Els pronoms febles (10). La substitució de més d'un complement verbal.

Combinació de pronoms febles: És molt freqüent que un pronom feble es combini amb un  altre: Me la vaig llegir. Però també és molt freqüent que no fem bé la combinació que marca la normativa, perquè oralment gairebé ningú la fa bé.

Per això és important no refiar-se de l'instint i sí de les regles, de les indicacions que trobareu aquí:

• Mai es pot posar un pronom feble davant i un altre darrere, tos dos han d'anar sempre junts: *Em vaig llegir-la, *La vaig llegir-me.// Me la vaig llegir, Vaig llegir-me-la
• Si s'han d'apostrofar, sempre es farà el més a la dreta possible: S'em nota // Se'm nota. Però hem de recordar que si un pronom no existeix, no ens el podem inventar: L'en va treure i no *Le'n va treure
• Darrere del verb, si no es poden apostrofar, els pronoms aniran sempre units amb guionets: Dóna-me-la.
• Darrere del verb, el segon pronom anirà en forma reforçada i no plena: *Escriu-los-los // Escriu-los-els.
• L'ordre que s'haurà de respectar en la seva col·locació és el següent:

      
Respectant aquestes regles, però, no n'hi ha prou. Hem de tenir presents els casos especials:

• Combinacions impossibles:
• HI + HI : Ella caminava tranquil·la pel parc: Ella hi caminava pel parc // Ella hi caminava tranquil·la.
• EN + EN : Van expulsar uns nois de la casa: Van expulsar-ne uns de la casa // Van expulsar-ne uns nois.
• EN + HO: Escombra allò del terra: Escombra-ho del terra // Escombra'n allò.
• Combinacions que sofreixen modificacions:
• CI singular + CD definit:
• li + el = l'hi
• li + la = la hi
• li + els = els hi
• li + les = les hi
• ho + hi = l'hi
• Combinacions que no sofreixen modificacions i a nosaltres ens sonen estranyíssimes:
• li + en = li'n           
• li + ho = li ho
• els + el = els el           
• els + la = els la
• els + els = els els          
• els + les = els les
• els + en = els en           

És molt important que tingueu en compte les regles aquí descrites , el procediment correcte que heu de seguir serà:
1r.  identificació dels complements verbals que s'hagin de substituir.
2n. substitució de cadascun pel pronom adequat.
3r. unió dels dos pronoms, tot respectant les regles.

No us refieu del vostre instint, sovint us fallarà perquè l'ús oral dels pronoms febles no coincideix, en molts casos, amb el normatiu.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. En els fragments següents trobareu combinacions binàries de pronoms febles. Subratlleu-les i digueu quins complements substitueixen:

1.[...] i adoptava l'aire d'home diligent i respectable, en la mesura que li ho permetia la seva persona.
2. Aquelles llistes les havia tretes d'un calaix de l'escriptori del pres. No, no les hi havia posades ell prèviament[...].
3. [...] a qui l'il·lustre jurista havia tornat a introduir al grup tal com abans el n'havia expulsat. 
4. Si teniu el nom a la punta de la llengua. O si més no hauríeu de tenir-l'hi; juraria que l'hi teniu [...].
5.[...] i demanava una altra copa de conyac. Madame Defarge la hi va servir [...].
6. [...] se n'hauria assabentat sense que li'n quedés cap dubte [...].
7. No tinc ordre que ho puguis fer. Quan et vinguin a visitar, els ho preguntes. 
8. Veus? Ja t'ho deia jo - [...]-. Si d'això en pervé algun perjudici, tu en tindràs la culpa. 
9. [...] el vau ficar vos mateix al taüt? - Sí, jo mateix. -Aleshores, ¿qui l'en va treure?
10. [...] en Roger Cly no hi va ser mai al taüt. ¡No! ¡No pas ell! M'hi jugaria el cap, que no hi va ser mai. 

2. Identifiqueu els elements en cursiva substituïu-los, sempre que sigui possible, per pronoms febles i rescriviu les frases :
1. Els vaig perdre a l'autobús.
2. Em vaig trobar presoner en un jardí encantat.
3. La vaig enterrar sota terra.
4. M'agradaria veure en Pep al poble.
5. La volia escriure amb llapis de colors.
6. Ja no el vam veure més a casa.
7. Un bon fugitiu no s'amaga en un atzucac.
8. Va construir-lo a la vora del mar.
9. Em resisteixo a confessar-ho.
10. El va deixar atabalat.
11. Li volia dir que ho sentia.
12. La va comprar per a ella.

