dijous, 26 d’abril del 2018

com serà el primer control de la 3a avaluació i cinquè del curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés. Aquesta vegada podríem dir que ens trobem en un terme mig, ens sembla que hem fet poques coses i potser n'hem fet unes quantes. Passo a concretar:

  • Morfosintaxi:

Hem començat a treballar l'oració composta per tant, de teoria hem de saber:

  1. La diferència entre l'oració simple i l'oració composta.
  2. La definició dels dos grans tipus d'oració composta: 
    1. La coordinada.
    2. La subordinada.
  3. De la coordinada:
    1. Definir-la.
    2. Saber-ne els subtipus.
  4. De la subordinada:
    1. Definir-la.
    2. Saber-ne els subtipus:
      1. Substantiva.
      2. Adjectiva.
      3. Adverbial.
    3. De la substantiva:
      1. Definir-la.
      2. Saber-ne els subtipus:
        1. completiva.
        2. relativa.
        3. d'infinitiu.
        4. interrogativa.
      3. Saber-ne les possibles funcions.
I hem de saber fer exercicis on es demani la distinció entre: 
  1. una oració simple i una de composta.
  2. una coordinada i una de subordinada.
  3. una subordinada substantiva, una d'adjectiva i una d'adverbial.
  4. una subordinada substantiva completiva, una de relativa, una d'infinitiu, una d'interrogativa.



  5. quina funció fa una subordinada substantiva dins d'una oració concreta.
en trobareu exemples a la pàg. 117 del llibre (4.49 i 4.50) i a les pàgs. 147-149. (5.27 a 5.37) 
  • Literatura, gèneres i expressió escrita:
  1. Poden sortir preguntes de narrativa medieval, concretament de l'entrada dedicada a les Cròniques i de la dedicada a la novel·la. Poden ser de resposta múltiple o de resposta breu.
  2. Pot sortir alguna qüestió sobre l'estructura, finalitat, intenció... d'una entrevista.
  3. Sortirà un text breu amb problemes de coherència i cohesió que haureu de reescriure. Per practicar podeu mirar el text que es corregeix aquí.

diumenge, 22 d’abril del 2018

Expressió oral (3)

Us vaig prometre que avui duria la meva expressió oral feta. de fet us en duc dues, una que m'ha sortit millor i l'altra que no tant, amb tot, les dues tenen errades, les escoltarem i apontarem allò que de cadascuna us sembli que falla o que està bé. Finalment els posarem una nota.




He escollit un fragment que a la meva edició és a les pàgs 129-131; quan la Ma Rosa parla amb en Quirze per dir-li que ha decidir marxar perquè té por del que sent del Marçal l'escena II del 2n acte.


vosaltres heu de fer, com mínim, això, la lectura dramatitzada; en grups o individualment, trieu el fragment que us convingui pel nombre de gent que sereu, penseu que són un parell de minuts per persona, per tant, com més gent us ajunteu, més llarg serà el vídeo que haureu d'enviar i a l'inrevés.

Quina nota em posaríeu, tot tenint en compte aquesta rúbrica que heu de seguir?


dilluns, 16 d’abril del 2018

Com escriure textos de creació correctament.

Coses que sabem i que no fem quan escrivim un text:
1. que hem de pensar, abans d'escriure.
2. que va bé fer-se un esquema d'allò que volem dir.
3. que quan acabem d'escriure, hem de llegir, si pot ser en veu alta, allò que hem escrit per veure com ens ha quedat.

Per que no ho fem? No ho fem perquè som mandrosos, perquè confiem que el nostre geni i/o inventiva seran suficients, perquè quan ens hi posem no tenim temps...

Com que a mi em surt molt més bé corregir que cap altra cosa al món, aquí em teniu, explicant com ho faig amb els escrits que em trobo a fi que pugueu veure el que hauríeu de fer. Abans de començar, dir-vos:
  • que aquest text no l'he inventat, és d'algú de vosaltres.
  • que l'he escollit perquè és el típic text que sorgeix d'idees genials que van apareixent mentre escrivim sense cap esquema previ.
  • com a tal, s'entén què vol explicar, però no explica el que vol.
  • i com a tal, no és el pitjor que he llegit, tampoc és el millor, esclar i per sort!
  • he corregir les faltes d'ortografia i només he deixat les de coherència i cohesió textuales.
Informació que hem de tenir molt clara quan escrivim un relat breu:
Qualsevol cosa que hi fem sortir, ha de tenir un sentit per al relat, fins al punt que algú, que ara no recordo, va dir que si hi posàvem un clau a l'inici, era perquè al final el protagonista s'hi havia de penjar.
Comencem:

Per a tu, dintre de 3000 anys.

Per a tu, dintre de 3000 anys (text original amb les faltes corregides)


Piltover, rondava un 4 de desembre del 78, una mica després de l’accident del camió cisterna, on van morir 215 persones i no gaire lluny d’on havia passat, Tarragona, la Júlia despertava com sempre, amb ganes de menjar-se el món. Després de vestir-se, com cada diumenge va sortir cap a missa, és a dir cap a l’església, dos carrers més enllà d’on ella vivia. Al sortir va veure el quadre, el mateix que veia cada dia, i com cada dia, es preguntava què significava i sobretot per què estava aïllat i apartat de tota la resta de dibuixos, la paret on aquest descansava estava trencada i molsosa com si el el lloc on aquest estava estigués més fred i humit que la resta, la pintura estava rascada com si alguna cosa o u o algú volgués sortir d’ell, o entrar-hi.

