Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (1)

Els complements verbals i la seva substitució per pronoms febles.

Primer farem un repàs a tot allò que en teoria ja sabem sobre la frase i els seus constituents. 

• De definicions de frase se n'han fet unes quantes al llarg de la història de la lingüística:
• semàntiques: enunciat amb sentit complet.
• sintàctiques: enunciat que conté un verb en forma personal, enunciat sintàcticament independent ...
• fonètiques: enunciat entre dues pauses.  

Totes tenen, però, limitacions: què vol dir sentit complet?, a vegades el sentit complet no es troba si no és dins un text llarg; hi ha enunciats que no contenen verb i són frases, aquest es pot sobreentendre...; una frase subordinada pot tenir un verb en forma personal i no ser sintàcticament independent...; hi ha pauses que no corresponen a frases...

Amb tot, normalment els estudiants de llengua, i els parlants en general, saben distingir on comença i on acaba una frase. 

Però, és convenient que no només identifiquem sinó que també dominem la construcció de frases més o menys complexes i que sapiguem 

• identificar-ne els diferents constituents (categories gramaticals) 
• i les relacions que aquests mantenen entre ells (funcions). 

Hem de tenir clar que tota categoria realitza alguna funció i que tota funció és realitzada per alguna categoria, però que no s'han de confondre, ja que:

• una mateixa categoria - per exemple un nom o un SN - pot realitzar més d'una funció - per exemple Subjecte o Complement directe.
• i una mateixa funció - per exemple Complement directe - pot ser realitzada per diverses categories - per exemple un SN o un pronom.

Aquí teniu un quadre on s'enumeren les principals categories i les principals funcions:

CATEGORIES	FUNCIONS
CLASSES DE MOTS	Predicat o S. Verbal
Verb	Subjecte o S.N:.
Adjectiu	Complement de nom (CN)
Determinant	Complement directe (CD)
Pronom	Complement indirecte (CI)
Adverbi	Complement de règim veerbal (CRV)
Preposició	Complement Predicatiu (Cpred)
Conjunció	Atribut (A)
	Complement predicatiu (Cpred)
CLASSES DE SINTAGMES
Sintagma Verbal (SV)
Sintagma Nominal (SN)
Sintagma Adjectival (Sadj)
Sintagma Adverbial (Sadv)
Sintagma Preposicional (Sprep)

Sabríeu ara dir què diferencia una "categoria" d'una "funció"?

Com ja deveu saber, un sintagma és una unitat intermèdia entre la frase i el mot. Tot i no ser una frase té una certa unitat de significat i sintàctica. Acostuma a tenir un nucli al voltant del qual  giren els altres components.

Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (10) Acabem.

Apèndix:

Aquí trobareu algunes regles pràctiques per identificar, i d'aquesta manera substituir correctament, els complements verbals. Hem intentat recollir els casos on aquesta identificació/substitució pugui resultar ambigua.

•  CD i CI: 
• absència // presència de preposició: Estima la Maria (CD) // Truca a la Maria (CI)
• pronominalització en el-la // li: L'estima (CD) // Li truca (CI)
• CD i CRV:
• absència // presència de preposició. Sempre que trobeu un     complement que sembla directe, però porta preposició, teniu un CP: Tocaven coses (CD) // Parlaven de coses (CP)
• CI i CC de destinació:
• preposició a : Comprava al botiguer (CI)
• preposició per a : Comprava per al meu fill (CC)
• CRV i CC:
• gramaticalitat // agramaticalitat d'una frase sense el      complement verbal: S'avenia amb els seus amics // *S'avenia ??  (CP). Ahir volíem marxar d'allà // Volíem marxar (CC)
• CRV i A:
• en frases amb verb copulatiu, parlem de CRV quan             pronominalitzem hi: Ell és a Girona : Ell hi és (CRV) // Ell és de Girona : Ell ho és (A)
• CC de mode i CPd:
• concordança // no concordança amb el S o el CD de la frase: Ells treballaven tranquils (CPd) // Ell/ella/ells/elles treballaven tranquil·lament (CCm)
• A i CPd: si el verb és copulatiu (ser, estar, semblar):
• Ell sembla content (A).
• Si és qualsevol altre tipus de verb: Ell corre content (CPd)
• CPd de CD i CN:
• el CPd és substituïble com un CV (complement verbal) independent pel pronom feble hi i el CN només és substituïble per en si comença per la preposició de i no substituïm el complement al qual pertany: La nevada ha deixat els camins intransitables // La nevada hi ha deixat els camins // La nevada els hi ha deixat  (CPd).
• Va penjar la cortina estampada // La va penjar (CN).
• El CPd té més mobilitat: Intransitables ha deixat els camins (CPd). 
• Estampada ha penjat la cortina ?? (CN)
• el CPd (= CCm) respon a la pregunta com? Com ha deixat els camins? Intransitables (CPd)
• Com ha penjat la cortina? Bé, malament... però mai estampada!! (CN)