3. Ompliu els buits de les oracions següents amb la combinació de pronoms febles adequada. Digueu la funció que fan:
1. Em va preguntar com et deies i jo ______ vaig dir.
2. Aquesta màquina és d'en David. Torna ______.
3. Dema la Júlia també ha de venir. Quan la vegis, recorda______.
4. Jo no suportava haver-m'hi barallat, em sabia molt de greu; a ella, en canvi,, no ______ sabia gens.
5. Ja li tinc les flors a punt; demà aniré a col·locar______.
6. Té l'examen el dia tres; ningú no pot ajornar ______.
7. Si en LLuís em demana diners, ______ deixaré.
8. Donaven caramels als nens. Cada carrossa que passava ______ donava.
9. La Lluïsa ha escrit moltes cartes a la seva mare, però la seva germana encara ______ ha escrit més.
10. Demana els llibres a les meves germanes. Si ______ demanes, estic segur que ______ deixaran.
11. Em pensava trobar la Maria a l'Institut, però no ______ he trobada.
12. Vaig jugar als escacs amb el Jordi i ______ vaig fer el mat de pastor.
13. Li deixaràs la camisa? - A la Marta, no ______ deixaré pas.
14. I els teus amics? No ______ he vistos, al teatre.
15. ______ vols més, de carn al plat?
16. En Joan em demanava amor, però jo no ______ podia donar.
17. Vaig trucar al Marc per dir-li que no vindria, però no ______ vaig poder fer entendre.
18. Porta allò al magatzem i deixa ______.
19. Ens cal la vostra opinió. Doneu ______.
20. El botiguer encarrega els pernils a les germanes Pi. Sempre ______ encarrega.
  
4. Indiqueu totes les possibles funcions dels pronoms febles d'aquestes oracions i substituiu-los per sintagmes.  Escriviu un exemple per cada possibilitat:
1. Els hi ha llençat.
2. Els en parlaré.
3. No n'hi busquis.
4. Deixa'ls-la.
5. Va treure-l'en.
6. La hi tractava.
7. L'hi acostava.
8. Li'n donava.
9. Porteu-los-la.
10. Les hi veia.
11. Els en robava.
12. Els els duré.
13. Li hi portava.

5. Corregiu les frases següents tot destacant allò que tenen d'incorrecte:
1. Quan m'ho van dir-ho, hi vaig anar-hi.
2. Li he donat uns caramels al nen perquè callés.
3. De quatre exàmens en feu dos.
4. Enceneu-el quan es faci fosc.
5. Mira els nois, els hi direm la notícia.
6. No s'us veu gaire bé.
7. Hi saps anar a l'escola?
8. La Montse només vindrà si l'inviten.
9. Això li ho direm al teu germà.
10. Me podria regar les plantes?
11. S'ho vaig dir ràpidament.

Els pronoms febles (9). Cosetes.

Aquí trobareu algunes regles pràctiques per identificar, i d'aquesta manera substituir correctament, els complements verbals. Hem intentat recollir els casos on aquesta identificació/substitució pugui resultar ambigua.

a) CD i CI:
   absència // presència de preposició:
   Estima la Maria (CD) // Truca a la Maria (CI)
   pronominalització en el-la // li:
   L'estima (CD) // Li truca (CI)

b) CD i CRègim:
   absència // presència de preposició. Sempre que trobeu un complement que sembla directe, però porta preposició, teniu un CPred:
   Tocaven coses (CD) // Parlaven de coses (CRV)

c) CI i CC de destinació:
   preposició a : Comprava al botiguer (CI)
   preposició per a : Comprava per al meu fill (CC)

d) CRV i CC:
   gramaticalitat // agramaticalitat d'una frase sense el complement verbal:
   S'avenia amb els seus amics // *S'avenia ??  (CP)
   Ahir volíem marxar // Volíem marxar (CC)

e) CRV i Atr:
   en frases amb verb copulatiu, parlem de CRV quan pronominalitzem hi:
   Ell és a Girona : Ell hi és (CRV)
   Ell és de Girona : Ell ho és (Atr)

f) CC de mode i CPred:
   concordança // no concordança amb el S o el CD de la frase:
   Ells treballaven tranquils (CPred)
   Ell/ella/ells/elles treballaven tranquil·lament (CCM)

g) Atr i CPred:
   si el verb és copulatiu (ser, estar, semblar):
   Ell sembla content (A)
   si és qualsevol altre tipus de verb:
   Ell corre content (CPd)

h) CPd de CD i CN:
   h.1.: el CPred és substituïble com un CV (complement verbal) independent pel pronom feble hi i el CN només és substituïble per en si comença per la preposició de i no substituïm el complement al qual pertany:
    -La nevada ha deixat els camins intransitables //
    La nevada hi ha deixat els camins //
    La nevada els hi ha deixat  (CPred)
    -Va penjar la cortina estampada //
    La va penjar (CN)
    h.2.: el CPred té més mobilitat:
    Intransitables ha deixat els camins (CPred)
    *Estampada ha penjat la cortina ?? (CN)
    h.3.: el CPred (= CCm) respon a la pregunta com feta al verb?
    Com ha deixat els camins? Intransitables (CPred)
    Com ha penjat la cortina? Bé, malament... però mai estampada!! (CN)