Després d’escoltar el capellà predicant sobre els déus solars, durant una hora, els quals mai l’abandonarien sota cap concepte i que a partir dels 10 anys sempre portaven penjats en un collaret que guanyaven quan feien un sacrifici per ells, en el seu cas, el gat que tenia quan era petita, Amida, en honor a un dels deus més preuats, la protectora de les races humanes, la qual portaven estampada al collar, van fer un sopar a la mateixa església. Van decidir seguir els costums i tradicions dels seus déus, per tant, van manar els pagesos que fossin ramaders, els budells, cor, estómac, ronyons i cervells del bestiar, a més a més, un entrant d’amanida amb llengües d’ànec i medusa, per acompanyar aquest magnífic banquet, a part del les apetitoses vísceres d’ànec, un vi del color de la sang fet a partir d'aquesta mateixa provinent de les divinitats, que, aquell dia únic, bevien adults, joves i nens.

Hores més tard, quan van finalitzar, va tornar a la casa del seu difunt avi que va desaparèixer. Ell els hi va deixar en testament el seu únic bé, la casa amb tot el seu coneixement recollit als estudis sobre les divinitats i els éssers d’altres móns que sempre l’havien fascinat i mentre la gent deia que estava boig, i mai  per això, ningú el troba ni el va trobar a faltar.

Embriagada per l’efecte del vi, a l'arribar a casa es va deixar caure al llit i pel cop una fusta del podrit sostre de la casa va caure al terra, després un llibre la va seguir com si estigués allà perquè ella el trobés. Encuriosida s’hi va apropar, i amb cert temor el va agafar, i després de treure-li la pols a la tapa de cuir vell i esquerdat va llegir: “Encyclopedia yobumnyama obubuciko”, ella no va entendre res del que posava, menys la paraula “encyclopedia”, estava segura que es referia a una enciclopèdia, com les  de tota la vida. Tot i no saber-ho, va obrir-lo i va trobar un munt de símbols curiosos que recordaven l'escriptura Zulica i imatges semblants al cercle coronat per un triangle que recordaven el símbol de la seva religió. Molt estranyada, va pensar que era un llibre que el seu avi havia deixat, curosament allí i se n’anà a dormir.
Durant tota la nit va tenir malsons molt durs, en els quals tenia visions, rarament del quadre que ja havia vist amb posterioritat a l’església, quan havia anat a missa, del qual sortien petits dimoniets, els ja esmentats molt repugnants que, tenien els cossos recoberts de petites escates llefiscoses i dures com pedres i uns ulls molt grans d’un color ataronjat, amb una nineta allargada, acabada amb punxa, i unes com les dents que anaven llavi avall com dos ganivets.
Amb molt d’interès, de saber si aquell quadre hi tenia alguna cosa a veure o d’especial, va tornar a l’esglèsia, la qual estava tancada, després de fer-hi una volta per veure si hi havia una segona porta, va tenir la sort de trobar un petit vitrall, el qual estava trencat per algun cop de pedra d’algun vàndal, sense pensar-ho dues vegades, va entrar per allà dins l’església, es va tallar una mica amb algun dels vidres que miraven amunt, per tant, adolorida, deixava un petit rastre de sang, mentre es fixava en els detalls que mai havien cridat la seva atenció, la qual es va tapar amb un pedaç de roba de la camisa blanca que portava.
Intrèpida, avançava per l’esglèsia intentant no fer gens de soroll, per intentar que ningú no la sentís, el qual, no va ser gens difícil, ja que just aquell dia, el guàrdia era malalt.
Quan va ser a prop d’on havia de ser el quadre, va sentir un soroll, però el qual no va donar importància, ja que pensava que eren nens jugant a pilota al carrer, per tant, va seguir fins arribar-hi, a la zona on havia d’haver el quadre, el que semblava una mica desplaçat, ja que hi havia un tros de mur, que estava enfosquit com si durant molt de temps hi hagués reposat un objecte, que tenia la mateixa forma que el quadre.
La Júlia, que notava la presència d’algú, va començar a córrer cap a la finestra per on havia entrat, a punt de saltar, va notar una forta estirada al peu, i la qual va caure de cul a terra. Es va girar de cop i va veure una figura petita, d’una estatura més o menys petita, i casualment que semblava que vingués de la platja, ja que portava barret i ulleres de sol, era el seu avi.
Era el seu avi! Van començar a parlar fins que la petita Júlia, va voler veure-li la cara, i d’una batzegada, va treure-li les ulleres, i van aparèixer uns ataronjats i grans ulls.
La Júlia, va començar a córrer tant com va poder, però aquella… cosa corria més que ella, i després d’un fort soroll i un crit que no va poder sentir ningú, es va fer un llarg i intens silenci.
Mai es va arribar a trobar la Júlia, però passat un temps es va ensorrar l’església, tot el que contenia va quedar sota la runa, guardant però, les antiguitats del seu interior.  


