dimarts, 31 d’octubre del 2017

La figures retòriques, pràctica

Identifica les figures retòriques tretes de la vida quotidiana: 
1. Respecta els cabells blancs. 
2. Barques passaven de cançons plenes. 

3. La taverna era un podrimener de fum, de pudors, de mirades begudes, de braços, de cames, de boines, de luxúria i de cobdícies suggerides.
4. Treu-te la capa –li demana ella- /Treu-te la capa que et veuré més gran/Treu-te el mantó que et veuré més bella.
5. Val més ser un petit amo que un gros mosso.
6. Un arbre ajagut és el Pirineu.
7. Era un cobrador sense entranyes.
8. No és l’amor un sentiment noble?

9. Encalmada, en aquest difícil somni, tota la mar m’acompanya i escolta.
10. El fil d’argent que paraven les aranyes.
11. ...i una rialla fresca.
12. I les noies somriuen amb un somriure dolç.

13. Sent el discurs de la corona.
14. Bomba incendiària.
15. La fosca nit.
16. Culet eixut. Nen feliç. 
17. Mans fredes? Cacaolat calent.
18. CEAC: aprova sense anar a classe (ensenyament a distància). 
19. Pastes Gallo, passió per la pasta, passió pel que és sa (pastes alimentàries)
20. Ibèria té setanta-dos anys i està com nova (companyia aèria).
21. Nestlé és una capsa de sorpreses (bombons).
22. Puja a l’Euro, és molt fàcil (la nova moneda europea)

Identifica les figures retòriques tretes de poemes o fagments de:
1. Les aranyes filaven / palaus de rei, / estances que empresonen / passos d’hivern. / Les barques de Sinera / no surten més, / perquè els camins de l’aigua / són fets malbé. 
2. Cansada, pren la copa de bella transparència / on juguen aires, núvols, solcant un blau camí, / i riu, sabent que a l’aigua mesurarà amb ciència / el raig de la llimona, la mel de romaní. 

3. Diu Iris a Mirtila: / -Amiga, jo no sé... / ¿Tants albercocs li deixes / al vell albercoquer? 
4. Missatger de la nit, el rat-penat / vola silenciós i adelerat, / del capvespre en la vaga claredat. / I es perd obscurament, espectre alat, / al lluny, de soledat en soledat. 

5. Semblava el rei d’aquella solitud / i enllà del prat virginalment florit / caminava amb pesada lentitud, / gloriosament banyut, / superbament fornit, / com una gran muntanya dins la nit, / de sota les estrelles del cel blau, / tràgic i resignat com un esclau. 
6. Pel desert corre la brama / que no et saps treure el pijama. 
7. Salut, oh pi de la carena, / dolç monument de l’horitzó; / salut, marina visió, / oh pi menut de nostra arena; 
8. Del cirerer ni veuen l’ombreig i l’abundor. 
9. Mil boques a tot riure, l’esclat de les cireres. 
10. Tot sol, amb les cireres s’alegra el més infant, / i en ses mans bellament saltironen i dansen. 
11. I la calitja parla d’una terrible fosa. 

12. M’exalta el nou i m’enamora el vell. 
13. És quan dormo que hi veig clar. 
14. Quin bon formatge, tants anys i tan tendre! 
15. Ningú no mira els dos senyors que parlen en anglès, els dos senyors que callen en anglès. 
16. Estimat / Rosselló, (...) / allunyat / amic meu / que ara ets / als xiprers. 
17. L’aspra mirada del mestre que escoltava la música dolça. 
18. Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper. 
19. Oh Hera, gran deessa, atén-me, cor a cor. 