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.
1. Identifiqueu els complements verbals subratllats de les frases següents i substituïu-los per pronoms febles.
1. El tenor cantava molt bé.
2. Es dedicava a fer feina.
3. En Joan vol allò.
4. L'avi va explicar un conte.
5. Vota el millor partit!
6. El meu germà no viu a Barcelona.
7. Eulàlia, llegeix la novel·la !
8. En Lluís ha comprat una revista.
9. El gos era rabiüt.
10. Posa el banyador a la petita.
11. No volies aquell llibre ?
12. Les claus són al pany.
13. S'oblidava de tot.
14. Pensa en la lluna.
15. El suc de taronja semblava aigua.
16. En Martí s'ha fet un home.
17. Compra tres capses de sabates.
18. Compra tres capses de sabates.
19. Volia la roba bruta.
20. Aquell llibre s'havia tornat groc.
21. Només queden tres números.
22. Baixaven del pis de dalt.
23. Vaig anar a la plaça a comprar.
24. En Joan és un home de profit.
25. La Lena arribarà a la tarda.

2. Identifiqueu el complement que pot representar el pronom feble i escriviu una frase que hi correspongui:
1. el comprava
2. en ve
3. li escriu
4. n'hi havia
5. s'hi va convertir
6. ho és
7. la mirava
8. els telefona
9. hi pensa
10. hi deixa la roba
11. ara n'arribarà un
12. volien augmentar-ne l'efecte

3. Completeu amb les funcions possibles de cada pronom feble:
em:
et:
es:
el/la:
li:
les:
els:
ho:
en:
hi:

Els pronoms febles (8): El complement predicatiu (CPred)

El complement predicatiu (CPred) és aquell complement que respecte del subjecte o del complement directe es comporta com un  atribut (perquè hi concorda en gènere i nombre) i respecte del verb es comporta com un CC de mode: Els espectadors miraven l'espectacle mig adormits:

a. Mig adormits concorda en gènere i nombre amb Els espectadors i si no ho fes la frase seria agramatical.

b. Mig adormits respon a la pregunta Com miraven...?

Remarques:

1. Podem parlar de dos tipus de CPred: 
1. el de subjecte (exemple anterior) 
2. i el de CD: L'Enric va trobar la sopa salada, que haurem de distingir del CN.
2. A més, a vegades, com l'Atr, el CPred és necessari perquè la frase sigui gramatical: La Mònica es va tornar groga // * La Mònica es va tornar.
3. I d'altres, com  el CCM, només aporta una nova informació no necessària: La Mònica caminava tranquil·la // La Mònica caminava.

Estructuralment pot ser:

a) Un SAdj. com ja hem vist.

b) Un SN: La Mònica va esdevenir una científica d'èxit.

c) Un pronom feble : Realment hi va esdevenir.

Quant a substitució del CPred:

PRONOMS DE CPred:

1. Per substituir un CPred sempre utilitzem el pronom hi: El trobareu molt trist, i tant que l'hi trobareu.
2. Excepte amb els verbs dir-se, fer-se, elegir i nomenar amb els qual utilitzarem en: Qui es diu Joan? -Jo me'n dic.  

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Assenyaleu els predicatius que trobeu en les frases següents i digueu: a) si són de S o de CD i b) si són necessaris o no:

1. Aquests nois, en quatre dies, s'han fet grans.

2. Va comprar el peix congelat.

3. Quan ens han vist, s'han quedat garratibats.

4. Han tornat malalts del viatge.

5. Avui he vist l'avi molt decrèpit.

6. La carn m'agrada una mica crua.

7. Han tractat en Lluís d'estafador.

2. Digueu de les frases següents, quines porten Atr i quines CPred:

1. La Soledat es va sentir molt enganyada.

2. Després de la broma que li heu fet, la Gertrudis està molt enfadada.

3. En Pere és massa impacient.

4. A partir d'aquell moment, en Rossend ja no es va sentir tan sol.

5. Quan està núvol, els nois sempre estan molt esvalotats.

6. Amb aquelles condicions laborals, es trobava bastant angoixada.

7. Aquell dia el cel estava força ennuvolat.

8. És molt enze el teu amic, com hi ha món.

3. D'acord amb les regles, escriviu en els buits el pronom corresponent:

1. Han trobat la casa bruta. També ______ han trobat el jardí.

2. El noi ja s'ha fet gran. Diria que se ______ ha fet en quatre dies.

3. L'Elisa es trobava deprimida. De fet, feia força temps que s'______ trobava.

4. Qui es diu Àngel de vosaltres? -Jo me'______ dic.

5. El vi s'ha tornat agre. No noteu que s' ______ ha tornat.

6. El van nomenar delegat, sí, ahir mateix l'______ van nomenar.

7. El tenen per un pobre de mi. - Tens raó. Sí que l'______ tenen.

8. Els nens juguen esbojarrats: ______ juguen de fa massa dies.

9. En Josep té els braços molt llargs. - Tens raó: sí que els ______ té.

   4. Feu la substitució pronominal dels Atr i CPred de les frases de l'anterior exercici 2.

Els pronoms febles (7): L'Atribut (Atr)

Pròpiament l'atribut (Atr) no és un complement, perquè les frases atributives presenten una estructura que les diferencia molt de les frases predicatives. De fet, l'Atr és el nucli del seu predicat, el predicat nominal i el verb copulatiu té una simple funció d'enllaç.