Per a tu, dintre de 3000 anys (text amb anotacions)
Piltover, (aquest nom no em sona gens, el busco i em trobo que és una ciutat
camping dels Alfacs 1978
imaginària de la League of Legends, que tampoc sé gaire què és, però que situa la narració a l'espai de la fantasia)
rondava un 4 de desembre del 78 (com que continuo pensant que es tractarà d'una història fantàstica em sobta que digui desembre, i 78 crec que pot ser qualsevol any), una mica després de l’accident del camió cisterna, on van morir 215 persones i no gaire lluny d’on havia passat, Tarragona (però aquí hi ha una dada massa precisa: Tarragona, 215 persones mortes i accident del camió cisterna. Recordo que a un càmping dels Alfacs hi havia hagut un accident semblant i consulto. Exactament: hi fa referència, va passar a l'estiu de 1978. Per què? Encara no ho sé, però espero trobar una raó que unifiqui una ciutat imaginària i un accident real), la Júlia despertava com sempre, amb ganes de menjar-se el món. (Primera al·lusió a un personatge, nom i actitud vital). Després de vestir-se, com cada diumenge va sortir cap al temple missa és a dir cap a l’església, (per què diu cap a missa i després rectifica i diu cap a l'església?) dos carrers més enllà d’on ella vivia. (l'església és a prop de casa seva, suposo que aquesta dada s'utilitzarà
Piltóver
després: potser escapa de l'església i es refugia a casa...)
Al sortir (no cal repetir que surt si ja s'ha dit que ho fa).Va veure el
quadre, el mateix que veia cada dia, i com cada dia, es preguntava (si s'ho pregunta en aquell moment, ha de ser: es va preguntar, si no hauria de dir: mentre es preguntava). què significava i sobretot per què estava aïllat i apartat de tota la resta de dibuixos, (a la paret, doncs, hi ha un quadre i la resta de dibuixos.) la paret on aquest descansava estava trencada (les parets no es trenquen, s'esquerden) i molsosa com si el lloc on aquest estigués més fred i humit que la resta (si sabem que aquell tros té molsa, ja podem suposar que està humit), la pintura estava rascada com si alguna cosa o algú volgués sortir d’ella, o entrar-hi. (de moment tenim doncs uns quants elements que han de tenir una funció: l'espai (entre Piltover i Tarragona); la proximitat entre l'església i la casa; el quadre (a casa); la paret humida; l'any, el mes...)
Després (aquest després encapçala una frase que implica una continuació, i quan ha de continuar, ets tan lluny que ja no recordes on havies començat) d’ Va escoltar (o de sentir? s'ha de recordar que escoltar és parant atenció i sentir és sense parar-la) el capellà predicant sobre els deus solars, (explicació per què posa missa o església: la missa suposa un déu catòlic o cristià; l'església és més genèric, potser, però, el més adequat seria temple.) durant una hora?, que tenien al seu costat perquè els honoraven i els quals mai l’abandonarien sota cap concepte (què vol dir? aquesta frase està mal construïda, com hauria de ser? i hauria d'anar abans de la duració del ritus, que potser no cal posar.) i que a partir?? des dels 10 anys sempre (no cal, si els porten els porten sempre, si no ja diries només quan van al temple o similar.) els portaven representats penjats en un collaret que guanyaven quan els feien  un sacrifici. (Si volem dir que ella el va fer, hem de començar una nova frase:)
La Júlia per ells, en el seu cas, els va donar el gat que tenia quan era petita,

