La veu passiva: aquí trobareu també el que espero que sigui un aclariment del contingut del llibre sobre aquest tema:
- Hem de tenir clar que la veu passiva només possible en els verbs transitius.
- La seva estructura clàssica és amb el verb ser i el verb principal en participi.
- Sovint inclouen un complement agent introduït per les preposicions per o de, que expressa qui o què fa l’acció.
- Les construccions passives es fan servir quan es vol posar èmfasi en el resultat de l’acció del verb, més que no pas en qui o què l’executa.
Com es construeixen:
- Oració activa: El conserge ha trobat el llibre extraviat.
- Oració passiva: El llibre extraviat va ser trobat pel conserge.
Com diu molt encertadament el llibre, aquesta estructura (amb complement agent present o no) s'utilitza molt poc en la nostra llengua i en comptes d'ella fem anar el que anomena l'oració dislocada i/o la passiva pronominal.- L'oració dislocada posa el CD davant amb una coma al final, el repeteix en forma de pronom feble i deixa el subjecte darrere, però no canvia les funcions: El llibre extraviat, l'ha trobat el conserge.
- L’oració passiva pronominal, també anomenada passiva reflexiva, que es construeix amb el pronom es i el verb transitiu en veu activa i en 3a persona, per tant no du complement agent i és especialment adequada quan no es vol fer constar qui fa l’acció, perquè no es coneix o perquè no és rellevant. Es va trobar el llibre extraviat.
