Com corregir una redacció

Per saber com heu de corregir una redacció, mirarem aquesta que tinc al drive:

https://drive.google.com/file/d/0B5B2k2vOdWKBWlpUMEVKX2FYS3gzS0tzQ2tMWnUxNnp6M1VB/view?usp=sharing

Presentació de Joan Maragall

Com ja us vaig dir, faré la presentació de Joan Maragall i la seva obra i, com que sembla que no puc inserir aquí el meu power point perquè aquesta plataforma no té aquesta utilitat, doncs l'he posat al drive i aquí hi he deixat l'enllaç:

https://drive.google.com/file/d/0B1Wb5D5-QbVsY2lVdGlXUlFmZGhUQ1BjUi1qVXI3d2s0WGJj/view?usp=sharing

Com serà el primer examen?

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:
4t D: hem començat amb llengua, concretament amb qüestions de sintaxi i de sòciolíngüística:

De sintaxi hem fet: (pàgs. 20-25; 28-32)

1. Definició d'oració.
2. Definició de subjecte i de predicat.
3. Identificació del subjecte gramatical.
4. Oracions impersonals.
5. Classes de predicats:
1. Nominals
2. Verbals
6. Classes de verbs predicatius:
1. Transitius.
2. Intransitius.
7. Usos dels verbs "ser", "estar" i "haver-hi" en expressions de lloc.
8. La construcció passiva:
1. Passiva perifràstica.
2. Passiva pronominal.
3. L'activa dislocada.

De sociolingüística hem fet: (pags. 7-16 o aquí)

1. Definició de llengua.
2. Les varietats de la llengua:
1. Els dialectes: definició i 
1. Geogràfics o geolectes (nord-occidental, Central, rossellonès, balear, valencià, alguerès)
2. Temporals o cronolectes (segons època i segons edat)
3. Socials o sociolectes (segons ètnia o professió -argots)
2. Els registres: definició i
1. Factors que els defineixen: 
1. grau d'especialització
2. canal
3. intencionalitat
4. formalitat
2. Tipus:
1. Formals: científicotècnic; juridicoadministratiu i literari.
2. No formals: col·loquial i vulgar. 

I, ara, què pot sortir de tot això:
Qualsevol pregunta teòrica i exercicis que treballin aquestes qüestions, semblants als que hem fet a les classes.

4t A: hem començat amb literatura, concretament amb una introducció a la Renaixença per passar després al Modernisme. Hem arribat a Joan Maragall i hem llegit els poemes que d'ell hi ha al llibre. (pàgs. 214-220 i aquí)
Per tant hem de saber:

1. Per quin motiu no tenim, gairebé, producció de literatura culta en llengua catalana durant els segles XVI, XVII i XVIII?
2. Quan sorgeix el Romanticisme i quines són les característiques més importants del moviment?
3. Per què la Renaixença va reinstaurar els Jocs florals?
4. Quins són els noms dels escriptors més importants de la Renaixença? Quins gèneres cultivaven? 
5. Verdaguer va ser important, sobretot, perquè va crear el català literari modern. Què vol dir aquesta expressió i per què la literatura catalana necessitava una figura d'aquest tipus.
6. El Modernisme és també hereu del Romanticisme, de quins aspectes concrets?
7. Per què el Modernisme critica la Renaixença?
8. Quan sorgeix com a moviment literari, quan acaba i per què se l'anomena Modernisme?
9. Què és la bohèmia i quina diferència hi ha entre la bonèmia rosa o daurada i la negra? 
10. Qui era i quina importància té Joan Maragall?
11. Com creia que havia de ser la poesia?
12. Cita alguna de les seves obres.

A més també hem de tenir clar que hem llegit i entès les poesies de Joan Maragall que hi ha al llibre i hem de saber explicar allò que d'elles se'ns pugui demanar.

Abans de començar qualsevol matèria, va bé tenir en compte què hi entrarà i de quina manera serà avaluada.

Això és el que trobaràs aquí.

L'assignatura de Llengua Catalana i Literatura és obligatòria i s'imparteix a tots els cursos d'ESO.

Que sigui obligatòria vol dir que l'heu de fer tant si en teniu ganes com si no en teniu, però ja sabeu que l'ensenyament, fins als setze, també ho és d'obligatori, o sigui que cada dia heu de ser aquí per aprendre tot allò que teòricament us cal i que a la pràctica marquen els programes d'educació.

Com ja deveu saber, el professor, en aquest cas professora, d'aquesta assignatura té tres hores lectives per impartir-la, totes tres amb el grup sencer i, durant aquestes hores, us ha d'explicar continguts de llengua i continguts de literatura.