temple
Amida, i va escollir per honorar, sobretot en honor a uns dels deus més preuats, la protectora de la races humanes, que la qual duia portava en estampada al collar (ja ho has dit que duen un collar amb els déus, ara ho tornes a dir, però aplicat a la Júlia, cal?, primer dius que els déus han de rebre un homenatge i a continuació expliques que la Júlia va fer un obsequi a un dels déus, el més preuat... una cosa o l'altra. Jo decideixo que sigui a un, perquè detalles molt qui és aquest a qui Julia ofereix Amida. El nom del gat suposo que deu tenir importància, o que el necessites perquè en tornaràs a parlar. Si no, no el posaries. i aquí posaríem el "després":) Després van (qui són aquests subjectes de "van"?) fer un sopar (recordes que som al matí?) a la mateixa (és absurd que sigui una altra:) església. (com que fan un sopar? Es desperta, va a l'església, sent una hora de cerimònia i... sopen????)
Van decidir seguir els costums i tradicions dels seus déus, per tant, van manar els pagesos que fossin ramaders,(van demanar als pagesos que es convertissin en ramaders? Per quin motiu?) els budells, cor, estómac, ronyons i cervells del bestiar, a més a més, un entrant d’amanida amb llengües d’ànec i medusa, per acompanyar aquest magnífic banquet, a part del les apetitoses vísceres d’ànec un vi del color de la sang fet a partir d’aquesta mateixa provinent de les divinitats, els quals com a dia únic, bevien adults, joves i nens. (ep, que algú ha fet un sopar ritual i no sabem d'on ha sortit! Si convertim els pagesos en ramaders, passen a fer pasturar animals, d'on surt el menjar? S'ha de reformular tot això, una manera possible seria): Els assistents van decidir fer el sopar de manera ritual, van demanar als pagesos que els portessin els budells, el cor, l'estómac, els ronyons i els cervells del bestiar, amb la màxima varietat possible, les apetitoses vísceres d’ànec, van fer l'amanida amb llengües d’ànec i medusa, i van acompanyar aquest magnífic banquet, amb part del un el vi del color de la sang fet a partir d’aquesta mateixa (ui, la frase s'hauria d'ordenar:) que feien a partir de la sang de les divinitats i que n'agafava el color. provinent de les divinitats, que,. Aquell dia, els quals com a un dia únic, en bevien adults, joves i nens. (si el dia és especial, s'hauria hagut d'avisar en el moment que la Julia es dirigia a la cerimònia, no ara!!!!)
Hores més tard, quan va finalitzar (què va finalitzar? el ritual?, la cerimònia?)... va tornar a la casa del seu difunt avi (si ja vivia a casa de l'avi, s'hauria hagut de posar abans, si hi va per alguna raó estranya, s'ha d'explicar aquí) que va desaparèixer (per concordança de temps s'ha de posar: havia desaparegut perquè si no parlem d'una desaparició massa llunyana en el temps que hauria fet que la Júlia no el conegués
com que passa a explicar coses de l'avi, fas un punt i apart, encetes tema:) Ell els va deixar en testament el seu únic bé, la casa i tot el que contenia amb tot el seu
biblioteca
coneixement recollit als
un munt d'estudis sobre les divinitats i els éssers d’altres móns que sempre l’havien fascinat. i mentre Aquest interès va fer pensar la gent deia que era estava boig, i mai  per això, ningú el va trobar a faltar.
Embriagada per l’efecte del vi, a l'arribar a casa (ja has dit que anava a casa, no cal ara dir que hi va arribar: és la mateixa casa que és al costat de l'església? Perquè si ho és es pot fer algun comentari sobre si va trigar més o hi va ser en un moment.) es va deixar caure al llit de i pel cop i una fusta del podrit sostre de la casa (òbviament) va caure al terra, després un llibre la va seguir com si estigués allà perquè ella el trobés. (Per do na, dius que algú ha amagat el llibre dins d'una biga i que l'ha posat allà perquè ella el trobi? O sigui, ella té per costum llençar-se de cap al llit i llavors les bigues deixen anar coses???? No seria millor posar alguna cosa tipus:) Estranyada i encuriosida s’hi va apropar, i amb cert temor el va agafar, i, desprès de treure-li la pols a la tapa de cuir vell i esquerdat va llegir: “Encyclopedia yobumnyama obubuciko”, ella no va entendre res del que posava, menys la paraula “encyclopedia”, estava segura que es referia a una enciclopèdia, com les  de tota la vida. Tot i no saber-ho (no saber, exactament, què, què és el que no sap? Està intrigada, és normal que ara l'obri... Potser sobraria això, oi?), Va obrir-lo i va trobar un munt de símbols curiosos que recordaven a l’escriptura Zulica (una altre element fantàstic del qual s'hauria de parlar.) i imatges semblants al cercle coronat per un triangle que recordaven el símbol de la seva religió. (de la qual no en sabem absolutament res de res, ni els símbols que té ni res... parles de capellà que és l'oficiant de l'església catòlica i d'església i de missa, després parles de deús en general i ara introdueixes una dada nova com si ja la sabéssim.)
Molt estranyada, va pensar que era un llibre que el seu avi havia deixat, curosament, allí i se n’anà a dormir. (Si està molt estranyada, no es mourà del costat del llibre, i si marxa a dormir s'ha de dir que estava esgotada o qualsevol cosa semblant, no resulta creïble de cap altra manera.)
Durant tota la nit va tenir malsons molt durs, en els quals tenia visions, rarament (???? si després expliques el somni i resulta que tot ve del quadre, per què rarament????) del quadre que ja havia vist amb posterioritat a l’església, quan havia anat a missa, en del qual sortien petits dimoniets, els ja esmentats molt repugnants que, tenien el cos recobert de petites escates llefiscoses i dures com pedres i uns ulls molt grans d’un color ataronjat, amb una nineta allargada, acabada amb punxa, i unes com les dents que anaven llavi avall com dos ganivets.

