I com que acabem el curs, unes quantes recomanacions.

Tot i que no és del tot final de curs, està clar que el curs s'acaba, i aviat ja no ens reunirem de la manera com ens hem reunit des del setembre, ja no formareu classes, sinó que us reunireu de maneres diferents, i ja no farem exactament classes, sinó que treballarem amb el projecte de recerca i us veuré a altres hores. 
Per tot això, he decidit que també us vull fer unes quantes recomanacions.

Començarem amb tres fotògrafs que m'agraden:

• Txema Madoz, que vaig descobrir en una exposició a la Pedrera i em va deixar impressionada, les seves fotos són més que fotos, són gairebé poemes:
  

• Colita, fotògrafa que retrata la quotidianitat i els personatges coneguts que l'han envoltada:
  

• I el tercer, Miserachs, fotògraf de la Barcelona de postguerra i molt més:

Passem ara als llibres, una constant en aquests regals, em puc deixar les pel·lícules, o no parlar de cançons, però de llibres sempre n'hi haurà tres que us oferiré:

• El primer és una lectura que fa vaig acabar fa cinc dies i que m'ha impressionat com feia temps que no m'impressionava un llibre: La vegetariana de Han Kang, ue tenim traduïda tant al català com al castellà:
  

Han Kang retrata una dona que té uns somnis estranys que faran que es replantegi viura la vida d'una manera molt diferent com la vivia. El punt de vista és força curiós: un narrador omniscient que primer es focalitza en el marit, que després, a la segona part de la història, es focalitza en el cunyat i que per a la tercera i última ho fa en la germana. D'ella, de la protagonista,només en sentim paraules que diu en estil directe i llegim transcripcions d'alguns dels seus somnis. 

• El segon és d'un escriptor que m'estimo perquè va ser alumne meu, però de qui sé, em sembla, destriar quan escriu i m'agrada i quan no m'agrada el que escriu: Els romanents de Víctor García Tur. NO, no m'he equivocat, he ratllat el títol a propòsit perquè ell també el ratlla i ratlla alguns trossos de textos que hi surten:

En aquesta novel·la curta, Tur ens explica la història d'un adolescent que es rebel·la contra els seus pares expunks i fumetes. També alterna tres narradors o tres tipusd e textos: el diari del noi, que la mare llegeix d'amagat, la narració de la mare i la història d'una secta herètica medieval.

• I el tercer i últim: La campana de vidre de Sylvia Plath, poeta nordamericana que va escriure aquesta única novel·la.
  

És força autoreferencial, ja que fa el retrat d'una dona depressiva com ella mateixa era. Em va encantar, i m'agradaria que, si decidiu llegir-lo, us agradi tant com a mi. Sí, els seus poemes també són bons, pel poc que en sé, però a mi no m'agrada gaire llegir poesia, i només em dedico a la que he d'explicar. Malauradament, mai m'ha tocat fer-ho. amb tot, us deixo un trosset d'un dels seus poemes, també:

Continuem amb les pel·lis que les vaig deixar per a l'última avaluació. 

• La primera es va estrenar l'estiu passat, i va dir-se aquella cosa que a vegades es diu i a més, de vegades, com aquesta, és certa: "hi ha un abans i un després en la història del cinema a partir d'aquesta pel·lícula: "Dunkerque" de Christopher Nolan:

                 

• La segona l'he vista fa poquíssim i és allò que s'anomena una pel·lícula petita, perquè parla de la vida quotidiana d'un ancià i la gent que l'envolta:

                                                                                                        

• I la tercera, me la va recordar l'altre dia un company vostra i em van agafar ganes de tornar-la a veure, "El laberinto del fauno" de Guillermo del Toro, una manera imaginativa d'explicar els horrors d'una guerra:      

                                      

I acabem amb les cançons, quan em preguntes quina música m'agrada tinc un problema greu perquè amb tants anys de vida m'agraden moltes músiques, però soc, sobretot, una seguidora de la música indie pop i, aquesta vegada, us deixo amb:

• La primera és Almost diamonds de Marc Almond:

 

                                 

• La segona Wish you where here, que em retorna als setze anys:

• I la tercera, "Batiscafo Katiuskas" que em recorda La pell freda:

I, abans d'acabar, un text d'un professor italià anomenat Cesare Cata que posava uns deures d'estiu consistents en 15 punts que destaquen per la seva originalitat i crec que eficiència. Jordi Roca i Font els va agafar i adaptar, i jo ara agafo la seva adaptació i en vaig una altra per a vosaltres:

• De bon matí, si estàs de vacances a la costa, camina sola per la vora del mar. Mira com el sol es reflecteix a l'aigua pensant en les coses que t'agraden més de la vida. T'ajudarà a sentir-te feliç.
• Intenta utilitzar totes les paraules noves i les frases fetes que has après aquest any: podràs dir més coses, podràs pensar més coses i aquest fet et farà sentir més lliure.
• Llegeix el màxim possible sense cap obligació; busca el teu espai i moment. Llegeix perquè l'estiu t'inspira aventures i somnis, llegeix perquè et dóna la gana, llegeix perquè sents que ho necessites. Llegint, et sentiràs com els ocells volant. Llegeix perquè és la millor rebel·lió. Comparteix les teves lectures, deixa't llibres amb amics, passa per la biblioteca i prova'ls sense compromís.
• Evita totes les coses, situacions i personatges que et facin sentir negativa i buida. Cerca situacions estimulants i amigues que t'estimin i t'entenguin per ser com ets.
• Si et sents trista o espantada, no et preocupis. L'estiu, com totes les grans coses, trastoca l'ànima. Intenta escriure un diari on puguis plasmar els teus sentiments. Comparteix-lo amb qui vulguis però discretament.
• Balla sense sentir-te avergonyida. Allibera tensions, crida, salta. Molt. I  amb ganes.
• Almenys una vegada has de veure com surt el sol. Estigues en silenci i respira. Tanca els ulls agraïda. Valora què tens, no exigeixis res si no t'ho mereixes, pensa-hi.
• Practica molt esport. Camina. Neda. Vés amb bicicleta. Hi ha molts camins per a descobrir, organitza sortides de tarda amb amigues, munteu-vos la vostra pel·lícula.
• Oblida una mica de res els mòbils i les xarxes, utilitza'ls per parlar amb amigues que tens lluny o per penjar fotos que t'han sortit boniques, però que no et facin perdre les coses que pots fer amb la gent i que no mostrin una vida que no tens, la teva és la que val la pena.
• Recorda què has après a l'Institut, no només els continguts, sinó aquelles coses que t'emportes per tota la vida i que potser has valorat poc.
• Sigues feliç com el sol, indomable com el mar. No et deixis entabanar per propostes de persones que no t'acaben d'agradar. No facis res queno tinguis ganes de fer.
• Sigues sempre educada, respectuosa amb tothom i estigues disposada a ajudar sense esperar res a canvi. 
• Passa-t'ho bé amb festes majors, pel·lícules i cançons amb diàlegs i lletres emotives si pot ser en versió original amb subtítols o sense. Copsa l'emoció de les coses dites.
• Durant el dia o la nit, somia com pot ser la teva vida. Durant l'estiu, reuneix forces per no rendir-te mai per perseguir els teus somnis. 
• Utilitza la ironia i el sentit de l'humor, juga buscant complicitats, sigues original, ets única!

I aquí sí, que ja acabo... <3

Aclarim la subordinada adjectiva.