Identifica les figures retòriques: 
1. i el sant, deixat dels àngels, que diu amén encara/ i el cobejós que porta grapades d’aire al cau, / i un foll esparracat que en nit d’embriaguesa / …: 
2. … / es va trasmudant l’ona altiva en randa: 
3. Un silenci dolç ens fa de palau: 
4. i era la mar cinyell de l’horitzó: 
5. Déu meu, on és l’antiga tranquil·litat del món?: 
6. A la prova d’ Història de l’ Art han fet analitzar un Fortuny: 
7. Hem collit molsa, bruc, galzeran i boix grèvol: 
8. I la llopada, udolant, jo no sé quines paraules repetia: 
9. S’obre la vela com una ala al sol: 
10. I ara què cerques? / I ara què cerques?: 

11. i on se troba o se retroba aquest amor que ens traí?: 
12. La cançó nova i la vella no se desassemblen gens: 
13. Per fi la boira es desfà: 
14. Escolta la seva melodia més tendra:
15. L’encesa flama del desig: 
16. D’ ella la presència en vull només: 
17. De la boirina del pensar / tota il·luminada / una paraula salta 

http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/1r%20de%20Batxiller/Figures_Retoriques_Activitats_SOL.pdf 

Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (5)

El complement indirecte:
És aquell complement verbal introduït per la preposició "a" que sol aparèixer en frases que ja tenen complement directe i que acostuma a representar la persona amb qui es relaciona indirectament l'acció representada pel verb i de la qual rep el profit, el dany ...
Exemples: 
Amb CD: La Nina llença paperets als companys
Han regalat una bicicleta a l'Adriana
O sense CD: Les pel·lícules de riure no agraden a la Mireia.

Sovint es consideren també com a CI els complements circumstancials de destinació (CCD) introduïts per la preposició "per a". 
Nosaltres els estudiarem com a complements diferents ja que:



  1. No es poden coordinar: *Ha comprat una bicicleta a l'Adriana per a la Núria. En canvi sí que és correcta: llença paperetes als companys i a les companyes.
  2. No són intercanviables. No vol dir el mateix: El papa Noël ha encarregat regals per als nens. Que: El papa Noël ha encarregat regals als nens. I, mentre una frase com El metge ha prohibit cafè a en Daniel té sentit. No la té, si diem *El metge ha prohibit cafè per a en Daniel.
Cal recordar un tipus de CI especial, l'anomenat datiu ètic. Sol estar representat per un pronom de CI i fa referència a una persona molt implicada en el contingut del subjecte: Se m'han escapat els teus gossets. En el del CD: No ens el suspenguis tant. O, fins en el del CI: La professora de matemàtiques me li ha posat un insuficient, al nen.




El CI pot tenir, per tant, les formes següents:



  1. SP: a+SN : He comprat un regal a la Helena.
  2. Pronom feble: Li han posat un deu.
  3. Pronom de relatiu precedit de preposició a: El noi a qui telefones es diu Jaume. Dóna les begudes a qui te les demani.
  4. Pronom interrogatiu precedit de preposició a: A qui truques? 
I ara, un exercici:

   Assenyaleu els CI de les oracions següents i analitzeu-ne la forma:

1. Els jugadors van lliurar la copa al president del club.
2. Donarem un certificat d'assistència al curset a qui el demani.
3. Li vaig dir que callés d'una vegada.
4. A qui dius que he de comunicar la teva assistència a la festa?
5. La direcció de l'hospital ha prohibit a tot el personal de fumar a l'interior del recinte hospitalari.


  • Per substituir un CI per un pronom feble heu de seguir les pautes següents:
    • PRONOMS DE CI (3a persona)
      • El CI és singular: li: Escrius a la Cristina? - Sí, li escric una bonica carta.
      • El CI és plural: els: Compres a les noies? - Sí, els compro objectes de regal.


Recordeu, doncs:

  • que el CI no té flexió de gènere, i sí que en té de nombre.
  • que la forma lis no és normativa.
  • que el CI és substituït per un sol pronom i no per dos com sovint fem col·loquialment: La Sílvia els (*els hi) devia donar la raó (als clients)  

Com passava amb el CD, els pronoms personals febles em, et, es, ens i us també poden ser CI amb les mateixes característiques. Exemples: M'ha trucat // M'ha trucat a mi.

