A part dels textos que tenia al llibre, trobo que és interessant que també mirem aquests que teniu a continuació:
Al llibre citen
tres trobadors famosos, un dels quals és Cerverí de Girona (...1259-1285...) del qual no ens transcriuen cap poema. Fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents. De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. A continuació teniu una de les poesies és famoses d'ell:
NO EL VULGUEU, EL FALS MARIT
- No el vulgueu, el fals marit,
- Jana delgada!
No el vulgueu, qui ha perjurat,i és un pec mal ensenyat,Jana delgada.
- No el vulgueu el mal marit,
- que és un betzol ensopit,
- Jana delgada.
Que és un pec mal ensenyat,no sigui per vós amat,Jana delgada.
Que és un betzol ensopit,que no jegui amb vós al llit,Jana delgada.
No sigui per vós amat,més val l'altre, d'amagat,Jana delgada.
Que no jegui amb vós al llit.Molt més us hi val l'amic,Jana delgada.
Abans d'acabar amb els trobadors, també és interessant conèixer Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, que va néixer al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es creu que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, ja que féu el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.
Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March" (amb el qui pren part en l'expedició naval a Sardenya i Còrsega l'any 1420, que partí dels Alfacs). Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i en el setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesc I Sforza, i fou fet presoner. En captivitat escriví el poema Presoner, que és el que llegirem:
Deserts d'amics, de béns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada,lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,ma voluntat e pensa caitivada,me trob del tot en mal poder sotsmès,no veig algú que de mé s'haja curae soi guardats enclòs, ferrats e pres,de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res,ara em content de ço qui em fai tristura,e los grillons lleugers ara preu mésque en lo passat la bella brodadura.Fortuna vei que ha mostrat son volersus mé, volent que en tal punt vengut sia;però no em cur, pus hai fait mon deverab tots los bons que em trob en companyia.
Car prenc conhort de com sui presonerper mon senyor, servint tant com podia,d'armes sobrat e per major poder,no per defaut gens de cavalleria.E prenc conhort quan no puc conquerirhaver en res sens que treball no senta,mas d'altra part cuid de tristor morircom vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofriren esguard d'u qui el cor me destentae em fai tot jorn d'esperança partir:com no vei res que ens avanç d'una espenta,en acunçar nostre deslliurament,e més que vei ço que ens demana Sforçaque no sofir algú raonament,de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al presentque em puixa dar en valor d'una escorça,mas Déu tot sol, de qui prenc fundamente de qui fiu, i-z ab qui mon cor s'esforça;e d'altra part del bon rei liberal,qui em socorrec per gentilesa granda,lo qui ens ha mès del tot en aquest mal,que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.
Reis virtuós, mon senyor natural,tots al present no us fem altre demanda,mas que us record que vostra sang reialmai defallí al qui fos de sa banda.
I, per últim, us poso un poema d'una trobairitz, que també van existir, concretament de la Comtessa de Dia, Beatriu de Dia, (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) de la qual se n'han conservat alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc:
La petita biografia (vida) que ha arribat als nostres dies diu el següent:
"La comtessa de Dia si fo moiller d'En Gilhem de Peiteu, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos".
 |
| Comtessa de Dia |
Geogràficament, sembla clar que se situa a Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. Una hipòtesi és que fou esposa de Gilhem de Peiteu (o Guillem de Poitiers), comte de Viennois, que visqué entre 1158 i 1189, i per tant fou també contemporània de Raimbaut d'Aurenja, de qui es diu que estava enamorada i a qui sembla que anaven dedicades algunes de les seves cançons.
Una altra hipòtesi la fa esposa d'un altre Guillem de Poitiers, vassall d'Ermengarda de Narbonna, documentat entre 1143 i 1477. I finalment, i seguint la genealogia de la casa de Dia, trobem Isoarda, morta entre 1212 i 1214 i comtessa per dret filial. Isoarda visqué prop d'Aurenja i podria haver estat amant del nebot nét de Raimbaut d'Aurenja, que es deia com ell i morí el 1128.
Un dels poemes més coneguts que escriví fou aquest:
TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