Abans de l'examen, crec que podem aclarir unes quantes coses sobre la subordinada adjectiva, les trobareu aquí:

• La subordinada adjectiva, respecte a l'oració principal, pot fer una única funció, que és la de CN. Per tant, sempre que us preguntin la funció de l'oració subordinada adjectiva la resposta serà: CN.
• La subordinada adjectiva utilitza un nexe que és un pronom. això vol dir que tindrà una doble funció:
• Nexe: uneix l'oració subordinada amb la principal.
• Qualsevol funció que pugui fer un SN o un SPrep dins de la frase subordinada. Com que és un pronom, pot fer qualsevol funció que pot fer un Nom i, per tant, també, qualsevol funció que faci un SN o un SPrep, cosa que vol dir que pot fer gairebé totes les funcions, menys la de SV.
  
• Com sabem quina funció fa el pronom dins de la frase subordinada?
• Primer pas: mirar quin és l'antecedent del pronom de relatiu:
• Exemple: L'Albert, que es passa les classe dibuixant, l'any que ve ens abandonarà sense remordiments. que, el seu antecedent és "L'Albert", per tant, que = L'Albert, per tant faran la mateixa funció: L'albert = que es passa la classe dibuixant, per tant, que fa de subjecte.
• Exemple: El Gerard amb qui va venir el Sergi és un noi alegre. amb qui, el seu antecedent és "El Gerard", per tant, amb qui = El Gerard, per tant faran la mateixa funció: El Gerard = amb qui va venir el Sergi, per tant, amb qui fa de CC de companyia.
• Exemple: El Dani, de qui ens vam riure un dia que va caure, sempre porta els cascs al cap. de qui, el seu antecedent és "El Dani", per tant, de qui = El Dani, per tant faran la mateixa funció: El Dani = de qui ens vam riure un dia, per tant, de qui fa de CRV. que, el seu antecedent és "Un dia", per tant, que = Un dia, per tant faran la mateixa funció: Un dia = que el Dani va caure, per tant, que fa de CCT.
  
  
  

• Quines formes són no normatives i acostumem a utilitzar?

A les oracions subordinades adjectives els passa una mica com als pronoms, utilitzem formes col·loquials que no són normatives o sigui que són incorrectes  i que no podem utilitzar en el llenguatge escrit i/o formal. Aquíles trobareu:

• Com pots dir el Baruc del que parlàvem, si només n'hi ha un en tot l'Institut! Diem moltes vegades la preposició + un article + un qui o un que, i aquesta construcció no està acceptada per la normativa, hem de dir: el Baruc de qui parlàvem o el Baruc del qual parlàvem.
• La Núria la qual sempre somriu em va dir que marxava a viure a Londres. Quan la frase és especificativa, ens referim a la Núria que sempre somriu, que és la Núria Elias, no ens referim a la Núria Garriga, que també somriu, però no tant, no podem posar la qual hem de posar: que sempre somriu. La forma qui s'accepta només en les frases substantives de relatiu i quan la funció del relatiu dins de la frase subordinada és CD, a més pot dur davant la preposició a que és optativa. Una de les dues Núries m'ho va demanar, i ho he mirat :
  "En funció de complement directe, el pronom relatiu qui pot anar precedit de la preposició a en oracions substantives, és a dir, quan aquest pronom s'usa sense antecedent la preposició a és optativa. Per exemple: Busquen qui et va agredir. Busquen a qui et va agredir." (Optimot)
  
• L'Unai és una persona que hi penso sovint, si refem la frase subordinada amb el nom que és substituït pel pronom, ens quedaria: Jo penso sovint en l'Unai, una preposició i cap pronom feble, per tant, la forma correcta ha de tenir la preposició i no ha de tenir el pronom feble: una persona en qui penso sovint o una persona en el qual penso sovint.

I, per acabar, recordar-vos que una cosa és una categoria (tipus de paraula o de sintagma) i una altra és una funció (què fa la categoria dins de la frase).

Com serà l'últim examen i sisè del curs.