Funcions possibles dels pronoms febles (falten els dos únics casos que el pronom EN pot substituir (a) un subjecte postposat i (b) un CN (de+SN) del CD si el CD no es substiuteix):

Combinació de pronoms febles:

És molt freqüent que un pronom feble es combini amb un  altre: Me la vaig llegir.

Per fer-ho correctament heu de seguir les  indicacions següents:

• Mai es pot posar un pronom feble davant i un altre darrere, tos dos han d'anar sempre junts: Em vaig llegir-la, *La vaig llegir-me.// Me la vaig llegir, Vaig llegir-me-la.
• Si s'han d'apostrofar, sempre es farà el més a la dreta possible: S'em nota // Se'm nota.
• Darrere del verb, si no es poden apostrofar, aniran sempre units amb guionets: Dóna-me-la.
• Darrere del verb, el segon pronom anirà en forma reforçada i no plena: Escriu-los-los // Escriu-los-els.

L'ordre que s'haurà de respectar en la seva col·locació és el següent:

       

Respectant aquestes regles, però, no n'hi ha prou. Hem de tenir presents els casos especials:

• Combinacions impossibles:
• HI + HI : Ella caminava tranquil·la pel parc. Ella hi caminava pel parc // Ella hi caminava tranquil·la. 
• EN + EN : Van expulsar uns nois de la casa: Van expulsar-ne uns de la casa // Van expulsar-ne uns nois.
• EN + HO: Escombra allò del terra: Escombra-ho del terra // Escombra'n allò.
• Combinacions que sofreixen modificacions:
• CI singular + CD definit:
• li + el = l'hi
• li + la = la hi
• li + els = els hi
• li + les = les hi
• HO + HI = l'hi : Posa això allà: Posa-l'hi.

És molt important que adopteu aquest procediment:

1. identificació dels complements verbals que s'hagin de substituir.
2. substitució de cadascun pel pronom adequat.
3. unió dels dos pronoms, tot respectant les regles.

No us refieu del vostre instint, sovint us fallarà perquè l'ús oral dels pronoms febles no coincideix, en molts casos, amb el normatiu.

   

Repassem els complements verbals i la seva substitució (9)

El complement predicatiu:

El complement predicatiu (CPd) és aquell complement que respecte del subjecte o del complement directe es comporta com un  atribut (perquè hi concorda en gènere i nombre) i respecte del verb es comporta com un CC de mode:

Els espectadors miraven l'espectacle mig adormits.

1. Mig adormits concorda en gènere i nombre amb Els espectadors i si no ho fes la frase seria agramatical.
2. Mig adormits respon a la pregunta Com miraven...?

Podem parlar de dos tipus de CPd: el de subjecte (exemple anterior) i el de CD: L'Enric va trobar la sopa salada, que haurem de distingir del CN.

A més, a vegades, com l'A, el CPd és necessari perquè la frase sigui gramatical: La Mònica es va tornar groga // * La Mònica es va tornar.

I d'altres, com  el CCM, només aporta una nova informació no necessària: La Mònica caminava tranquil·la // La Mònica caminava.

Estructuralment pot ser:

• Un SA com ja hem vist.
• Un SN: La Mònica va esdevenir una científica d'èxit.
• Un pronom feble : Realment hi va esdevenir.