(Inicialment, pel moment que apareix el quadre, ha de ser a casa seva, surt just abans d'anar cap a l'església/temple, i ara resulta que és dins de l'església, això s'ha d'arreglar.)
Amb molt d’interès de Com que volia saber si aquell quadre hi tenia alguna cosa a veure o d’especial, va tornar a l’esglèsia, la qual com que estava tancada (si ho poses així és que ja ho sap), després de fer-hi una volta per veure si hi havia una segona porta, va envoltar-la i va tenir la sort de trobar un petit vitrall, el qual que estava trencat per alguna pedrada d’algun vàndal, (irrellevant si el vàndal no ha de sortir). i sense pensar-ho dues vegades, va entrar per allà dins l’església (obvietat), es va tallar una mica (ha de ser important el fet de tallar-se, si no no s'ha de posar) amb algun dels vidres que miraven amunt, per tant, adolorida,(obvi que li deu fer mal) va deixar nt un petit rastre de sang, la qual (aquí dius que va tapar la sang, no la ferida) es va tapar amb un pedaç de roba de la camisa blanca que portava.
Intrèpida, avançava per l’església intentant no fer gens de soroll, per intentar que ningú no la sentís, (si no vol fer soroll, és perquè no vol que ningú la senti, a més ha entrat d'amagat, ja se suposa que no vol ser descoberta). el qual, no va ser gens difícil, ja que just aquell dia, el guàrdia era malalt. (O sigui, hi ha un guarda a l'església, i aquell dia està malalt i ella se n'adona ara, ho sabia d'abans? serveix per alguna cosa aquesta info?)
vitralls
Quan va ser a prop al del lloc d’on havia de ser el quadre, va sentir un soroll, però el qual no va donar-li importància, ja que pensava que eren nens jugant a pilota al carrer, (siguem seriosos, va a l'església d'amagat, hi entra per una finestra, busca el quadre, sent un soroll i, en comptes d'espantar-se, creu que són nens que juguen a pilota... per do na!) per tant, va seguir fins arribar-hi, a la zona on havia d’haver el quadre, (si poses hi substitueix al quadre o a la zona on havia d'haver el quadre, per tant, no has de repetir) el que semblava una mica desplaçat, ja que hi havia un tros de mur que estava enfosquit com si durant molt de temps hi hagués reposat un objecte, que tenia la mateixa forma que el quadre. (S'ha d'afirmar,) que estava desplaçat perquè es veia la marca d'on havia estat abans, (per exemple. Si ella està obsessionada amb el quadre, ha de saber perfectament on es troba i ha de veure si algú l'ha desplaçat o no amb rapidesa.)
La Júlia, que notava la presència d’algú, i (quan sent sorolls no s'espanta i ara sent la presència d'algú i ha de començar a correr? El poc caràcter que té no té cap lògica) va començar a córrer cap a la finestra per d’on havia entrat, quan era a punt de saltar, va notar una forta estirada al peu, i la qual va caure de cul a terra. Es va girar de cop i va veure una figura petita d’una estatura més o menys petita (si és una figura petita , la seva alçada també ho deu ser, una cosa o l'altra), i casualment (per què casualment?) que semblava que vingués de la platja, ja que portava barret i ulleres de sol, era el seu avi. (potser s'hauria hagut de dir alguna cosa tipus que li semblava familiar, fins que el reconeix... és que aquí la platja no hi pinta res...)
Era el seu avi! van començar a parlar fins que la petita Júlia (ara és petita, ha fet la iniciació i du el collar de la seva deesa, no deu ser considerada tan petita a la seva societat) va voler veure-li la cara, i, d’una batzegada, va treure-li les ulleres, i van aparèixer uns ataronjats i grans ulls.
La Júlia va començar a córrer tant com va poder, però aquella… cosa, corria més que ella, i desprès d’un fort soroll i un crit que no va poder sentir ningú, es va fer un llarg i intens silenci.
Mai es se la va arribar a trobar la Júlia, però i, passat un temps, es va ensorrar l’església, tot el que contenia va quedar sota la runa, guardant però (però per què? indica oposició i vols indicar addició), les antiguitats del seu interior.  (I la Júlia deu haver passat a ser una antiguitat més, oi?)

