Solucionari dels exercicis que surten a les entrades dedicades als complements verbals.

Solucions als exercicis que van sortint al blog d'identificació de complements i substitució de pronoms.
Feu els exercicis:  (2)  

1. Rescriviu les frases canviant l'element entre parèntesi pel pronom feble equivalent. Quina és la construcció més acceptable de les dues?
1. Regalarà (a tu) un anell. Et regalarà un anell.
2. Reparava (a ell) la bicicleta. Li reparava la bicicleta.
3. Ha dit (a nosaltres) moltes bestieses. Ens ha dit moltes bestieses.
4. Han pres el pèl (a vosaltres). Us han pres el pèl.
5. Demà preguntaran (a mi) on era divendres. Demà em preguntaran on era divendres.

La construcció més acceptable de les dues és la segona, la solució de l'exercici.  No acostumem a dir aquest tipus de frases (les que empren la 1a, 2a, o 3a p) amb pronoms forts, sinó amb pronoms febles.

1. Ompliu els buits de les frases següents amb un pronom feble cada cop diferent:
1. Cada matí em dutxo amb aigua freda per desvetllar-me.
2. Sempre ens queixem, però mai reclamem per escrit.
3. La Maria va recollir la rosa i la va olorar.
4. Li/els va trucar, però no el/la/els va trobar.
5. Si agafes allò, després ho has de tornar a deixar.
6. Qui hi anirà, al ball amb mi?
7. En tenia moltes, de preocupacions, però no s' amoïnava per res.
8. Quan va canviar de pis va vendre els quadres a la Marta, o , potser va llençar-los.
2.  Ompliu els buits amb "la", "l'", "-la", "les", "-les"
1. En Pere va veure les margarides pansides i les regà.
2. M'agrada tant la foto del Raül, que la vull ampliar.
3. Arreboseu -la abans de posar-la a la paella i veureu com queda de bona, la carn.
4. On l' heu posada, l'estufa?
5. Envia -les per correu urgent, les plantes.
6. La pilota, la inflaràs, bonica?
3. Ompliu els buits amb "en" "n'", "-ne" o "'n":
1. Ramon, tens cartes a la bústia: en tens un bon munt!
2. Aquella jugada a la borsa li va sortir força bé. Amb els beneficis que n' obtingué viu a cor que vols.
3. Agafi 'n tants com vulgui, de caramels!
4. Feu -ne més còpies, encara no n' hi ha prou.
4. Ompliu els buits amb "el", "l'", "-lo", "'l":
1. Creia que havia perdut el gos i llavors el vaig trobar.
2. Què hi fa aquest home aquí ? Fes -lo fora !
3. El camí era tan recte que no l' he pogut perdre.
4. No vull aquest cistell vell, llença 'l
5. Canvieu els pronoms de posició:
1. Ens van perdre de vista. Van perdre'ns de vista.
2. Cal anar-hi ben vestits.  Hi cal anar ben vestits.
3. No volia fer-lo enfadar. No el volia fer enfadar.
4. Us puc demanar un favor? Puc demanar-vos un favor?
6. Enquadreu la forma correcta i digueu com ho heu fet per destriar-la:
1. Encara no s'ha (rentat // renta't)
2. Nen, (rentat // renta't) i vine a esmorzar.
3. Quan juguis al parxís amb el pare (deixat // deixa't) guanyar.
4. Quan ens hem (adonat // adona't) de la desaparició ja no hem (tocat // toca't) res.
5. Quan rebis l'escrit, (presentat // presenta't) aquí immediatament.
7. Traduïu les frases següents al català:
1. Cállate Miguel, que no oigo nada! Calla Miquel, que no sento res.
2. María ha engordado una barbaridad este verano. La Maria s'ha engreixat molt durant l'estiu.
3. Vigilad al niño, que no se caiga por las escaleras. Vigileu el nen, que no caigui escales avall.
4. Si Mario se sienta en el sofà se dormirá. Si en Màrius seu al sofà, s'adormirà.
5. Había mucho ruído y no podíamos decir nada. Hi havia molt soroll i no podíem dir res.
6. Se marchó en un barco de vela. Va marxar en un vaixell de vela.
7. Adelgazó tanto que parecía un fideo. Es va aprimar tant que semblava un fideu.
8. Irse no solucionó nada. Marxar no va solucionar res de res.