I ara uns quants exercicis:



  1.    Digueu si els complements subratllats són CD, CI o CCD:
    1. En Joan compra cromets.
    2. No engeguis el televisor.
    3. L'Anna escriu a la Rut.
    4. Comprarem un pollastre rostit.
    5. Portem el berenar per a l'Àngel.
    6. Deixa la bicicleta al Sergi.
    7. Va cantar una cançó per al pare.
    8. Va comprar pastissos a la Maria per al Joan.
  2. Localitzeu els complements indirectes, subratlleu-los i feu-ne la substitució pronominal:
    1. L'avi explicava contes als nens.
    2. Marc, renta la cara a l'Anna!
    3. L'oncle posava el collar al gos.
    4. Com la demanava, vaig passar la pilota a l'Enric.
    5. De Berlín, portarem discos a les noies.
  3. Escriviu la forma de complement indirecte apropiada: 
    1. Dius que telefoni a la Maria? Però si ja .... he trucat!
    2. Ja has escrit als pares? - No, però avui mateix .... escriuré.
    3. Doneu l'esmorzar als nens ben d'hora. Doneu .... l'esmorzar a les vuit.
    4. Demana el cotxe a l'Anna. Te'l deixarà si .... demanes bé.
    5. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu .... abans de festes.
    6. Tira veces als coloms. No .... tiris massa veces de cop.
    7. Vindran les teves nebodes ara? A aquesta hora, haurem de donar .... dinar i potser també .... haurem de donar berenar.
    8. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta .... si saben per on s'hi va i, de passada, .... demanes l'hora que és.
  4. Indiqueu la funció sintàctica dels pronoms àtons de les frases següents (CD, CI o *cap funció: verbs pronominals.):
    1. M'envien l'Enciclopèdia.
    2. Em compra una tortuga.
    3. Et diu les notes.
    4. Ens cridaran a les tres.
    5. Es va mirar les flors.
    6. La noia es pentina.
    7. Et buscava.
    8. Es va posar un vestit.
    9. Us han trobat.
    10. En Marc s'entossudia a fer la seva.
  5. Subratlleu els datius ètics que trobeu en aquest text:
Quan va tenir el nen, primer es queixava que no li menjava prou, era petit i desnarit, no s'engreixava i es preocupava exageradament. quan el va dur a la llar d'infants, deia que li plorava massa, que li feia peneta deixar-lo allà amb aquells brams, que sabia que pararia quan ja no la veié, però la feia sentir culpable. I així va anar passant temps: el nen em suspèn les matemàtiques, li hauré de posar un professor particular, el nen se m'ha embolicat amb una noia antipàtica i gairebé mai em ve a veure, se m'ha separat i ara m'ha tornat a casa, ara que ja ens havíem acostumat a estar-nos-hi sola... er veu que quan tens un nen ja és per sempre i la vida se't capgira.



dilluns, 23 d’octubre del 2017

Com serà el primer examen

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet aquestes primeres setmanes de curs:

  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La diferència entre categoria i funció.
    • La identificació del subjecte i del predicat.
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
    • Les classes de predicats:
      • El nominal.
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • La construcció de l'oració passiva:
      • perifràstica,
      • dislocada,
      • pronominal.
    • Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
    • Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
    • L'estructura i la identificació del CN i la seva substitució pronominal.
    • L'estructura i la identificació del CD i la seva substitució pronominal.
Poden sortir exercicis tipus pàg. 28 a 34 i pàg. 56 a 57. Els que hàgim fet, esclar.
També poden sortir qüestions teòriques.
  • De lèxic: Hem repassat els conceptes de:
    • sinonímia
    • polisèmia
    • neologisme
      • de forma
      • de sentit
      • manlleu lingüístic
    • Hem resolt tots els dubtes que s'han demanat del vocabulari dels exercicis.
Poden demanar-se les definicions d'aquests termes; exercicis tipus pàg. 54 i 55. Els que hàgim fet, esclar.
I es pot demanar la definició de qualsevol paraula que hagi sortit als exercicis.

  • De literatura: Hem fet les tres primeres entrades del blog sobre aquest tema: 
    • Els orígens.
    • L'Edat Mitjana.
    • La poesia trobadoresca.
Pot sortir, o sortirà segur, un fragment o un text sencer dels que hem llegit a classe. L'haureu d'explicar, resumir-lo de manera entenedora a fi que es vegi que l'enteneu.
I preguntes teòriques tipus: característiques de la literatura medieval, quan i per què arriben les llengües romàniques a la literatura, què és un trobador, què és un joglar, p`rincipals gèneres trobadorescos, característiques de l'amor cortès...

  • I, per últim, sortirà un dictat, cosa que vol dir que al segon examen farem una redacció.
Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.


Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (4)

El complement directe:

El complement directe (CD) és aquell complement verbal que acostuma a anar unit al verb sense cap preposició. Els verbs que porten o poden portar CD s'anomenen transitius i els que no el poden portar intransitius. Cal remarcar que el concepte de transitivitat no és absolut, així al costat de verbs molt transitius - que no tenen sentit sense CD:
    *El conferenciant ha dit // El conferenciant ha dit allò
N'hi ha de poc transitius - tenen sentit amb o sense CD:
    El nen menja // El nen menja patates

I fins n'hi ha de considerats intransitius que a vegades poden portar CD:
    Els avis viuen una vida tranquil·la


El CD pot tenir les següents estructures:
a) SN, igual, doncs, que el subjecte, del qual es diferencia, però, pel fet de no tenir l'obligació de concordar amb el verb: Els venedors m'ensenyaven el gènere.
b) SP, amb la preposició a només en els casos següents:
b.1. davant un pronom personal tònic: T'ha mirat a tu. Això beneficia (a) tothom.
b.2. davant el segon terme d'un CD recíproc: Es miraven l'una a l'altra.
b.3. quan un enunciat és ambigu: T'estima com estima la Marta// T'estima com estima (a) la Marta.
b.4. quan el CD és avantposat: (A) l'Albert, l'he vist ara.
c) Una oració subordinada: Vull que vinguis.*Han decidit anar a esquiar.
Quan l'oració subordinada és d'infinitiu i el verb expressa una acció voluntària, com en la frase (*) es permet la preposició de: Han decidit (d')anar a esquiar.
d) Un pronom feble: El vull.
e) Un pronom de relatiu: M'agradaria parlar amb el noi que has saludat.
f) Un pronom interrogatiu: (A) qui esperes?
Els () indiquen que la utilització de la preposició és opcional.


Identifiqueu els CD de les frases següents i analitzeu-ne la forma:

1. La Júlia passa les vacances amb en Sergi a Sant Pol.
2. Aquest és l'abric que va comprar en Marcel.
3. La Carla va manifestar públicament que volia aconseguir el títol d'enginyer.
4. Els responsables de la discoteca no entenen com el foc es va poder propagar tan ràpidament.
5. En Miquel m'ha promès de recomanar-me pel lloc de cap de personal.
6. Voldries fer-ho el més aviat possible ?
7. Què t'ha portat la Paula del seu viatge a Egipte?   



Per substituir un CD per un pronom feble heu de seguir les pautes següents:



PRONOMS DE CD (3a persona)



  • El CD és un SN definit (introduït per un article o un determinant demostratiu): el, la, els, les: On és la Maria? Fa dies que no la veig.
  • El CD és un SN indefinit: en: Tenim alguna galeta per esmorzar? No, no en tenim ni una.
  • El CD és una expressió neutra (això, allò) o una oració subordinada: ho: No m'agrada allò, que ho vols?. En Lluís va dir que vindria i jo ho crec.

