Resum de les figures retòriques

Resum de mètrica

Com serà el segon examen?

EXAMEN 4tD

1- Modernisme: preguntes teòriques i pràctiques*

2- Gramàtica

3- Anàlisi mètric, figures retòriques i explicació d’un poema 

4- Vocabulari*

5- Sociolingüística

*Pàgines treballades a classe i que, per tant, surten a l’examen: 217, 221-229 i 238-240.

De les preguntes 2 i 5 entra el mateix contingut que ja vau estudiar per  fer l’examen de la Montse.

Modernisme

Valors del Modernisme 

Santiago Rusiñol: biografia i obres 

Característiques del teatre simbòlic i del teatre d’idees

Victor Català: biografia i obra

Característiques de la novel·la modernista

A més també hem de tenir clar que hem llegit i entès els fragments de Santiago Rusiñol i Víctor Català que hi ha al llibre i hem de saber explicar allò que d'ells se'ns pugui demanar.

EXAMEN 4tA

1- Modernisme: preguntes teòriques i pràctiques 

2- Anàlisi mètric, figures retòriques i explicació d’un poema 

3- Vocabulari de les pàgines del llibre que hem fet a classe 

Pàgines treballades a classe i que, per tant, surten a l’examen: 217, 221-229 i 238-240.

Modernisme

Valors del Modernisme 

Santiago Rusiñol: biografia i obres 

Característiques del teatre simbòlic i del teatre d’idees

Victor Català: biografia i obra

Característiques de la novel·la modernista

A més també hem de tenir clar que hem llegit i entès els fragments de Santiago Rusiñol i Víctor Català que hi ha al llibre i hem de saber explicar allò que d'ells se'ns pugui demanar.

L'argument de Solitud ben explicat

Argument de Solitud

En Maties i la Mila es casen i deixen el poble on la Mila vivia i s'havien conegut perquè en Maties decideix que aniran a viure i a treballar a una ermita de la muntanya. La Mila pensa que aquesta és una feina per a vells i no li agrada la idea, però creu que ha d'obeir el marit. 

Des del principi es veu que tenen caràcters antagònics: en Maties és un home sense inquietuds i gandul, que vol viure una vida sense preocupacions i amb tot tipus de facilitats, mentre que la Mila és una dona emotiva, sociable i molt treballadora.

L'ermita està dedicada a Sant Ponç. La imatge que el representa espanta la Mila. Quan hi arriben coneixen el Pastor, en Gaietà, (símbol de la bondat i la saviesa natural) i en Baldiret, que és el fill petit de la casa de pagès més pròxima a l'ermita. Des del primer moment, la Mila se sent atreta per tots dos, un és treballador, li explica totes les històries de la muntanya i li ensenya els seus racons; l'altre desperta el seu instint maternal.

Mentrestant, en Maties fa ben poca cosa i, de tant en tant, surt a captar per al sant.

Aviat apareixerà un quart personatge, l'Ànima, un caçador furtiu d'origen incert i d'aspecte bestial, pelut com un simi i malgirbat (símbol del mal, la traïdoria i la violència), que se sent atret per la Mila i de qui el Pastor diu que és la persona més roïna de la contrada.

En Maties es farà amic del'Ànima i començarà a afeccionar-se al joc, com que les partides es fan pels pobles, cada vegada s'està menys a casa i la Mila, doncs, resta a l'ermita amb la companyia del Pastor i d'en Baldiret.

Quan arriba l'hivern, el pastor fa amb ella una última excursió per la muntanya com a comiat, ja que ell, les ovelles i el nen marxaran al mas. Durant l'excursió, la Mila s'assabenta que el Pastor és un vell de seixanta anys i veu que l'amor que sent per ell no té correspondència possible. Aleshores una por obsessiva s'apoderarà d'ella i la sensació de solitud li serà cada vegada més forta.

Un dia en Gaietà apareix mort daltabaix d'un precipici i sense els diners que guardava a la faixa. El poble creu que la Mila els té, perquè l'Ànima s'ha encarregat de difondre que entre ells dos hi havia alguna cosa més que amistat.

Un vespre que la Mila puja del poble abans que en Maties, es troba que I'Ànima li ofereix diners a canvi de sexe, ella intenta escapar, però ensopega, cau i es queda inconscient, l'Ànima la viola i se'ndur els diners amb què volia temptar-la.

Quan recupera el coneixement, pren la gran decisió de la seva vida, la decisió que li retorna la capacitat de decidir per ella mateixa. Aleshores abandona el marit  i abandona també aquell indret feréstec i solitari. 

Amb la insinuació d'un possible embaràs, baixa de la muntanya per trobar, en la solitud, la llibertat pròpia i la maduresa com a individu. La seva voluntat s'ha imposat a la fatalitat del destí.

Podem dir que és una novel·la d'aprenentage, la Mila inicia l'ascensió a la muntanya essent covarda, ignorant i depenent. Quan baixa s'ha convertit en una dona independent, que coneix els misteris de la vida i és la  mestressa del seu destí. N'ha pagat, però, un preu molt alt.