Feu els exercicis (3):

1. Subratlleu els CN de les frases següents i digueu de quin tipus són:
1. Han creat el consultori de medicina. Sprep
2. La parella d'enamorats de qui et vaig parlar són ara aquí. SPrep (enamorats que és un adjectiu habilitata com a nom, té un CN que és una Oració Sub (OSub))
3. El riu Llobregat, que és bastant llarg, no ho és tant com el riu Ebre. "Llobregat" i "Ebre" són SN; "que..." és una OSub.
4. El formatge, tou o dur, és un bon complement per la nostra dieta alimentària. Els dos són Adjectius o SAdj.
5. Va veure una pel·lícula basada en una novel·la força interessant. "Basada..." fins al final és una OSub de participi i  "força..." un SAdj.
2. Subratlleu i substituïu per pronoms febles els complements de nom de les frases següents:
1. Cal eradicar les causes de la delinqüència. Cal eradicar-ne les causes.
2. No conec la causa del problema. No en conec la causa.
3. Visitarem els museus més importants de París. En visitarem els museus més importants.
4. Hem llençat els armaris vells de la cuina. N'Hem llançat els armaris vells.
5. Volia el tractor de joguina. En volia el tractor.
3. Escriviu el pronom corresponent en els buits:
1. Al matí ha arribat un avió de Nova York. A la tarda n'arribaran dos més.
2. En aquesta habitació dormen dues persones i a la del costat en dormen tres més.
3. Han arribat els músics? - No tots, de moment només n'he vist dos.
4. Han enviat els llibres que havíem encarregat? Uns quants, només n'ha arribat la meitat. 
5. Ha sortit ja el tren cap a Molins? Sí, ara mateix n'acaba de sortir un, però aviat en sortirà un altre.

Feu els exercicis (4)

1. Identifiqueu els CD de les frases següents i analitzeu-ne la forma:
1. La Júlia passa les vacances amb en Sergi a Sant Pol. SN.
2. Aquest és l'abric que va comprar en Marcel. Pronom de relatiu.
3. La Carla va manifestar públicament que volia aconseguir el títol d'enginyer. "que..." és una OSub; i "el..." és un SN.
4. Els responsables de la discoteca no entenen com el foc es va poder propagar tan ràpidament. Osub.
5. En Miquel m'ha promès de recomanar-me pel lloc de cap de personal. OSub d'infinitiu.
6. Voldries fer-ho el més aviat possible ? OSub. d'infinitiu.
7. Què t'ha portat la Paula del seu viatge a Egipte? Pronom interrogatiu.  
2. Establiu les relacions pertinents:

Frases                              Pronoms                    Tipus

La mare fa el dinar              el (def)

Ara rentarem la moto          la (def)                    definit

El pagès cull cols                en (indef)

L'Anna té feina                   en (indef)                 indefinit 

Llegirà els contes               els (def)

Va dir que vindries             ho (neutre) 

Ara mirarem això               ho (neutre)               neutre

Menja les pastes                -les (def)

Visitarem uns pobles          en (indef)                

1. Substituïu el complement directe pel pronom feble que calgui. Poseu-lo davant o darrere segons convingui.
1. Comprava el llibre.  El comprava.
2. Arreglava la lleixa.  L'arreglava.
3. Aprofitava el temps.  L'aprofitava.
4. Endevinava les preguntes.  Les endevinava.
5. Netejava els carrers.  Els netejava.
6. Feu els deures.  Feu-los.   
7. Va explicar molts contes bonics. En va explicar molts//Va explicar-ne molts. 
8. Vull que compreu bosses. Vull que en compreu.
9. No utilitzis aquesta eina.  No la utilitzis. 
10. En Josep escrivia novel·les de misteri.  En Josep n'escrivia.
2. Escriviu el pronom de complement directe apropiat:
1. Carme, agafa aquest paper i deixa'l sobre la taula
2. Ricard, recull tot això escampat per terra i endreça-ho.   
3. No sé pas quan vindran. No ho van pas dir.
4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir-nos-la.                  
5. Cristina, em deixes uns quants llibres per llegir a l'estiu? Et prometo que te'ls tornaré: me'ls pots deixar sense recança.
6. Us heu d'acostar més, si no, no sentireu res. Acosteu-vos cap aquí davant.
7. Ens hem de llevar molt d'hora. Llevant-nos tard no hi arribaríem.
8. La nena ja sap vestir-se sola, però el nen encara no en sap.
9. Cull les flors i fes-ne un ram. (Aquí no substituïm el CD, sinó el CN: Fes un ram de flors.
10. He comprat un bon vi. Tasta'n una mica, Jan.