Amb tot, el definirem com a la resta de complements, ja que així ens serà més fàcil fer-ne la identificació i la distinció. L'Atr, doncs, és aquell complement obligatori dels verbs ser, estar i semblar: La Maria semblava trista //*La Maria semblava.

Podem trobar atributs amb forma de:

1. SAdj , i llavors concorden en gènere i nombre amb el subjecte: La Carolina és llesta.
2. SN, que també acostuma a establir la concordança, tot i que no sempre: La Carolina és una noia llesta // Els meus professors són un plom.
3. SPrep, que, habitualment equival a un  SA: En Joan és de Girona = En Joan és gironí.
4. Una oració subordinada substantiva completiva: Que arribis tan tard és que t'has perdut.
5. Una subordinada substantiva d'infinitiu: Cantar tan alt és voler cridar l'atenció.
6. Un pronom personal: fort: La Laura ets tu.
7. Un pronom personal feble: Ella ho és.
8. Un SAdv: La teva proposta li va semblar perfectament bé.

Per substituir correctament l'atribut per pronoms febles heu de:

PRONOMS D'Atr

1. Podem utilitzar sempre el pronom ho: Que està malalt? -Sí, ho està.// Que és el malalt? -Sí que ho és. // Que està una mica malalt? Sí que ho està.
2. Però quan du article definit o demostratiu en un regiustre culte podem emprar:el, la, els, les: És ella la malalta? - Sí, ella l'és.
3. I si volem donar èmfasi a l'expressió, normalment repetim l'atribut acompanyant-lo de la preposició de, després de substituir-lo pel pronom en. I, a més, podem afegir-hi un quantitatiu: Que està malalt? - Sí, n'està molt, de malalt.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Digueu quins complements verbals duen les frases següents i quina estructura tenen:

1. En Jaume cada dia sembla més talòs.

2. Aquell noi és de Reus.

3. La seva germana sembla una bona persona.

4. La Mariona s'està aturada al mig del carrer.

5. A en Pere, tot li està bé.

2. D'acord amb les normes, escriviu en els punts suspensius el pronom adequat:

1. Aquells noi, són músics o no ______ són?

2. Aquells nois són els músics que han de tocar o no ______ són?

3. Que ______ és de ximple, en Pau.

4. Està cansat? - Sí que ______ estic; en realitat, ______ estic molt i molt, de cansat!

5. Mira, aquella que ve sembla la teva germana, però em fa l'efecte que no ______ és pas.

6. No creguis: en Pol no és tan beneit com sembla. En realitat no ______ és pas; millor dit, no ______ és gens, de beneit.

7. És de Sant Vicenç, oi, en Luís? - No, no ______ és. És de Torrelles.

8. Sembla un bolígraf ben nou, però no ______ és; en canvi, aquest altre que no ______ sembla, ______ és, de nova.

9. Ja ets soci de l'entitat? - No, encara no ______ sóc.

3. Localitzeu els atributs i substituïu-los pels pronoms febles adients:

1. Era el xicot de la Sara.

2. Les dones que t'he presentat són les controladores aèries de qui t'havia parlat.

3. Aquest noi és un tocatardà.

4. Els homes de la foto, no són els teus veïns de sota ?

5. Encara no són les dues i ja tinc unes ganes boges de plegar.

6. Aquests canelons semblen bons.

7. Apa, afanya't, que el pollastre ja serà fred.

L'HI d'aquesta frase, fa d'atribut? Per què?

Els pronoms febles (6) El Complement Circumstancial (CC)

El complement circumstancial (CC) és més un complement oracional que  un complement estrictament verbal, això explica la seva gran mobilitat: Ahir vaig parlar de tu // Vaig parlar de tu ahir // Vaig parlar ahir de tu.

A més afegeix informacions que no són estrictament necessàries per la gramaticalitat de la frase. Per tant una frase és igualment gramatical amb o sense CC: Vaig parlar de tu. No és mai un complement que la frase necessiti, sinó un que afegeix informacions addicionals.

Remarques:

• Qualsevol tipus de verb pot portar un CC, tant un verb predicatiu, com ja hem vist, com un verb atributiu: Ahir en Pere estava malalt. 
• Ara bé, recordeu que les frases tipus: Sóc a Barcelona, on el verb copulatiu no porta atribut i, en canvi, porta un complement que sembla un CC però que és imprescindible duen CRV.
• Tradicionalment els CC s'han subdividit segons la seva semàntica - significat - Així tenim CC de mode, temps, lloc, instrument, causa, companyia, destinació...