Com corregir una redacció

Per saber com heu de corregir una redacció, mirarem aquesta que tinc al drive:

https://drive.google.com/file/d/0B5B2k2vOdWKBWlpUMEVKX2FYS3gzS0tzQ2tMWnUxNnp6M1VB/view?usp=sharing

Presentació de Joan Maragall

Com ja us vaig dir, faré la presentació de Joan Maragall i la seva obra i, com que sembla que no puc inserir aquí el meu power point perquè aquesta plataforma no té aquesta utilitat, doncs l'he posat al drive i aquí hi he deixat l'enllaç:

https://drive.google.com/file/d/0B1Wb5D5-QbVsY2lVdGlXUlFmZGhUQ1BjUi1qVXI3d2s0WGJj/view?usp=sharing

1a expressió escrita curs 2019-20

És hora de parlar de la primera expressió escrita:
Primer us explico com s'ha de presentar:

• A mà, me la doneu a la classe o la deixeu a la meva carpeta de la sala de professors o al Departament:
• En un full blanc, preferiblement de reutilització.
• Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
• Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm. 200 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.
• Amb l'ordinador, me l'envieu a mgonza32@xtec.cat o a mgonzalez@instituticaria.cat:
• Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
• Amb lletra arial o similar de mida 12 i amb interelineat 1, màxim 1,5.
• Amb la paraula núm. 200 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema:
A tots ens diuen d'una manera concreta, normalment amb el nom que ens van posar en néixer, a vegades és un sobrenom, o ens l'escurcen, o ens diuen d'una altra manera perquè a nosaltres ens agrada més, o menys. La primera expressió escrita anirà sobre aquest tema i tindrà com a títol: El meu nom. A sota trobareu el que posaria jo si l'hagués de fer:

31 d'octubre de 2019 Montserrat González Cardús                                                      El meu nom. El meu nom ve del nom d'una muntanya que es diu així perquè, a causa del seu aspecte, van ajuntar la paraula mont, que vol dir muntanya, i la paraula serrat, cadena muntanyosa, per tant vol dir una cosa semblant a: muntanya que sembla una cadena muntanyosa o muntanya serrada, perquè, tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí "serra", que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Com a nom cristià que és, pertany al grup de noms que s'anomenen d'advocació mariana, o sigui, que es refereix al nom d'una verge que es va trobar en aquesta muntanya, Montserrat o Maria de Montserrat, el nom complet, (originalment, els noms derivats d'advocacions marianes completaven el nom de Maria, fins que van prendre significat per si mateixos) és usat habitualment com a nom propi femení.  Però fins al segle XIX era emprat també com a nom propi masculí.  Deixant a part ja la història del nom que em van posar, puc afirmar // que a mi me'l van posar perquè la meva mare també se'n deia, jo vaig ser la seva primera filla i en aquella època estava de moda que els fills portessin el nom dels pares.  De fet, és més curiós saber per què el meu germà es diu Mario, que en aquell temps Màrius no estava permès. Al meu avi, els seus pares, o sigui els meus besavis, li volien posar Mario, però el padrins li van posar Carmelo. Per tant, es deia Carmelo, però li van dir Mario tota la vida, de fet, jo li deia l'avi Mario. Els meus avis també li volien posar Mario al seu fill, però els padrins tampoc hi van estar d'acord, i sembla que els padrins tenien força força a l'hora de triar quin nom havia de dur un nen, perquè li van posar Josep Maria i es va passar mitja vida que li deien José Mario i l'altra mitja, Mario. Quan va néixer el meu germà, sí que li van posar Mario i al meu germà no li agrada gaire el seu nom. Torno al meu que és el tema real d'aquest escrit: com que és un nom llarg, tot i que a casa em deien Montserrat, sencer, quan vaig començar a ser una mica més gran, els meus germans van passar a dir-me Montse i, des de llavors, hi ha hagut molta gent que m'ha escurçat el nom de maneres diferents. Així m'han dit Muntsa, Serrat, Mons, Rat... i l'àvia i el tiet, a vegades, em deien Montserrateta, que no m'agrada gens.També he de dir que mai m'ha agradat Montsita, que el trobo ridícul i que Rat, a mi, no m'acaba de convèncer perquè em sona a ratpenat Si he d'escollir, em quedo amb el nom sencer, però no em costa identificar-me amb altres maneres de dir-lo, cosa que fa que em giri si algú en diu alguna. Pel que fa a sobrenoms, que a mi em consti, n'he tingut pocs, fa molts i molts anys uns alumnes em deien "smiley" perquè creien que sempre somreia, i uns altres "joker", pel mateix motiu, d'entre els dos, prefereixo el primer, el somriure del jòker no és un somriure franc i alegre, sinó trist i postís. Actualment Montserrat no es posa gaire, la majoria de les que conec tenen la meva edat, deu anys més deu anys menys, com molts altres, ha deixat d'estar de moda i altres que abans no ho estaven han ocupat el seu lloc.

                                          

A l'hora de corregir-la diferenciem quatre apartats:

1. A (adequació): val 1 punt sobre 10 i normalment s'obté. Bàsicament vol dir que heu fet el text que es demanava.
2. CC (coherència i cohesió): val 3 punts sobre 10. Fa referència a la comprensió del text per part del lector: les frases han de ser coherents les unes amb les altres i estar  cohesionades.
3. O (ortografia): 3 sobre 10. Sanciona les faltes ortogràfiques que hàgiu comès.
4. F (feina) 3 sobre 10. Valora la feina que sembla que hàgiu dedicat a fer l'escrit.

Aquí us deixo un enllaç on trobareu què volen dir alguns dels noms que tenim, si el vostre no hi és, podeu buscar-lo posant "etimologia de__________" i el vostre nom darrere: http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/

La primera expressió oral.

Instruccions per a l’elaboració i preparació de l’exposició oral sobre literatura

Cal fer una presentació (en power point, prezi o el que preferiu) sobre l’autor/a que teniu indicat a  la llista.

Heu d’enviar la presentació a l’adreça de correu: msilvestre@instituticaria.cat o

mgonzalez@instituticaria.cat segons la professora que tingueu.

Data última de lliurament de l’arxiu de la presentació: Una setmana abans de la data de l’exposició oral.

El dia que ho indiqui la professora, haureu de fer una exposició oral de 10 minuts de l’autor que us ha tocat. La presentació la podeu fer en primera persona, com si fóssiu l’autor en qüestió o en tercera. Haureu d’explicar-ne la vida, l’obra, la recepció crítica de l’obra i l’acabareu amb la lectura d’algun fragment escrit per ell/a.

Per elaborar la presentació consulteu les pàgines següents:

Revista lletrA: https://lletra.uoc.edu/ca/noms-propis

AELC: https://www.escriptors.cat/?q=autors (Cerqueu-lo pel cognom, una vegada el trobeu, cliqueu l’opció “pòrtic”, un cop a dins us apareixeran diversos apartats: biografia, obra, comentaris d’obra, antologia…)

A l’arxiu de la  presentació (PWP, prezi, etc.) ha d’aparèixer la informació següent:

• Resum biogràfic
• Obra: cal indicar-ne el títol i el gènere i destacar-ne aquelles que siguin les més conegudes o cèlebres. 
• Recepció de l’obra: què s’ha dit sobre l’obra d’aquest autor? Ho trobareu a l’apartat “comentari d’obra” de la pàgina de l’AELC.
• Antologia: afegiu un poema, article, narració o fragment de l’obra de l’autor. Els trobareu a l’apartat “antologia” de la pàgina de l’AELC.
• L’autor a youtube: afegiu un enllaç amb un vídeo relacionat amb l’autor, pot ser la musicació d’un poema que hagi fet algú, un fragment d’una representació d’una obra teatral, un programa de televisió que n’hagi parlat...
• 
  Webgrafia amb la data de consulta.

Autors:

1. Joan Maragall,
2. Santiago Rusiñol.
3. Víctor Català,
4. Joaquim Ruyra,
5. Miquel Costa i Llobera,
6. Joan Alcover,
7. Josep Carner,
8. Josep Maria de Sagarra,
9. Josep Pla,
10. Joan Salvat-Papasseit,
11. J. V. Foix,
12. Pere Quart / Joan Oliver,
13. Màrius Torres,
14. Bartomeu Rosselló-Pòrcel,
15. Salvador Espriu,
16. Joan Vinyoli,
17. Gabriel Ferrater,
18. Vicent Andrés Estellés,
19. Miquel Martí i Pol,
20. Llorenç Vilallonga,
21. Pere Calders,
22. Manuel de Pedrolo,
23. Maria-Mercè Marçal,
24. Joan Margarit,
25. Enric Casasses,
26. Josep Maria Benet i Jornet,
27. Rodolf Sirera,
28. Jordi Galceran,
29. Maria Barbal,
30. Jesús Moncada i
31. Quim Monzó.

Com serà el primer examen?

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:
4t D: hem començat amb llengua, concretament amb qüestions de sintaxi i de sòciolíngüística:

De sintaxi hem fet: (pàgs. 20-25; 28-32)

1. Definició d'oració.
2. Definició de subjecte i de predicat.
3. Identificació del subjecte gramatical.
4. Oracions impersonals.
5. Classes de predicats:
1. Nominals
2. Verbals
6. Classes de verbs predicatius:
1. Transitius.
2. Intransitius.
7. Usos dels verbs "ser", "estar" i "haver-hi" en expressions de lloc.
8. La construcció passiva:
1. Passiva perifràstica.
2. Passiva pronominal.
3. L'activa dislocada.

De sociolingüística hem fet: (pags. 7-16 o aquí)

1. Definició de llengua.
2. Les varietats de la llengua:
1. Els dialectes: definició i 
1. Geogràfics o geolectes (nord-occidental, Central, rossellonès, balear, valencià, alguerès)
2. Temporals o cronolectes (segons època i segons edat)
3. Socials o sociolectes (segons ètnia o professió -argots)
2. Els registres: definició i
1. Factors que els defineixen: 
1. grau d'especialització
2. canal
3. intencionalitat
4. formalitat
2. Tipus:
1. Formals: científicotècnic; juridicoadministratiu i literari.
2. No formals: col·loquial i vulgar. 