Feu els exercicis (5)

1.  Assenyaleu els CI de les oracions següents i analitzeu-ne la forma:
1. Els jugadors van lliurar la copa al president del club. SPrep.
2. Donarem un certificat d'assistència al curset a qui el demani. OSub.
3. Li vaig dir que callés d'una vegada. Pronom feble.
4. A qui dius que he de comunicar la teva assistència a la festa? Prep + pronom interrogatiu.
5. La direcció de l'hospital ha prohibit a tot el personal de fumar a l'interior del recinte hospitalari. SPrep.
2. Digueu si els complements subratllats són CD, CI o CCD:
1. En Joan compra cromets. CD.
2. No engeguis el televisor. CD
3. L'Anna escriu a la Rut. CI.
4. Comprarem un pollastre rostit. CD.
5. Portem el berenar per a l'Àngel. CD i CCD.
6. Deixa la bicicleta al Sergi. CD i CI. 
7. Va cantar una cançó per al pare. CD i CCD.
8. Va comprar pastissos a la Maria per al Joan. CD, CI, CCD.
3. Localitzeu els complements indirectes, subratlleu-los i feu-ne la substitució pronominal:
   1. L'avi explicava contes als nens. L'avi els explicava contes.
   2. Marc, renta la cara a l'Anna! Marc, renta-li la cara!
   3. L'oncle posava el collar al gos. L'oncle li va posar el collar.
   4. Com la demanava, vaig passar la pilota a l'Enric. Com la demanava, li vaig passar la pilota.
   5. De Berlín, portarem discos vintage a les noies. De Berlín, els portarem discos vintage.
4. Escriviu la forma de complement indirecte apropiada: 
1. Dius que telefoni a la Maria? Però si ja li he trucat!
2. Ja has escrit als pares? - No, però avui mateix els escriuré.
3. Doneu l'esmorzar als nens ben d'hora. Doneu-los l'esmorzar a les vuit.
4. Demana el cotxe a l'Anna. Te'l deixarà si li demanes bé.
5. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu-li abans de festes.
6. Tira veces als coloms. No els tiris massa veces de cop.
7. Vindran les teves nebodes ara? A aquesta hora, haurem de donar-los dinar i potser també els haurem de donar berenar.
8. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta'ls si saben per on s'hi va i, de passada, els demanes l'hora que és.
5. Indiqueu la funció sintàctica dels pronoms àtons de les frases següents (CD, CI o *cap funció: verbs pronominals.):
1. M'envien l'Enciclopèdia. CI, perquè si passem el pronom a tercera persona del singular, seria "Li envien..."
2. Em compra una tortuga. CI, "Li compren..."
3. Et diu les notes. CI, "Li diuen..."
4. Ens cridaran a les tres. CD, "El/la cridaran..."
5. Es va mirar les flors. CAp funció, "la mirarà..." queda agramatical i "Li mirarà..." canvia de signficat. 
6. La noia es pentina. CI, "La noia li..."
7. Et buscava. CD, "la/el buscava"
8. Es va posar un vestit. CI, "Li va posar..."
9. Us han trobat. CD, "l'han trobat"; "Li han trobat" té un significat diferent, pressupos que han trobat alguna cosa a ell,
10. En Marc s'entossudia a fer la seva. Cap funció; si posem "li" o "la" la frase queda agramatical.
6. Subratlleu els datius ètics que trobeu en aquest text:
Quan va tenir el nen, primer es queixava que no li (datiu ètic, no  la menjava a ella, sinó que ell menjava poc) menjava prou, era petit i desnarit, no s'engreixava i es preocupava exageradament. quan el va dur a la llar d'infants, deia que li (datiu ètic, no la plorava a ella, sinó que plorava massa) plorava massa, que li feia peneta deixar-lo allà amb aquells brams, que sabia que pararia quan ja no la veiés, però la feia sentir culpable. I així va anar passant temps: el nen em (no la suspèn a ella, suspèn) suspèn les matemàtiques, li hauré de posar un professor particular, el nen se m (no se li ha embolicata a ella, s'ha embolicat sol) 'ha embolicat amb una noia antipàtica i gairebé mai em ve a veure, se m (no se li ha separat, s'ha separat)'ha separat i ara m (no li ha tornat, ha tornat)'ha tornat a casa, ara que ja ens havíem acostumat a estar-nos-hi sols... es veu que quan tens un nen ja és per sempre i la vida se't capgira.


Feu els exercicis (6)

1. Identifiqueu els CRV de les frases següents i analitzeu-ne la forma:

1. L'Ajuntament va contribuir que el club pogués sortir de la crisi financera en què es trobava. Osub.
1. L'Alba ara es fa molt amb l'amiga del Marc. Sprep.
2. Anaven a Ripoll quan es van adonar que no portaven diners. SPrep.
3. Havia parlat d'un home amb qui s'avenia força. SPrep.
4. Es va entossudir a fer la feina ben feta. O Sub d'infinitiu.
1. Expliqueu el doble significat de les frases següents i digueu quin tipus de complements tenen en cada cas:
1. Van expulsar els nois del bar. Té dos significats possibles.
1. "els nois del bar" és un sintagma nominal que fa de CD, per tant, la frase ens diu que "els nois propietaris del bar van ser expulsats d'algun altre lloc que desconeixem.
2. "del bar" és un CRV (expulsar d'algun lloc) per tant, uns nois que eren a un bar van ser expulsats del bar. 
2. Parlarem als electors de la Vila Olímpica. Té dos significatls possibles, també:
1. "els electors de la Vila Olímpica" és un SN que fa de CD, per tant es parla a aquells electors que viuen a la Vila.
2. "de la Vila Olímpica" és un CRV (parlar d'alguna cosa), per tant als electors en general se'ls parla del barri de la Vila.
2. Expliqueu quina és la diferència entre cada parella de frases:
1. L'Adam creia Déu: l'obeïa. // L'Adam creia en Déu: creia que existia.
2. Pensàveu moltes coses: teníeu el propòsit de fer moltes coses // Pensàveu en moltes coses: concebíeu, inferieu coses.
3. Sabien informàtica: la dominaven completament // Sabien d'informàtica: en sabien coses. 
4. Canviaran el director aviat: en posaran un altre // Canviaran de director aviat: aquest director que hi ha ara el canviaran de lloc.
5. Tractarem la qüestió que has plantejat : en parlarem // Tractarem de la qüestió que has plantejat: arranjarem aquesta qüestió.
6. Ha oblidat la qüestió // S'ha oblidat de la qüestió.
3.   Escriviu en els buits el pronom corresponent:
1. El Nico ha accedit a la petició? - Sí, finalment hi ha accedit.
2. El conferenciant no ha parlat dels cossos celestes, tot i que havia anunciat que en parlaria.
3. Has de pensar en les conseqüències d'aquesta elecció. Et demano que hi pensis seriosament.
4. L'Adrià s'avé molt amb la seva sogra. Ja és ben estrany que s' hi avingui.
5. Fent això s'exposa que li retirin el permís, i no sé ni si se n'adona que s'hi exposa.
6. Pensa de treure profit a la història? Oi tant que hi pensa.
7. En Sergi no s'ha adonat que feia el ridícul. Bé, crec que no se n'ha adonat.
8. Aneu a ca l'Anna? Oi tant que hi anem!
4. Localitzeu els CRV i substituïu-los per pronoms febles:
1. L'escultor cregué que l'escultura havia d'adequar-se a l'estil de la plaça: L'escultor cregué que l'escultura s'hi havia d'adequar.
2. A l'hora de la veritat, en Mario no s'atrevirà a participar en la cursa. A l'hora de la veritat, en Mario no s'hi atrevirà.
3. Els primers dies de ser al campament, la Laia es queixava del menjar: Els primers dies del campament la Laia se'n queixava.
4. Desgraciadament, la Mireia no té temps per dedicar-se a la música: Desgracoadament la Mireia no té temps de dedicar-s'hi.
5. Tot i que no estava acostumat a treballar tot el dia, divendres, en Guillem ho va fer: Tot i que no hi estava acostumat, divendres, en Guillem ho va fer.
6. La Marta sempre s'oblida d'agafar l'esmorzar: La Marta sempre se n'oblida.

