Argument de Solitud
En Maties i la Mila es casen i deixen el poble on la Mila vivia i s'havien conegut perquè en Maties decideix que aniran a viure i a treballar a una ermita de la muntanya. La Mila pensa que aquesta és una feina per a vells i no li agrada la idea, però creu que ha d'obeir el marit.
Des del principi es veu que tenen caràcters antagònics: en Maties és un home sense inquietuds i gandul, que vol viure una vida sense preocupacions i amb tot tipus de facilitats, mentre que la Mila és una dona emotiva, sociable i molt treballadora.
L'ermita està dedicada a Sant Ponç. La imatge que el representa espanta la Mila. Quan hi arriben coneixen el Pastor, en Gaietà, (símbol de la bondat i la saviesa natural) i en Baldiret, que és el fill petit de la casa de pagès més pròxima a l'ermita. Des del primer moment, la Mila se sent atreta per tots dos, un és treballador, li explica totes les històries de la muntanya i li ensenya els seus racons; l'altre desperta el seu instint maternal.
Mentrestant, en Maties fa ben poca cosa i, de tant en tant, surt a captar per al sant.
Aviat apareixerà un quart personatge, l'Ànima, un caçador furtiu d'origen incert i d'aspecte bestial, pelut com un simi i malgirbat (símbol del mal, la traïdoria i la violència), que se sent atret per la Mila i de qui el Pastor diu que és la persona més roïna de la contrada.
En Maties es farà amic del'Ànima i començarà a afeccionar-se al joc, com que les partides es fan pels pobles, cada vegada s'està menys a casa i la Mila, doncs, resta a l'ermita amb la companyia del Pastor i d'en Baldiret.
Quan arriba l'hivern, el pastor fa amb ella una última excursió per la muntanya com a comiat, ja que ell, les ovelles i el nen marxaran al mas. Durant l'excursió, la Mila s'assabenta que el Pastor és un vell de seixanta anys i veu que l'amor que sent per ell no té correspondència possible. Aleshores una por obsessiva s'apoderarà d'ella i la sensació de solitud li serà cada vegada més forta.
Un dia en Gaietà apareix mort daltabaix d'un precipici i sense els diners que guardava a la faixa. El poble creu que la Mila els té, perquè l'Ànima s'ha encarregat de difondre que entre ells dos hi havia alguna cosa més que amistat.
Un vespre que la Mila puja del poble abans que en Maties, es troba que I'Ànima li ofereix diners a canvi de sexe, ella intenta escapar, però ensopega, cau i es queda inconscient, l'Ànima la viola i se'ndur els diners amb què volia temptar-la.
Quan recupera el coneixement, pren la gran decisió de la seva vida, la decisió que li retorna la capacitat de decidir per ella mateixa. Aleshores abandona el marit i abandona també aquell indret feréstec i solitari.
Amb la insinuació d'un possible embaràs, baixa de la muntanya per trobar, en la solitud, la llibertat pròpia i la maduresa com a individu. La seva voluntat s'ha imposat a la fatalitat del destí.
Podem dir que és una novel·la d'aprenentage, la Mila inicia l'ascensió a la muntanya essent covarda, ignorant i depenent. Quan baixa s'ha convertit en una dona independent, que coneix els misteris de la vida i és la mestressa del seu destí. N'ha pagat, però, un preu molt alt.
