Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estructura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estructura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de febrer del 2019

Com serà l'examen?

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:
  • De llengua o morfosintaxi: Hem continuat amb l'oració simple, concretament:
    • La identificació dels diversos complements verbals.
    • La descripció de la seva estructura.
    • La seva substitució pel pronom feble adequat.
La teoria la teniu entre les pàgs 45 i 51 i els exercicis entre la pàg. 57 i la 61. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.

De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis, un dels quals pot ser d'alguna de les coses que ja vam fer a l'examen anterior (identificació dels subjectes, localització d'un CN)

  • De literatura: Hem fet el Modernisme amb un dels seus autors: Joan Maragall i, mentre explicàvem Maragall, hem repassat l'estudi mètric dels poemes i hem localitzat algunes figures retòriques als seus poemes. 
      • si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació".
      • recordeu que les figures que hem treballat són: la personificació o prosopopeia; la metàfora; l'epítet; la interrogació retòrica; la hipèrbole; l'encavallament; l'hipèrbaton i la comparació o símil. 


La teoria la teniu entre les pàgines 215 i 220 i aquí i els exercicis de la 236 a la 237. 
De tot allò que diu l'audiovisual heu de saber respondre les preguntes següents: 
  1. Quan comença i quan acaba el Modernisme com a moviment literari?
  2. Què és el Modernisme?
  3. Corrents dins del Modernisme.
  4. Poesia: quin és el poeta més important i quin tipus de poesis feia?
  5. Teatre: què el feia tan admirat com a gènere per als modernistes? Cita'n un autor.
  6. Narrativa: característiques de la narrativa modernista (tenint en compte què en vaig dir jo) i nom d'algun autor.
De tot això en sortirà un màxim de quatre preguntes teòriques i un fragment d'una de les lectures sobre el qual es faran algunes preguntes.

  • D'expressió: n'heu fet ja quatre, la quarta de les quals esteu  acabant de donar o corregint: una crítica d'un producte cultural, una crònica, un text argumentatiu, oral, i un assaig. I jo he publicat quatres entrades d'Imperdonables on es fixaven algunes maneres d'escriure que s'han d'evitar perquè no s'adapten a la normativa.

Se us pot demanar què és una recensió, què és un text argumentatiu, què és una crònica, què és un assaig i hi haurà un text que haureu de corregir. 

Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la. Us deixo aquí també enllaços on trobar les fotos que he fet últimament: Amanda T; Per l'Institut; Al Clínic; Esmorzar Marató  i Tutoria.



dimecres, 21 de novembre del 2018

Com serà el segon examen del curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:
  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La identificació del subjecte i del predicat.
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
    • Les classes de predicats:
      • El nominal.
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • La construcció de l'oració passiva:
      • perifràstica,
      • activa dislocada,
    • Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
    • Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
    • Els diversos tipus de sintagma i quines funcions poden fer.
    • Quina estructura té un SN.
    • Què és un CN, quines estructures pot tenir i com i quan es substitueix per un pronom feble.
La teoria la teniu entre les pàgs 20 i 24 i a la 44 i 45 els exercicis entre la pàg. 20 i la 32 i a la pàg 56. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.

De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis.
  • De literatura: Hem fet la Renaixença amb tots els seus autors: Jacint Verdaguer, Guimerà i Narcís Oller.
    • Mentre explicàvem Verdaguer hem après a comptar síl·labes, mirar la rima i localitzar algunes figures retòriques als seus poemes. 
      • si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació"
      • si voleu recordar quines figures retòriques hem treballat, mireu l'exercici 7.14 (pàg. 212) i afegiu-hi l'epítet, el símil o comparació i la hipèrbole. Si no en sabeu les definicions, teniu també l'enllaç a sota de "figures retòriques" on les trobareu definides i amb exemples.
    • Mentre explicàvem Guimerà hem après quines diferències hi ha entre una tragèdia i un drama, a part de citar les seves obres més importants i, concretament, l'argument de "Mar i cel" i "Terra Baixa", de la qual hem llegit un fragment.
    • I quan hem explicat Narcís Oller hem après què era el realisme i el naturalisme, hem citat els títols de les seves obres més importants de les quals hem explicat l'argument ("La papallona", "La febre d'or", "La bogeria" i "L'escanyapobres" de la qual hi ha un fragment al llibre) 
La teoria la teniu entre les pàgines 188 i 204 i els exercicis de la 209 a la 213. 

De tot això sortirà un màxim de quatre preguntes teòriques i un fragment d'una de les lectures sobre el qual es faran algunes preguntes.
  • D'expressió: heu fet tres redaccions, la tercera de les quals esteu corregint, una crònica, un text argumentatiu, oral, només alguns, i un dictat. He publicat quatres entrades d'Imperdonables on es fixaven algunes maneres d'escriure que s'han d'evitar perquè no s'adapten a la normativa.

Se us pot demanar què és una recensió, què és un text argumentatiu, què és una crònica i hi haurà un text que haureu de corregir. 

  • De la lectura: tots heu hagut de llegir les dues primeres parts d'Els avantatges de ser un marginat de les quals es poden fer preguntes únicament de l'argument, en cap cas de tecniques narratives o similars.


Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.


dimarts, 23 d’octubre del 2018

Com serà el primer examen de curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet aquestes primeres setmanes de curs:
  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La identificació del subjecte i del predicat.
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
    • Les classes de predicats:
      • El nominal.
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • La construcció de l'oració passiva:
      • perifràstica,
      • activa dislocada,
    • Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
    • Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
La teoria la teniu entre les pàgs 20 i 24 i els exercicis entre la pàg. 20 i la 32. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.
De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis.
  • De literatura: Hem fet la Renaixença i Jacint Verdaguer. 
    • Mentre explicàvem Verdaguer hem après a comptar síl·labes, mirar la rima i localitzar algunes figures retòriques als seus poemes. 
      • si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació"
      • si voleu recordar quines figures retòriques hem treballat, mireu l'exercici 7.14 (pàg. 212) i afegiu-hi l'epítet, el símil o comparació i la hipèrbole. Si no en sabeu les definicions, teniu també l'enllaç a sota de "figures retòriques" on les trobareu definides i amb exemples.
La teoria la teniu entre les pàgines 185 i 196 i els exercicis de la 209 a la 211. 
De tot això sortirà un màxim de tres preguntes teòriques i un dels poemes que hem llegit del qual haureu de fer l'estudi mètric i n'haureu de localitzar les fiugures que se us demanin.
  • També heu fet dues redaccions, la segona de les quals esteu corregint, i és una recensió, un text argumentatiu, oral, només alguns, i un dictat.
Se us pot demanar què és una recensió o què és un text argumentatiu i un exercici on hàgiu de corregir algun problema d'expressió. 


Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.


dissabte, 27 de gener del 2018

Competències bàsiques

A classe hem estat mirant el model que ens han donat de les competències bàsiques d'aquest curs.
Hem de tenir present, però, que, tot i que allà no hi hem trobat cap redacció o expressió escrita, a la prova aquest exercici hi continuarà essent.
També hem, o més aviat heu, de recordar que la nota de les competències s'afegirà a la nota de segona o tercera avaluació, per acabar d'arrodonir-la, sempre que sigui una qualificació positiva i en el cas que l'hàgiu deixada en blanc.
El fet que s'afegeixi a una o altra avaluació dependrà del moment que m'arribin les qualificacions.

Aquí us deixo alguns enllaços on trobarem les proves de competències d'altres cursos, en mirarem algun trosset i vosaltres us els podeu mirar tots, si voleu i, si teniu algun dubte, poedeu demanar a qualsevol classe amb mi.


A més us deixo l'enllaç de la informació que ens han donat sobre la prova d'aquest curs: http://csda.gencat.cat/ca/arees_d_actuacio/avaluacions-consell/avaluacio-quart-eso/2018/novetats/

Pel que fa als dubtes que han sorgit durant la prova de model, dir-vos que he investigat diverses fonts per veure com s'ha de fer la concordança entre els noms col·lectius i el verb i he trobat que la majoria de vegades podem fer-les com més ens convingui, tot i que es fan algunes recomanacions que podeu trobar clicant.



Com serà el primer examen de la segona avalucació i el 4t de tot el curs.

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:

  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La diferència entre categoria i funció. (enllaç 1)
    • La identificació del subjecte i del predicat. (pàg. 20) 
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte. (pàg. 21)
    • Les classes de predicats:(pàg. 21 i 22)
      • El nominal. 
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi. (pàg. 23)
    • Els verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament. (ex. 1.34, pàg. 30 i enllaç 2)
    • Els pronoms, què són, per què i com els utilitzem. (enllaç 2)
    • Els pronoms febles. (enllaç 2)
    • L'estructura, la identificació i la substitució (ex. 2.56, 2.57 i 2.58):
      • del CN, (enllaç 3, pàg. 45 i ex. 2.34, 2.35 i 2.36)
      • del CD, (enllaç 4, pàg. 46 i ex. 2.37, 2.38, 2.39 i 2.40)
      • del CI, (enllaç 5, pàg. 47 i ex. 2.41, 2.42,2.43 i 2.44)
      • del CRègim, (enllaç 6, pàg. 47,48 i ex. 2.45, 2.46 i 2.47)
      • del CC, (enllaç 7, pàg. 48 i ex. 2.48, 2.49 i 2.50)
      • del CPred (enllaç 8, pàg. 49 i ex. 2.51, 2.52 i 2.53) i 
      • de l'Atr (enllaç 9, pàg. 50 i ex. 2.54 i 2.55)
    • La doble substitució pronominal:
      • coses a tenir en compte (enllaç 10)
      • col·locació dels pronoms respecte al verb.  (pàg. 76 i 77)
      • manera d'escriure'ls quan estan combinats. (pàg. 77, 78, 79 i 80)
Hi haurà exercicis i, almenys, una qüestió teòrica, del tipus: com diferenciem un CV d'un altre; per quins pronoms i amb quines particularitats es substitueix tal CV.

  • De lèxic: Hem treballat  
    • la comprensió lectora (ex. pàg 70, 71, 72 i 73):
      • la distinció entre introducció, nus i desenllaç d'un text.
      • la distinció entre el tema del text, l'explicació amb exemples i les anècdotes que s'hi afegeixen.
      • la distinció entre un títol temàtic i un títol remàtic.
      • la localització dels marcadors d'ordre.
    • unes quantes expressions d'origen bíblic o no (ex. 3.18, 3.19 i 3.20)


  • De literatura: Hem fet les entrades quarta, cinquena:
Sortiran preguntes tipus test o de veritable fals dels dos temes i alguna pregunta que necessiti un desenvolupament escrit breu.

Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.

dilluns, 20 de novembre del 2017

Com serà el segon examen.

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:

  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La diferència entre categoria i funció.
    • La identificació del subjecte i del predicat.
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
    • Les classes de predicats:
      • El nominal.
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
    • Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
    • L'estructura i la identificació del CN, del CD, del CI, del CRègim i del CC i la seva substitució pronominal. Enllaç 1; Enllaç 2; Enllaç 3; Enllaç 4; Enllaç 5; enllaç 6 i enllaç 7. 
Poden sortir exercicis tipus pàg. 28 a 34 i pàg. 56 a 59. Els que hàgim fet, esclar.
També poden sortir qüestions teòriques.
  • De lèxic: Hem repassat els conceptes de:
    • neologisme
      • de forma
      • de sentit
      • manlleu lingüístic
    • Hem resolt tots els dubtes que s'han demanat del vocabulari dels exercicis i ara us faig una llista de les paraules que poden sortir: gorg; concordança; ser del morro fort; ferm; cabàs; adonar-se'n; tanmateix; vespre; aïllat; cruïlla; gebrar; hom; recapte; penedir-se'n; ambaixador; pauta; safareig; monestir; escorcollar; lliurar; aptitud; pregó; sufragar; ostatge; aerofòbia; safata; dot; cercle viciós; indigència; colpir; nit de noces; endreçar; incentiu econòmic; llaminadura; penjoll; empènyer; botzina; de bocaterrosa.
Sortirà segur, una estrofa d'una de les poesies dels trobadors que haureu de parafrasejar.
I preguntes tipus test o de veritable fals dels tres temes.

Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.


dilluns, 23 d’octubre del 2017

Com serà el primer examen

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet aquestes primeres setmanes de curs:

  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La diferència entre categoria i funció.
    • La identificació del subjecte i del predicat.
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
    • Les classes de predicats:
      • El nominal.
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • La construcció de l'oració passiva:
      • perifràstica,
      • dislocada,
      • pronominal.
    • Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
    • Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
    • L'estructura i la identificació del CN i la seva substitució pronominal.
    • L'estructura i la identificació del CD i la seva substitució pronominal.
Poden sortir exercicis tipus pàg. 28 a 34 i pàg. 56 a 57. Els que hàgim fet, esclar.
També poden sortir qüestions teòriques.
  • De lèxic: Hem repassat els conceptes de:
    • sinonímia
    • polisèmia
    • neologisme
      • de forma
      • de sentit
      • manlleu lingüístic
    • Hem resolt tots els dubtes que s'han demanat del vocabulari dels exercicis.
Poden demanar-se les definicions d'aquests termes; exercicis tipus pàg. 54 i 55. Els que hàgim fet, esclar.
I es pot demanar la definició de qualsevol paraula que hagi sortit als exercicis.

  • De literatura: Hem fet les tres primeres entrades del blog sobre aquest tema: 
    • Els orígens.
    • L'Edat Mitjana.
    • La poesia trobadoresca.
Pot sortir, o sortirà segur, un fragment o un text sencer dels que hem llegit a classe. L'haureu d'explicar, resumir-lo de manera entenedora a fi que es vegi que l'enteneu.
I preguntes teòriques tipus: característiques de la literatura medieval, quan i per què arriben les llengües romàniques a la literatura, què és un trobador, què és un joglar, p`rincipals gèneres trobadorescos, característiques de l'amor cortès...

  • I, per últim, sortirà un dictat, cosa que vol dir que al segon examen farem una redacció.
Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.