Per a tu, d'aquí 3000 anys (versió corregida, model possible)
Piltover, desembre de l'any 78, la Júlia despertava com sempre, amb ganes de menjar-se el món. Després de vestir-se, va sortir de casa de l'avi cap al temple. Aquell dia celebraven la gran cerimònia i tot el poble s'hi reuniria.
En entrar-hi, va veure el quadre i es va preguntar què significava i, sobretot, per què estava aïllat i apartat de la resta, sol a la paret esquerdada i molsosa, no ho entenia, no l'entenia i li feia la impressió que alguna cosa o algú volia sortir-ne, o entrar-hi.
Tots van sentir el sacerdot predicant sobre els déus solars que els eren favorables perquè els honoraven amb correcció i fe.
Quan feien 10 anys, començaven a dur-los, cadascú escollia el que més li plaïa, en un collaret que havien de guanyar, fent-los  un sacrifici.
cercle i triangle
La Júlia els havia donat el gat que tenia quan era petita i duia el símbol de la deessa protectora de la races humanes.
Durant la gran cerimònia, s'estarien tot el dia al temple, fins hi soparien les menges que el ritual marcava: els budells, el cor, l'estómac, els ronyons i els cervells del bestiar, l'amanida de llengües d’ànec i medusa i el vi que feien a partir de la sang de les divinitats i que n'agafava el color.
Aquell dia, un dia únic, en bevien adults, joves i nens.
Quan tot es va acabar, la Júlia va tornar. Trobava a faltar l'avi que havia desaparegut feia molt temps. Li havia deixat el seu únic bé, la casa i tot el que contenia: un munt d'estudis sobre les divinitats i els éssers d’altres móns que sempre l’havien fascinat. Aquest interès estrany va fer que la gent el prengués per boig, i, per això, només ella el recordava amb nostàlgia.
Embriagada pel llarg dia, per les menges i pel vi, es va deixar caure al llit de cop i una biga petita va caure a terra, un llibre la va seguir.
Intrigada i encuriosida s’hi va apropar, amb cert temor el va agafar, li va treure la pols a la tapa de cuir vell i va veure'n el títol: “Encyclopedia yobumnyama obubuciko”, només entenia la paraula “encyclopedia”. Va obrir-lo i va trobar un munt de símbols curiosos que recordaven l’escriptura zulica i imatges semblants al cercle coronat per un triangle, símbol de la seva religió, al mig hi havia reproduït el quadre
Molt estranyada, va pensar que el seu avi el deuria haver amagat allà per alguna raó i s'adormí llegint-lo, esgotada.
Durant tota la nit va tenir malsons molt durs, visions del quadre on sortien petits dimoniets repugnants que tenien el cos recobert d'escates llefiscoses i dures com pedres, uns ulls molt grans de color ataronjat, amb una nineta allargada, acabada amb punxa, i unes dents que anaven llavi avall com dos ganivets.
Com que volia saber si aquell quadre hi tenia alguna cosa a veure, ben d'hora al matí, va tornar al temple, que encara estava tancat. Va trobar un vitrall trencat i, sense pensar-ho dues vegades, el va convertir en un forat prou gran per poder entrar-hi. Avançava per l’església intentant no fer gens de soroll, quan va ser a prop del lloc on havia de ser el quadre, va sentir una fressa, va mirar per tot arreu i no va veure res, lentament, va seguir fins arribar-hi, semblava que algú l'havia mogut, es veia la marca d'on havia estat abans.
La Júlia no podia deixar de notar una presència i, esporugida, va començar a córrer cap a la finestra per fugir, quan era a punt d'enfilar-s'hi, va notar una forta estrebada al peu, i va caure de cul a terra. Esglaiada es va girar de cop i va veure una figura d’una estatura petita, amb barret i ulleres de sol, li semblava familiar.
Era el seu avi! Van començar a parlar, la Júlia va aprofitar per demanar-li on havia estat i què hi feia allà ara, mentrestant ell intentava tranquil·litzar-la, però ella volia veure-li la mirada, i, mentre l'avi intentava allunyar-se'n, ella, de cop, va treure-li les ulleres, llavors van aparèixer uns ataronjats i grans ulls que brillaven com els del somni. Aquells ulls no eren de l'avi, allò no era l'avi.
Va començar a córrer tant com va poder, però aquella… cosa, corria més que ella, i, després d’un fort soroll i un crit que no va poder sentir ningú, es va fer un llarg i intens silenci.
Mai se la va tornar a veure, tots la van cercar arreu però no la van trobar, i, passat un temps, es va ensorrar el temple, tot el que contenia va quedar sota la runa, la Júlia inclosa, la deessa protectora de les races humanes no l'havia protegida de les forces obscures que el seu avi havia despertat, però , segurament, havia salvat la resta de desaparèixer.




dissabte, 14 d’abril del 2018

Preparem l'entrevista

Com ja us vaig dir, dijous ve una antropòloga que ha passat els últims quatre anys vivint en les anomenades comunitats de pau a Colòmbia, a fi de preparar-vos les preguntes que li fareu, us deixo unes quantes informacions i enllaços.

Primer, el seu nom: Es diu Julia Matilde Ortiz Colomina i si la busqueu per google trobareu, com a mínim, el treball de final de grau que va fer.


Segon, els seus estudis: Com ja us he dit, ha fet estudis d'antropologia a la UB, però va començar amb Periodisme, que no va acabar. Seria interessant que investiguéssiu la matèria o matèries que hi ha, tant en la carrera que ha acabat, com en la que va començar.

Tercer, les comunitats de pau: què son, com funcionen, per què existeixen... tot i que podeu buscar del vostre compte, com que m'ha facilitat una sèrie d'enllaços on se'n parla, us els deixo aquí també:

"San José de Apartadó: 20 años revindicando su derecho a vivir en paz en Colombia": 
"La pàgina web oficial de la CdP (comunitat de pau), on pengen les denúncies públiques que fan periòdicament:
http://www.cdpsanjose.org/
web del documental de la CdP més recent que s'ha fet:
http://chocolatedepaz.com/
Desde el Blog de PBI

“LA MASACRE DE 2005 NO FUE EL FIN SINO UN NUEVO COMIENZO”
https://pbicolombiablog.org/2018/02/21/la-masacre-de-2005-no-fue-el-fin-sino-un-nuevo-comienzo/

"La Comunidad respira paz"

https://pbicolombiablog.org/2018/02/09/la-comunidad-respira-paz/

diumenge, 8 d’abril del 2018

5a expressió escrita i, segurament, última del curs.

L'entrevista és un dels gèneres periodístics i es caracteritza perquè és un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una o unes persones conegudes o expertes en alguna qüestió. 

Per anar a fer una entrevista hem de dur alguna cosa per enregistrar-la, o per transcriure-la i alguna cosa per fer fotos. Actualment, amb un mòbil, o un parell (un per fotografiar, l'altre per enregistrar), en tenim prou

Les entrevistes es divideixen en dos grans tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, els seus coneixements, etc., i les psicològiques, basades en la seva personalitat. 

A les anomenades informatives no té tanta importància la persona, o persones, entrevistada, sinó que ho és el tema que es tracta. Per exemple, volem saber com s'ha construït un edifici emblemàtic de la nostra ciutat, doncs ens adreçarem a l'arquitecte que el va construir o al regidor d'obres públiques que va creure que era necessari… a fi que ens en diguin les característiques,  la utilitat… i no els demanarem res sobre la seva vida, ni circumstàncies personals.