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot sortir, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés. Aquesta vegada podríem dir que ens trobem en un terme mig, ens sembla que hem fet poques coses i potser n'hem fet unes quantes. Passo a concretar:

• Morfosintaxi:

Hem continuat treballant l'oració composta per tant, de teoria hem de saber:

1. La diferència entre l'oració simple i l'oració composta.
2. La definició dels dos grans tipus d'oració composta: 
1. La coordinada.
2. La subordinada.
3. De la coordinada:
1. Definir-la.
2. Saber-ne els subtipus.
4. De la subordinada:
1. Definir-la.
2. Saber-ne els subtipus:
1. Substantiva.
2. Adjectiva.
3. Adverbial.
3. De la substantiva:
1. Definir-la.
2. Saber-ne els subtipus:
1. completiva.
2. relativa.
3. d'infinitiu.
   
4. interrogativa.
3. Saber-ne les possibles funcions.
4. de l'adjectiva:
1. definir-la i saber la seva funció.
2. saber quines funcions poden fer els pronoms de relatiu dins de la  frase adjectiva.
3. saber quines formes podem utilitzar segons la normativa.
5. de l'adverbial:
1. definir-la i saber quines funcions pot fer.

I hem de saber fer exercicis on es demani: 

1. la distinció entre: 
1. una oració simple i una de composta.
2. una coordinada i una de subordinada.
   
3. una subordinada substantiva, una d'adjectiva i una d'adverbial.
4. una subordinada substantiva completiva, una de relativa, una d'infinitiu, una d'interrogativa.
2. quina funció fa:
1.  una subordinada substantiva dins d'una oració concreta.
2. el pronom de relatiu dins de la subordinada adjectiva on el trobem.
3. una subordinada adverbial dins d'una oració concreta. 
3. corregir:
1. els usos col·loquials dels pronoms de relatiu.

en trobareu exemples al llibre a la pàg. 117 (4.49 i 4.50), a les pàgs. 147-149. (5.27 a 5.37), a les pàgs. 143, 149-151 (5.38 a 5.49) i a les pàgs. 165 i 167-171 (posa't a prova).

• Literatura i expressió escrita:

1. Poden sortir preguntes sobre la Renaixença:
1. característiques del Romanticisme (pàg. 187) tenint en compte que també heu de saber que a partir del Romanticisme canvia la concepció que fins llavors s'havia tingut de l'ésser humà, que passa a ser molt més important com a individu i molt més encara com a creador, els pintors, els narradors, els poetes... deixen de ser considerats uns simples servidors del poder i passen a ser genis.
2. finalitat de la Renaixença (pàg. 189) posant èmfasi especial en la voluntat de recuperació de la literatura culta en català i sabent que la recuperació dels JJFF medievals fou una de les plataformes que ho fa possible.
   
3. de Jacint Verdaguer per què se'l considera el poeta i l'escriptor més important de la literatura catalana del XIX (pàg. 191); conèixer les diferències entre els seus poemes de caire popular i els seus dos poemes èpics i saber els títols dels èpics (pàg. 192 a 196).
4. d'Àngel Guimerà per què se'l considera el dramaturg més important del XIX.
5. de Ma Rosa haver-la llegida i saber-ne l'argument, quan passa, on, els noms dels seus personatges principals, tant els protagonistes (3), com els secundaris (4).  
2. Sortirà un text breu amb problemes de coherència i cohesió que haureu de reescriure. Per practicar podeu mirar el text que es corregeix aquí.
   
   
   

Feines que heu de fer abans d'acabar el curs, que sembla que les coses no estan del tot clares.

Com que us vaig trobant pels passadissos i m'aneu preguntant, us deixo aquí les feines que s'han de fer abans d'acabar les classes i per a tenir una nota a la tercera avaluació que no cal que coincideixi amb la final.

• Heu de redactar una entrevista a partir de les instruccions de l'entrada del blog que expliquen com es fa i de l'àudio que he penjat de la persona a qui vau entrevistar que també és al bloc. Aquest treball és individual. Si voleu que el corregeixi i després reescriure'l, el podeu enviar fins al 25 divendres si me'l doneu en mà o fins al 27 diumenge si me l'envieu per mail. Si no voleu que us el corregeixi prèviament teniu temps fins al divendres següent (1 de juny) o fins al diumenge següent (3 de juny), amb la mateixa pauta.
• Heu de fer una lectura dramatitzada d'un fragment de Ma Rosa que és l'obra que heu de llegir aquest trimestre i que hem vist en versió enregistrament del TNC a classe. Aquest treball el podeu fer amb tantes persones com personatges surtin al fragment que escolliu i teniu temps fins al dia 1 de juny.
• Ens queda un examen per fer. Farà mitjana amb l'anterior que, si el voleu fotocopiat podeu tenir-lo i afegirà, segur, el tema de les oracions adjectives i algunes preguntes sobre l'argument de Ma Rosa. També hi sortirà un text on haureu de detectar problemes de coherència i cohesió.

Crec que no hi ha cap altra feina a fer, i espero que s'hagi aclarit tot.

Entrevista                                   Lectura

Els àudios per a l'entrevista

Dijous passat vam parlar amb la Júlia, ara ens toca redactar l'entrevista.

Abans de començar a passar-vos els àudios que vaig enregistrar de cada classe, donar-vos les gràcies per l'atenció que vau mostrar mentre va durar l'activitat, i, als que no vau estar atents, que também n'hi va haver, gràcies pel vostre silenci, força ben aconseguit.

Aquells que vau faltar per motius diversos, podeu utilitzar l'àudio de la vostra classe o qualsevol altra per fer-vos una idea de què podeu explicar, els que sí que hi éreu, també podeu escoltar els altres si voleu fer una entrevista més completa. 

Us els poso per ordre cronològic.

• 4t B, de 8,00h a 9,00h: 
• https://drive.google.com/file/d/0B5B2k2vOdWKBS0t1dmhJc0JLaWRoOXJsWm9kX0xNaFFwMXNn/view?usp=sharing
  
• 4t C, de 10,20h a 11,20h:
• https://drive.google.com/file/d/1N7oqUuyZw_z89J94edVRevsN6iNlF2dN/view?usp=sharing
• 4t A, d'11,20h a 12,20h:
• https://drive.google.com/file/d/1tWcJ7gzIUp5l71SNsZhxs27uuNzS5CG7/view?usp=sharing
• 4t D, de 12,40h a 13,40h:
• https://drive.google.com/file/d/0B5B2k2vOdWKBWm9pQlY0MWdacFBvZFZmYzFyaV95cGRtVW0w/view?usp=sharing

També podeu mirar a Youtube un trosset d'entrevista que vaig filmar:

  

I aquí les fotos que vaig fer que no son gaires...

I aquí sota us deixo l'enllaç de les fotos de Sant Jordi: Sant Jordi 2018 

Com es corregeixen els textos (2)

Us deixo aquí els textos del segon examen per poder-ne parlar a classe.

4t B,C, D

La història es remunta a l'estiu de 1940 a Areny de Noguera, Aragó. La Carla és una noia d'una família rica que passa l'estiu a Seabrook.(1) Durant el carnaval, la Carla coneix en Nil, un jove del poble que treballa a la fàbrica de fusta. Encara que al principi ella no s'interessa per ell, ell insisteix que passin temps junts i és així com ell i Carla s'enamoren.

Així comencen a viure un amor pur i transparent tot i les baralles que tots dos tenen i molt especialment les seves diferències socials i econòmiques. La mare de la Carla quan s'assabenta d'aquest romanç i en conèixer la classe social del Nil s’oposa i decideix separar-los. Una nit, en una casa que és una propietat molt abandonada i acabada on el Nil porta a la Carla per mostrar-li la seva intenció per remodelar perquè visquin junts, aquests es demoren fent l'amor fins a llargues hores de la matinada, els pares d'ella diuen a la policia per buscar-la. Assabentats d'això, per mitjà d'un amic del Nil, aquest la porta immediatament a casa seva, on ella és renyada durament per la seva mare, menyspreant en tot moment en Nil i oposant-se severament a la seva relació, aquesta es rebel·la en tot moment insistint que no ho deixarà.

En Nil escolta tot i surt de la casa per retirar-se i ella surt corrent darrere seu i li demana disculpes. Ell li diu que ho entén i que ha d'anar, i li fa veure que ella té una vida per davant amb coses que ell mai podrà donar-li; ella insisteix que l'estima i l'acompanyi a on ella anirà. Ell li diu que no és moment de respondre i que tenen encara l'estiu per pensar; la Carla  interpreta això com que ell vol acabar amb ella i trenquen encara que ella al final es penedeix i li demana que no es vagi, pero en Nil marxa.

(1): no pot passar a l’hora a un poblet d’Aragó (Areny de Noguera) i a un altre que es diu “Seabrook” i que no sabem on és.

4t A:

Aquella dona amb un vestit de color verd i un barret de color fosc era com la meva mare de jove.Tenien el mateix caràcter i el home de davant seu,era el seu amor. Uns anys més tard, aquella parella va desaparèixer; els dos van partir cap a diferents direccions. Llavors, el quadre es va perdre sense saber on s’havia quedat. Un any més tard, la dona, mentres netejava les golfes de l’àtic, es va topar amb una gran caixa de color blanc i groc, en la qual, en el seu interior va trobar tota mena de souvenirs de viatges de vacances amb la seva ex parella i un parell de quadres (els desapareguts des de fa uns anys).
Al principi, ella volia trencar-lo i que no aparegués mai més; però desprès d’un temps de reflexió, va decidir penjar-los, ja que per una part li recordaven un passat dolent per la seva ruptura, però també bo perquè va ser el seu moment més divertit i feliç de tota la seva vida. 
Un més mes tard, al veure el quadre al rebedor, va pensar en què faria la seva ex parella i llavors va decidir esbrinar-ho. Va aconseguir entrar en contacte amb ell i van tornar a ser amics. Uns mesos més tard, desprès de tornar a ser amics, van tornar a ser parella, però prometent-se que mai més tornarien a separar-se l’un de l’altra. 
El quadre va ser conservat en perfecte estat per recordar sempre aquella història amorosa amb un final feliç. Aquell quadre representava el primer dia que es van conèixer.

Remarques sobre l'oració subordinada substantiva.

I aquí trobareu com distingir un QUE conjunció d'un de relatiu i un QUI relatiu d'un interrogatiu: 

Oració substantiva (2) Nexes possibles.

Aquí, no només trobareu la classificació de les subordinades substantives, sinó també l'estructura de les principals perífrasis verbals que no heu de confondre amb la subordinada substantiva d'infinitiu.

Les oracions compostes. Les oracions substantives.

He seguit amb les oracions compostes, concretament les substantives que és on hem arribat i on, de moment, m'he quedat:

Hi he fet també una llista de coses que hem de tenir en compte per no caure en errors comuns.

Les oracions.

Ja posada, he continuat amb la tipologia de les oracions i he començat partint de la primera divisió en simple i composta:

Les preposicions i les conjuncions.

He cfregut que estaria bé fer un quadre de preposicions i conjuncions que sempre se'ns emboliquen:

Funcions possibles d'un sAdv.

I finalment els adverbis i/o sintagmes adverbials:

Funcions possibles d'un SAdj.

I aquí les del Sintagma Adjectival.

Funcions possibles del SPrep.

Aquí trobareu el mateix però amb el SPrep.

Funcions possibles d'un SN.

L'altre dia els de 4t C em van fer conèixer l'increïble món dels programes que fan esquemes i ja em teniu aquí fent-vos esquemes de gramàtica amb ganes i energia.

He pensat que si en feia un que visbilitzés quines funcions podia fer cada categoria sintàctica aclariria conceptes. Aquí teniu el del SN: