Imperdonables (2)

Continuem analitzant les frases del dictat a fi d'extreure'n possibles errors en què pugueu treballar:

Cal que ordiu bé la mentida. És a dir, planifiqueu i elaboreu. I, sobretot, traieu del vostre discurs qualsevol informació supèrflua.

• ordiu del verb ordir, que vol dir: v. tr. [LC] Planejar (un complot, una burla, etc.) amb artificis. Què ordeixes contra ell?
• elaboreu del verb elaborar, va sense "l·l" encara que tendim a posar-l'hi. No el podem confondre amb col·laborar, que sí que la du.
• sobretot és un adverbi format per dues paraules que s'escriu junt i que vol dir per damunt de tot o de tothom.
• traieu és la forma del present del verb treure que té una conjugació força curiosa, ja que té formes amb "e" (treu); formes amb "a" (traieu); formes amb "c" (trec) i formes amb "g" (tragués). Aquí podeu trobar la seva conjugació completa.
• qualsevol va amb "q" i la "u" sona, com qual paraula d'on deriva.
• supèrflua (superflu) és un adjectiu que vol dir: que és de més d’allò que és necessari o suficient, que no ve a res i, per tant, inútil, inoportú. Despèn més en les coses supèrflues que en les necessàries. Tot això són despeses supèrflues. Adornaments superflus. Aquesta recomanació és supèrflua. Li semblà superflu d’afegir res més al que ja havia dit. I s'accentua perquè és esdrúixola.

— No us estengueu en la vostra narració, com més llarga sigui més incoherències hi pot haver.

• estengueu ve del verb estendre que no té cap forma amb "x".
• vostra / vostre és un determinant amb doble terminació, si acompanya un nom femení, l'escriurem amb "a"; si n'acompanya un de masculí, amb "e". És fàcil deduir que "nostre/a" i "altre/a" seguiran el  mateix model.
• incoherències és de les poques paraules que duen una "h" intercalada (adherir, cohesió, exhortar, subtrahend, aleshores, cohibir, inherent, tothom, alhora, conhort, inhibició, tothora, anihilar, exhalar, menhir, vehicle, aprehensió, exhaurir i  subhasta) 
• haver sempre va amb "v" perquè cap paraula que en tingui d'altres de la mateixa família amb "u", porta mai una "b" (haurien)

— Avanceu-vos a les possibles preguntes que us puguin fer una vegada hàgiu dit la mentida.

• avanceu, del verb avanÇar, va amb "c", perquè la parella de la "ç" és la "c".
• possibles va amb "ss".
• no existeix hus ni hos, per tant hem de recordar-nos d'escriure sempre us.
• puguin és la forma del present de subjuntiu del verb poder, que té formes amb "o" (podeu), amb "u" (puguin), amb "c" (puc) i amb "g" (puguin). Aquí teniu la seva conjugació.
• hàgiu també és una forma de què hem de recordar l'accentuació, i com amb les altres que han sortit, podem afegir-li "hàgim".

— Mentiu sense temptejos. La seguretat és la millor arma. Si us veuen vacil·lar, esteu perduts.

• temptejos, plural de tempteig que vol dir: [LC] Acció de temptejar (1 v. tr. [LC] Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució (d’una cosa). 2 tr. [DR] Tantejar.)
  
  
  vacil·lar s'escriu amb "l·l".

— Intenteu no sospirar ni mirar enlaire.

• sospirar s'escriu amb "o" i tots els mots de la mateixa família també.
• enlaire és un adverbi compost que s'escriu tot junt i que vol dir: 1 adv. [LC] A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire.  3 [LC] deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.

— Després d'haver dit la mentida no us turmenteu ni afegiu noves dades.