A les anomenades psicològiques el que ens interessa més és la persona, o persones, que responen les qüestions. Acostumen a ser importants en alguna activitat concreta i, a part de demanar-los sobre ella, també ho fem sobre algun aspecte, o molts, de la seva vida personal.

I, com és normal, sempre podem trobar entrevistes mixtes, on el tema és el que és important, però també s'inclou alguna cosa de la vida de l'entrevistat.

Però, com es prepara una entrevista, quina estructura ha de tenir, què fa que hi hagi bones entrevistes i entrevistes pèssimes, de la mateixa manera que hi ha bons i mals entrevistadors?
Aquí teniu alguns consells per actuar com a bons entrevistadors:
  • És important tenir un coneixement previ de la persona a qui s'ha d'entrevistar. Per tant, l'entrevistador s'ha de documentar, investigar sobre qui és, què ha fet, quines habilitats té…  Es pot dur un guió amb les preguntes que s'han pensat, però s'ha d'estar preparat per fer-ne de noves si sorgeixen temes que no s'havien previst o deixar de fer-ne algunes si es veu que ja s'han respost amb anterioritat, en el contingut d'alguna resposta. S'ha d'estar molt atent a allò que diu l'entrevistat per poder canviar el que faci falta.
  • L'entrevistador ha de prendre notes del que diu l'entrevistat o enregistrar-ho, sense molestar-lo, perquè és amb ell amb qui parla i la conversa ha de ser tan fluïda com sigui possible, ell ha de respirar que l'interès hi és i és de debò.
  • S'han d'evitar  preguntas que tinguin como a resposta única un SÍ o un NO, perquè llavors no s'aconsegueix una informació àmplia, sinó una sèrie de constataciones de fets.
  • Sempre s'ha de ser respectuós amb el personatge entrevistat.
  • En el moment de redactar el material que s'ha recollit, s'ha de ser fidel amb allò que ens ha dit la persona entrevistada, però no cal que s'escrigui tot en el mateix ordre que ha sorgit durant la conversa: s'ha de reorganitzar el material recollit de manera que quedi coherent, lògic, sense repeticions innecessàries i que es trobi la informació més rellevant a l'inici i la menys, al final.  
Pel que fa a l'estructura que ha de tenir, ha de ser semblant a la següent:
  • Hi ha d'haver un títol que pot ser una frase que faci al·lusió a un tret identificador de l'entrevistat: Sergi Micaló: a la recerca d'un tag. David Meneses: de la queixa n'ha fet un art. Ángel Amarillo: culé fins al moll de l'os. Baruc Zeiss: el noi bonic de psicopedagogia. O una frase que hagi dit l'entrevistat i sigui important a l'entrevista que s'haurà de posar entre cometes: Sara Barberà : "No entenc les persones que quan veuen una oca pensen com estaria amb una poma a dins i al forn". Nina Vilà: "Ja n'estic farta que tothom em digui a mi que calli!". Júlia Ferrándiz:"Quina excursió més avorrida!". Laia Rius: "Puc llegir?". En qualsevol cas, però, el nom de l'entrevistat ha de ser present. Aquest títol s'ha d'escriure amb un cos de lletra gran  (20 o superior) i amb negreta.