Feu els exercicis:

1. Assenyaleu els predicatius que trobeu en les frases següents i digueu: a) si són de S o de CD i b) si són necessaris o no:
1. Aquests nois, en quatre dies, s'han fet grans.
2. Va comprar el peix congelat.
3. Quan ens han vist, s'han quedat garratibats.
4. Han tornat malalts del viatge.
5. Avui he vist l'avi molt decrèpit.
6. La carn m'agrada una mica crua.
7. Han tractat en Lluís d'estafador.
2. Digueu de les frases següents, quines porten A i quines CPd:
1. La Soledat es va sentir molt enganyada.
2. Després de la broma que li heu fet, la Gertrudis està molt enfadada.
3. En Pere és massa impacient.
4. A partir d'aquell moment, en Rossend ja no es va sentir tan sol.
5. Quan està núvol, els nois sempre estan molt esvalotats.
6. Amb aquelles condicions laborals, es trobava bastant angoixada.
7. Aquell dia el cel estava força ennuvolat.
8. És molt enze el teu amic, com hi ha món.

Quant a substitució del CPd:

PRONOMS DE CPd

• Per substituir un CPd sempre utilitzem el pronom hi: El trobareu molt trist, i tant que l'hi trobareu.
• Excepte amb els verbs dir-se, fer-se, elegir i nomenar amb els qual utilitzarem en: Qui es diu Joan? -Jo me'n dic.  

Feu els exercicis:

1. D'acord amb el quadre, escriviu en els buits el pronom corresponent:
1. Han trobat la casa bruta. També __________ han trobat el jardí.
2. El noi ja s'ha fet gran. Diria que se __________ ha fet en quatre dies.
3. L'Elisa es trobava deprimida. De fet, feia força temps que s'__________ trobava.
4. Qui es diu Àngel de vosaltres? -Jo me'__________ dic.
5. El vi s'ha tornat agre. No noteu que s' __________ ha tornat.
6. El van nomenar delegat, sí, ahir mateix l'__________ van nomenar.
7. El tenen per un pobre de mi. - Tens raó. Sí que l'__________ tenen.
8. Els nens juguen esbojarrats: __________ juguen de fa massa dies.
9. En Josep té els braços molt llargs. - Tens raó: sí que els __________ té.

Repassem els complements verbals i la seva substitució (8)

L'atribut:

Pròpiament l'atribut (A) no és un complement, perquè les frases atributives presenten una estructura que les diferencia molt de les frases predicatives. De fet, l'A és el nucli del seu predicat, el predicat nominal i el verb copulatiu té una simple funció d'enllaç.

Amb tot, el definirem com la resta de complements, ja que així ens serà més fàcil fer-ne la identificació i la distinció. 

L'A, doncs, és aquell complement obligatori dels verbs ser, estar i semblar : La Maria semblava trista //*La Maria semblava.

Podem trobar atributs amb forma de:

• SA , i llavors concorden en gènere i nombre amb el subjecte: La Carolina és llesta.
• SN, que també acostuma a establir la concordança, tot i que no sempre: La Carolina és una noia llesta // Els meus professors són un plom.
• SP, que, habitualment equival a un  SA: En Joan és de Girona = En Joan és gironí.
• Una oració subordinada substantiva: Si arribes tan tard és que t'has perdut; que també pot ser d'infinitiu: Cantar tan alt és voler cridar l'atenció.
• Un pronom personal: fort: La Laura ets tu o feble: Ella ho és.
• Un SAdv que, habitualment, equival a un d'adjectival: La teva proposta li va semblar perfectament bé = La teva proposta li va semblar bona.

Feu els exercicis:

1. Digueu quins complements verbals duen les frases següents i quina estructura tenen:
1. En Jaume cada dia sembla més talòs.
2. Aquell noi és de Reus.
3. La seva germana sembla una bona persona.
4. La Mireia s'està aturada al mig del carrer.
5. A en Sergi, tot li està bé.

Per substituir correctament l'atribut per pronoms febles podeu utilitzar els següents pronoms:

PRONOMS D'A

• Quan l'atribut no du article definit o demostratiu ( i col·loquialment, sempre) , utilitzem el pronom: ho
• Que està malalt? -Sí, ho està.
• Quan du article definit o demostratiu: el, la, els, les
• És ella la malalta? - Sí, ella l'és.
• Quan volem donar èmfasi a l'expressió, normalment repetim l'atribut acompanyant-lo de la preposició de, després de substituir-lo pel pronom en. A més hi afegim un quantitatiu.
• Que està malalt? - Sí, n'està molt, de malalt.