Els pronoms personals àtons em, et, es, ens i us també poden ser CD. A diferència dels de tercera persona, aquests no tenen antecedent. Per donar èmfasi a la frase a vegades es repeteix el CD (pleonasme) amb forma de a + pronom fort: M'ha mirat // M'ha mirat a mi.


Establiu les relacions pertinents:


Frases                              Pronoms                    Tipus

La mare fa el dinar

Ara rentarem la moto                                          definit
El pagès cull cols
L'Anna té feina                                                   indefinit 
Llegirà els contes
Va dir que vindries
Ara mirarem això                                                 neutre
Menja les pastes
Visitarem uns pobles                  

Substituïu el complement directe pel pronom feble que calgui. Poseu-lo davant o darrere segons convingui.
1. Comprava el llibre.  
2. Arreglava la lleixa.
3. Aprofitava el temps.
4. Endevinava les preguntes.
5. Netejava els carrers.
6. Feu els deures.   
7. Va explicar molts contes bonics. 
8. Vull que compreu bosses.
9. No utilitzis aquesta eina. 
10.En Josep escrivia novel·les de misteri. 


Escriviu el pronom de complement directe apropiat:

1. Carme, agafa aquest paper i deixa         sobre la taula.
2. Ricard, recull tot això escampat per terra i endreça                 .
3. No sé pas quan vindran. No          van pas dir.
4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir-nos                  .
5. Cristina, em deixes uns quants llibres per llegir a l'estiu? Et prometo que te            tornaré: me           pots deixar sense recança.
6. Us heu d'acostar més, si no, no sentireu res. Acosteu          cap aquí davant.
7. Ens hem de llevar molt d'hora. Llevant           tard no hi arribaríem.
8. La nena ja sap vestir          sola, però el nen encara no           sap.
9. Cull les flors i fes            un ram.
10. He comprat un bon vi. Tasta            una mica, Jan.

Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (3)

El complement del nom:
Sabem que en un sintagma nominal podem distingir tres parts, una de les quals és imprescindible (el nom o substantiu que fa de nucli) i dues més que poden ser-hi o no (el determinant i el complement del nom).
Ara ens interessa parlar d'aquest darrer. El complement del nom (CN), com el seu nom indica, acompanya un nom al qual complementa. Acostuma, però no és obligatori, a anar al darrere del nom: la noia simpàtica, el noi amable, els nois i noies del meu carrer... i pot ser:
  • un adjectiu, que té l'obligació de concordar en gènere i nombre amb el nom al qual complementa: Les persones capaces.
  • un altre nom en aposició, que també segueix la regla de la concordança: el riu Llobregat, el mercuri, una substància força tòxica.
  • un sintagma preposicional: l'home del sac, la muntanya del meu poble.
  • una oració relativa adjectiva: l'home que es va perdre, les coses de què et parlava.
  • o una oració subordinada de participi: una persona estimada per tothom. 

   
riu


Subratlleu els CN de les frases següents i digueu de quin tipus són:
1. Han creat el consultori de medicina.
2. La parella d'enamorats de qui et vaig parlar són ara aquí.
3. El riu Llobregat, que és bastant llarg, no ho és tant com el riu Ebre.
riu Ebre
4. El formatge, tou o dur, és un bon complement per la nostra dieta alimentària.
5. Va veure una pel·lícula basada en una novel·la força interessant.



Podem substituir els CN només quan són sintagmes preposicionals introduïts per la preposició de. El pronom utilitzat és, una altra vegada EN. per exemple la frase 1 quedaria: N'han creat el consultori.

Hem de recordar, però, que si substituïm el complement on va inclòs el CN, aquest quedarà substituït també: L'han creat.
   
Subratlleu i substituïu per pronoms febles els complements de nom de les frases següents:
1. Cal eradicar les causes de la delinqüència.

2. No conec la causa del problema.

3. Visitarem els museus més importants de París.

4. Hem llençat els armaris vells de la cuina.

5. Volia el tractor de joguina.

* Un sintagma nominal indefinit és aquell que no va introduït per cap determinant: cotxes, papers... o que va introduït per  un determinant que no sigui un article definit o un demostratiu: una nena, algun dia (indefinits) una dotzena d'ous (numerals) molts espais (quantitatius)...
Hem de recordar que el determinant no es substitueix, per la qual cosa sempre serà present a la frase on aparegui el pronom. Per exemple, si el subjecte de la frase 7 de l'exercici anterior fos substituït per un pronom, la frase quedaria: Aquí sempre n'ocorren moltes.

Localitzeu els subjectes de les frases següents i substituïu-los pels pronoms febles adequats:

1. Al cap de poc va arribar un detectiu.

2. Han topat dos cotxes a l'encreuament.


3. En aquest hospital neixen tres nadons cada minut.

4. Cada dia arriben a l'Institut uns tretze cotxes.

5. Farien falta molts diners per poder anar als mars del Sud.

   
Escriviu el pronom corresponent en els buits:
1. Al matí ha arribat un avió de Nova York. A la tarda        arribaran dos més.
2. En aquesta habitació dormen dues persones i a la del costat        dormen tres més.
3. Han arribat els músics? - No tots, de moment només          he vist dos.
4. Han enviat els llibres que havíem encarregat? Uns quants, només         ha arribat la meitat. 
5. Ha sortit ja el tren cap a Molins? Sí, ara mateix       acaba de sortir un, però aviat         sortirà un altre.

dimarts, 3 d’octubre del 2017

Literatura Catalana 3: La poesia a l'època medieval.

LA POESIA TROBADORESCA.



El primer que hem de destacar és que els trobadors, que van sorgir al sud del que ara és l'estat francès cap al segle XI, escrivien en provençal o occità, tant si tenien aquesta llengua com a pròpia com si eren d'origen italià o català.
Van anar conformant una literatura d'una unitat notable que va arribar a la fins al segle XV, quan acabà desapareixent, tot i que en podem trobar rastres, encara ara, en la nostra poesia.



Aquí trobareu qui eren els trobadors i com era el seu món d'una manera resumida, perquè tampoc hem d'especialitzar-nos en aquest tema:
  • La lírica trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en un territori que comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal -també la podem anomenar occità, encara que aquí només farem servir la primera denominació-, en concret en la variant lingüística de Tolosa, el centre més important de la cultura trobadoresca.
  • Entre les diverses possibilitats etimològiques de la paraula "trobar" la més adequada és la d'"inventar o crear literàriament". Cal distingir en aquesta època el significat de dues paraules que en els nostres dies s'usen sense cap matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho feia en una llengua romànica, en el cas que ens ocupa, en provençal.
  • Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època (el primer trobador conegut, per exemple, és Guillem IX d'Aquitània (1071-1127) fins a trobadors d'origen humil, com era el cas de Marcabrú, que començà com a joglar passant també per alguna dona, com la Comtessa de Dia, trobairitz). 
  • Molts tenen poca producció perquè ho eren una mica per seguir la moda; d'altres en feien la seva professió. 
  • Malgrat les diferències socials que els separen, hi havia la tendència a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat; això no vol dir, és clar, que no fossin conscients del lloc que cadascun d'ells ocupava en la jerarquitzada societat de l'època. Tot i així, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se'ls permetés aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut, lamenys durant el segle XII, però ja al segle següent alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no eren acollits com anteriorment a totes les corts...
  • La majoria tenien una bona formació que els permetia composar cançons, poemes musicats, dins d'uns motlles estrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. El trobador treballava molt lentament, no solia fer normalment més de deu poemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitat és la producció mitjana de qualsevol cantant o grup musical. Gairebé tots havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia) i, a més tenien coneixements dels tractats de poètica llatins i de composició musical i també seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seu temps. 
  • Tenim poca informació sobre la majoria de trobadors i la que ens ha arribat, que prové dels Cançoners que es van publicar a l'època, de vegades és poc contrastada i fiable. 
  • Els Cançoners són  .