Bàsicament els CC poden tenir les formes següents:

1. Un adverbi o sintagma adverbial (SAdv): Tocava el piano molt bé.
2. Un SN: El dia del meu sant fem festa grossa.
3. Un SPrep: No ho podràs fer amb els llapis de colors.
4. Una oració subordinada adverbial: Quan arribis, marxarem.
5. Una oració subordinada d'infinitiu, amb la preposició en (sempre CCT): En arribar ell vam plegar.
6. Una oració subordinada de gerundi, que s'afegirà a la frase sense cap tipus de nexe: Baixava les escales (tot) cantant. (*Recordeu que no podem utilitzar mai el gerundi si l'acció que expressa és posterior a l'expressada per la frase principal).
7. Un pronom personal fort: Vindré amb vosaltres.
8. Un pronom personal feble: Hi vindré.
9. Un pronom de relatiu: La casa en què vius és vella.

Quant a la substitució del CC per pronoms febles, es fa de manera semblant a la del CRV, però amb unes diferències que hem de tenir clares: 

PRONOMS DE CC

1. Per fer la substitució del CC utilitzem el pronom hi: Vas trobar en Joan a l'Institut? - Sí, hi vaig trobar en Joan.
1. excepte:
1. Si tenim un CCL que comença per la preposició de i indica origen o procedència: Vaig fugir de la presó. - De debò, en vas fugir?.
2. Molts CC, que no pronominalitzen, (per exemple, la           majoria dels CCT o els que tenen forma d'adverbi acabat en ment ): Probablement no et vindran a buscar; ho sents?, no et vindran a buscar.
3. Recordeu que els CC de destinació poden ser substituïts per li/ els si a la frase no hi ha un CI: He comprat regals per a la Bruna : Li he comprat regals // però He comprat regals a la botiguera per a la Bruna: Li he comprat regals per a la Bruna.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Assenyaleu els CC i analitzeu-ne la forma. Digueu també quin valor semàntic tenen:

1. Han vingut a peu des de la plaça.

2. L'Ignasi condueix la moto sense casc.

3. El gat es va amagar a sota el sofà tan bon punt va veure el gos.

4. Divendres vinent anirem a fer un tomb amb l'Elisenda i la Clara pel passeig.

5. El dia que vaig veure la Mireia caminava més bé amb les crosses.

6. Quan tingui vacances, hi penso anar amb tu.

7. Vol una bicicleta per a l'Antoni.

2. Demostreu que els complements subratllats de les frases següents són diferents:

1. Vaig enviar una carta al meu cosí // a Nova York.

2. Vaig pensar a fer els deures // a casa.

3. En Xavier va menjar un gelat de gorra // de xocolata.

4. En Toni es va cruspir les galetes amb rapidesa // amb colorants.

3. A les tres a la frase La conferència va començar a les tres és un CC o un CRV ? Per què?

4.  Escriviu el pronom corresponent en els punts suspensius:

1. Viu a París des de fa deu anys i diu que ________ viu molt bé.

2. Rebràs l'avís per correu urgent: l' ________ rebràs abans d'una setmana.

3. En Marc treballa de gust: de debò que ________ treballa.

4. La Mireia parla sense embuts. Sempre ________ parla.

5. Quan vam arribar a l'oficina, la Neus ja ens ________ esperava.

6. La Marta caminava de pressa, realment ________ caminava.

7. Ells sortien de casa l'avi i ________ sortien ben contents.

8. Va cantar una cançó per al pare, i tant que ________ va cantar.

Els pronoms que duen aquests verbs, són CC o són CRV?

Els pronoms febles (5): El Complement de Règim verbal (CRV)

El complement de règim verbal, o complement regit o complement preposicional (CRV),  és aquell complement format per una preposició  + un SN, l'absència del qual, com passava amb el CD, acostuma a provocar la agramaticalitat de la frase: En Joan s'adona de la mentida // *En Joan s'adona. 

Remarques:

• Com passava també amb el CD trobem frases gramaticals sense CRV amb verbs que el regeixen: L'Enric parla de coses // L'Enric parla molt.
• Normalment la preposició dels CRV és àtona (sobretot a, de, en  i amb), però trobem alguns casos en què és tònica: La conferència tractà sobre les eleccions // *La conferència tractà.
• Tot i les semblances entre el CD i el CRV (quant a estructura només els diferencia l'absència/presència de preposició i quant a comportament són gairebé equivalents) és possible trobar-los tots dos en una mateixa frase. El més probable, tanmateix, és que s'excloguin: Aquells nois deien moltes mentides // Aquells nois parlaven de coses inventades // però Van convidar els seus amics a una copa de xampany.
• És important destacar alguns CRV que han estat sovint classificats com a complements circumstancials (entrada següent). Hem de recordar que una frase sense CRV pot esdevenir agramatical, cosa que no passa mai si es prescindeix del CC: CC: En Pau va sopar a Vic // En Pau va sopar. CRV: En Pau va anar a Vic // *En Pau va anar.