Feu els exercicis (7)

1.  Assenyaleu els CC i analitzeu-ne la forma. Digueu també quin valor semàntic tenen:
1. Han vingut a peu des de la plaça. "a peu" és CCM i "des de la plaça" és CCL
2. L'Aidan condueix la moto sense casc. és un CCM.
3. El gat es va amagar a sota el sofà tan bon punt va veure el gos. "A sota el sofà" CCL; "tan bon punt va veure el gos" CCT.
4. Divendres vinent anirem a fer un tomb amb l'Alba i la Berta pel passeig. "Divendres vinent" és un CCT; "Amb l'Alba i la Berta" és un CCC; "pel passeig" CCL.
5. El dia que la vaig veure, la Mireia caminava més bé amb les crosses. "El dia que la vaig veure" CCT; "més bé" CCM; "amb les crosses" CCI.
6. Quan tingui vacances, hi penso anar amb tu. "Quan tingui vacances" CCT; "amb tu" CCC.
7. Vol una bicicleta per a l'Antoni. CCD.
2. Demostreu que els complements subratllats de les frases següents són diferents:
1. Vaig enviar una carta al meu cosí // a Nova York. "Al meu cosí" fa de CI, perquè és un SPrep que comença per la prep. "a", es refereix a una persona a qui va dirigida l'acció i es substitutiria pel pronom "li". "A Nova York" fa de CCL, perquè és un SPrep que comença per la prep "a", es refereix a un lloc i es substituiria pel pronom "hi".
2. Vaig pensar a fer els deures // a casa. "a fer els deures" fa de CRV, és una oració d'infinitiu que ha canviat la preposició "en" per "a", perquè davant d'infinitiu no es pot posar "en" i es substituiria pel pronom feble "hi". "a casa" és un CCL, expressa on el "jo" va pensar. Ara bé, també es substituiria per "hi".   
3. En Xavier va menjar un gelat de gorra // de xocolata. "de gorra" és un CCM i vol dir que no va haver de pagar-lo. Es substituiria per "hi". "de xocolata" ens diu com és el gelat, per tant fa de CN i es substituiria per "en".  
4. En Toni es va cruspir les galetes amb rapidesa // amb colorants. "amb rapidesa" és un CCM, diu com es va menjar les galetes i es substituiria per "hi"; "amb colorants és un CN, diu com són les galetes, i no es podria substituir. 
3. A les tres a la frase "La conferència va començar a les tres" és un CC o un CRV? Per què?: és un CC perquè no és necessari, es pot treure i la frase continua tenint sentit.
4. Escriviu el pronom corresponent en els punts suspensius:
1. Va cantar una cançó per al pare, i tant que li va cantar
2. Viu a París des de fa deu anys i diu que hi viu molt b
3. Rebràs l'avís per correu urgent: l' hi rebràs abans d'una setmana
4. Ells sortien de casa l'avi i en sortien ben contents.
5. La Marta caminava de pressa, realment hi caminava.
6. Quan vam arribar a l'oficina, la Maia ja ens hi esperava.
7. La Mireia parla sense embuts. Sempre hi parla.
8. En Marc treballa de gust: de debò que hi treballa.

Repassem els complements verbals i la seva substitució (7)

El complement circumstancial:

El complement circumstancial (CC) és més un complement oracional que estrictament verbal, això explica la seva gran mobilitat: Ahir vaig parlar de tu // Vaig parlar de tu ahir // Vaig parlar ahir de tu.

