposem un tema a classe: són dues situacions comunicatives diferents que ens exigeixen l’ús de varietats lingüístiques també diferents.
De les varietats lingüístiques associades a la situació comunicativa, en diem registres o varietats funcionals de la llengua. Els registres es defineixen a partir de quatre factors: el grau d’especialització, el canal de comunicació, la intencionalitat i el nivell de formalitat.
• El grau d’especialització: Cada tema pot ser tractat de manera general o de manera especialitzada.
Per exemple, si tractem un mal de coll d’una manera general li direm així: mal de coll; si el tractem dins el camp de l’especialitat mèdica, llavors haurem de distingir si és una faringitis o bé una amigdalitis. En aquest cas, parlem d’un registre especialitzat perquè adoptem un vocabulari més específic, amb termes propis de l’especialitat mèdica, i un llenguatge més precís i elaborat.
• El canal de comunicació: Recordem que el canal fa referència al mitjà oral o escrit a través del qual ens comuniquem. En general, la comunicació oral és més espontània i fa servir més els registres no formals de la llengua; en canvi la comunicació escrita és més elaborada i, per tant, tendeix a utilitzar un nivell de formalitat mitjà o alt. Així doncs, el canal utilitzat en la comunicació condiciona la
selecció d’un registre o un altre. Vegem-ne un exemple:
Els mossos han ficat a la garjola el conductor del camió perquè anava molt trompa quan ha xocat.
Els Mossos d’Esquadra mantenen retingut a les dependències policials el conductor del camió que ha provocat la col·lisió per haver superat àmpliament els límits d’alcoholèmia.
• La intencionalitat: Hi ha ocasions en què fem servir la llengua amb intencionalitat objectiva, és a dir, comuniquen els fets amb
independència de les reflexions, dels sentiments i dels prejudicis personals; en aquest cas, utilitzem sobretot la 3a persona i les formes impersonals, i tendim a usar registres formals. En altres
ocasions, en canvi, fem servir la llengua amb intencionalitat subjectiva i ens comuniquem basant-nos en apreciacions personals; en aquest cas, utilitzem la 1a persona, les formes personals i un llenguatge expressiu, més figurat i suggeridor.
Compara la intencionalitat d’aquests exemples:
Intencionalitat subjectiva: A mi em sembla que això no és grip, sinó un refredat de ca l’ample.
Intencionalitat objectiva: Hom ha anomenat també grip d’altres
processos no produïts pel virus gripal.
• El nivell de formalitat: Aquest factor ve donat pel to amb què s’estableix la comunicació entre els interlocutors. Així, si la relació és molt familiar, utilitzem un registre no formal per adreçar-nos a qui ens escolta; diem, per exemple: «Ei», «Hola», «Au», «Apa, adéu». En aquest cas, diem que el nivell de formalitat és baix.
En canvi, si la relació és distant o fins i tot solemne, utilitzem un
registre formal per dirigir-nos als receptors, amb un nivell de formalitat mitjà; en aquest cas diem, per exemple: «Bon dia», «Adéu-siau», o bé, amb un nivell de formalitat alt: «Déu vos guard», «Bon dia tingui», «Passi-ho bé».
La combinació d’aquests factors ajuda a delimitar les principals varietats funcionals de la llengua: vulgar, col·loquial, estàndard i culta (o especialitzada), com veurem en l’apartat següent.
Vulgar: tema quotidià; canal oral; espontani; to molt informal.
Col·loquial: tema quotidià; canal oral; espontani; to molt informal.
Estàndard: tema general; canal escrito oral; no espontani; to informal.
Culte: tema especialitzat; canal escrit o oral; no espontani; to formal.
4. Els registres bàsics
Els quatre factors que acabem de veure condicionen molt el registre que usem. A continuació definim els registres bàsics classificats en dos grups, segons es tracti d’un registre formal o no formal.
Recorda: Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua.
Registres formals
- Registre cientificotècnic: És el propi de la ciència i la tècnica, matèries que tenen una clara intencionalitat objectiva i exigeixen un vocabulari específic i un llenguatge molt precís i elaborat.