El CRV pot tenir, doncs, les formes següents:

1. Un SPrep, com ja hem vist. Cal no confondre les dues terminologies. Ni tots els SPrep fan de CRV, ni tots els CRV són SPrep, com ara veurem.
2. Una oració subordinada:
1. si l'oració subordinada és d'infinitiu només podem utilitzar les preposicions a o de. Per tant si el verb en regeix una altra, aquesta haurà de canviar: S'avé amb la seva família // S'avé a canviar de conducta.
2. si l'oració subordinada és introduïda amb un que conjunció, la preposició desapareix: S'avé que vinguis amb nosaltres.
3. si la preposició regida pel verb és per o per a la conservarem en ambdós casos (en el segon obtindrem perquè): No us preocupeu gens per afinar bé // perquè els vostres amics afinin bé // Aquesta postura serveix per a aturar-ho tot // Aquesta postura serveix perquè tot s'aturi .
4. un pronom personal: tònic: No s'interessa en tu.
5. un pronom personal àton: No en parla mai.
6. Un pronom de relatiu: Aquest és l'error del qual ningú s'adonà.

PRONOMS DE CRV
La substitució per pronoms febles d'aquest complement és molt senzilla, tenim dues úniques opcions:

1. Si el CRV comença per la preposició de: substituïm pel pronom en: Parles d'aquell problema? - Sí, en parlo.
2. Si el CRV comença per qualsevol altra preposició, per tant, en tota la resta de casos: hi: Penses en aquell problema? - Sí, hi penso.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Identifiqueu els CRV de les frases següents i analitzeu-ne la forma:

1. L'Ajuntament va contribuir que el club pogués sortir de la crisi financera en què es trobava.

2. La Roser ara es fa molt amb el fill de la Carme.

3. Anaven a Ripoll quan es van adonar que no portaven diners.

4. Havia parlat d'un home amb qui s'avenia força.

5. Es va entossudir a fer la feina ben feta.

2. Expliqueu el doble significat de les frases següents i digueu quin tipus de complements tenen en cada cas:

1. Van expulsar els nois del bar.

2. Parlarem als electors de Madrid.

3. Expliqueu quina és la diferència entre cada parella de frases:

1. L'Adam creia Déu // L'Adam creia en Déu.

2. Pensàveu moltes coses // Pensàveu en moltes coses.

3. Sabien informàtica // Sabien d'informàtica.

4. Canviaran el director aviat // Canviaran de director aviat.

5. Tractarem la qüestió que has plantejat // Tractarem de la qüestió que has plantejat.

6. Ha oblidat la qüestió // S'ha oblidat de la qüestió.

4. Escriviu en els punts suspensius el pronom corresponent:

1. L'Àngel ha accedit a la petició? - Sí, finalment _________ ha accedit.

2. El conferenciant no ha parlat dels cossos celestes, tot i que havia anunciat que _________ parlaria.

3. Has de pensar en les conseqüències d'aquesta elecció. Et demano que _________ pensis seriosament.

4. En Marc s'avé molt amb la seva sogra. Ja és ben estrany que s' _________ avingui.

5. Ell s'exposa que li retirin el permís, i no sé ni si se _________ adona que s'_________ exposa.

6. Pensa de treure profit a la història. Oi tant que _________ pensa.

7. En Jaume no s'ha adonat que feia el ridícul. Bé, crec que no se _________ ha adonat.

8.  Aneu a ca l'Antoni? Oi tant que _________ anem!

5.  Localitzeu els CRV i substituïu-los per pronoms febles, escriviu sencera l'oració resultant:

1. L'escultor cregué que l'escultura havia d'adequar-se a l'estil de la plaça.

2. A l'hora de la veritat, en Roger no s'atrevirà a participar en la cursa.

3. Els primers dies de ser al campament, la Guillermina es queixava del menjar.

4. Desgraciadament, la Tura no té temps per dedicar-se a la música.

5. Tot i que no estava acostumat a treballar tot el dia, divendres, en Santi ho va fer.

6. La Txell sempre s'oblida d'agafar l'esmorzar.

6. Feu la substitució pronominal de les frases de l'anterior exercici tres, observeu-ne les diferències i justifiqueu-les.

Els pronoms febles (4): El Complement indirecte (CI)

El complement indirecte (CI) és aquell complement verbal introduït per la preposició a que sol aparèixer en frases que ja tenen complement directe i que acostuma a representar la persona amb qui es relaciona indirectament l'acció representada pel verb i de la qual rep el profit, el dany... Exemples: La Manela escriu cartes als nens. Han regalat una bicicleta a l'Isaac. O sense CD: Les pel·lícules de riure no agraden a la Mireia.