I aquí tenim els joglars que van ser els que van dur la poesia trobadoresca fins al poble, ja que tant treballaven a la Cort com a les places i als mercats.
  • Entre altres coses (jocs de mans, acrobàcies, representacions) els joglars interpretaven els poemes o cançons dels trobadors.
  • Alguns es van especialitzar a difondre les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difícilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mètriques a què estaven sotmesos- i feien servir músiques més elaborades que els joglars de gestes.
  • Hi ha casos de joglars que es van convertir en trobadors i cantaven ells mateixos la seva obra o arribaven a tenir joglars que els ho feien. 
  • També tenien com a funció la de missatgers de confiança dels trobadors, transmetien les argumentacions i peticions polítiques dels senyors feudals -i al mateix temps trobadors- a qui servien...



ELS GÈNERES 

La poesia trobadoresca era sobretot de temàtica amorosa, però també podia centrar-se en aspectes polítics, morals, literaris, etc. A continuació teniu una classificació no exhaustiva de la seva literatura dividida en tres apartats: els gèneres condicionats per la versificació, en què es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, que solia ser amorosa; els gèneres condicionats pel contingut, que és l'apartat més variat i extens; i els debats entre trobadors, és a dir, aquelles composicions en què dos trobadors s'enfronten a través d'un diàleg amb una temàtica variada. En mirarem només alguns del contingut.

Però, primer hem d'aclarir les relacions que hi havia entre els trobadors i el seu entorn:
La dama sempre és casada, ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica. Sovint se l'anomena, midons (masculí: el meu senyor). 
El trobador és l'om / hom. Igual, doncs, que si fos el seu vassall.
La seva relació era amorosa, tal i com l'entenem avui en dia, però també social, vessant que ells incloïen en l'amor. És a dir, no buscaven únicament la consecució de l'amor, sinó també una relació en què la dama, sempre per sobre del trobador socialment, li pogués concedir favors materials, directament o intercedint per ell. 
Sigui com sigui, la dama sol ser inaccessible (actitud pròpia de la dona, però encara més de la senyora) i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir el premi.
Com que l'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada, els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:
el trobador: que voldrà aconseguir favors i amor de la dama.
el gilós (el marit) del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
els lauzengiers (tafaners, aduladors, calumniadors), que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora. 
la dama, que és designada amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, a fi d'amagar la seva identitat.


    • CançóEl seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval. Així l'amor té el mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir-li'n un altre, que és el d'aliança (pacte, favor). Pel que fa a l'adjectiu cortès: cortesia és el terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que entre altres són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc.   
    • SirventèsS'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó -per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i també de comercialitat, és a dir, perquè fos fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra. És una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc.
    • Planylamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un personatge famós, etc. 
    • AlbaDescriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. 
    • I més...


ELS ESTILS POÈTICS

La poesia trobadoresca es manifestava a través d'estils (o trobars) diferents:
  • trobar leu (o pla). Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absència de recursos estilístics difícils. Pensaments clars que pot captar fàcilment un auditori variat. Aquest és l'estil més utilitzat, sobretot en els sirventesos.
  • trobar clus o hermètic:basats en el recarregament i la complicació de conceptes, l'abús de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot (que ofereix problemes d'interpretació en l'actualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure). 
  • trobar ric : l'hermetisme es basa en la complicació de la forma que busca la sonoritat de la paraula i per tant fa servir un llenguatge difícil, amb rimes estranyes, etc. 


ELS TROBADORS CATALANS

Un nombre reduït dels trobadors coneguts, una vintena, eren d'origen català. En total es conserven prop de 200 composicions del trobadors catalans, 120 de les quals corresponen a Cerverí de Girona i 31 a Guillem de Berguedà, trobadors de qui parlarem. 