Ara veurem com:
Si obriu el llibre per la plana de l'Índex, observareu que apareix dividit en 12 blocs. Si llegiu els títols veureu que del núm. 1 al 6 tenen la mateixa estructura:

• LECTURA.
• TEXTOS.
• LES PROPIETATS DEL TEXT.
• TÈCNIQUES I HABILITATS.
• GRAMÀTICA.
• ORTOGRAFIA.
• TEMPS VERBALS.

Mentre que la resta tenen en comú que segueixen una línia cronològica:

• (1833-1892)
• (1892-1911)
• (1906-1939)
• (1939-1975)
• (1975-2015)
• (1975-2015)

i, fàcilment, podeu veure, que s'hi fa una història de la literatura, des del 1833 al 2015.
Al final de tot hi ha un "Apèndix" que conté:

• Classificació dels connectors textuals.
• Fórmules i expressions per ordenar el discurs orals.
• Conjugació dels verbs irregulars. 

Continuem.

• Amb la llengua:

Nosaltres partim del coneixement implícit d'aquesta llengua, o sigui, la llengua catalana no és una llengua estrangera, és una llengua que parlem habitualment, sigui o no la nostra llengua materna, per tant no l'hem d'aprendre, independentment que la usem amb més o menys correcció, sabem emprar-la, tant oralment, com per escrit. 
Per tant, quan fem Llengua catalana, no aprenem un idioma, sinó que estudiem les seves regles.

Tornem a l'índex. És fàcil de veure que totes les unitats de llengua tenen la mateixa estructura (lectura, textos, les propietats del text, tècniques i habilitats, gramàtica, ortografia i temps verbals) i el primer que hem de saber és que no les farem totes, que anirem seleccionant. 

• Amb la literatura:

El primer que ens hem de preguntar, és què considerem literatura, perquè la literatura no és tot allò que escrivim, sinó tot allò que escrivim amb una finalitat estètica, independentment que pugui contenir molts altres elements a analitzar. De fet, la paraula literatura deriva de la llatina litteratura, el sentit original de la qual és: Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.
Què farem, doncs? 

• d'una banda intentarem aprendre com es comenten els textos literaris.
• de l'altra anirem repassant aquests períodes històrics, tot començant pel 1892 i emmarcant-los en la tradició de la literatura occidental. 

Aquesta part és la que ens farà llegir més coses, segurament no farem gaire cas de les lectures que hi ha a l'inici de la lliçó i, en canvi, intentarem llegir totes aquelles que hi ha aquí i, potser,  d'altres que ens serviran per aprendre a llegir literatura, que no és llegir una paraula darrere l'altre i prou.

• A banda, hem de llegir tres llibres que el Departament de llengua i literatura catalanes ha fixat i que són: 

1.Marc Pastor: L'any de la Plaga. (Una novel·la de gènere (ciència ficció) de la qual n'estrenaran, durant l'any, l'adaptació cinematogràfica i que passa, sobretot, al barri del Carmel de Barcelona)

2. Josep Ma Miró: Temps salvatge. (una obra de teatre que tracta de temes força actuals)

3. I una tercera lectura que triareu d'una llista d'unes vint possibles i de la qual fareu un booktrailer o un booktube.

Cada llibre s'avaluarà com ja us aniré indicant.

I aquí teniu com s'avaluarà l'assignatura:

• Per a l'avaluació de la Llengua i la Literatura Catalanes se segueix el criteri de l'avaluació continuada. La professora valorarà la totalitat de les activitats que dureu a terme i tindrà en compte que, perquè es consideri aprovada l'assignatura, haureu d'haver aprovat un mínim de dues avaluacions, la tercera de manera obligatòria. Si no s'acompleixen aquests mínims, tindreu les convocatòries d'exàmens finals de juny.
• A cada avaluació es faran dos controls com a mínim i, paral·lelament, un màxim de dues expressions escrites i una d'oral.
• La nota dels controls serà el 60% de la nota de l'avaluació, menys per als 4t A que serà un 50%. Els controls són els que proven si s'han assolit els coneixements suficients. Hem de tenir en compte que les faltes d'ortografia, morfosintaxi i lèxic descomptaran 0'1 punts cadascuna, estiguin o no repetides, fins a un màxim de 2 punts a partir de la falta número 11.
• Un 30% s'obtindrà dels procediments. Entenem per procediments tot allò que té a veure amb la feina a desenvolupar, exercicis, expressió oral (10%) i expressió escrita (20%). 
• El 10% restant, que per als del 4t A serà un 20%, serà la valoració de l'actitud, entenent-la de manera global: no només s'ha de ser correcte mentre duri la classe, que es pressuposa, sinó que també s'ha d'estar atent a les coses que s'expliquen.  

