dilluns, 6 de maig del 2019

L'oració composta (2). Les subordinades.

Com ja hem dit, les oracions subordinades són un tipus d'oracions compostes (formades per més d'un verb) que no tenen sentit complet si no apareixen amb la principal, ja que unes depenen de les altres. L'oració sencera s'anomenarà principal i dins d'ella en trobarem d'altres que exerciran diverses funcions de la primera. 


Les classifiquem en tres tipus que, a la vegada, es subdivideixen en altres subtipus:
  • Les subordinades substantives: s'anomenen així perquè poden fer qualsevol de les funcions que pot fer un substantiu i, per tant, un sintagma nominal i un sintagma preposicional. Equivalen sempre a les expressions allò o això o a  aquest/a/es/s; o aquell/a/es/s, precedides o no de preposició.



  • Subordinades adjectives: s'anomenen així perquè fan la funció que més fa l'adjectiu: de complement de nom. Moltes vegades són equivalents a un sol adjectiu. Com a complements de nom que són, acostumen a trobar-se darrere d'un nom que fa d'antecedent i que ha de ser el nom que és substituït pel pronom que les uneix. Es poden commutar o intercanviar per un adjectiu
  • Subordinades adverbials: s'anomenen així perquè fan la funció que normalment fan els adverbis, CC, i, per tant, són equivalents a aquells amb què es corresponen: de temps (llavors); de lloc (aquí) de mode (així):

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada