Categories i funcions (esquema)

A fi que tingueu més clara la identificació dels complements verbals i així pugueu substituir-los millor pels pronoms febles corresponents, us deixo aquí uns esquemes:

Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (1)

Els complements verbals i la seva substitució per pronoms febles.

Primer farem un repàs a tot allò que en teoria ja sabem sobre la frase i els seus constituents. 

• De definicions de frase se n'han fet unes quantes al llarg de la història de la lingüística:
• semàntiques: enunciat amb sentit complet.
• sintàctiques: enunciat que conté un verb en forma personal, enunciat sintàcticament independent ...
• fonètiques: enunciat entre dues pauses.  

Totes tenen, però, limitacions: què vol dir sentit complet?, a vegades el sentit complet no es troba si no és dins un text llarg; hi ha enunciats que no contenen verb i són frases, aquest es pot sobreentendre...; una frase subordinada pot tenir un verb en forma personal i no ser sintàcticament independent...; hi ha pauses que no corresponen a frases...

Amb tot, normalment els estudiants de llengua, i els parlants en general, saben distingir on comença i on acaba una frase. 

Però, és convenient que no només identifiquem sinó que també dominem la construcció de frases més o menys complexes i que sapiguem 

• identificar-ne els diferents constituents (categories gramaticals) 
• i les relacions que aquests mantenen entre ells (funcions). 

Hem de tenir clar que tota categoria realitza alguna funció i que tota funció és realitzada per alguna categoria, però que no s'han de confondre, ja que:

• una mateixa categoria - per exemple un nom o un SN - pot realitzar més d'una funció - per exemple Subjecte o Complement directe.
• i una mateixa funció - per exemple Complement directe - pot ser realitzada per diverses categories - per exemple un SN o un pronom.

Aquí teniu un quadre on s'enumeren les principals categories i les principals funcions:

CATEGORIES	FUNCIONS
CLASSES DE MOTS	Predicat o S. Verbal
Verb	Subjecte o S.N:.
Adjectiu	Complement de nom (CN)
Determinant	Complement directe (CD)
Pronom	Complement indirecte (CI)
Adverbi	Complement de règim veerbal (CRV)
Preposició	Complement Predicatiu (Cpred)
Conjunció	Atribut (A)
	Complement predicatiu (Cpred)
CLASSES DE SINTAGMES
Sintagma Verbal (SV)
Sintagma Nominal (SN)
Sintagma Adjectival (Sadj)
Sintagma Adverbial (Sadv)
Sintagma Preposicional (Sprep)

Sabríeu ara dir què diferencia una "categoria" d'una "funció"?

Com ja deveu saber, un sintagma és una unitat intermèdia entre la frase i el mot. Tot i no ser una frase té una certa unitat de significat i sintàctica. Acostuma a tenir un nucli al voltant del qual  giren els altres components.

Les oracions compostes. Les oracions substantives.

He seguit amb les oracions compostes, concretament les substantives que és on hem arribat i on, de moment, m'he quedat:

Hi he fet també una llista de coses que hem de tenir en compte per no caure en errors comuns.

Les oracions.

Ja posada, he continuat amb la tipologia de les oracions i he començat partint de la primera divisió en simple i composta:

Les preposicions i les conjuncions.

He cfregut que estaria bé fer un quadre de preposicions i conjuncions que sempre se'ns emboliquen:

Funcions possibles d'un sAdv.

I finalment els adverbis i/o sintagmes adverbials:

Funcions possibles d'un SAdj.

I aquí les del Sintagma Adjectival.

Funcions possibles del SPrep.

Aquí trobareu el mateix però amb el SPrep.

Funcions possibles d'un SN.

L'altre dia els de 4t C em van fer conèixer l'increïble món dels programes que fan esquemes i ja em teniu aquí fent-vos esquemes de gramàtica amb ganes i energia.

He pensat que si en feia un que visbilitzés quines funcions podia fer cada categoria sintàctica aclariria conceptes. Aquí teniu el del SN:

Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (5)

El complement indirecte:

És aquell complement verbal introduït per la preposició "a" que sol aparèixer en frases que ja tenen complement directe i que acostuma a representar la persona amb qui es relaciona indirectament l'acció representada pel verb i de la qual rep el profit, el dany ...

Exemples: 

Amb CD: La Nina llença paperets als companys. 

Han regalat una bicicleta a l'Adriana. 

O sense CD: Les pel·lícules de riure no agraden a la Mireia.

Sovint es consideren també com a CI els complements circumstancials de destinació (CCD) introduïts per la preposició "per a". 
Nosaltres els estudiarem com a complements diferents ja que:

1. No es poden coordinar: *Ha comprat una bicicleta a l'Adriana per a la Núria. En canvi sí que és correcta: llença paperetes als companys i a les companyes.
2. No són intercanviables. No vol dir el mateix: El papa Noël ha encarregat regals per als nens. Que: El papa Noël ha encarregat regals als nens. I, mentre una frase com El metge ha prohibit cafè a en Daniel té sentit. No la té, si diem *El metge ha prohibit cafè per a en Daniel.

Cal recordar un tipus de CI especial, l'anomenat datiu ètic. Sol estar representat per un pronom de CI i fa referència a una persona molt implicada en el contingut del subjecte: Se m'han escapat els teus gossets. En el del CD: No ens el suspenguis tant. O, fins en el del CI: La professora de matemàtiques me li ha posat un insuficient, al nen.

El CI pot tenir, per tant, les formes següents:

1. SP: a+SN : He comprat un regal a la Helena.
2. Pronom feble: Li han posat un deu.
3. Pronom de relatiu precedit de preposició a: El noi a qui telefones es diu Jaume. Dóna les begudes a qui te les demani.
4. Pronom interrogatiu precedit de preposició a: A qui truques? 

I ara, un exercici:

   Assenyaleu els CI de les oracions següents i analitzeu-ne la forma:

1. Els jugadors van lliurar la copa al president del club.

2. Donarem un certificat d'assistència al curset a qui el demani.

3. Li vaig dir que callés d'una vegada.

4. A qui dius que he de comunicar la teva assistència a la festa?

5. La direcció de l'hospital ha prohibit a tot el personal de fumar a l'interior del recinte hospitalari.

• Per substituir un CI per un pronom feble heu de seguir les pautes següents:
• PRONOMS DE CI (3a persona)
• El CI és singular: li: Escrius a la Cristina? - Sí, li escric una bonica carta.
• El CI és plural: els: Compres a les noies? - Sí, els compro objectes de regal.
  
  
  

Recordeu, doncs:

• que el CI no té flexió de gènere, i sí que en té de nombre.
• que la forma lis no és normativa.
• que el CI és substituït per un sol pronom i no per dos com sovint fem col·loquialment: La Sílvia els (*els hi) devia donar la raó (als clients)  

Com passava amb el CD, els pronoms personals febles em, et, es, ens i us també poden ser CI amb les mateixes característiques. Exemples: M'ha trucat // M'ha trucat a mi.

I ara uns quants exercicis:

1.    Digueu si els complements subratllats són CD, CI o CCD:

1. En Joan compra cromets.
2. No engeguis el televisor.
3. L'Anna escriu a la Rut.
4. Comprarem un pollastre rostit.
5. Portem el berenar per a l'Àngel.
6. Deixa la bicicleta al Sergi.
7. Va cantar una cançó per al pare.
8. Va comprar pastissos a la Maria per al Joan.
2. Localitzeu els complements indirectes, subratlleu-los i feu-ne la substitució pronominal:

1. L'avi explicava contes als nens.
2. Marc, renta la cara a l'Anna!
3. L'oncle posava el collar al gos.
4. Com la demanava, vaig passar la pilota a l'Enric.
5. De Berlín, portarem discos a les noies.
3. Escriviu la forma de complement indirecte apropiada: 
1. Dius que telefoni a la Maria? Però si ja .... he trucat!
2. Ja has escrit als pares? - No, però avui mateix .... escriuré.
3. Doneu l'esmorzar als nens ben d'hora. Doneu .... l'esmorzar a les vuit.
4. Demana el cotxe a l'Anna. Te'l deixarà si .... demanes bé.
5. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu .... abans de festes.
6. Tira veces als coloms. No .... tiris massa veces de cop.
7. Vindran les teves nebodes ara? A aquesta hora, haurem de donar .... dinar i potser també .... haurem de donar berenar.
8. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta .... si saben per on s'hi va i, de passada, .... demanes l'hora que és.
4. Indiqueu la funció sintàctica dels pronoms àtons de les frases següents (CD, CI o *cap funció: verbs pronominals.):
1. M'envien l'Enciclopèdia.
2. Em compra una tortuga.
3. Et diu les notes.
4. Ens cridaran a les tres.
5. Es va mirar les flors.
6. La noia es pentina.
7. Et buscava.
8. Es va posar un vestit.
9. Us han trobat.
10. En Marc s'entossudia a fer la seva.
5. Subratlleu els datius ètics que trobeu en aquest text:

Quan va tenir el nen, primer es queixava que no li menjava prou, era petit i desnarit, no s'engreixava i es preocupava exageradament. quan el va dur a la llar d'infants, deia que li plorava massa, que li feia peneta deixar-lo allà amb aquells brams, que sabia que pararia quan ja no la veié, però la feia sentir culpable. I així va anar passant temps: el nen em suspèn les matemàtiques, li hauré de posar un professor particular, el nen se m'ha embolicat amb una noia antipàtica i gairebé mai em ve a veure, se m'ha separat i ara m'ha tornat a casa, ara que ja ens havíem acostumat a estar-nos-hi sola... er veu que quan tens un nen ja és per sempre i la vida se't capgira.