  1. Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196)

Si som francs, d'aquest trobador ens interessa força la vida que va dur, que coneixem gràcies al Cansoner que conté la seva Vida, de documents de l'època i de les seves pròpies composicions, les quals ens permeten descobrir un personatge violent i tendre (de vegades), orgullós i humil (poc), enemic implacable i amic incondicional (d'Arnau de Castellbò, segons sembla). Certament es tracta d'un personatge complex del qual poques vegades sabem les motivacions reals dels seus actes ni fins quin punt allò que diu en els seus sirventesos i les altres composicions és veritat o ficció.
L'any 1131 apareix documentat Guillem de Berguedà, pare del trobador, amb motiu de retre homenatge a Hug de Mataplana, del qual tenia un feu; però no és fins 1138 que apareix la primera menció del trobador, quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un document oficial. Escrits posteriors ens indiquen que tenia tres germans més petits: Ramon, Berenguer i Bernat. Possiblement la infantesa i joventut de Guillem de Berguedà va transcórrer com la d'altres personatges d'aquella època: un temps de formació tant en l'aspecte físic com en el cultural en una Catalunya que estava encara en procés de formació, amb estret contacte amb els territoris occitans, i en què les disputes internes que s'anaven alternant amb les guerres amb els sarraïns eren el marc de fons.
Alguns sirventesos ens donen notícia del seu empresonament per diversos delictes abans de 1175, però fou aquesta data la que marca de forma clara la seva vida posterior. Els 3 de març d'aquest any matà a traïció, és a dir, de forma no honorable, Ramon Folc, vescomte de Cardona, personatge que devia odiar profundament al trobador, que l'havia insultat i humiliat en diversos sirventesos, i contra el qual devia haver utilitzat el gran poder que tenia a Catalunya i en la cort del rei Alfons sense altres resultats que fer encara més virulents els atacs del trobador i portar-lo finalment a la mort. Les conseqüències de l'assassinat foren immediates, Guillem de Berguedà hagué d'amagar-se i fugir, finalment, de Catalunya i, a més, fou desposseït del títol de vescomte que li corresponia com a fill més gran, encara que heretà les possessions familiars, de les quals mai no va poder gaudir amb tranquil·litat. Sembla que d'amics  en tenia pocs per por a les represàlies que podien sofrir i potser també a causa del costum de Berguedà de no respectar mullers, filles i germanes; sembla que només li féu costat Arnau de Castellbò, amb qui Berguedà mantingué una relació constant i a qui ajudà i defensà en diverses ocasions. Tot i així, sembla que el trobador podia haver reunit en aquesta època un petit grup d'homes que actuaven fora de la llei pel territori català. També és d'aquesta època el pelegrinatge que féu a Compostel·la.
Es barallà amb el rei Alfons, després s'hi reconcilià i va tenir disputes amb munt de nobles més 
Gràcies al seu testament sabem que tenia força terres, que havia deixat molts deutes i que no va tenir fills reconeguts.
Morí tan violentament com va viure, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d'algun dels seus enemics. La mort ocorregué entre 1195 i 1196.

  • Cerverí de Girona(Guillem de Cervera) (...1259-1290?)

Trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es creu que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines, que pensa, amb arguments poc convincents, que Guillem de Cervera i Cerverí de Girona són dos personatges diferents i que el primer és uns 30 anys anterior al segon. 
De les 120 composicions que en conservem, 114 són líriques, 5 narratives i una és un llarg poema moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.
A més de la magnitud de l'obra és interessant la preocupació que té per l'estil i per la investigació poètica, quant a l'originalitat formal, per exemple.
  • I, per acabar, la vida que s'atribueix a Guillem de Cabestany, un altre trobador de qui s'han conservat poesies.




Aquí trobareu un poema de cadascun.