Feu els exercicis:

1. D'acord amb les normes, escriviu en els punts suspensius el pronom adequat:
1. Aquells noi, són músics o no __________ són?
2. Aquells nois són els músics que han de tocar o no __________ són?
3. Que __________ és de ximple, en Pau.
4. Està cansat? - Sí que __________ estic; en realitat, __________ estic molt i molt, de cansat!
5. Mira, aquella que ve sembla la teva germana, però em fa l'efecte que no __________ és pas.
6. No creguis: en Pol no és tan beneit com sembla. En realitat no __________ és pas; millor dit, no __________ és gens, de beneit.
7. És de Poblenou, oi, en Lluís? - No, no __________ és. És de la Vila.
8. Sembla un bolígraf ben nou, però no __________ és; en canvi, aquest altre que no __________ sembla, __________ és, de nova.
9. Ja ets soci de l'entitat? - No, encara no __________ sóc.
2. Localitzeu els atributs i substituïu-los pels pronoms febles adients:
1. Era el xicot de la Sara. __________
2. Les dones que t'he presentat són les controladores aèries de qui t'havia parlat.__________
3. Aquest noi és un tocatardà.__________
4. Els homes de la foto, no són els teus veïns de sota ?__________
5. Encara no són les dues i ja tinc unes ganes boges de plegar.__________
6. Aquests canelons semblen bons.__________
7. Apa, afanya't, que el pollastre ja serà fred.

Solucionari dels exercicis que surten a les entrades dedicades als complements verbals.

Solucions als exercicis que van sortint al blog d'identificació de complements i substitució de pronoms.
Feu els exercicis:  (2)  

1. Rescriviu les frases canviant l'element entre parèntesi pel pronom feble equivalent. Quina és la construcció més acceptable de les dues?
1. Regalarà (a tu) un anell. Et regalarà un anell.
2. Reparava (a ell) la bicicleta. Li reparava la bicicleta.
3. Ha dit (a nosaltres) moltes bestieses. Ens ha dit moltes bestieses.
4. Han pres el pèl (a vosaltres). Us han pres el pèl.
5. Demà preguntaran (a mi) on era divendres. Demà em preguntaran on era divendres.

La construcció més acceptable de les dues és la segona, la solució de l'exercici.  No acostumem a dir aquest tipus de frases (les que empren la 1a, 2a, o 3a p) amb pronoms forts, sinó amb pronoms febles.

1. Ompliu els buits de les frases següents amb un pronom feble cada cop diferent:
1. Cada matí em dutxo amb aigua freda per desvetllar-me.
2. Sempre ens queixem, però mai reclamem per escrit.
3. La Maria va recollir la rosa i la va olorar.
4. Li/els va trucar, però no el/la/els va trobar.
5. Si agafes allò, després ho has de tornar a deixar.
6. Qui hi anirà, al ball amb mi?
7. En tenia moltes, de preocupacions, però no s' amoïnava per res.
8. Quan va canviar de pis va vendre els quadres a la Marta, o , potser va llençar-los.
2.  Ompliu els buits amb "la", "l'", "-la", "les", "-les"
1. En Pere va veure les margarides pansides i les regà.
2. M'agrada tant la foto del Raül, que la vull ampliar.
3. Arreboseu -la abans de posar-la a la paella i veureu com queda de bona, la carn.
4. On l' heu posada, l'estufa?
5. Envia -les per correu urgent, les plantes.
6. La pilota, la inflaràs, bonica?
3. Ompliu els buits amb "en" "n'", "-ne" o "'n":
1. Ramon, tens cartes a la bústia: en tens un bon munt!
2. Aquella jugada a la borsa li va sortir força bé. Amb els beneficis que n' obtingué viu a cor que vols.
3. Agafi 'n tants com vulgui, de caramels!
4. Feu -ne més còpies, encara no n' hi ha prou.
4. Ompliu els buits amb "el", "l'", "-lo", "'l":
1. Creia que havia perdut el gos i llavors el vaig trobar.
2. Què hi fa aquest home aquí ? Fes -lo fora !
3. El camí era tan recte que no l' he pogut perdre.
4. No vull aquest cistell vell, llença 'l
5. Canvieu els pronoms de posició:
1. Ens van perdre de vista. Van perdre'ns de vista.
2. Cal anar-hi ben vestits.  Hi cal anar ben vestits.
3. No volia fer-lo enfadar. No el volia fer enfadar.
4. Us puc demanar un favor? Puc demanar-vos un favor?
6. Enquadreu la forma correcta i digueu com ho heu fet per destriar-la:
1. Encara no s'ha (rentat // renta't)
2. Nen, (rentat // renta't) i vine a esmorzar.
3. Quan juguis al parxís amb el pare (deixat // deixa't) guanyar.
4. Quan ens hem (adonat // adona't) de la desaparició ja no hem (tocat // toca't) res.
5. Quan rebis l'escrit, (presentat // presenta't) aquí immediatament.
7. Traduïu les frases següents al català:
1. Cállate Miguel, que no oigo nada! Calla Miquel, que no sento res.
2. María ha engordado una barbaridad este verano. La Maria s'ha engreixat molt durant l'estiu.
3. Vigilad al niño, que no se caiga por las escaleras. Vigileu el nen, que no caigui escales avall.
4. Si Mario se sienta en el sofà se dormirá. Si en Màrius seu al sofà, s'adormirà.
5. Había mucho ruído y no podíamos decir nada. Hi havia molt soroll i no podíem dir res.
6. Se marchó en un barco de vela. Va marxar en un vaixell de vela.
7. Adelgazó tanto que parecía un fideo. Es va aprimar tant que semblava un fideu.
8. Irse no solucionó nada. Marxar no va solucionar res de res.

