Potser alguns ja l'heu començada a llegir, gairebé tots heu vist la pel·lícula, sigui com sigui, ara és el moment de saber què heu de fer després de la lectura.
Pel que fa a l'argument som davant d'una història fantàstica, però quines són les característiques d'aquest tipus de literatura?
Podem dir que té la seva base en la fantasia, que ha de contenir elements sobrenaturals, extraordinaris, criatures inventades... però com?
Normalment tenim un context realista on s'introdueixen de manera gradual o de cop esdeveniments, criatures, fets... completament irreals que envaeixen la narració i la sotmeten a una lògica nova que transforma el món que es mostra.
A vegades, tot acaba tenint una explicació racional, a vegades, en absolut.
- Argumenteu que La pell freda és una obra de literatura fantàstica. Afegiu si és de les que acaba donant una explicació racional al que hi passa o no.
Pel que fa als personatges: quins diríeu que són els principals? Són importants els noms que tenen o que no tenen? En podeu descriure el caràcter? Hi ha algun personatge que canviï, que evolucioni? Quin? Per què?
Pel que fa a les estructures de la novel·la i de la pel·lícula podem dir que totes dues adopten les tres parts clàssiques: plantejament (arribada a l'illa); nus (lluita) i desenllaç (continuació de la lluita o final)
- A quina pertany cada final? Argumenteu-ho.
Tot i la diferència en el final, tenim que el protagonista narrador és pres pel faroner, que té un nom diferent a cada versió:
- Per què es diu Batís Caffó a la novel·la i Grunner a la pel·lícula? Creieu que un dels dos noms és més significatiu que l'altre? Quina motivació pot tenir el canvi?
- Aquest fet fa que puguem interpretar que tant la novel·la com la pel·lícula tenen una estructura circular, però hi ha uns detalls que converteixen una de les dues en falsament circular, quina i per què? Quin dels dos finals proposats us agrada més? Per quin motiu? si us agradessinels dos matiseu què us agrada d'un i què de l'altre.
Pel que fa al tema o temes: La pell freda pot fer-nos pensar en tota una sèrie de temes: la solitud o aïllament; la por als altres o xenofòbia; la por al desconegut; la guerra; l'intent d'empatitzar amb el diferent; la importància del sexe en les relacions; els maltractaments...
- Tria'n un, encara que no sigui a la llista, i explica com està tractat i com el veus tu en un text argumentatiu.
Pel que fa a la versió cinematogràfica:
- Us ha agradat més o menys que la novel·la?
- Quines coses importants trobem a la novel·la que no apareixen a la pel·lícula? Creieu que la seva absència canvia significativament allò que cadascuna explica?
- Hi ha alguna cosa que apareix a la pel·lícula i que no surt a la novel·la? Creieu que la seva presència canvia significativament allò que cadascuna explica?
I per acabar els aforismes: segons el DIEC un aforisme és una "Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. El primer aforisme d’Hipòcrates és: la vida és curta i l’art és llarg."
Quan comencen la novel·la i la pel·lícula en sentim/llegim un: Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. I després, n'anem trobant molt d'altres.
Us proposo és que en trieu deu, sense comptar aquest, esclar, que citeu on els heu trobat, que expliqueu per què els heu triat i que reflexioneu sobre allò que enuncien. Una cosa semblant a aquesta:
- Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem.(Capítol 1, pàg. 5). L'he triat perquè és la frase amb què comença el llibre i perquè proposa un enunciat que sembla força lògic, però que no té cap motiu per ser cert, infereix d'una afirmació, la certesa de l'afirmació contrària, d'una banda afirma que Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem cosa que fa que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem; pressuposa, abans de res, que tots odiem i que tots estimem i això no té per què ser cert del tot, hi ha persones que viuen sense experimentar cap dels dos sentiments, d'altres que poden viure amb un dels dos i prou, però, tot i acceptant que tots, absolutament tots, odiéssim i estiméssim, realment tenim sempre massa a prop aquells que odiem, i no prou al costat aquells que estimem? Crec que deu anar a persones, i el narrador potser també ho creu, almenys pel que fa a la segona part de la frase que posa en condicional: podríem creure; però la primera, que sí que afirma: mai no som, tampoc té cap raó que la faci obligatòriament certa, si pensem en aquells que odiem, els tenim a prop, encara que sigui pel fet que els fem presents, però i si no hi pensem? Algú pot dir que si odies algú, hi penses; potser sí, jo, clarament, no ho tinc tan clar.
Per tant, el treball tindrà aquest esquema:
- Característiques de La pell freda com a novel·la que pertany al gènere fantàstic?
- Estructura: delimitació de les parts i justificació de la seva circularitat.
- Tema: tria d'un dels temes que es desenvolupen a la novel·la i enfronta el tractament que s'hi fa amb la visió pròpia.
- Personatges: importància dels seus noms o absència de i estudi aprofundit del personatge que t'ha impressionat més.
- Comparació entre novel·la i pel·lícula: diferències més destacables.
- Aforismes: trieu-ne un mínim de cinc i un màxim de deu i expliqueu-los tal i com s'ha indicat abans.
- Conclusions.
Aquí trobarem un dossier amb propostes per treballar la lectura, per si us interessa.