• turmenteu, del verb turmentar s'escriu amb "u" com tots els mots de la mateixa família.
• dades, masculí de dada que vol dir: 1 f. [LC] [MT] En una investigació matemàtica, element conegut a partir del qual han de deduir-se els elements desconeguts. Les dades d’un problema. 2 f. [FS] Quelcom donat o admès, allò sobre què és fundat un argument, una inferència, un sistema. Les dades de l’experiència. 3 f. [LC] [AD] per ext. Omplir un formulari amb les dades personals. 4 f. [IN] [LC] [EL] Representació convencional de la informació perquè pugui ésser tractada en un procés informàtic o en un sistema automàtic en general. No s'ha de confondre amb dates plural de data que vol dir: 1 f. [LC] [AD] En un escrit, una inscripció, una moneda, etc., la indicació del temps, i sovint del lloc, en què ha estat fet o executat. Un cop suprimides l’adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles. 2 f. [LC] [AD] Indicació del temps en què un fet s’ha realitzat o ha de realitzar-se. La data d’un esdeveniment. Encara no han fixat la data del casament.

— I, el que és més important, mai no confieu a ningú ni que direu una mentida ni en què consistirà.

• que no va accentuat quan el pronunciem amb vocal neutra i va accentuat quan es pronuncia amb "e" oberta. O el que és el mateix: accentuem què quan equival a quina cosa o quan du davant una preposició.

Imperdonables (1)

Tot i que no farem ortografia ni lèxic purs i durs, sí que en repassarem qüestions en entrades que es titularan com aquesta. Heu de tenir present que als exàmens poden sortir tant les paraules definides com les qüestions que hi repassem.

Avui farem la primera a partir de la primera part del primer dictat:

Des de petits ens han ensenyat que és millor no mentir i ens han inculcat que 

• Recordem que des de en castellà va junt, però que en català va separat. Sempre va separat.
• és verb continua anat amb accent diacrític, us recordo a continuació les úniques paraules que l'han conservat: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
  
• han inculcat, del verb inculcar, que vol dir: v. tr. [LC] Fer entrar en l’ànim d’altri amb freqüents repeticions i admonicions. Inculcava als nois l’amor a la música.

fer-ho és propi de persones sense escrúpols. Però de mentides n'hi ha de 

• Recordem que "u" com a paraula no existeix, mai dels mais hem de posar "u" sol enlloc si no estem parlant, cosa força improbable, de la vocal "u", per tant, quan sentim una "u" sola, ha de ser el pronom feble ho.
• escrúpols (lèxic): aquí què significa aquesta paraula de totes les seves definicions possibles?
• 1 m. [LC] Part molt petita d’una cosa. 1 2 m. [LC] Pes, temps, etc., molt petit pres com a unitat. 1 3 m. [LC] [HIH] En l’antiguitat romana, vint-i-quatrena part d’una unça. 1 4 m. [LC] [MD] [FIM] Pes emprat antigament en medicina i farmàcia equivalent a 24 grans, que corresponen a 1,2 grams. 1 5 m. [FIA] obs. Minut sexagesimal. 2 1 m. [LC] Dubte, inquietud de la consciència, per cosa de poc pes. Treu-te aquest escrúpol de sobre! 2 2 m. [LC] Dubte, hesitació, por, a obrar o a decidir per no saber si estaria bé, si seria encertat, etc. Tenir escrúpol de fer una cosa. Fer-li a algú escrúpol, venir-li a algú escrúpol, de fer una cosa. Escrúpols religiosos, de consciència. Un home sense escrúpols. 3 m. [LC] Aprensió, fàstic. Beure amb el mateix got em feia escrúpol. 
  
• N'hi ha vol dir: hi ha alguna cosa de... i l'expressió està formada pel verb "haver-hi" i el pronom feble "en". Sempre s'ha d'escriure així.

molts tipus i en certes ocasions utilitzar-les pot tenir avantatges, tant per a qui 

• hem de recordar que la paraula avAntatges s'escriu amb tres "As"; que sempre que tenim una "g" que sona com a la paraula "general" (fricatiu, postalveolar, sonor) darrere hi ha una "E" i que els plurals, sense cap excepció, s'escriuen amb "E" si els pronunciem amb vocal neutra. 

les diu com per a qui les escolta. Mentir és una habilitat que no tots posseïm. 

• posseïm s'escriu amb dièresi per marcar que la "I" la diem com a vocal i no com a semiconsonant. Si en separéssim les sil·labes, tindríem: pos-se-ïm. Per extensió, tots els verbs que tinguin aquesta combinació vocàlica o la de la segona persona del plural: posseïu duran dièresi: abduïm, abduïu; agraïm, agraïu; posseïm, posseïu; esvaïm, esvaïu; i, si en voleu més, cliqueu aquí.
  

De fet, són molts els que s'enrogeixen de cara o diuen frases entretallades: 

• són també ha conservat l'accent diacrític.
• s'enrogeixen ve del verb enrogir-se que vol dir: Esdevenir roig. L’aigua s’enrogí de sang. La Joana s’enrogeix una mica. És pronominal, per tant, el pronom se sempre hi serà, davant o darrere del verb, al seu costat o unit a ell amb guionet o apòstrof. El prefix en, que apareix davant de la paraula, dona aquesta intenció de "tornar-se", no es pot confondre amb un pronom i s'ha fusionat amb la paraula. Hem de recordar que quan una paraula té el so que tenen les x de la paraula xauxa (fricatiu, postalveolar, sord) i és a final de mot o davant d'una altra vocal, du una i que no sona, que s'ha d'0escriure i que no forma part de cap diftong.
• entretallades (entretallat) és una paraula composta que s'escriu com una de sola i que vol dir: que és intermitent o que es percep incomplet. 
  

és llavors quan la mentida esdevé evident. Així, doncs, si voleu mentir sense

• mentida és la paraula correcta en llengua catalana, mentira seria un castellanisme. 
• esdevé del verb esdevenir, que vol dir: 1 v. intr. [LC] Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran. 2 intr. [LC] Passar a trobar-se en un lloc. Llavors esdevinguérem en un prat. 3 1 intr. [LC] Alguna cosa, venir a afectar algú, tenir conseqüències en algú. Aquell a qui no ha esdevingut mai cap adversitat. Qualsevol cosa que li pugui esdevenir. 3 2 intr. pron. [LC] Un fet, produir-se, tenir lloc. Això s’esdevé moltes vegades. 4 intr. [AD] Un acord, una sentència, etc., adquirir un caràcter definitiu. i que consideraríem pertanyent al registre culte. 

fissures podríeu tenir en compte els següents suggeriments que ens han 

• fissures es pronuncia sense vibració, per tant com a sorda, cosa per la qual només es podria escriure, ja que va entre vocals, amb "ss" o amb "c/ç". En aquest cas, òbviament: "ss".
  
• podríeu, com podríem s'accentua, la primera perquè és plana acabada en diftong, la segona perquè és plana acabada en consonant. És molt important recordar que les planes acabades en diftong s'accentuen, mentre que les agudes acabades en diftong no. He observat que mentre amb aquestes últimes rarament ens equivoquem, gairebé ningú accentua una paraula com vingueu, per exemple, sí que ho fem amb les primeres, i ens oblidem d'aquests accents. Si voleu refrescar els verbs que s'accentuaran com aquest, els trobareu aquí. 
• compte, conte i comte es diferencien respectivament pel seu significat: compte vol dir:1 m. [LC] Acció de comptar, càlcul d’una quantitat. —Quants anys tenia l’avi quan va esclatar la guerra? —Va néixer el 1910, treu el compte. D’això, segons el meu compte, ja fa més de vint anys. Sortir bé un compte. Un compte errat. i té multitud de matisos de significat; conte vol dir: 1 m. [LC] [FLL] Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. 2 m. [FLL] Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats. 3 m. [FLL] Composició d’aquest gènere. i d'ell sorgeix el verb contar que no emprem gaire i que equival a explicar i comte, amb el seu femení comtessa, vol dir: 1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] [HIG] Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte. 2 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat. 3 f. [LC] Muller d’un comte.
  
• següents porta dièresi com n'han de dur totes les paraules que tenen una "u" darrere d'una "q" o una "g" i davant d'una altra vocal que sona.
• suggeriments vol dir: 1 m. [LC] Acció de suggerir (1 v. tr. [LC] Fer néixer en l’ànim (una idea). Aquesta idea me’n va suggerir una altra. 2 v. tr. [LC] Apuntar a algú (alguna cosa) com a cosa a realitzar, determinació a prendre, solució a adoptar, etc. Li van suggerir que comprés la casa.).  2 m. [LC] Cosa suggerida. I és de les poques paraules que du "gg", n'he trobat un total de 52, la majoria de les quals són derivades de suggerir. Mireu-les aquí.

donat alguns mentiders professionals:

• en llengua catalana hi ha moltes "R's" mudes que hem d'escriure, hem de recordar que les paraules que en duen, sempre tenen derivats on apareixen: de mentiders, per exemple, mentidera.

Imperdonables (1) 1r trimestre.

Cada final de trimestre us trobareu amb una entrada al blog que destacarà faltes que acostumeu a fer, no tots, però si alguns i, a vegades, molts a fi que les recordeu millor o us hi fixeu més, o ves a saber.

• Començaré amb qüestions que afecten la manera com lliureu les feines i no a cap tipus de falta concreta: la justificació d'un text. Justificar el text, vol dir que l'heu de seleccionar sencer i marcar-lo amb la icona de la dreta del tot que us reprodueixo a la foto de baix. Els treballs que es donen, si no ens diuen el contrari, s'han de donar justificats. 

Normalment els textos s'escriuen per defecte seguint l'esquema de la icona de l'esquerra: s'han de seleccionar i clicar la icona de la dreta, així els doneu justificats, molt més ben presentats.

• També aprofito per dir-vos una cosa que em sembla molt bàsica: si dues persones fan un treball, el treball s'ha de redactar en plural: Nosaltres creiem, quan hem llegit... Cansada he quedat de llegir treballs teòricament fets en parelles i redactats en primera persona.
• En canvi, si el treball el fa una sola persona, sí que pot utilitzar la primera del plural, no perquè valgui per dues sinó perquè es considera una fórmula de modèstia. amb tot, l'ús de la primera persona és completament acceptable i recomanable.
• Afegeixo que és necessari que abans de començar a escriure qualsevol cosa us feu un esquema d'allò que voleu dir, encara que sigui mental i, després d'haver-la escrita, indispensable llegir-se-la per detectar incoherències, incongruències, repeticions innecessàries...

I ara sí, la primera llista d'injustificables:

1. No escriure els plurals amb -es. 
2. No accentuar l'À oberta i la Í i la Ú tancades.
3. No saber posar els accents distintius als mots bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, són, té, ús, i vós. 
4. Conseqüentment, no confondre es i és.   
5. Escriure ç davant e o i: *peCes, *gràCies.
6. No escriure l’imperf. d’ind. amb be baixa Ex: *jo pintaVa). 
7. No escriure l'imperfet de subj. amb dues esses entre vocals. Ex: tu pinteSSis, ells pinteSSin.
8. No apostrofar l’article el, el pronom el i la preposició de davant de vocal o "h".
9. No apostrofar l'article la o el pronom la davant de paraules que comencen amb i o u àtones: la indirecta; la unitat. 
10. Confondre quan (temporal) i quant (quantitatiu)
11. Confondre que (conjunció, emfàtic o pronom de relatiu sense cap preposició davant) i què (pronom interrogatiu, o pronom de relatiu amb una preposició davant)
12. Confondre per  què (interrogació directa: per quin motiu; preposició més pronom de relatiu) amb perquè (conjunció causal = ja que; o final= a fi que; substantiu: el motiu). 
13. Confondre i  (conjunció) amb hi (pronom feble).
14. No accentuar adequadament aixÒ,  allÒ,  perÒ i   sinÓ.
15. No escriure eStrany i eStranger .
16. No donar prioritat a l’apòstrof davant de la contracció Ex: Vaig a l’hort o no fer les contraccions: als, pels, dels. 
17. No utilitzar la forma quantitativa dues davant d’un nom femení.
18. No utilitzar correctament la perífrasi d'obligació: haver de.
19. Confondre posar (Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat)  amb ficar (Fer entrar dins un lloc). 
20. Confondre  ja  (adverbi) amb hi ha (verb haver-hi en present) .
21. Confondre em (pronom personal que equival a "a mi") amb hem (verb auxiliar que sempre dur un participi darrere). 
22. Confondre si (conjunció) sí (adverbi afirmatiu) i s’hi (conjunt de pronoms).
23. Posar una coma entre un subjecte i un predicat o entre un verb i el seu CD.
24. Saber i tenir claríssim que els únics verbs que formen part d'un predicat nominal (PN) són els copulatius, quan tenen un atribut darrere: ser o ésser, semblar i estar. La resta són tots verbs amb predicats verbals (PV).

L'avaluació següent en tindrem uns quants més.