Feu els exercicis (3):

1. Subratlleu els CN de les frases següents i digueu de quin tipus són:
1. Han creat el consultori de medicina. Sprep
2. La parella d'enamorats de qui et vaig parlar són ara aquí. SPrep (enamorats que és un adjectiu habilitata com a nom, té un CN que és una Oració Sub (OSub))
3. El riu Llobregat, que és bastant llarg, no ho és tant com el riu Ebre. "Llobregat" i "Ebre" són SN; "que..." és una OSub.
4. El formatge, tou o dur, és un bon complement per la nostra dieta alimentària. Els dos són Adjectius o SAdj.
5. Va veure una pel·lícula basada en una novel·la força interessant. "Basada..." fins al final és una OSub de participi i  "força..." un SAdj.
2. Subratlleu i substituïu per pronoms febles els complements de nom de les frases següents:
1. Cal eradicar les causes de la delinqüència. Cal eradicar-ne les causes.
2. No conec la causa del problema. No en conec la causa.
3. Visitarem els museus més importants de París. En visitarem els museus més importants.
4. Hem llençat els armaris vells de la cuina. N'Hem llançat els armaris vells.
5. Volia el tractor de joguina. En volia el tractor.
3. Escriviu el pronom corresponent en els buits:
1. Al matí ha arribat un avió de Nova York. A la tarda n'arribaran dos més.
2. En aquesta habitació dormen dues persones i a la del costat en dormen tres més.
3. Han arribat els músics? - No tots, de moment només n'he vist dos.
4. Han enviat els llibres que havíem encarregat? Uns quants, només n'ha arribat la meitat. 
5. Ha sortit ja el tren cap a Molins? Sí, ara mateix n'acaba de sortir un, però aviat en sortirà un altre.

Feu els exercicis (4)

1. Identifiqueu els CD de les frases següents i analitzeu-ne la forma:
1. La Júlia passa les vacances amb en Sergi a Sant Pol. SN.
2. Aquest és l'abric que va comprar en Marcel. Pronom de relatiu.
3. La Carla va manifestar públicament que volia aconseguir el títol d'enginyer. "que..." és una OSub; i "el..." és un SN.
4. Els responsables de la discoteca no entenen com el foc es va poder propagar tan ràpidament. Osub.
5. En Miquel m'ha promès de recomanar-me pel lloc de cap de personal. OSub d'infinitiu.
6. Voldries fer-ho el més aviat possible ? OSub. d'infinitiu.
7. Què t'ha portat la Paula del seu viatge a Egipte? Pronom interrogatiu.  
2. Establiu les relacions pertinents:

Frases                              Pronoms                    Tipus

La mare fa el dinar              el (def)

Ara rentarem la moto          la (def)                    definit

El pagès cull cols                en (indef)

L'Anna té feina                   en (indef)                 indefinit 

Llegirà els contes               els (def)

Va dir que vindries             ho (neutre) 

Ara mirarem això               ho (neutre)               neutre

Menja les pastes                -les (def)

Visitarem uns pobles          en (indef)                

1. Substituïu el complement directe pel pronom feble que calgui. Poseu-lo davant o darrere segons convingui.
1. Comprava el llibre.  El comprava.
2. Arreglava la lleixa.  L'arreglava.
3. Aprofitava el temps.  L'aprofitava.
4. Endevinava les preguntes.  Les endevinava.
5. Netejava els carrers.  Els netejava.
6. Feu els deures.  Feu-los.   
7. Va explicar molts contes bonics. En va explicar molts//Va explicar-ne molts. 
8. Vull que compreu bosses. Vull que en compreu.
9. No utilitzis aquesta eina.  No la utilitzis. 
10. En Josep escrivia novel·les de misteri.  En Josep n'escrivia.
2. Escriviu el pronom de complement directe apropiat:
1. Carme, agafa aquest paper i deixa'l sobre la taula
2. Ricard, recull tot això escampat per terra i endreça-ho.   
3. No sé pas quan vindran. No ho van pas dir.
4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir-nos-la.                  
5. Cristina, em deixes uns quants llibres per llegir a l'estiu? Et prometo que te'ls tornaré: me'ls pots deixar sense recança.
6. Us heu d'acostar més, si no, no sentireu res. Acosteu-vos cap aquí davant.
7. Ens hem de llevar molt d'hora. Llevant-nos tard no hi arribaríem.
8. La nena ja sap vestir-se sola, però el nen encara no en sap.
9. Cull les flors i fes-ne un ram. (Aquí no substituïm el CD, sinó el CN: Fes un ram de flors.
10. He comprat un bon vi. Tasta'n una mica, Jan.

Feu els exercicis (5)

1.  Assenyaleu els CI de les oracions següents i analitzeu-ne la forma:
1. Els jugadors van lliurar la copa al president del club. SPrep.
2. Donarem un certificat d'assistència al curset a qui el demani. OSub.
3. Li vaig dir que callés d'una vegada. Pronom feble.
4. A qui dius que he de comunicar la teva assistència a la festa? Prep + pronom interrogatiu.
5. La direcció de l'hospital ha prohibit a tot el personal de fumar a l'interior del recinte hospitalari. SPrep.
2. Digueu si els complements subratllats són CD, CI o CCD:
1. En Joan compra cromets. CD.
2. No engeguis el televisor. CD
3. L'Anna escriu a la Rut. CI.
4. Comprarem un pollastre rostit. CD.
5. Portem el berenar per a l'Àngel. CD i CCD.
6. Deixa la bicicleta al Sergi. CD i CI. 
7. Va cantar una cançó per al pare. CD i CCD.
8. Va comprar pastissos a la Maria per al Joan. CD, CI, CCD.
3. Localitzeu els complements indirectes, subratlleu-los i feu-ne la substitució pronominal:
   1. L'avi explicava contes als nens. L'avi els explicava contes.
   2. Marc, renta la cara a l'Anna! Marc, renta-li la cara!
   3. L'oncle posava el collar al gos. L'oncle li va posar el collar.
   4. Com la demanava, vaig passar la pilota a l'Enric. Com la demanava, li vaig passar la pilota.
   5. De Berlín, portarem discos vintage a les noies. De Berlín, els portarem discos vintage.
4. Escriviu la forma de complement indirecte apropiada: 
1. Dius que telefoni a la Maria? Però si ja li he trucat!
2. Ja has escrit als pares? - No, però avui mateix els escriuré.
3. Doneu l'esmorzar als nens ben d'hora. Doneu-los l'esmorzar a les vuit.
4. Demana el cotxe a l'Anna. Te'l deixarà si li demanes bé.
5. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu-li abans de festes.
6. Tira veces als coloms. No els tiris massa veces de cop.
7. Vindran les teves nebodes ara? A aquesta hora, haurem de donar-los dinar i potser també els haurem de donar berenar.
8. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta'ls si saben per on s'hi va i, de passada, els demanes l'hora que és.
5. Indiqueu la funció sintàctica dels pronoms àtons de les frases següents (CD, CI o *cap funció: verbs pronominals.):
1. M'envien l'Enciclopèdia. CI, perquè si passem el pronom a tercera persona del singular, seria "Li envien..."
2. Em compra una tortuga. CI, "Li compren..."
3. Et diu les notes. CI, "Li diuen..."
4. Ens cridaran a les tres. CD, "El/la cridaran..."
5. Es va mirar les flors. CAp funció, "la mirarà..." queda agramatical i "Li mirarà..." canvia de signficat. 
6. La noia es pentina. CI, "La noia li..."
7. Et buscava. CD, "la/el buscava"
8. Es va posar un vestit. CI, "Li va posar..."
9. Us han trobat. CD, "l'han trobat"; "Li han trobat" té un significat diferent, pressupos que han trobat alguna cosa a ell,
10. En Marc s'entossudia a fer la seva. Cap funció; si posem "li" o "la" la frase queda agramatical.
6. Subratlleu els datius ètics que trobeu en aquest text:
Quan va tenir el nen, primer es queixava que no li (datiu ètic, no  la menjava a ella, sinó que ell menjava poc) menjava prou, era petit i desnarit, no s'engreixava i es preocupava exageradament. quan el va dur a la llar d'infants, deia que li (datiu ètic, no la plorava a ella, sinó que plorava massa) plorava massa, que li feia peneta deixar-lo allà amb aquells brams, que sabia que pararia quan ja no la veiés, però la feia sentir culpable. I així va anar passant temps: el nen em (no la suspèn a ella, suspèn) suspèn les matemàtiques, li hauré de posar un professor particular, el nen se m (no se li ha embolicata a ella, s'ha embolicat sol) 'ha embolicat amb una noia antipàtica i gairebé mai em ve a veure, se m (no se li ha separat, s'ha separat)'ha separat i ara m (no li ha tornat, ha tornat)'ha tornat a casa, ara que ja ens havíem acostumat a estar-nos-hi sols... es veu que quan tens un nen ja és per sempre i la vida se't capgira.


Feu els exercicis (6)

1. Identifiqueu els CRV de les frases següents i analitzeu-ne la forma:

1. L'Ajuntament va contribuir que el club pogués sortir de la crisi financera en què es trobava. Osub.
1. L'Alba ara es fa molt amb l'amiga del Marc. Sprep.
2. Anaven a Ripoll quan es van adonar que no portaven diners. SPrep.
3. Havia parlat d'un home amb qui s'avenia força. SPrep.
4. Es va entossudir a fer la feina ben feta. O Sub d'infinitiu.
1. Expliqueu el doble significat de les frases següents i digueu quin tipus de complements tenen en cada cas:
1. Van expulsar els nois del bar. Té dos significats possibles.
1. "els nois del bar" és un sintagma nominal que fa de CD, per tant, la frase ens diu que "els nois propietaris del bar van ser expulsats d'algun altre lloc que desconeixem.
2. "del bar" és un CRV (expulsar d'algun lloc) per tant, uns nois que eren a un bar van ser expulsats del bar. 
2. Parlarem als electors de la Vila Olímpica. Té dos significatls possibles, també:
1. "els electors de la Vila Olímpica" és un SN que fa de CD, per tant es parla a aquells electors que viuen a la Vila.
2. "de la Vila Olímpica" és un CRV (parlar d'alguna cosa), per tant als electors en general se'ls parla del barri de la Vila.
2. Expliqueu quina és la diferència entre cada parella de frases:
1. L'Adam creia Déu: l'obeïa. // L'Adam creia en Déu: creia que existia.
2. Pensàveu moltes coses: teníeu el propòsit de fer moltes coses // Pensàveu en moltes coses: concebíeu, inferieu coses.
3. Sabien informàtica: la dominaven completament // Sabien d'informàtica: en sabien coses. 
4. Canviaran el director aviat: en posaran un altre // Canviaran de director aviat: aquest director que hi ha ara el canviaran de lloc.
5. Tractarem la qüestió que has plantejat : en parlarem // Tractarem de la qüestió que has plantejat: arranjarem aquesta qüestió.
6. Ha oblidat la qüestió // S'ha oblidat de la qüestió.
3.   Escriviu en els buits el pronom corresponent:
1. El Nico ha accedit a la petició? - Sí, finalment hi ha accedit.
2. El conferenciant no ha parlat dels cossos celestes, tot i que havia anunciat que en parlaria.
3. Has de pensar en les conseqüències d'aquesta elecció. Et demano que hi pensis seriosament.
4. L'Adrià s'avé molt amb la seva sogra. Ja és ben estrany que s' hi avingui.
5. Fent això s'exposa que li retirin el permís, i no sé ni si se n'adona que s'hi exposa.
6. Pensa de treure profit a la història? Oi tant que hi pensa.
7. En Sergi no s'ha adonat que feia el ridícul. Bé, crec que no se n'ha adonat.
8. Aneu a ca l'Anna? Oi tant que hi anem!
4. Localitzeu els CRV i substituïu-los per pronoms febles:
1. L'escultor cregué que l'escultura havia d'adequar-se a l'estil de la plaça: L'escultor cregué que l'escultura s'hi havia d'adequar.
2. A l'hora de la veritat, en Mario no s'atrevirà a participar en la cursa. A l'hora de la veritat, en Mario no s'hi atrevirà.
3. Els primers dies de ser al campament, la Laia es queixava del menjar: Els primers dies del campament la Laia se'n queixava.
4. Desgraciadament, la Mireia no té temps per dedicar-se a la música: Desgracoadament la Mireia no té temps de dedicar-s'hi.
5. Tot i que no estava acostumat a treballar tot el dia, divendres, en Guillem ho va fer: Tot i que no hi estava acostumat, divendres, en Guillem ho va fer.
6. La Marta sempre s'oblida d'agafar l'esmorzar: La Marta sempre se n'oblida.

Feu els exercicis (7)

1.  Assenyaleu els CC i analitzeu-ne la forma. Digueu també quin valor semàntic tenen:
1. Han vingut a peu des de la plaça. "a peu" és CCM i "des de la plaça" és CCL
2. L'Aidan condueix la moto sense casc. és un CCM.
3. El gat es va amagar a sota el sofà tan bon punt va veure el gos. "A sota el sofà" CCL; "tan bon punt va veure el gos" CCT.
4. Divendres vinent anirem a fer un tomb amb l'Alba i la Berta pel passeig. "Divendres vinent" és un CCT; "Amb l'Alba i la Berta" és un CCC; "pel passeig" CCL.
5. El dia que la vaig veure, la Mireia caminava més bé amb les crosses. "El dia que la vaig veure" CCT; "més bé" CCM; "amb les crosses" CCI.
6. Quan tingui vacances, hi penso anar amb tu. "Quan tingui vacances" CCT; "amb tu" CCC.
7. Vol una bicicleta per a l'Antoni. CCD.
2. Demostreu que els complements subratllats de les frases següents són diferents:
1. Vaig enviar una carta al meu cosí // a Nova York. "Al meu cosí" fa de CI, perquè és un SPrep que comença per la prep. "a", es refereix a una persona a qui va dirigida l'acció i es substitutiria pel pronom "li". "A Nova York" fa de CCL, perquè és un SPrep que comença per la prep "a", es refereix a un lloc i es substituiria pel pronom "hi".
2. Vaig pensar a fer els deures // a casa. "a fer els deures" fa de CRV, és una oració d'infinitiu que ha canviat la preposició "en" per "a", perquè davant d'infinitiu no es pot posar "en" i es substituiria pel pronom feble "hi". "a casa" és un CCL, expressa on el "jo" va pensar. Ara bé, també es substituiria per "hi".   
3. En Xavier va menjar un gelat de gorra // de xocolata. "de gorra" és un CCM i vol dir que no va haver de pagar-lo. Es substituiria per "hi". "de xocolata" ens diu com és el gelat, per tant fa de CN i es substituiria per "en".  
4. En Toni es va cruspir les galetes amb rapidesa // amb colorants. "amb rapidesa" és un CCM, diu com es va menjar les galetes i es substituiria per "hi"; "amb colorants és un CN, diu com són les galetes, i no es podria substituir. 
3. A les tres a la frase "La conferència va començar a les tres" és un CC o un CRV? Per què?: és un CC perquè no és necessari, es pot treure i la frase continua tenint sentit.
4. Escriviu el pronom corresponent en els punts suspensius:
1. Va cantar una cançó per al pare, i tant que li va cantar
2. Viu a París des de fa deu anys i diu que hi viu molt b
3. Rebràs l'avís per correu urgent: l' hi rebràs abans d'una setmana
4. Ells sortien de casa l'avi i en sortien ben contents.
5. La Marta caminava de pressa, realment hi caminava.
6. Quan vam arribar a l'oficina, la Maia ja ens hi esperava.
7. La Mireia parla sense embuts. Sempre hi parla.
8. En Marc treballa de gust: de debò que hi treballa.