  • També hi trobarem una entradeta o lead, que pot ser una descripció de la situació inicial de l'entrevista: La Fabiana es presenta a l'entrevista amb moltes ganes de xerrar, em mira i em somriu, mira on ha de seure i fixa els seus ulls en mi, de seguida et pots adonar que és una noia amb caràcter, plena d'energia i amb les idees clares. // L'Adrià arriba a l'hora, puntualíssim, du pentinat nou i unes ulleres de sol que no deixen que li vegis els ulls, amb veu ferma es presenta i seu, sembla disposat a respondre qualsevol pregunta, quan li dic si vol que comencem, em somriu i em diu que esclar, que som aquí per xerrar. // El JuanMa arriba una mica tard, es disculpa, diu que ha trobat molt més trànsit del que pensava que hi hauria a aquesta hora per arribar, demana si pot prendre un cafè amb llet, quan li duen, em diu: "què, comencem?".// La Júlia ve sola, destaca el seu somriure franc i ple d'energia, demana on ha de seure i riu, em mira fixament  i espera que comenci.
  • O un breu resum d'alguna part de la seva vida que sigui aclaridor, o no, del tema que es tractarà durant l'entrevista: I mentre va sentint com li diuen Saba, el Marc es va enfadant i pensa que mai entendrà la mania de la gent a canviar-te el nom per fer-se els simpàtics. // Quan l'Albert va arribar a l'Institut no pensava que s'hi avorriria tant. Ara, quan recorda la il·lusió inicial, es queda seriós i diu que no sap perquè li encantava el col·legi i odia l'Institut. // La Victòria està convençuda que el fet d'haver hagut de repetir curs no és en absolut una desgràcia, perquè a la classe que li ha tocat enguany se sent molt millor que a la que anava el curs passat.// La Berta m'espera tot prenent unes herbes tranquil·lament, sembla que sap exactament allò que ha de dir i comunica tranquil·litat.  
  • O la introducció d'allò que el distingeix de la resta: I és que l'Alba no és una simple atleta, sinó que és una gran llançadora i ha convertit l'atletisme en la seva passió. // A la Sandra no li agrada estudiar i prefereix el cinema a la lectura quan li han d'explicar una història. // A l'Ariadna li agrada tant llegir com opinar dels llibres que coneix, cosa que la converteix en la persona ideal perquè et doni consells sobre quin llibre podem regalar, o comprar-nos. // El Nico sap que la millor manera de sentir música al porxo de l'Institut és trobar un lloc on seure recolzant l'esquena. 
  • I no podem oblidar l'apartat de preguntes-respostes ja que si no no tindríem entrevista. Aquest apartat es pot disposar en estil indirecte (no es reprodueixen les paraules que l'entrevistat ha dit, sinó que s'expliquen): I el Mòser em va dir que sí que era veritat que hi havia moltes vegades que feia veure que era del Madrid però que en realitat el futbol no li feia ni fred ni calor. // Llavors la Lena va reconèixer que, tot i que tenia moltes ganes de passar un curs a Islàndia, si ja va trobar a faltar la Núria el dia de l'excursió, més ens trobaria a faltar a tots quan fos allà. // I el Daniel em va explicar que quan va caure corrent per la classe, s'havia fet mal, però que va fingir que no, perquè no hi ha res més ridícul que queixar-te d'una cosa que provoca que la resta de la gent rigui.// I l'Alba, després de pensar una mica, va dir-nos clarament que tot i que la seva classe no era la més apta per aprendre de manera òptima, sí que estava bé que allà pogués fer la seva vida sense gaires problemes..
  • O en estil directe (les paraules que l'entrevistat ha dit es troben tal qual les ha dites). Aquest és el que més s'empra: I la Marina va dir: Sí, sóc una fan girl, i n'estic molt orgullosa. // Llavors el Juan va respondre: I tant que l'entenc el català, i potser el podria parlar i tot, però em fa tanta mandra, que mira, només ho faig si no tinc cap altre remei. // Després de pensar-ho uns instants, la Núria va somriure i ens va dir: doncs sí, la veritat és que no m'agraden les novel·les que presenten les dones com a víctimes, prefereixo conèixer personatges-dona forts i empoderats.// Encara no havia respost la pregunta quan el Jaume ja estava responent-la: em vaig afeccionar a la cuina a partir de la meva experiència com a foodie. Vaig iniciar-me amb la cuina japonesa, però actualment el que m'agrada més és tot allò que té a veure amb la fusió.
  • Sigui quina sigui, però, la forma de transcriure les respostes, el que també s'ha d'afegir és com respon l'entrevistat a les preguntes, si triga molt a fer-ho perquè està pensant què dir, si contesta rient o molt seriós, si es nega a respondre alguna qüestió… Aquestes frases s'anirien intercalant entre les preguntes i les respostes: Quan sent la pregunta es sorprèn, sembla que no pensava que li demanaria per aquesta qüestió, em demana que la repeteixi, i, mentre ho faig, percebo com pensa la seva resposta.
  • I, per últim, s'ha de trobar el final de l'entrevista que pot ser de tres tipus: l'entrevistat fa una declaració prou contundent perquè la considerem un bon final: Trobo força trist constatar que els que van ser reis de l'Institut, d'aquí deu anys portaran una vida grisa i resignada. Mai has de desitjar que la teva millor època sigui una que passa tan i tan de pressa.
  • L'entrevistador escriu un paràgraf on posa allò que troba més destacable del seu contacte amb l'entrevistat o alguna cosa de l'activitat que ha originat l'entrevista: Encara no sabem què serà de gran la Leila, però el que sí que sabem és que té la passió d'escriure i la possibilitat de fer-ho en unes quantes llengües. // I és que el Jordi ha aconseguit convertir la seva passió pels videojocs en una professió on ell destaca molt per sobre d'altres col·legues més experimentats. // La Inés no vol ser una princeseta, sinó una persona respectada per allò que sap i per allò que fa.// El Marcel ha acabat la'entrevista amb un missatge clar: una cosa és el seu rol a la vida, l'altra és qui és realment.
  • O descriu la situació final de l'entrevista: Tot i que sembla que ha passat poc temps, mira el rellotge i s'adona que ja ha de marxar, ens acomiadem amb simpatia i em quedo pensant que acabo de descobrir una persona extraordinària.
En aquest enllaç, trobarem una sèrie de consells per fer una bona entrevista. http://yorokobu.es/entrevistas/





I en aquests, alguns exemples d'entrevistes:







De quin tipus són?





I ara us toca practicar: haureu de fer un dels dos tipus d'entrevista o una que els barregi, la psicològica durant la qual podeu seguir el model del qüestionari Proust (http://blog.elpuig.xeill.net/?p=687) o/i la informativaa la persona que el dia 19 (setmana de les lletres) vingui a la classe a ser entrevistada, heu d'investigar qui és; averiguar sobre quin tema o temes ens pot parlar i fer-li les preguntes que creieu més oportunes per aconseguir les informacions que d'ella vulgueu transmetre. Heu de tenir present que, com que hi sereu tots, si algú fa una de les preguntes que teníeu pensada abans que vosaltres no l'heu de repetir, sinó que heu de recollir-ne la resposta. Després haureu d'enviar els àudios a la professora, presentar-les per escrit i, finalment, explicar a la classe que us han aportat les experiències. Les millors les publicarem a Liticària, si aquells que les han fetes volen.