dissabte, 27 de maig del 2017

Projectes de Recerca del Departament de Llengua i literatura catalanes.

Com ja sabeu, al final d'aquest curs heu de fer l'anomenat Projecte de recerca, un treball en grup, que té el valor d'una assignatura més. Suposem que el vostre tutor o tutora ja us ha informat de les possibilitats que us ofereix cada Departament, però des d'aquí us explicarem una mica més profundament quines propostes fem des del nostre:

1. La literatura fantàstica a partir de la lectura de La pell freda:
Aprofitaríeu la lectura que aquest curs heu fet d'aquest llibre per analitzar quins són els elements que caracteritzen la literatura fantàstica i, d'aquests, quins apareixen al llibre i com.
Haureu d'utilitzar, per tant, el llibre i fonts on s'expliquin les caracteristiques del gènere, com, per exemple:


2. La poesia de Vicent Andrés Estellés :
A partir del dossier de poemes de Vicent Andrés Estellés que trobareu a 
http://liticaria.blogspot.com.es/2017/03/vicent-andres-estelles.html haureu de fer un estudi del tipus de poesia que feia, cosa que vol dir llegir i entendre els seus poemes, informar-se de qui era l'autor, a quina època pertanyia, quins són els autors contemporanis i estudiar quines característiques el fan únic i quines altres l'acosten a altres veus poètiques.
Haureu d'utilitzar, per tant, el dossier i fonts on s'expliquin les coses que se us proposen com, per exemple:
  
3. Ortografia i tipografia dels comerços de Poble Nou o de Vila Olímpica:
Aquest projecte està concebut com un treball de camp. Es fixarà un nombre i la tipologia de comerços a estudiar i després s'analitzaran els dos aspectes esmentats.
Haureu d'utilitzar, doncs:
Un estri per fotografiar els rètols o textos (també podrien ser cartes de restaurants, cartelleres de cinemes, programes d'activitats de centres cívics...).
Diccionaris: http://dlc.iec.cat/
                         http://www.diccionaris.cat/
I algun manual o pàgina que informi sobre les tendències en tipografia: 


4. "Els avantatges de ser un marginat" comparació entre el llibre i la seva adaptació cinematogràfica
Si escollíssiu aquest projecte, voldria dir que esteu interessats a llegir aquesta novel·la d'Stephen Chbosky, veure'n la versió cinematogràfica que va dirigir el mateix autor i comparar-ne les dues versions.


Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 21 de maig del 2017

L'oració composta (3). Frases per analitzar.

I aquí trobeu les frases que hem estat analitzant i que avui acabarem:

1. Quan arribes a 4t D els dilluns, saps que trobaràs tots els alumnes esvalotats.
2. 4t D està formada per un munt d’alumnes que només estan tranquils de les vuit del matí a dos quarts de nou.
3. El Gabriel no pot jugar a “Clash Royale” fins que estigui segur de poder passar a un nivell superior.
4. La Mar pensa que mai sabrà analitzar una frase i quan li toca fer-ne una, prova alguna resposta que pensa que no serà encertada, però mira…
5. La frase que diu més el Bruno és “ja paro, Montse, ja paro”.
6. S’ha posat de moda portar a classe un artilugi que té com a única gràcia que dóna voltes i més voltes.
7. El Bigordà li diu “pelos” a l’Arnau, perquè té molt de cabell.
8. L’Emma s’enfada amb el Pau si no vol fer-li  pessigolles al braç.
9. Hi a molt poca gent a la classe que llegeixi el llibre de lectura.
10. A la Lua no li agrada “La pell freda” perquè no suporta la ciència ficció.
11. La Joana va llegir “Marina” i li va encantar, ara s’està llegint “El príncep de la boira” i encara li agrada més.
12. L’Alejandro no va poder venir l’altre dia i ahir em va demanar si li podia donar l’examen a fi de poder-lo corregir.
13. La Clara ja no du l’etiqueta que la identificava com una taronja.
14. El Martí surt amb una noia que va a un altre quart.
15. Sembla que quan vau anar de viatge de final de curs es van aparellar algunes persones que no semblava que tinguessin gaires coses en comú.
16. L’Alicia i la Marta sempre van juntes perquè són força amigues.
17. El curs que ve hi haurà persones que continuaran estudiant aquí i altres que marxaran.
18. La Marta té una lletra molt difícil d’entendre.
19. El Pau ha viatjat per tants països que no els recorda tots.
20. Ahir el Víctor va haver de sortir ràpidament de classe a fi de parar la seva hemorràgia de nas.
21. L'altre dia vam anar a veure el refugi de Poble Sec i les batèries del turó de la Rovira, quan ja marxàvem, uns quants s'haurien quedat fent-se fotos.
22. Ahir l'Emma es va enfadar amb el Martí i li va llençar la motxilla a la primera planta.
23. El Martí li havia tret el lloc on ella volia asseure's per fer l'examen de lectura.
24. Encara no he penjat la foto d'Instagram que vaig fer quan vam anar d'excursió, perquè no he tingut temps...
25. Mentre la Joana omplia pàgines responent l'examen, la Lua buscava inspiració en la gent que la voltava.
26. La Marina farà l'examen avui perquè ahir havia d'anar no sé on amb la seva mare.
27. Quan la Ju escolta música, segueix el seu ritme amb el cap i fa cara de felicitat.
28. Ahir, mentre alguns acabaven l'examen, uns altres es van posar a jugar a cartes, em va sorprendre que encara hi hagués gent que s'entreté amb jocs que no tenen a veure amb dispositius mòbils.
29. L'Alicia portava uns pantalons amb tot de platans grocs com els que va dibuixar andy Warhol.
30. És molt empipador intentar utilitzar el ratolí si hi ha algú que toca la pissarra mentrestant. 



Publicat per a Cap comentari:

Categories i funcions (2)

I aquí veurem els diversos tipus de frases que tenim i quines funcions poden fer.
Sabem que la majoria de vegades, tant quan escrivim, com quan parlem, no diem una sola frase, sinó que les anem enllaçant i acabem construint allò que s'anomena "discurs" en el sentit de: Grup d’oracions que constitueix una unitat comunicativa dotada d’autonomia i de coherència, com es defineix al diccionari en una de les entrades. 

Així doncs, de manera habitual i automàtica, unim paraules, sintagmes i oracions de diverses maneres que ara analitzarem:
  • Per coordinació: parlem de coordinació quan la relació que s’estableix entre dos o més elements fa que es conservin independents i sintàcticament equivalents per mitjà d’una conjunció que serveix de nexe. 
  • Per juxtaposició: parlem de juxtaposició quan la unió dels dos o més elements es fa sense explicitar la relació de dependència que existeix entre elles amb cap partícula de subordinació o de coordinació.
  • Per subordinació: parlem de subordinació quan la relació que s’estableix entre dues o més frases o oracions funciona de tal manera que l’una depèn sintàcticament de l’altra. També hi ha sintagmes i paraules que se subordines a d'altres, però això ja ho veiem quan estudiem les funcions sintàctiques de l'oració simple.
Publicat per a Cap comentari:

Categories i funcions. (1)

En aquesta entrada trobareu la definició de frase, la de sintagma i la diferència que hi ha entre una categoria i una funció. La considerem un repàs de coses que ja heu estudiat més d'una vegada, però que potser convé recordar.

1. La frase:

De definicions de frase se n'han fet moltes al llarg de la història de la lingüística:
a. semàntiques: enunciat amb sentit complet.
b. sintàctiques: enunciat que conté un verb en forma personal, enunciat sintàcticament independent ...
c. fonètiques: enunciat entre dues pauses. 
Totes tenen, però, limitacions: què vol dir sentit complet?, a vegades el sentit complet no es troba si no és dins un text llarg; hi ha enunciats que no contenen verb i són frases, aquest es pot sobreentendre...; una frase subordinada pot tenir un verb en forma personal i no ser sintàcticament independent...; hi ha pauses que no corresponen a frases...
Amb tot, normalment els estudiants de llengua ,i els parlants en general, saben distingir on comença i on acaba una frase. Fem-ho en el text següent:

Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l'edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l'època de la fe i l'època de la incredulitat; l'estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació; tot se'ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res; anàvem tots directament al Cel, tots ens precipitàvem cap a la direcció contrària. En un mot: l'època era tan semblant a l'actual, que algunes de les autoritats més escandaloses demanaven que, per a bé o per a mal, fos considerada tan sols en un grau superlatiu de comparació.
        dins Història de dues ciutats de Charles DICKENS

És, però, convenient que no només identifiquem sinó que també dominem la construcció de frases més o menys complexes i que sapiguem identificar-ne els diferents constituents (categories gramaticals) i les relacions que aquests mantenen entre ells (funcions). Hem de tenir clar que tota categoria realitza alguna funció i que tota funció és realitzada per alguna categoria, però que no s'han de confondre, ja que:
a) una categoria - per exemple un nom o un SN - pot realitzar més d'una funció - per exemple Subjecte o Complement directe.
b)i una funció - per exemple Complement directe - pot ser realitzada per diverses categories - per exemple un SN o un pronom.
Aquí teniu un quadre on s'enumeren les principals categories i les principals funcions:


 CATEGORIES
 FUNCIONS
 CLASSES DE MOTS:
Subjecte o Sintagma Nominal (Subj)
 Nom
Predicat o Sintagma Verbal  (SV)
 Verb
Complement de Nom (CN)
 Adjectiu
Complement d'Adjectiu (CAdj)
 Determinant
Complement directe (CD)
 Pronom
Complement indirecte (CI) 
 Adverbi
Complement de règim verbal (CR) 
 Preposició
Atribut (Atr) 
 Conjunció
Complement Predicatiu (CPred) 
 CLASSES DE SINTAGMES:
Complement Circumstancial (CC) 
 Sintagma Nominal (SN)

 Sintagma Verbal (SV)

 Sintagma Adjectival (SAdj) 

 Sintagma Adverbial (SAdv)

 Sintagma Preposicional (SPrep)



      

Com ja deveu saber, un sintagma és una unitat intermèdia entre la frase i el mot. Tot i no ser una frase té una certa unitat de significat i sintàctica. Acostuma a tenir un nucli al voltant del qual  giren els altres components.
Intenteu dividir en sintagmes les frases del text següent i digueu quin tipus de sintagmes són:

De sobte, a l'altra banda de la finestra hi havia un esclat de llum molt viva, com una gran espurna que durava un instant, i al cap de poc retrunyia tot el cel. De vegades el tro era llunyà, i arribaa lentament; altres cops esclatava damunt de la casa i era com si s'obrís la muntanya sencera, com si tot s'hagués d'ensorrar. Després, en el silenci de la nit, se sentia la bufor constant de la pluja entre els arbres, i jo m'estava quiet i tranquil fins que venia un altre llamp.
Tampoc no sabia si els fantasmes es mullaven o no, ni on s'amagaven els ocells durant els temporals. La iaia m'havia explicat algunes coses, però encara no me les havia explicades totes.
             dins La japonesa de Jordi COCA.
        
        






Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 1 de maig del 2017

Expressió escrita núm.9


Després de fer l'exercici del control de pas d'estil directe a indirecte, he pensat que hauríem de fer una redacció per poder fer-ho millor. Us deixo un text i el passareu, avui jo no faré l'exercici perquè si el faig, ja el teniu fet, a canvi, aquí us deixo una explicació de com s'a de fer el pas...

Discurs indirecte
El discurs indirecte explica aproximadament allò que algú ha dit.
Exemple: Maria va dir que tenia fam.

  • Transformacions per passar del discurs directe a l'indirecte

discurs directe discurs indirecte

: ......................... que
« » ......................... Ø
tu ......................... ell
ara ......................... llavors
és ......................... era
ets ......................... era
aquí ......................... allà
aquest ......................... aquell


  • Estructura de les declaracions, les preguntes, les respostes i les ordres en el discurs indirecte.
    • Declarar o respondre. Exemples: En Sergi va dir que llavors engegava el motor. Li va respondre que era allà.

VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLAÇ ENUNCIAT
dir
+ que + verb en indicatiu
explicar
manifestar
afirmar
replicar
declarar
assegurar
respondre
contestar
...

    • Ordenar o recomanar. Exemple: Va ordenar-li amb insistència que anés endavant.

VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLAÇ ENUNCIAT
ordenar
+ que + verb en subjuntiu
manar
exigir
demanar
pregar
dir
aconsellar
recomanar
suggerir
...

    • Preguntar. Exemples: Va dir-li si aquell soroll del motor era normal. Va demanar-li quin servei feia a l'oficina.

VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLAÇ ENUNCIAT
preguntar
+
si
+ verb en indicatiu
demanar
voler saber qui, què, on, quan
dir com. quin, per què

El discurs directe i l'indirecte.
Quan passem del discurs directe al discurs indirecte, cosa que hem de fer sovint, es produeixen canvis importants:

  • Persones verbals: Potser cap de les persones que protagonitzaven la conversa cara a cara no hi són presents o potser només n'hi ha una. Llavors la tercera persona, ell o ella, substitueix la segona, tu, o la primera, jo.

— Porta'm el diari d'avui (discurs directe)
— M'ha demanat que li porti el diari d'avui (discurs indirecte)

  • Temps verbals: Normalment estem explicant una conversa que ja ha tingut lloc, per tant, ja ha passat per qui la narra. Passem la conversa al passat i canvien els temps verbals.

— He quedat aquí amb la meva germana.(discurs directe)

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

  • Verbs introductoris: Si les persones que parlaven ja no hi són presents, ens perdem la informació que proporcionen tant el gest, com el to de la veu, com la intenció. Aquesta informació l'hem de recollir amb un verb introductori que sigui fidel al que mostraven o sentien els protagonistes. Si sempre fem servir dir, no podrem copsar ni la intenció ni el sentiment dels parlants.

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar,
avisar, advertir, aconsellar, proposar


  • Pronoms, adverbis i determinants: Si canvia la persona gramatical, canvien les formes pronominals, els adverbis i els possessius. Si canvien els punts de referència, canvien també els demostratius.

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)


  • Nexes: Sempre hi ha una conjunció o nexe que enllaça el que volem referir de la conversa amb el verb introductori. Els més corrents són que per a les oracions afirmatives i si en cas que hagis de referir oracions interrogatives.

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

I ara els textos, escolliu el que més us plagui:
-Vés a pastar fang! -va cridar enfurismat l'inspector al sots-comisari Arellano.
-Per més que cridi, cal enviar més homes a vigilar aquell cau de mala mort! Es poden presentar problemes: ja ho veurà, inspector!
-Tu, sempre tan alarmista, Arellano. Si només hi ha quatre velletes que juguen al parxís!
-Fixi-s'hi bé, inspector i veurà que totes porten la pistola sota el braç. Jo no vull dir res més, aquí té el meu informe.

-On t'havies ficat?
-He hagut de fer unes gestions.
-Fas mala cara, Enric. No ho has pogut arreglar?
-No.
-Es tracta de la feina... aquella?
-Sí. Escolta una cosa, nena. Haurem de guillar.
-Què vols dir?
-Que caldrà que toquem el dos d'aquest hotel; que ens n'anem.
-Et busquen?
-Podria ser.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)