Exemple: La grip és una malaltia infecciosa, aguda i contagiosa,
produïda per un mixovirus del qual hom coneix tres tipus antigènics: A, B i C. La infecció per un d’aquests virus no comporta immunitat envers els altres dos.
- Registre juridicoadministratiu: És el propi de la justícia i l’administració, àmbits que tenen una clara intencionalitat legisladora i normativa: lleis, textos legals, resolucions administratives... Utilitza fórmules convencionals i solemnes, termes específics i un llenguatge força estereotipat.
Exemple: En virtut del que ha disposat la magistrada jutgessa, us
cito per tal que en el termini de vint dies hàbils contesteu la demanda en què consteu com a part demandada. Hi adjunto la còpia de la demanda, els documents i la interlocutòria d’admissió.
- Registre literari: Aquest registre respon a una voluntat estètica i a una intencionalitat subjectiva que comporta l’ús d’un llenguatge molt elaborat per mitjà de diferents recursos retòrics: la metàfora, la metonímia, la hipèrbole, etc.
Exemple: L’amor als ocells és un sentiment que s’avé amb l’ànima
de l’infant, més dolça i més tendra i més sensible a totes les petites coses; a les coses plenes d’encís i de gràcia que omplen les nostres valls i les nostres muntanyes, i volten les nostres pagesies i vénen fins al cor de les nostres ciutats. I, en el ram d’aquestes coses plenes d’encís, no hi ha dubte que els ocells cantadors i voladors s’emporten la palma.
Josep M. de Sagarra: Els ocells amics.
Registres no formals
- Registre col·loquial: És el propi de les situacions quotidianes i va molt lligat a la llengua oral. Es caracteritza per l’espontaneïtat (ús d’expressions senzilles i directes), la improvisació (no hi ha planificació prèvia) i l’expressivitat (ús de frases fetes, expressions exagerades, iròniques o divertides) que sovint s’intensifica amb la gestualitat i el to de veu.
Exemple: –Quines penques que tens! –Qui, jo? Tu sí que tens un morro que te’l trepitges! –Saps què? Vés-te’n a pastar fang!
- Registre vulgar: És el propi d’algunes situacions quotidianes en què es transgredeix la norma lingüística (mots deformats o mal emprats, frases incorrectes, barbarismes...) o bé la norma social del bon gust (paraulotes, renecs, insults...).
sapastre de collons. –Què coi vols que faigi amb aquestes eines de merda! –El merda ets tu, saps? Au, fot el camp!
5. La varietat estàndard
D’un temps ençà s’ha anat configurant una altra varietat, anomenada estàndard, que podríem definir com a varietat comuna: el seu objectiu és fer més fàcil la comprensió entre grups de parlants que provenen de llocs, generacions o grups socials diferents, i alhora disposar d’un registre neutre a fi d’arribar a un màxim nombre de persones. Per això, és la varietat lingüística que empren l’administració, els mitjans de comunicació o l’ensenyament.
La varietat estàndard és fruit de la necessitat de neutralitzar o equilibrar les diferències dialectals i de registre. Podríem dir que aquesta varietat és un dialecte i un registre alhora.
Ara bé, no podem pensar que l’estàndard és una varietat superior a les altres; concretament, és el tipus de llengua més adequat per a aquelles situacions de caràcter general que requereixen un nivell de formalitat mitjà o mitjà alt.
Per exemple, la situació comunicativa següent exigeix que triem la paraula sinònima més estàndard, però que també sigui la més adequada al context.
Sinònims:aviar, amollar, deixar anar, alliberar, deslliurar, desencativar
En un titular d'un diari: Els segrestadors han alliberat els ostatges.
Activitats
1.1. Digues quins elements determinen les varietats de la llengua següents:
a) Dialectes geogràfics (geolectes)
b) Dialectes temporals (cronolectes)
c) Dialectes socials (sociolectes)
1.2. Digues a quin tipus de varietat dialectal (geogràfica, temporal o social) correspon cada un dels textos següents:
1. Cand Fèlix hac pres comiat del philosoff, ell anave per una vall plena de arbres e de fontanes. A la exida de la vall, ell encontrà dos hòmens qui havien grans barbes e grans cabells, e eren pobrement vestits. Félix saludà aquells dos hòmens, e ells saludaren Fèlix.