I, ara, què pot sortir de tot això:
Qualsevol pregunta teòrica i exercicis que treballin aquestes qüestions, semblants als que hem fet a les classes.

4t A: hem començat amb literatura, concretament amb una introducció a la Renaixença per passar després al Modernisme. Hem arribat a Joan Maragall i hem llegit els poemes que d'ell hi ha al llibre. (pàgs. 214-220 i aquí)
Per tant hem de saber:

1. Per quin motiu no tenim, gairebé, producció de literatura culta en llengua catalana durant els segles XVI, XVII i XVIII?
2. Quan sorgeix el Romanticisme i quines són les característiques més importants del moviment?
3. Per què la Renaixença va reinstaurar els Jocs florals?
4. Quins són els noms dels escriptors més importants de la Renaixença? Quins gèneres cultivaven? 
5. Verdaguer va ser important, sobretot, perquè va crear el català literari modern. Què vol dir aquesta expressió i per què la literatura catalana necessitava una figura d'aquest tipus.
6. El Modernisme és també hereu del Romanticisme, de quins aspectes concrets?
7. Per què el Modernisme critica la Renaixença?
8. Quan sorgeix com a moviment literari, quan acaba i per què se l'anomena Modernisme?
9. Què és la bohèmia i quina diferència hi ha entre la bonèmia rosa o daurada i la negra? 
10. Qui era i quina importància té Joan Maragall?
11. Com creia que havia de ser la poesia?
12. Cita alguna de les seves obres.

A més també hem de tenir clar que hem llegit i entès les poesies de Joan Maragall que hi ha al llibre i hem de saber explicar allò que d'elles se'ns pugui demanar.

Les varietats i els registres de la llengua

Sembla que els temes de varietat textual estan explicats més al quadernet que acompanya el llibre que no pas al llibre, sembla també que no tothom té aquest quadernet, per aquest motiu, a part de compartir el text pel google-suite i projectar-lo a classe, us els anirem deixant aquí.

Les varietats i els registres de la llengua.

1. Una llengua: un sistema flexible i dinàmic.

Una llengua no és un sistema gramatical rígid i estàtic, sinó flexible i dinàmic. És flexible perquè ofereix alternatives per adequar el missatge a cada situació comunicativa. És dinàmic perquè es troba en estat de canvi permanent, per tal com és un organisme viu que està en interacció constant amb l’entorn. És per això que les llengües són internament molt variades.

2. Les varietats de la llengua.

Una llengua es regeix per un sistema de regles i un vocabulari, amb variants segons l’espai geogràfic (els anomenats dialectes

geogràfics), els grups generacionals (els anomenats dialectes temporals), els grups socials (els anomenats dialectes socials) o les

diferents situacions comunicatives (les anomenades varietats funcionals o registres).

• Els dialectes geogràfics (o geolectes) són les diferents modalitats amb què s’expressen els parlants en el territori on es parla la llengua. Les diferències que presenten els dialectes geogràfics no dificulten la comunicació entre els parlants de la mateixa llengua. Comprovem-ho llegint el fragment següent de la Paràbola del Fill Pròdig, que s’ha adaptat perquè reflecteixi la pronúncia de cada parlar.

Dialecte valencià 

Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: –Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que

puga anar-me’n a vore món. Partixca els seus béns i done’m lo que’m toque.

–Ai, fill meu -va dir el pare–, com vullgues, eres un roín i seràs

castigat. I después va ubrir un ca(i)xó, va partir els seus béns i va fer dos parts.

Dialecte balear

Un homo domés tenia dos fiis. Et mé(s) tjove va dí (a) son pare:

–Ja’s hora que sigui’s meu propi amo i que tengui dobbés; és

necessari que m’n pugui (a)ná i veure món. Partiu es vostros béns i

donau-me lo que me toqui.

–Ai, fii meu -va dí son pare–, com vulguis; ets un dolent i seràs castigat. I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí e(s) tseu(s) béns i en va fé dues pars.

Joan Veny: Els parlars catalans (Text adaptat).

Recorda

Els principals dialectes geogràfics que formen el domini lingüístic de la llengua catalana són el nord-occidental (a la Franja de Ponent a

l’Aragó, a la Catalunya nord-occidental i al Principat d’Andorra), el

central (a la Catalunya central i de l’est), el rossellonès (a la Catalunya nord a França), el balear (a les Illes Balears), el valencià (a la major part del País Valencià) i l’alguerès (a la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya).

La suma de tots els dialectes geogràfics formen la llengua, de manera que, en realitat, no parlem la llengua en sentit abstracte, sinó que en funció d’on som o d’on vivim parlem un dialecte o un altre. És per això que no hi ha cap dialecte que sigui millor o pitjor que la resta.

• Els dialectes temporals (o cronolectes) són les diferents maneres de parlar de cada època o de cada generació. Les varietats històriques i generacionals són el resultat del pas del temps, que ha produït canvis en la llengua més o menys importants. Comprovem-ho comparant aquests dos exemples:

Català del segle XV 

–Puix som concordes, e jo accepte la batalla per Tirant, par-me que

siam concordes e no discordes.

–E jo só molt content –dix lo rei d’armes– que siau concordes. Anem per haver les armes e tot açò que menester haveu ans que vinga la nit.

Català del segle XXI

–Com que ens hem posat d’acord, i jo accepto la batalla proposada per Tirant, em sembla que estem d’acord i no en desacord.

–I jo m’alegro –va dir el rei d’armes– que estigueu d’acord. Anem a aconseguir les armes i tot allò que us calgui abans que no es faci de nit.

Joanot Martorell:Tirant lo Blanch(versió actualitzada d’Isabel Grifoll).

També podem observar les varietats temporals en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de les generacions joves i la de les generacions de molta edat.

• Els dialectes socials (o sociolectes) són les diferents maneres de parlar de determinats grups socials que formen una societat. Un dels exemples més clars de dialecte social és l’argot de l’ètnia gitana, una varietat social pròpia amb la qual s’identifiquen. Observem-ho en un fragment teatral que reprodueix la parla dels gitanos a principis del segle xx, en què els personatges barregen paraules provinents del caló, la llengua gitana que s’havia parlat al nostre país.

Varietat social: la parla dels gitanos catalans.

El Cigaleta: Ai! Ni mai que la meva gent fos com la vostra!

La Xivet: Ah! Sí? I doncs, per què em cameles?

El Cigaleta: Perquè una flor fa bonic encara que siga enmig d’un femer.

El Saloma: Aixís te puguis halar una pul, que la nostra gent és ben honrada.

Als nostres no els treuen per lladres.

El Cigaleta: Això d’honrats, jo no puc pas dir-ho.

La Xivet: I per què no pots dir-ho?

El Cigaleta: Hi ha coses que fan vergonya tornar-les a dir.

La Xivet: El dimoni se’t pugui menjar el fetge!

El Cigaleta: Per tu va, ja que garibeles tant!

El Saloma: Mira ben bé el que dius, perquè d’un cop de cat et rompré el garó!

Juli Vallmitjana: Els Zin-Calós, dins el llibre Teatre.

Vocabulari
camelar v. tr. Intentar
seduir algú amb engany.
halar v. tr. Menjar.
pul f. Porqueria.
garibelar v. intr. maleir.
cat m. bastó.
garó m. cap.

Sabies que...? Hi ha mots procedents dels argots que han penetrat en la parla col·loquial, com ara:

calers (diners), guripa (agent de policia), la bòfia (la policia), dinyar-la o palmar-la (morir-se), clissar o guipar (veure), endinyar (donar, clavar), pispar (robar), clapar (dormir); paio (home), pencar (treballar), etc.

L’argot també fa referència a la llengua col·loquial d’algunes

professions o activitats. Els metges, per exemple, utilitzen un argot quan parlen d’una eco, d’una peri o d’una placa, però fan servir el llenguatge tècnic quan diuen ecografia, anestèsia epidural o radiografia. 

D’altra banda, la classe social permet distingir unes varietats populars d’unes varietats diguem-ne d’elit: no parlen igual els botiguers que els empresaris de les grans corporacions, encara que tots tractin del comerç.

3. Els registres: varietats funcionals de la llengua

Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups socials, els registres es vinculen a les diferents maneres d’usar la llengua en funció de la situació comunicativa. És evident que no parlem igual amb els amics al carrer que quan el professor o la professora ens demana que exposem un tema a classe: són dues situacions comunicatives diferents que ens exigeixen l’ús de varietats lingüístiques també diferents.

De les varietats lingüístiques associades a la situació comunicativa, en diem registres o varietats funcionals de la llengua. Els registres es defineixen a partir de quatre factors: el grau d’especialització, el canal de comunicació, la intencionalitat i el nivell de formalitat.

• El grau d’especialització: Cada tema pot ser tractat de manera general o de manera especialitzada.

Per exemple, si tractem un mal de coll d’una manera general li direm així: mal de coll; si el tractem dins el camp de l’especialitat mèdica, llavors haurem de distingir si és una faringitis o bé una amigdalitis. En aquest cas, parlem d’un registre especialitzat perquè adoptem un vocabulari més específic, amb termes propis de l’especialitat mèdica, i un llenguatge més precís i elaborat.

• El canal de comunicació: Recordem que el canal fa referència al mitjà oral o escrit a través del qual ens comuniquem. En general, la comunicació oral és més espontània i fa servir més els registres no formals de la llengua; en canvi la comunicació escrita és més elaborada i, per tant, tendeix a utilitzar un nivell de formalitat mitjà o alt. Així doncs, el canal utilitzat en la comunicació condiciona la

selecció d’un registre o un altre. Vegem-ne un exemple:

Els mossos han ficat a la garjola el conductor del camió perquè anava molt trompa quan ha xocat.

Els Mossos d’Esquadra mantenen retingut a les dependències policials el conductor del camió que ha provocat la col·lisió per haver superat àmpliament els límits d’alcoholèmia.

• La intencionalitat: Hi ha ocasions en què fem servir la llengua amb intencionalitat objectiva, és a dir, comuniquen els fets amb

independència de les reflexions, dels sentiments i dels prejudicis personals; en aquest cas, utilitzem sobretot la 3a persona i les formes impersonals, i tendim a usar registres formals. En altres

ocasions, en canvi, fem servir la llengua amb intencionalitat subjectiva i ens comuniquem basant-nos en apreciacions personals; en aquest cas, utilitzem la 1a persona, les formes personals i un llenguatge expressiu, més figurat i suggeridor. 

Compara la intencionalitat d’aquests exemples:

Intencionalitat subjectiva: A mi em sembla que això no és grip, sinó un refredat de ca l’ample.

Intencionalitat objectiva: Hom ha anomenat també grip d’altres

processos no produïts pel virus gripal.

• El nivell de formalitat: Aquest factor ve donat pel to amb què s’estableix la comunicació entre els interlocutors. Així, si la relació és molt familiar, utilitzem un registre no formal per adreçar-nos a qui ens escolta; diem, per exemple: «Ei», «Hola», «Au», «Apa, adéu». En aquest cas, diem que el nivell de formalitat és baix. 

En canvi, si la relació és distant o fins i tot solemne, utilitzem un

registre formal per dirigir-nos als receptors, amb un nivell de formalitat mitjà; en aquest cas diem, per exemple: «Bon dia», «Adéu-siau», o bé, amb un nivell de formalitat alt: «Déu vos guard», «Bon dia tingui», «Passi-ho bé».

La combinació d’aquests factors ajuda a delimitar les principals varietats funcionals de la llengua: vulgar, col·loquial, estàndard i culta (o especialitzada), com veurem en l’apartat següent.

Vulgar: tema quotidià; canal oral; espontani; to molt informal.
Col·loquial: tema quotidià; canal oral; espontani; to molt informal. 
Estàndard: tema general; canal escrito oral; no espontani; to informal. 
Culte: tema especialitzat; canal escrit o oral; no espontani; to formal.

4. Els registres bàsics

Els quatre factors que acabem de veure condicionen molt el registre que usem. A continuació definim els registres bàsics classificats en dos grups, segons es tracti d’un registre formal o no formal.

Recorda: Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua.

Registres formals

• Registre cientificotècnic: És el propi de la ciència i la tècnica, matèries que tenen una clara intencionalitat objectiva i exigeixen un vocabulari específic i un llenguatge molt precís i elaborat.

Exemple: La grip és una malaltia infecciosa, aguda i contagiosa,

produïda per un mixovirus del qual hom coneix tres tipus antigènics: A, B i C. La infecció per un d’aquests virus no comporta immunitat envers els altres dos.

• Registre juridicoadministratiu: És el propi de la justícia i l’administració, àmbits que tenen una clara intencionalitat legisladora i normativa: lleis, textos legals, resolucions administratives... Utilitza fórmules convencionals i solemnes, termes específics i un llenguatge força estereotipat.

Exemple: En virtut del que ha disposat la magistrada jutgessa, us

cito per tal que en el termini de vint dies hàbils contesteu la demanda en què consteu com a part demandada. Hi adjunto la còpia de la demanda, els documents i la interlocutòria d’admissió.

• Registre literari: Aquest registre respon a una voluntat estètica i a una intencionalitat subjectiva que comporta l’ús d’un llenguatge molt elaborat per mitjà de diferents recursos retòrics: la metàfora, la metonímia, la hipèrbole, etc.

Exemple: L’amor als ocells és un sentiment que s’avé amb l’ànima

de l’infant, més dolça i més tendra i més sensible a totes les petites coses; a les coses plenes d’encís i de gràcia que omplen les nostres valls i les nostres muntanyes, i volten les nostres pagesies i vénen fins al cor de les nostres ciutats. I, en el ram d’aquestes coses plenes d’encís, no hi ha dubte que els ocells cantadors i voladors s’emporten la palma.

Josep M. de Sagarra: Els ocells amics.

Registres no formals

• Registre col·loquial: És el propi de les situacions quotidianes i va molt lligat a la llengua oral. Es caracteritza per l’espontaneïtat (ús d’expressions senzilles i directes), la improvisació (no hi ha planificació prèvia) i l’expressivitat (ús de frases fetes, expressions exagerades, iròniques o divertides) que sovint s’intensifica amb la gestualitat i el to de veu.

Exemple: –Quines penques que tens! –Qui, jo? Tu sí que tens un morro que te’l trepitges! –Saps què? Vés-te’n a pastar fang!

• Registre vulgar: És el propi d’algunes situacions quotidianes en què es transgredeix la norma lingüística (mots deformats o mal emprats, frases incorrectes, barbarismes...) o bé la norma social del bon gust (paraulotes, renecs, insults...).

Exemple: –Hòstia!, però quina txapussa has fotut a la paret! Ets un
sapastre de collons. –Què coi vols que faigi amb aquestes eines de merda! –El merda ets tu, saps? Au, fot el camp!

5. La varietat estàndard

D’un temps ençà s’ha anat configurant una altra varietat, anomenada estàndard, que podríem definir com a varietat comuna: el seu objectiu és fer més fàcil la comprensió entre grups de parlants que provenen de llocs, generacions o grups socials diferents, i alhora disposar d’un registre neutre a fi d’arribar a un màxim nombre de persones. Per això, és la varietat lingüística que empren l’administració, els mitjans de comunicació o l’ensenyament.

La varietat estàndard és fruit de la necessitat de neutralitzar o equilibrar les diferències dialectals i de registre. Podríem dir que  aquesta varietat és un dialecte i un registre alhora.

Ara bé, no podem pensar que l’estàndard és una varietat superior a les altres; concretament, és el tipus de llengua més adequat per a aquelles situacions de caràcter general que requereixen un nivell de formalitat mitjà o mitjà alt. 

Per exemple, la situació comunicativa següent exigeix que triem la paraula sinònima més estàndard, però que també sigui la més adequada al context.

Sinònims:aviar, amollar, deixar anar, alliberar, deslliurar, desencativar

En un titular d'un diari: Els segrestadors han alliberat els ostatges.

Activitats

1.1. Digues quins elements determinen les varietats de la llengua següents:

a) Dialectes geogràfics (geolectes)

b) Dialectes temporals (cronolectes)

c) Dialectes socials (sociolectes)

1.2. Digues a quin tipus de varietat dialectal (geogràfica, temporal o social) correspon cada un dels textos següents:

1. Cand Fèlix hac pres comiat del philosoff, ell anave per una vall plena de arbres e de fontanes. A la exida de la vall, ell encontrà dos hòmens qui havien grans barbes e grans cabells, e eren pobrement vestits. Félix saludà aquells dos hòmens, e ells saludaren Fèlix.

Ramon Llull: Llibre de les bèsties.

2. Ascolta’m bé: en cas de presenta’s un temps amb mal ull i mala cara, lo primé que s’ha de fé és ancomana’s a Déu i a tots los sants; i mentres se fa aguesta feina, s’arroplega lo ramat, tot ataleiant lo temps, per sapigué justamén a quin indret tire la tronada.

Joan Lluís: Records de la meva vida de pastor.

3. Un desconegut (a Roseta): Al tanto, nena! Aquí darrere hi ha un paio de la secreta. Si es pensa que demanes caritat, palmes.

Roseta: Io caritat? (Ofesa) On és el sera?

Jordana: Es pot saber què li passa a aquesta mossa? Per qui m’ha pres, a veure?

El desconegut: Aquí, la nena, l’ha pres per un altre. S’ha cregut que era de la bòfia.

Joan Oliver: Pigmalió (text adaptat).

1.3. Determina si les afirmacions següents són veritables o falses.

a) Els dialectes geogràfics fan impossible la intercomunicació entre els parlants.

b) En funció d’on som o d’on vivim parlem un dialecte o un altre.

c) Hi ha dialectes geogràfics que són millors que d’altres.

d) Els dialectes temporals són les diferents formes de parlar de cada època o de cada generació.

e) Les generacions joves parlen igual que les generacions de molta edat.

f) L’argot és la varietat pròpia de determinats grups socials o professionals.

1.4. Resol aquestes qüestions:

a) Com en diem de les varietats de la llengua que van associades a la situació comunicativa?

b) Enumera els quatre factors bàsics que defineixen els registres de la llengua.

1.5. Classifica les expressions següents segons que tractin el tema de manera general o de manera especialitzada.

a) –Es tracta d’un mamífer herbívor de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids.

–En lloc d’una motocicleta li volen comprar un cavall.

b) –Em noto el nas i el front molt carregats, i tinc una mica de febre.

–El que vostè té és una sinusitis, una inflamació aguda o crònica de la mucosa d’un o de diversos sins paranasals.

c) –El govern vol apujar l’impost que carrega els productes de consum i vol abaixar l’impost que afecta els sous dels treballadors.

–El govern vol augmentar l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i vol reduir l’IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).

1.6. Llegeix els textos següents i classifica’ls segons que siguin propis del canal oral o del canal escrit. En acabar, digues quins presenten un nivell de formalitat més elevat.

1. Bon dia. Es vostè el regidor del districte? Ah, sí? Doncs miri. Em dic Joana Gironès i sóc d’aquí del barri. Venia per demanar-li que la Guàrdia Urbana controlés el trànsit del carrer on hi ha l’escola Bogatell a les hores d’entrada i de sortida, perquè qualsevol dia pot

haver-hi un accident.

2.

A l’atenció del Sr. Regidor del districte.

Joana Gironès i Peris, veïna del barri del Poblenou, c.Llull, s/n 2n 1a.