Remarques:

Sovint es consideren també  CI els complements circumstancials de destinació introduïts per la preposició per a. Nosaltres els estudiarem com a complements diferents ja que:

a. No es poden coordinar: *Ha comprat una bicicleta al seu fill i per al seu net. En canvi si tenim dos CI: Escriu als nens i a les nenes.

b. No són intercanviables. No vol dir el mateix: El papa Noël ha encarregat regals per als nens. Que: El papa Noël ha encarregat regals als nens. I, mentre una frase com El metge ha prohibit cafè a en Pau té sentit. No la té, si diem *El metge ha prohibit cafè per a en Pau.

Cal recordar un tipus de CI especial, l'anomenat datiu ètic. Sol estar representat per un pronom dels que poden ser CI i fa referència a una persona molt implicada en el contingut del subjecte: Se m'han escapat els teus gossets. En el del CD:No ens miris la Maria. O, fins en el del CI: La professora de matemàtiques me li ha posat un insuficient, al nen.

El CI pot tenir, per tant, les formes següents:

a) SPrep: a+SN : He comprat un regal a la Rosa.

b) Pronom feble: Li han posat un deu.

c) Pronom de relatiu precedit de preposició a, farà de CI de la frase subordinada: El noi a qui telefones es diu Jaume. Dóna les begudes a qui te les demani.

d) Pronom interrogatiu precedit de preposició a: A qui truques?

Per substituir un CI per un pronom feble heu de seguir les pautes següents:

PRONOMS DE CI (3a persona)

• El CI és singular: li: Escrius a la Cristina? - Sí, li escric una bonica carta.
• El CI és plural: els: Compres a les noies? - Sí, els compro objectes de regal.

Recordeu,:

1. - que el CI no té flexió de gènere, i sí en té de nombre.
2. - que la forma lis no és normativa.
3. - que el CI és substituït per un sol pronom i no per dos com sovint fem col·loquialment: La Núria els (*els hi) devia donar la raó (als clients).  
4. - que si no hi ha CI, el CCde finalitat es substitueix com si ho fos: Vaig comprar una mica de temps per al meu veí: Li vaig comprar una mica de temps.
5. - que els verbs trucar, telefonar i similars regeixen CI: Truco a la Martina: li truco.

Com passava amb el CD, els pronoms personals febles em, et, es, ens i us també poden ser CI amb les mateixes característiques. Exemples: M'ha trucat // M'ha trucat a mi.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Assenyaleu els CI de les oracions següents i analitzeu-ne la forma:

1. Els jugadors van lliurar la copa al president del club.

2. Donarem un certificat d'assistència al curset a qui el demani.

3. Li vaig dir que callés d'una vegada.

4. A qui dius que he de comunicar la teva assistència a la festa?

5. La direcció de l'hospital ha prohibit a tot el personal de fumar a l'interior del recinte hospitalari.
6. L'Anna m'ha suspès tres assignatures.
7. La noia a qui parlaves és germana d'en Toni.

   
2. Digueu si els complements subratllats són CD, CI o CCF:

1.En Joan compra cromets

2. No engeguis la televisió

3. L'Anna escriu a la Mercà

4. Comprarem un pollastre rostit

5. Portem el berenar per a l'Àngels

6. Deixa la bicicleta a l'Aleix

7. Va cantar una cançó per al pare

8. Va comprar pastissos a la Maria per al Joan

3. Localitzeu els complements indirectes, subratlleu-los i feu-ne la substitució pronominal:

1. L'avi explicava contes als nens.

2. Manel, renta la cara a l'Anna!

3. L'oncle posava el collar al gos.

4. Com la demanava, vaig passar la pilota a l'Enric.

5. De Berlín, portarem pedres del mur, si encdara en queden, per a les noies.

4. Escriviu la forma de complement indirecte apropiada: 
1. Dius que telefoni a la Maria? Però si ja ______ he trucat!

2. Ja has escrit als pares? - No, però avui mateix ______ escriuré.

3. Doneu l'esmorzar als nens ben d'hora. Doneu ______ l'esmorzar a les vuit.

4. Demana el cotxe a l'Anna. Te'l deixarà si ______ demanes bé.

5. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu ______ abans de festes.

6. Tira veces als coloms. No ______ tiris massa veces de cop.

7. Vindran les teves nebodes ara? A aquesta hora, haurem de donar ______ dinar i potser també ______ haurem de donar berenar.

8. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta ______ si saben per on s'hi va i, de passada, ______ demanes l'hora que és.

5. Indiqueu la funció sintàctica dels pronoms àtons de les frases següents (CD, CI o *cap funció):

1. M'envien l'Enciclopèdia.

2. Em compra una tortuga.

3. Et diu les notes.

4. Ens cridaran a les tres.

5. Es va mirar les flors.

6. La noia es pentina.

7. Et buscava.

8. Es va posar un vestit.

9. Us han trobat.

10. En Jordi s'entossudia a fer la seva.

* verbs pronominals.

Els pronoms febles (3): La substitució del Complement directe (CD)

El complement directe (CD) és aquell complement verbal que acostuma a anar unit al verb sense cap preposició. Els verbs que porten o poden portar CD s'anomenen transitius i els que no el poden portar intransitius. 
Cal remarcar que el concepte de transitivitat no és absolut, així al costat de: 

• verbs molt transitius - que no tenen sentit sense CD:*El conferenciant ha dit // El conferenciant ha dit allò
• n'hi ha de poc transitius - tenen sentit amb o sense CD:El nen menja // El nen menja patates
• i fins n'hi ha de considerats intransitius que a vegades poden portar CD: Els avis viuen una vida tranquil·la.

El CD pot tenir les següents estructures:

1. SN, igual, doncs, que el subjecte, del qual es diferencia, però, pel fet de no tenir l'obligació de concordar amb el verb: Els venedors m'ensenyaven el gènere.
2. SPrep, amb la preposició a només en els casos següents:
1. davant un pronom personal tònic: T'ha mirat a tu. Això beneficia (a) tothom.
2. davant el segon terme d'un CD recíproc: Es miraven l'una a l'altra.
3. quan un enunciat és ambigu: T'estima com estima la Marta// T'estima com estima (a) la Marta.
4. quan el CD és avantposat: (A) l'Albert, l'he vist ara.
3. Una oració subordinada: Vull que vinguis.*Han decidit anar a esquiar. [Quan l'oració subordinada és d'infinitiu i el verb expressa una acció voluntària, com en la frase (*) es permet la preposició de: Han decidit (d')anar a esquiar.]
4. Un pronom feble: El vull.
5. Un pronom de relatiu: M'agradaria parlar amb el noi que has saludat.
6. Un pronom interrogatiu: (A) qui esperes?

Els () indiquen que la utilització de la preposició és opcional.

Per substituir un CD per un pronom feble heu de seguir les pautes següents:

PRONOMS DE CD (3a persona)

• El CD és un SN definit (introduït per un article o un determinant demostratiu): el, la, els, les: On és la Maria? Fa dies que no la veig.
• El CD és un SN indefinit: en: Tenim alguna galeta per esmorzar? No, no en tenim ni una.
• El CD és una expressió neutra (això, allò) o una oració subordinada: ho: No m'agrada allò, que ho vols?. En Lluís va dir que vindria i jo ho crec.

Els pronoms personals àtons em, et, es, ens i us també poden ser CD. A diferència dels de tercera persona, aquests no tenen antecedent. Per donar èmfasi a al frase a vegades es repeteix el CD (pleonasme) amb forma de a + pronom fort: M'ha mirat // M'ha mirat a mi.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Identifiqueu els CD de les frases següents i analitzeu-ne la forma:

1. La Mònica passa les vacances amb en Ferran a Sant Pol.

2. Aquest és l'abric que va comprar en Pere.

3. La Marta va manifestar públicament que volia aconseguir el títol d'enginyer.

4. Els responsables de la discoteca no entenen com el foc es va poder propagar tan ràpidament.

5. En Miquel m'ha promès de recomanar-me pel lloc de cap de personal.

6. Voldries fer-ho el més aviat possible ?

7. Què t'ha portat la Lourdes del seu viatge a Egipte?  

2. Substituïu pels pronoms febles adequats i digueu si són CD definits, indefinits o neutres:

La mare fa el dinar

Ara rentarem la moto

El pagès cull cols

L'Anna té feina

Llegirà els contes

Va dir que vindries

Ara mirarem això

Menja les pastes

Visitarem uns pobles

3. Substituïu el complement directe pel pronom feble que calgui. Poseu-lo davant o darrere segons convingui.

1. Comprava el llibre.  

2. Arreglava la lleixa. 

3. Aprofitava el temps. 

4. Endevinava les preguntes. 

5. Netejava els carrers. 

6. Feu els deures.   

7. Va explicar molts contes bonics. 

8. Vull que compreu bosses. 

9. No utilitzis aquesta eina. 

10.En Josep escrivia novel·les de misteri. 

4. Escriviu el pronom de complement directe apropiat:

1. Carme, agafa aquest paper i deixa ___________ sobre la taula.

2. Ricard, recull tot això escampat per terra i endreça ___________.

3. No sé pas quan vindran. No ___________ van pas dir.

4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir-nos ___________.

5. Cristina, em deixes uns quants llibres per llegir a l'estiu? Et prometo que te ___________ tornaré: me ___________ pots deixar sense recança.

6. Us heu d'acostar més, si no, no sentireu res. Acosteu ___________ cap aquí davant.

7. Ens hem de llevar molt d'hora. Llevant ___________ tard no hi arribaríem.

8. La nena ja sap vestir ___________ sola, però el nen encara no ___________ sap.

9. Cull les flors i fes ___________ un ram.

10. He comprat un bon vi. Tasta ___________ una mica, Eugeni.