Com serà el primer examen de curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet aquestes primeres setmanes de curs:

• De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
• La identificació del subjecte i del predicat.
• Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
• Les classes de predicats:
• El nominal.
• El verbal:
• els verbs transitius,
• els verbs intransitius.
• La construcció de l'oració passiva:
• perifràstica,
• activa dislocada,
• Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
• Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.

La teoria la teniu entre les pàgs 20 i 24 i els exercicis entre la pàg. 20 i la 32. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.

De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis.

• De literatura: Hem fet la Renaixença i Jacint Verdaguer. 
• Mentre explicàvem Verdaguer hem après a comptar síl·labes, mirar la rima i localitzar algunes figures retòriques als seus poemes. 
• si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació"
• si voleu recordar quines figures retòriques hem treballat, mireu l'exercici 7.14 (pàg. 212) i afegiu-hi l'epítet, el símil o comparació i la hipèrbole. Si no en sabeu les definicions, teniu també l'enllaç a sota de "figures retòriques" on les trobareu definides i amb exemples.

La teoria la teniu entre les pàgines 185 i 196 i els exercicis de la 209 a la 211. 

De tot això sortirà un màxim de tres preguntes teòriques i un dels poemes que hem llegit del qual haureu de fer l'estudi mètric i n'haureu de localitzar les fiugures que se us demanin.

• També heu fet dues redaccions, la segona de les quals esteu corregint, i és una recensió, un text argumentatiu, oral, només alguns, i un dictat.

Se us pot demanar què és una recensió o què és un text argumentatiu i un exercici on hàgiu de corregir algun problema d'expressió. 

Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.

1a expressió escrita: Fem una recensió

Una recensió o un comentari crític és, segons la defineix el vostre llibre de text, un escrit que presenta una obra publicada recentment i en fa una crítica. 

Afegeix també que una crítica és un comentari que jutja el valor, les qualitats i els defectes d'un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre o qualsevol altra manifestació artística.

Quins problemes podem trobar en aquesta definició?

• no es pot fer una recensió d'una obra no publicada? O d'una obra que s'ha de publicar? O d'una obra publicada fa molt temps?
• què entenem per obra?
• què entenem per manifestació artística?
• una recensió i/o una crítica només es poden fer sobre obres artístiques?

Després de qüestionar-nos el que diu el llibre anirem ara a la feina que haureu de dur a terme que acabarà amb el lliurament de la primera redacció del curs que s'avaluarà.

• Primer uns quants consells generals sobre com hauríem d'escriure qualsevol text:
• abans d'escriure, hem de pensar què hem d'escriure.
• va bé fer-se un esquema d'allò que volem dir.
• quan acabem d'escriure, hem de llegir, si pot ser en veu alta, allò que hem escrit per veure com ens ha quedat.

Per que no ho fem? No ho fem perquè som mandrosos, perquè confiem que el nostre geni i/o inventiva seran suficients, perquè quan ens hi posem no tenim temps, que som de fer les coses a última hora... Però ho hauríem de fer, tots, jo inclosa.

Ara ja entrem en el que hem d'escriure, a la pàg. 16 del llibre teniu les passes a seguir per a fer una bona recensió. Podeu triar fer-la de qualsevol manifestació artística o esportiva, recent o llunyana en el temps, però n'heu de seguir la pauta que allà se us marca.
Com sempre, el text que llegireu a continuació és el meu i el que podeu seguir si teniu dubtes.

Recensió: E.V.A de T de teatre.

Treball previ:

1. Fitxa tècnica: Durada:100 minuts. Idioma: català. Direcció: Julio Manrique; Repartiment: Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca. Autor: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. Ajudant de direcció: Marc Artigau. Escenografia: Alejandro Andújar. Il·luminació: Jaume Ventura. So: Damien Bazin. Vestuari: Maria Armengol. Música: Marco Mezquida. Producció: T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona i Teatre Romea.
2. Sinopsi de l'obra: E.V.A. es diu així en referència al acrònim  amb què s'anomena l’escala visual analògica del dolor, una línia dividida en deu punts que serveix per mesurar el grau de dolor que experimenta un subjecte determinat. En aquesta obra ens volen fer reflexionar sobre aquest sentiment a partir de les històries de quatre antigues companyes d’escola: una actriu que pateix un bloqueig i no pot cantar; una anestesista experta en l’E.V.A. que s'ha prohibit sentir res emocionalment; una mare soltera a punt de deixar marxar de casa la seva filla (l’Eva!), i una agent de la propietat immobiliària que s'ha deixat dur on la vida ha volgut. L'acció passa entre Barcelona i Estocolm durant l'actualitat i barreja fets reals (les T de Teatre  i l'Eva de l'obra fan 25 anys i Àgata Roca fa d'ella mateixa) amb fets ficticis (les emocions que senten les actrius i les històries que interpreten)
3. Redacció del comentari crític: 
1. Gènere: comèdia dramàtica (s'explica tot amb un to distès que a vegades fa riure, però allò que s'explica és més aviat trist)
2. Context de l'obra: aquí Julio Manrique parla de per què i com es va escriure l'obra. 
3. Personatges: Paloma, Clara, Lola i Ágata són les quatre protagonistes de l'obra i no podem dir que una ho sigui més que l'altra. Si hagués de destacar un parell de trets de cadascuna diria que Paloma ha viscut tota la vida intentant-se protegir perquè ningú li torni a fer mal i, paradoxalment, es pot considerar una triomfadora; Clara està enfadada amb el món i això fa que pugui fer mal i que no sigui capaç de comunicar les seves febleses; Lola s'ha fet gran i no ho suporta perquè no veu que hagi fet res bo amb la seva vida i Àgata viu a l'ombra d'una mare que creu que no l'estima i necessita el reconeixement dels altres per a sentir-se algú.
4. Estructura narrativa (temps, espai, llenguatge...): l'obra explica quatre trossos de quatre vides que passen simultàniament fins que al final s'uneixen. Totes elles tenen un fil narratiu concret que te en comú l'edat de les personatges, i el fet que es coneguessin durant l'Institut. Una d'elles no les ha tornades a veure, les altres tres han continuat essent amigues. La primera és anestesista, de les altres n'hi ha una que és agent immobiliària, l'altra és professora de Socials i la tercera és actriu i conserva el nom real, tot i que la visió que es dona de la seva vida és fabulada. L'escenari està fet de tal manera que és capaç d'explicar-les passant de l'una a l'altra sense haver de fer massa canvis. Hi ha un parell de restaurants, una habitació amb un armari que s'ha de buidar, un geriàtric, un pis... L'armari com a objecte tè un vessant simbòlic ja que allà s'hi amaga el secret de la Lola i l'angoixa de la Paloma, com a mínim. La llengua que s'utilitza és col·loquial amb la presència d'alguns castellanismes propis de l'època actual (l'Àgata diu que ha d'assajar i l'home del geriàtric pronuncia "ensajar"; hi ha frases tòpiques com "té raó la seva mare, és molt més guapa al natural"...). El temps actual, i l'acció passa en dos dies, durant el primer és l'aniversari de l'Àgata i al segon qui fa anys és l'Eva. 
5. Valoració global: tot i que anava amb la idea d'entretenir-me i prou, ja que havia demanat que m'aconsellessin una obra que divertís i que no fes pensar, m'ha agradat veure-la, m'ha agradat que em fes pensar i m'ha agradat com explica el que explica.

Recensió:
Sembla que les T de Teatre ja han fet vint-i-cinc anys damunt de l'escenari. Recordo que van estrenar amb la teatralització dels Petits contes misògins de Patrícia Higshmith que vaig anar a veure i ahir les vaig retrobar més grans, com jo.
L'obra, que van escriure per encàrrec Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique amb col·laboració amb les actrius, volia celebrar aquesta data sense fer-ne una celebració explícita.
Una obra nova amb un regust d'aniversari que hi plana gràcies que Àgata Roca no canvia el seu nom i com a personatge fa anys i Eva, la filla de la Clara en fa 25, concretament.
En ella veiem com els va a les quatre protagonistes en un moment que ja són dones madures: La Clara que té una hèrnia discal que la mata de dolor real i que pateix perquè no sap dir a la seva filla que n'està orgullosa, que va ser ella qui la va centrar, que sap que ha de marxar, però que no vol que marxi. L'Àgata, que fa d'actriu, que ha de cantar per primera vegada a una obra però se'n veu incapaç i té uns mals de coll horrorosos que amaguen la seva inseguretat motivada pel fet de tenir una mare que vol ser la protagonista de la seva vida i de la dels altres; se sent poc estimada i perd la veu, també aprofita per parlar una mica de l'estranyesa de la feina dels actors: que necessiten que els aplaudeixin després de fer la seva feina. La Lola, que viu plena de picors una vida insatisfeta perquè no es troba prou bona per a res i culpa la resta, sobretot si són millors o més joves que ella. I la Paloma, que va ser martiritzada de joveneta per la Clara i aquest fet ha marcat tant la seva vida que s'ha oblidat de viure-la i no començarà a fer-ho fins que s'adoni que aquell fet que la va ferir tant no va ser, realment, tan important. Entre totes, Eva, la filla de la Clara, que fa vint-i-cinc anys i és la jove perfecta, detallista, afectuosa, estudiosa, interessada en tot i en tothom...
I rius o somrius quan veus com l'Àgata parla per Skipe amb la seva mare anciana que s'ha escapat de la residència el dia del seu aniversari; o amb la Lola quan parla de l'Eva o amb l'Eva ressentida del seu saber estar i de la seva joventut; o amb la Clara quan parla amb el japonès que l'ha d'ajudar a llençar les coses d'un armari que ja era de la seva mare; o amb la Paloma quan l'intèrpret li diu que està molt atractiva i ella despista...
Però alhora pateixes en veure que les vides que esperaven quan en tenien setze no és la mateixa que ara tenen i estan plenes de decepcions, de pors i de tristeses.
No, no és una obra còmica, és una obra trista que fa que pensis què has fet tu també amb la teva vida i que res és tan senzill i vital com creies que havia de ser.
La recomano, no per passar una bona estona, sinó perquè està ben interpretada, perquè és interessant, perquè t'hi pots sentir reflectit, perquè parla de coses que tens a tocar i que et toquen, perquè quan acaben se t'escapa una llagrimeta i sents que t'ha agradat veure-la.
I la recomano perquè sona "Logical song" de Súpertramp amb una lletra que sembla feta perquè se senti en aquesta obra.