Ramon Llull: Llibre de les bèsties.
2. Ascolta’m bé: en cas de presenta’s un temps amb mal ull i mala cara, lo primé que s’ha de fé és ancomana’s a Déu i a tots los sants; i mentres se fa aguesta feina, s’arroplega lo ramat, tot ataleiant lo temps, per sapigué justamén a quin indret tire la tronada.
Joan Lluís: Records de la meva vida de pastor.
3. Un desconegut (a Roseta): Al tanto, nena! Aquí darrere hi ha un paio de la secreta. Si es pensa que demanes caritat, palmes.
Roseta: Io caritat? (Ofesa) On és el sera?
Jordana: Es pot saber què li passa a aquesta mossa? Per qui m’ha pres, a veure?
El desconegut: Aquí, la nena, l’ha pres per un altre. S’ha cregut que era de la bòfia.
Joan Oliver: Pigmalió (text adaptat).
1.3. Determina si les afirmacions següents són veritables o falses.
a) Els dialectes geogràfics fan impossible la intercomunicació entre els parlants.
b) En funció d’on som o d’on vivim parlem un dialecte o un altre.
c) Hi ha dialectes geogràfics que són millors que d’altres.
d) Els dialectes temporals són les diferents formes de parlar de cada època o de cada generació.
e) Les generacions joves parlen igual que les generacions de molta edat.
f) L’argot és la varietat pròpia de determinats grups socials o professionals.
1.4. Resol aquestes qüestions:
a) Com en diem de les varietats de la llengua que van associades a la situació comunicativa?
b) Enumera els quatre factors bàsics que defineixen els registres de la llengua.
1.5. Classifica les expressions següents segons que tractin el tema de manera general o de manera especialitzada.
a) –Es tracta d’un mamífer herbívor de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids.
–En lloc d’una motocicleta li volen comprar un cavall.
b) –Em noto el nas i el front molt carregats, i tinc una mica de febre.
–El que vostè té és una sinusitis, una inflamació aguda o crònica de la mucosa d’un o de diversos sins paranasals.
c) –El govern vol apujar l’impost que carrega els productes de consum i vol abaixar l’impost que afecta els sous dels treballadors.
–El govern vol augmentar l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i vol reduir l’IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).
1.6. Llegeix els textos següents i classifica’ls segons que siguin propis del canal oral o del canal escrit. En acabar, digues quins presenten un nivell de formalitat més elevat.
1. Bon dia. Es vostè el regidor del districte? Ah, sí? Doncs miri. Em dic Joana Gironès i sóc d’aquí del barri. Venia per demanar-li que la Guàrdia Urbana controlés el trànsit del carrer on hi ha l’escola Bogatell a les hores d’entrada i de sortida, perquè qualsevol dia pot
haver-hi un accident.
2.
A l’atenció del Sr. Regidor del districte.
Joana Gironès i Peris, veïna del barri del Poblenou, c.Llull, s/n 2n 1a.
EXPOSO: que, al carrer de l’escola Bogatell, hi ha molt de trànsit, cosa que és un perill per als alumnes de l’escola. Per això, li
DEMANO: que la policia municipal reguli el trànsit a les hores d’entrada i de sortida per tal d’evitar qualsevol accident.
Atentament, Joana Gironès.
3
Senyors,
Ens sap molt de greu haver-los de comunicar que, a causa de la crisi econòmica per la qual passa l’empresa, ens veurem obligats a endarrerir el pagament de les factures pendents. Esperem que d’aquí a dos mesos ja puguem saldar els comptes pendents.
Rebeu una salutació cordial de Pere Ribera (administrador).
4
El senyor Vicens? Hola, bon dia! Sóc en Pere Ribera. Miri, li truco per donar-li una mala notícia, eh? Resulta que l’empresa no va gaire bé i no podem pagar, com teníem previst, les factures pendents.
Creiem que, d’aquí a dos mesos, si tot va bé, ja les podrem pagar, d’acord? Bé, em sap molt greu de no poder complir com cal, però no tenim cap altra sortida. Bon dia tingui, senyor Vicens.
1.7. Llegeix els textos següents i determina a quin registre correspon cadascun. Justifica la resposta almenys amb un parell de raons.
1. L’abella mel·lífera és el principal insecte pol·linitzador que existeix en la naturalesa. La seva abundància pot variar entre el 60% i el 95% de tots els pol·linitzadors i va lligada a la cabanya apícola existent a cada zona.
2. Quan el detingut sigui posat a disposició del ministeri fiscal, aquest ha d’emetre resolució sobre la posada en llibertat del menor, sobre el desistiment a què es refereix l’article següent o sobre la incoació de l’expedient.
3. Coi de nano! Ningú t’ha demanat re. Au, toca el dos! A vere si d’una punyetera vegada fas lo que te dic. Si no ho fas, te fai una cara nova, malparit! Mira que n’arribes a ser de toixarrut! Fuig d’aquí!
4. Ei, quina alegria de tornar-te a veure! I quina bona fila que fas! Per a tu els anys sembla que no passin, eh? Per cert, saps que a l’Agustí totes li ponen? Ha trobat una bona feina i a més els seus pares li han deixat un pis.
5. Cap arbre no guanya l’olivera en noblesa. Cap altre no la iguala en gravetat senyorial i en claror pensativa. Es fa enormement vella. Malgrat la seva aguda sensibilitat sorprèn la seva resistència als accidents. És eviterna i d’una indescriptible sobrietat.
Josep Pla: Cadaqués.
1.8. Digues si aquestes característiques pertanyen als registres formals o als no formals.
1. Llenguatge espontani i poc elaborat.
2. Llenguatge premeditat, precís i elaborat.
3. Mots d’especialitat i tecnicismes.
4. Mots i expressions col·loquials i vulgarismes.
5. Adreçats a receptors amb un vincle de familiaritat estret.
6. Adreçats a receptors especialistes en el tema.
7. Freqüents en textos escrits.
8. Freqüents en textos orals.
9. Textos de l’àmbit científic, tècnic, jurídic, administratiu i literari.
1.9. El text següent presenta un nivell de formalitat alt. Transforma’l d’acord amb la varietat estàndard. Fes servir les paraules que tens a continuació: conèixer, agradar, molt de gust, acomiadar-se, conversa, remei, però, tenir, quedar-se, perquè, anar-se’n, adéu-siau.
Molt me plauria de seguir en tan agradable col·loqui. Tanmateix no puc romandre aquí, ja que no disposo de més temps. He de partir i no tinc cap altra opció que prendre comiat. Senyora, encantada d’haver fet la seva coneixença! Bon dia tingui.
1.10. Distribueix les paraules i expressions sinònimes segons la varietat funcional a què pertanyen. Fixa’t en l’exemple:
barco (col·loquial) / vaixell (estàndard) / nau (culte o literari)
a) morir-se / dinyar-la / sucumbir
b) quarto / cambra / habitació
c) colpejar-se / atonyinar-se / pegar-se
d) delectar-se / divertir-se / xalar
e) veure / guipar / percebre
f) nens / infants / marrecs
g) pispar / sostreure / robar
h) infantar / parir / donar a llum
i) emprenyar-se / enutjar-se / enfadar-se
j) anar-se’n / tocar el pirandó / partir
k) occir / pelar / matar
1.11. Determina quines paraules o expressions de les oracions següents són pròpies d’un registre col·loquial i quines d’un registre culte o literari. Després, canvia-les per unes altres que pertanyin a un registre estàndard. Per exemple:
L’han fotut a la garjola perquè és un pispa (Registre col·loquial).
L’han posat ...
a) Els senyors celebren llurs noces d’argent.
b) S’ha cruspit l’entrepà en un tres i no res.
c) En aquella estança s’esdevingué un crim estrany.
d) Va relliscar i es va fotre de lloros.
e) Esguardava aquella pintura amb veritable fruïció.
f) Aquest paio va torrat i no s’hi guipa gens.
g) Ens va trametre una lletra amb bones noves.