A més, afegeix informacions que no són estrictament necessàries per la gramaticalitat de la frase. Per tant una frase és igualment gramatical amb o sense CC: Vaig parlar de tu.

Qualsevol tipus de verb pot portar un CC, tant un verb predicatiu, com ja hem vist, com un verb atributiu: Ahir en Pere estava malalt. 

Recordeu, que les frases tipus: Soc de Barcelona, també són de predicat nominal, perquè de Barcelona equival a un adjectiu: barceloní; però que les que diuen coses com: Sóc a Barcelona el verb copulatiu no porta atribut i, en canvi, porta un complement que sembla un CC però que és imprescindible perquè la frase sigui gramatical. 

Quin tipus de complement és?

Tradicionalment els CC s'han subdividit segons la seva semàntica - significat - Així tenim CC de mode, de temps, de lloc, d'instrument, de causa, de companyia, de destinació...

Bàsicament els CC poden tenir les formes següents:

1. Un adverbi o sintagma adverbial (SAdv): Tocava el piano molt bé.
2. Un SN: El dia del meu sant fem festa grossa.
3. Un SP: No ho podràs fer amb els llapis de colors.

Una oració subordinada adverbial: Quan arribis, marxarem. 
d.1. si l'oració subordinada és d'infinitiu, utilitzarem la preposició en i tindrem un CCT: En arribar ell vam plegar.
d.2. si l'oració subordinada és de gerundi, s'afegirà a la frase sense cap tipus de nexe: Baixava les escales cantant. (*Recordeu que no podem utilitzar mai el gerundi si l'acció que expressa és posterior a l'expressada per la frase principal).
e) Un pronom personal: tònic: Vindré amb vosaltres.
                       àton: Hi vindré.
f) Un pronom de relatiu: La casa en què vius és vella.

Feu els exercicis:
   1. Assenyaleu els CC i analitzeu-ne la forma. Digueu també quin valor semàntic tenen:
1. Han vingut a peu des de la plaça.
2. L'Ignasi condueix la moto sense casc.
3. El gat es va amagar a sota el sofà tan bon punt va veure el gos.
4. Divendres vinent anirem a fer un tomb amb l'Elisenda i la Clara pel passeig.
5. El dia que vaig veure la Mireia caminava més bé amb les crosses.
6. Quan tingui vacances, hi penso anar amb tu.
7. Vol una bicicleta per a l'Antoni.

   2. Demostreu que els complements subratllats de les frases següents són diferents:
1. Vaig enviar una carta al meu cosí // a Nova York.

2. Vaig pensar a fer els deures // a casa.

3. En Xavier va menjar un gelat de gorra // de xocolata.

4. En Toni es va cruspir les galetes amb rapidesa // amb colorants.

   3. A les tres a la frase La conferència va començar a les tres és un CC o un CP ? Per què?
.........................................................

Quant a la substitució del CC per pronoms febles, heu d'observar el quadre següent:

PRONOMS DE CC

* Per fer la substitució del CC utilitzem el pronom: hi
  Vas trobar en Joan a l'Institut? - Sí, hi vaig trobar      en Joan.
  excepte:
* Si tenim un CCL que comença per la preposició de i         indica origen o procedència:        
  Vaig fugir de la presó. - De debò, en vas fugir?.
* Molts CC, que no pronominalitzen (per exemple, la           majoria dels CCT o els que tenen forma d'adverbi           acabat en ment ):
  Probablement no et vindran a buscar; ho sents?, no et      vindran a buscar.
* Recordeu que els CC de destinació poden ser substituïts    per li/ els si a la frase no hi ha un CI:
  He comprat regals per a la Bruna : Li he comprat regals
  però He comprat regals a la botiguera per a la Bruna:      Li he comprat regals per a la Bruna. 



Feu els exercicis:
   1. Escriviu el pronom corresponent en els punts suspensius:
1. Viu a París des de fa deu anys i diu que .... viu molt bé.
2. Rebràs l'avís per correu urgent: l' .... rebràs abans d'una setmana.
3. En Marc treballa de gust: de debò que .... treballa.
4. La Mireia parla sense embuts. Sempre .... parla.
5. Quan vam arribar a l'oficina, la Neus ja ens .... esperava.
6. La Marta caminava de pressa, realment .... caminava.
7. Ells sortien de casa l'avi i .... sortien ben contents.
8. Va cantar una cançó per al pare, i tant que .... va cantar.

Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (6)

El complement de règim verbal:

El complement de règim verbal (CRV), també anomenat complement preposicional o complement preposicional d'objecte, és aquell complement format per una preposició  + un SN, l'absència del qual, com passava amb el CD, acostuma a provocar la agramaticalitat de la frase: 

En Jaume s'adona de la mentida // *En Joan s'adona. 

Com passava també amb el CD trobem frases gramaticals sense CRV amb verbs que el regeixen: 

El David parla de coses // El David parla molt.

Normalment la preposició dels CRV és àtona (sobretot a, de, en  i amb), però trobem alguns casos en què és tònica: 

La conferència tractà sobre les eleccions // *La conferència tractà.

Tot i les semblances entre el CD i el CRV (quant a estructura només els diferencia l'absència/presència de preposició i quant a comportament són gairebé equivalents) és possible trobar-los tots dos en una mateixa frase. El més probable, tanmateix, és que s'excloguin: 

Aquells nois deien moltes mentides // Aquells nois parlaven de coses inventades // 

però:  Van convidar els seus amics a una copa de xampany.

És important destacar alguns CRV que han estat sovint classificats com a complements circumstancials (punt següent). Hem de recordar que una frase sense CRV pot esdevenir agramatical, cosa que no passa mai si es prescindeix del CC. Exemples: 

a) CC: En Gerard va sopar a Vic // En Gerard va sopar.
d) CP: La Maia va anar a Vic // *La Maia va anar.

El CRV pot tenir, doncs, les formes següents:

• Un SP, com ja hem vist. Cal no confondre les dues terminologies. Ni tots els SP fan de CRV, ni tots els CRV són SP, com ara veurem.
• Una oració subordinada:
• si l'oració subordinada és d'infinitiu només podem utilitzar les preposicions a o de. Per tant si el verb en regeix una altra, aquesta haurà de canviar: S'avé amb la seva família // S'avé a canviar de conducta.
• si l'oració subordinada és introduïda amb un que un si o un com conjunció, la preposició desapareix: S'avé que vinguis amb nosaltres.
• si la preposició regida pel verb és per o per a la conservarem en ambdós casos (en el segon obtindrem perquè): No us preocupeu gens per afinar bé // perquè els vostres amics afinin bé // Aquesta postura serveix per a aturar-ho tot // Aquesta postura serveix perquè tot s'aturi .
• Un pronom personal tònic: No s'interessa en tu o àton: No en parla mai.
• Un pronom de relatiu: Aquest és l'error del qual ningú s'adonà.

I ara ja esteu preparats per als exercicis:

1. Identifiqueu els CRV de les frases següents i analitzeu-ne la forma:
1. L'Ajuntament va contribuir que el club pogués sortir de la crisi financera en què es trobava.
2. L'Alba ara es fa molt amb l'amiga del Marc.
3. Anaven a Ripoll quan es van adonar que no portaven diners.
4. Havia parlat d'un home amb qui s'avenia força.
5. Es va entossudir a fer la feina ben feta.
2. Expliqueu el doble significat de les frases següents i digueu quin tipus de complements tenen en cada cas:
1. Van expulsar els nois del bar.
2. Parlarem als electors de la Vila Olímpica.
3. Expliqueu quina és la diferència entre cada parella de frases:
1. L'Adam creia Déu // L'Adam creia en Déu.
2. Pensàveu moltes coses // Pensàveu en moltes coses.
3. Sabien informàtica // Sabien d'informàtica.
4. Canviaran el director aviat // Canviaran de director aviat.
5. Tractarem la qüestió que has plantejat // Tractarem de la qüestió que has plantejat.
6. Ha oblidat la qüestió // S'ha oblidat de la qüestió.

  

Quant a la substitució del CRV per pronoms febles, heu de seguir les pautes següents:

PRONOMS DE CRV

• Si el CRV comença per la preposició de: en: Parles del problema? - Sí, en parlo.
• Si el CP comença per qualsevol altra preposició: hi: Penses en el problema? - Sí, hi penso.

I més exercicis:

1.   Escriviu en els buits el pronom corresponent:
1. El Nico ha accedit a la petició? - Sí, finalment ________ ha accedit.
2. El conferenciant no ha parlat dels cossos celestes, tot i que havia anunciat que ________ parlaria.
3. Has de pensar en les conseqüències d'aquesta elecció. Et demano que ________ pensis seriosament.
4. L'Adrià s'avé molt amb la seva sogra. Ja és ben estrany que s' ________ avingui.
5. Fent això s'exposa que li retirin el permís, i no sé ni si se ________ adona que s'________ exposa.
6. Pensa de treure profit a la història? Oi tant que ________ pensa.
7. En Sergi no s'ha adonat que feia el ridícul. Bé, crec que no se ________ ha adonat.
8. Aneu a ca l'Anna? Oi tant que ________ anem!
2. Localitzeu els CRV i substituïu-los per pronoms febles:
1. L'escultor cregué que l'escultura havia d'adequar-se a l'estil de la plaça.
2. A l'hora de la veritat, en Mario no s'atrevirà a participar en la cursa.
3. Els primers dies de ser al campament, la Laia es queixava del menjar.
4. Desgraciadament, la Mireia no té temps per dedicar-se a la música.
5. Tot i que no estava acostumat a treballar tot el dia, divendres, en Guillem ho va fer.
6. La Marta sempre s'oblida d'agafar l'esmorzar.

  
   

La paràfrasi (2) Poemes que poden sortir a l'examen de 4t A

A continuació trobareu els poemes que poden sortir per fer un exercici de "paràfrasi" a l'examen de 4t A. Recordeu que una paràfrasi és la prova que el text que heu llegit ha estat entès i la podríem definir com: l'explicació d'un text i, alhora, una versió. En alguns casos la paràfrasi haurà d'excedir el contingut propi del text, mentre que en d'altres n'exclourà els elements no rellevants i serà, per tant, de menor extensió. Les que hem fet fins ara,  totes ens surten més curtes que els textos parafrasejats.

La rel

 de Joana Raspall

La rel de l’arbre no sap

que jo li estimo les branques

perquè fan ombra a l’estiu,

i l’hivern, al foc escalfen;

perquè puc collir-hi flors

                                         i quan té fruita, menjar-ne.

                                       I no li prenc res de franc!

                                        que quan està assedegada

                                        i els núvols passen de llarg,

                                       sóc l’amic que li dóna aigua.

Amic, vols venir?

de Joana Raspall

La tarda és molt clara,

l'aire té sentors de mar i

muntanya.

Fugim dels sorolls

i busquem la calma

on compartirem les nostres

paraules.

Poques en direm

i ben escoltades,

amb pau dins el cor

llum en les mirades.

Vols venir, amic?

La tarda és tan clara!

Cançó

de Miquel Martí i Pol

Voldria tenir un llagut

i una casa a la muntanya;

poder encendre un flam al vent

i un altre flam a la calma;

de dia estimar muller

i de nit les dones d'aigua.

                                     Voldria ser tan divers, 

                                     tan lliure i divers com l'aire,

                                 conèixer tots els camins

                                  i jeure en totes les cales.

                                Voldria esbrinar els secrets

                                   de les cambres de les dames

                                     i estimar-les totes, fins

les que fossin maridades,

i morir, de mort suau,

un dimecres a la tarda.

Un dia qualsevol

de Miquel Martí i Pol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

Cançoneta incerta
de Josep Carner

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena!

¿És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: -Vine, vine!-

Però: -No passis! -diu un vel

de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

                                       o bé un camí d’enamorat,

                                       colgat de mata?

                                     ¿És un recer per a adormir

                                      qui passi pena?

                                     Aquest camí tan fi, tan fi,

                                        qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient

acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament,

sota la brosta?

Qui sabrà mai aquest matí

a què em convida!

I és camí incert cada camí,

n’és cada vida!