Pel que fa a la possibilitat de millorar la nota mitjana final, ja n'anirem xerrant quan ens anem coneixent.

Em sembla que no m'he deixat res, si teniu alguna pregunta, òbviament, podeu fer-la.

Com serà el segon examen del curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:

• De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
• La identificació del subjecte i del predicat.
• Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
• Les classes de predicats:
• El nominal.
• El verbal:
• els verbs transitius,
• els verbs intransitius.
• La construcció de l'oració passiva:
• perifràstica,
• activa dislocada,
• Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
• Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
• Els diversos tipus de sintagma i quines funcions poden fer.
• Quina estructura té un SN.
• Què és un CN, quines estructures pot tenir i com i quan es substitueix per un pronom feble.

La teoria la teniu entre les pàgs 20 i 24 i a la 44 i 45 els exercicis entre la pàg. 20 i la 32 i a la pàg 56. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.

De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis.

• De literatura: Hem fet la Renaixença amb tots els seus autors: Jacint Verdaguer, Guimerà i Narcís Oller.
• Mentre explicàvem Verdaguer hem après a comptar síl·labes, mirar la rima i localitzar algunes figures retòriques als seus poemes. 
• si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació"
• si voleu recordar quines figures retòriques hem treballat, mireu l'exercici 7.14 (pàg. 212) i afegiu-hi l'epítet, el símil o comparació i la hipèrbole. Si no en sabeu les definicions, teniu també l'enllaç a sota de "figures retòriques" on les trobareu definides i amb exemples.
• Mentre explicàvem Guimerà hem après quines diferències hi ha entre una tragèdia i un drama, a part de citar les seves obres més importants i, concretament, l'argument de "Mar i cel" i "Terra Baixa", de la qual hem llegit un fragment.
• I quan hem explicat Narcís Oller hem après què era el realisme i el naturalisme, hem citat els títols de les seves obres més importants de les quals hem explicat l'argument ("La papallona", "La febre d'or", "La bogeria" i "L'escanyapobres" de la qual hi ha un fragment al llibre) 

La teoria la teniu entre les pàgines 188 i 204 i els exercicis de la 209 a la 213. 

De tot això sortirà un màxim de quatre preguntes teòriques i un fragment d'una de les lectures sobre el qual es faran algunes preguntes.

• D'expressió: heu fet tres redaccions, la tercera de les quals esteu corregint, una crònica, un text argumentatiu, oral, només alguns, i un dictat. He publicat quatres entrades d'Imperdonables on es fixaven algunes maneres d'escriure que s'han d'evitar perquè no s'adapten a la normativa.

Se us pot demanar què és una recensió, què és un text argumentatiu, què és una crònica i hi haurà un text que haureu de corregir. 

• De la lectura: tots heu hagut de llegir les dues primeres parts d'Els avantatges de ser un marginat de les quals es poden fer preguntes únicament de l'argument, en cap cas de tecniques narratives o similars.

Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.

Com serà el primer examen de curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet aquestes primeres setmanes de curs:

• De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
• La identificació del subjecte i del predicat.
• Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
• Les classes de predicats:
• El nominal.
• El verbal:
• els verbs transitius,
• els verbs intransitius.
• La construcció de l'oració passiva:
• perifràstica,
• activa dislocada,
• Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
• Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.

La teoria la teniu entre les pàgs 20 i 24 i els exercicis entre la pàg. 20 i la 32. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.

De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis.

• De literatura: Hem fet la Renaixença i Jacint Verdaguer. 
• Mentre explicàvem Verdaguer hem après a comptar síl·labes, mirar la rima i localitzar algunes figures retòriques als seus poemes. 
• si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació"
• si voleu recordar quines figures retòriques hem treballat, mireu l'exercici 7.14 (pàg. 212) i afegiu-hi l'epítet, el símil o comparació i la hipèrbole. Si no en sabeu les definicions, teniu també l'enllaç a sota de "figures retòriques" on les trobareu definides i amb exemples.

La teoria la teniu entre les pàgines 185 i 196 i els exercicis de la 209 a la 211. 

De tot això sortirà un màxim de tres preguntes teòriques i un dels poemes que hem llegit del qual haureu de fer l'estudi mètric i n'haureu de localitzar les fiugures que se us demanin.

• També heu fet dues redaccions, la segona de les quals esteu corregint, i és una recensió, un text argumentatiu, oral, només alguns, i un dictat.

Se us pot demanar què és una recensió o què és un text argumentatiu i un exercici on hàgiu de corregir algun problema d'expressió. 

Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.