EXPOSO: que, al carrer de l’escola Bogatell, hi ha molt de trànsit, cosa que és un perill per als alumnes de l’escola. Per això, li

DEMANO: que la policia municipal reguli el trànsit a les hores d’entrada i de sortida per tal d’evitar qualsevol accident.

Atentament, Joana Gironès.

3

Senyors,

Ens sap molt de greu haver-los de comunicar que, a causa de la crisi econòmica per la qual passa l’empresa, ens veurem obligats a endarrerir el pagament de les factures pendents. Esperem que d’aquí a dos mesos ja puguem saldar els comptes pendents.

Rebeu una salutació cordial de Pere Ribera (administrador).

4

El senyor Vicens? Hola, bon dia! Sóc en Pere Ribera. Miri, li truco per donar-li una mala notícia, eh? Resulta que l’empresa no va gaire bé i no podem pagar, com teníem previst, les factures pendents.

Creiem que, d’aquí a dos mesos, si tot va bé, ja les podrem pagar, d’acord? Bé, em sap molt greu de no poder complir com cal, però no tenim cap altra sortida. Bon dia tingui, senyor Vicens.

1.7. Llegeix els textos següents i determina a quin registre correspon cadascun. Justifica la resposta almenys amb un parell de raons.

1. L’abella mel·lífera és el principal insecte pol·linitzador que existeix en la naturalesa. La seva abundància pot variar entre el 60% i el 95% de tots els pol·linitzadors i va lligada a la cabanya apícola existent a cada zona.

2. Quan el detingut sigui posat a disposició del ministeri fiscal, aquest ha d’emetre resolució sobre la posada en llibertat del menor, sobre el desistiment a què es refereix l’article següent o sobre la incoació de l’expedient.

3. Coi de nano! Ningú t’ha demanat re. Au, toca el dos! A vere si d’una punyetera vegada fas lo que te dic. Si no ho fas, te fai una cara nova, malparit! Mira que n’arribes a ser de toixarrut! Fuig d’aquí!

4. Ei, quina alegria de tornar-te a veure! I quina bona fila que fas! Per a tu els anys sembla que no passin, eh? Per cert, saps que a l’Agustí totes li ponen? Ha trobat una bona feina i a més els seus pares li han deixat un pis.

5. Cap arbre no guanya l’olivera en noblesa. Cap altre no la iguala en gravetat senyorial i en claror pensativa. Es fa enormement vella. Malgrat la seva aguda sensibilitat sorprèn la seva resistència als accidents. És eviterna i d’una indescriptible sobrietat.

Josep Pla: Cadaqués.

1.8. Digues si aquestes característiques pertanyen als registres formals o als no formals.
1. Llenguatge espontani i poc elaborat.
2. Llenguatge premeditat, precís i elaborat.
3. Mots d’especialitat i tecnicismes.
4. Mots i expressions col·loquials i vulgarismes.
5. Adreçats a receptors amb un vincle de familiaritat estret.
6. Adreçats a receptors especialistes en el tema.
7. Freqüents en textos escrits.
8. Freqüents en textos orals.
9. Textos de l’àmbit científic, tècnic, jurídic, administratiu i literari.

1.9. El text següent presenta un nivell de formalitat alt. Transforma’l d’acord amb la varietat estàndard. Fes servir les paraules que tens a continuació: conèixer, agradar, molt de gust, acomiadar-se, conversa, remei, però, tenir, quedar-se, perquè, anar-se’n, adéu-siau.

Molt me plauria de seguir en tan agradable col·loqui. Tanmateix no puc romandre aquí, ja que no disposo de més temps. He de partir i no tinc cap altra opció que prendre comiat. Senyora, encantada d’haver fet la seva coneixença! Bon dia tingui.

1.10. Distribueix les paraules i expressions sinònimes segons la varietat funcional a què pertanyen. Fixa’t en l’exemple:

barco (col·loquial) / vaixell (estàndard) / nau (culte o literari)

a) morir-se / dinyar-la / sucumbir

b) quarto / cambra / habitació

c) colpejar-se / atonyinar-se / pegar-se

d) delectar-se / divertir-se / xalar

e) veure / guipar / percebre

f) nens / infants / marrecs

g) pispar / sostreure / robar

h) infantar / parir / donar a llum

i) emprenyar-se / enutjar-se / enfadar-se

j) anar-se’n / tocar el pirandó / partir

k) occir / pelar / matar

1.11. Determina quines paraules o expressions de les oracions següents són pròpies d’un registre col·loquial i quines d’un registre culte o literari. Després, canvia-les per unes altres que pertanyin a un registre estàndard. Per exemple:

L’han fotut a la garjola perquè és un pispa (Registre col·loquial).

L’han posat ...

a) Els senyors celebren llurs noces d’argent.

b) S’ha cruspit l’entrepà en un tres i no res.

c) En aquella estança s’esdevingué un crim estrany.

d) Va relliscar i es va fotre de lloros.

e) Esguardava aquella pintura amb veritable fruïció.

f) Aquest paio va torrat i no s’hi guipa gens.

g) Ens va trametre una lletra amb bones noves.