dimecres, 21 de novembre del 2018

Com serà el segon examen del curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:
  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La identificació del subjecte i del predicat.
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
    • Les classes de predicats:
      • El nominal.
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • La construcció de l'oració passiva:
      • perifràstica,
      • activa dislocada,
    • Els usos dels verbs serestar i haver-hi.
    • Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
    • Els diversos tipus de sintagma i quines funcions poden fer.
    • Quina estructura té un SN.
    • Què és un CN, quines estructures pot tenir i com i quan es substitueix per un pronom feble.
La teoria la teniu entre les pàgs 20 i 24 i a la 44 i 45 els exercicis entre la pàg. 20 i la 32 i a la pàg 56. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.

De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis.
  • De literatura: Hem fet la Renaixença amb tots els seus autors: Jacint Verdaguer, Guimerà i Narcís Oller.
    • Mentre explicàvem Verdaguer hem après a comptar síl·labes, mirar la rima i localitzar algunes figures retòriques als seus poemes. 
      • si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació"
      • si voleu recordar quines figures retòriques hem treballat, mireu l'exercici 7.14 (pàg. 212) i afegiu-hi l'epítet, el símil o comparació i la hipèrbole. Si no en sabeu les definicions, teniu també l'enllaç a sota de "figures retòriques" on les trobareu definides i amb exemples.
    • Mentre explicàvem Guimerà hem après quines diferències hi ha entre una tragèdia i un drama, a part de citar les seves obres més importants i, concretament, l'argument de "Mar i cel" i "Terra Baixa", de la qual hem llegit un fragment.
    • I quan hem explicat Narcís Oller hem après què era el realisme i el naturalisme, hem citat els títols de les seves obres més importants de les quals hem explicat l'argument ("La papallona", "La febre d'or", "La bogeria" i "L'escanyapobres" de la qual hi ha un fragment al llibre) 
La teoria la teniu entre les pàgines 188 i 204 i els exercicis de la 209 a la 213. 

De tot això sortirà un màxim de quatre preguntes teòriques i un fragment d'una de les lectures sobre el qual es faran algunes preguntes.
  • D'expressió: heu fet tres redaccions, la tercera de les quals esteu corregint, una crònica, un text argumentatiu, oral, només alguns, i un dictat. He publicat quatres entrades d'Imperdonables on es fixaven algunes maneres d'escriure que s'han d'evitar perquè no s'adapten a la normativa.

Se us pot demanar què és una recensió, què és un text argumentatiu, què és una crònica i hi haurà un text que haureu de corregir. 

  • De la lectura: tots heu hagut de llegir les dues primeres parts d'Els avantatges de ser un marginat de les quals es poden fer preguntes únicament de l'argument, en cap cas de tecniques narratives o similars.


Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.


diumenge, 4 de novembre del 2018

Redacció núm 2: Una crònica

Suposo que vau sentir com us deia que de l'anada al teatre  en faríeu una crònica i que jo, perquè veiéssiu com es fan, us faria la meva. Abans, però, us he d'explicar què és:

La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. Originàriament aquest gènere pertanyia a la historiografia. Actualment el cronista narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d'interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o previsible. L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota, una declaració, un testimoni, etc.. També han de tenir el suport gràfic de fotografies. Segons la seva finalitat poden ser informatives o interpretatives. La crònica informativa és el gènere propi del corresponsal o enviat especial. La crònica interpretativa està vinculada a un cronista especialitzat i té la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels fets. Aquest tipus de cròniques se subdivideixen segons quina en sigui la temàtica. Les més característiques són la crònica negra, l'esportiva, la política, la de societat i la cultural.

Nosaltres agafarem com a model, concretament, la crònica de viatges i ara explicarem quines particularitats té:
  • Una crònica de viatges NO és:
    • Un fullet turístic, una mica més llarg.
    • Ni una publicitat ben escrita sobre un hotel.
    • Ni un munt d'adjectius previsibles (fantàstica, interessant, bonic...) al costat del nom de les coses que hem vist (la plaça del rei, Santa Maria del Mar...).
  • Una crònica de viatges és l'expressió escrita de la teva mirada sobre el que has vist i has conegut al costat dels que t'han acompanyat. Aquelles coses que de debò t'han cridat l'atenció destacades sobre aquelles que volien que et cridessin l'atenció. D'una crònica no se n'ha d'extreure només una imatge d'allò que has vist, sinó quines sensacions has viscut pmentre veies coses.
I sí, ja sé que va ser una anada al teatre i prou, però la visita és una sortida de la rutina, un miniviatge, una mirada, ínfima potser, però nova, sobre el món que ens envolta.
Aquí us deixo la meva, que és molt llarga, llarguíssima, tendeixo a enrotllar-me amb les paraules, jo. La vostra no ho ha de ser tant, ni molt menys, les millors les presentarem als premis Sambori si els interessats ho volen, recordeu-vos de justificar els textos, teniu temps de donar-les fins al 16 de novembre. 
Els que no vau venir perquè no vau poder per circumstàncies vàries, podeu fer la crònica d'un dia que us sembli especial o absolutament normal:
Crònica d'una visita al teatre
Aquest any sembla que anirem dues vegades al teatre, tan poc que m'agrada a mi dur-vos enlloc i he agafat entrades per dues obres, la primera ja l'hem vista, sortida acabada, a la segona hi anirem al gener.
Per què no m'agrada dur-vos al teatre? Perquè pateixo abans, durant i després. 

Per què ho faig, doncs? No ho sé del cert, per una estrany sentiment de responsabilitat, m'agrada la literatura, m'agradaria que us agradés, una part de la literatura és el teatre, trobo que està bé que en veieu.
Hi ha una cosa, però, que, sobretot, no m'agrada d'aquestes representacions: no som a una sessió de teatre "normal", el públic és una barreja de jubilats (un deu per cent del total) i d'adolescents (la resta); uns venen perquè és més barat i, com que no treballen, tenen tot el dia lliure; els altres venen obligats per professors com jo que pensen que està bé dur-vos al teatre. A causa de la vostra presència, els responsables de sala es passen l'estona renyant i vigilant i, d'acord, és veritat que si anem a una sessió de teatre "normal" pot haver-hi algú que es comporti de manera inadequada i se'l tregui de la sala, però és més cert encara que, quan anem a aquestes sessions de teatre, hi ha una minoria que es comporta com s'ha de comportar i la resta fa vida social.
És tan pesat!

Començo, que això és només la introducció.
Plou, m'aixeco i sento com plou i penso que mira que hi ha dies per ploure, que ja ho hauria pogut fer l'endemà, però això sí que jo no ho puc canviar.
O sigui que, com cada dia em llevo, com cada dia, menjo alguna cosa, com cada dia, surto de casa, com cada dia, agafo el metro, com cada dia, arribo més aviat d'hora a l'Institut.
I faig la primera classe de dimecres que és amb primer de batxillerat, fins que sona el timbre de les nou.
I a les nou i poquets minuts ens trobem al porxo.
Primera cosa que he de fer o hem de fer: assegurar-me que tots els que venen duen els permisos dels pares o ja els han dut. Tinc una llista de gent que no ho ha fet i els dic que han de quedar-se a l'Institut, em fa ràbia haver-ho de fer, però també em fa ràbia que em passi la vida demanant coses i que em quedi la sensació que si algú no les ha dutes és més culpa meva que seva. Mal cos.

L'H. no pot venir. El J. diu: "jo sí que he dut el permís, truca a la meva mare i demana-li". Però l'envio a dalt. Em trobo la seva tutora i em diu que sí, que li va donar la setmana passada; el tornem a cridar i baixa enfadadíssim, com si la culpa fos meva? 
Al final em sembla que només s'han de quedar dues o tres persones que espero que es recordin de dur el permís d'una vegada.
Passo la llista de 4t C i la de 4t A, la de 4t B i 4t D la passen les tutores respectives. A part dels que no han pogut venir n'han faltat uns cinc.
Sortim més o menys afilerats, més o menys dividits en dos grups, alguns sota de paraigües, altres sota l'aigua directament.
Una de les acompanyants va amb xancletes, sembla que du les sabates a la bossa i que es posa xancletes precisament perquè plou, com si visquéssim en un país tropical. No fa fred, em diu, i sí, no en fa, però jo vaig més còmoda amb sabatots o bototes quan plou.
No faig cap foto durant tot el camí, tot es fa molt difícil amb paraigües a la mà.
Com era d'esperar, arribem molt d'hora.
Ja ho sabia que hauríem pogut fer les dues primeres classes, però soc massa puntual i penso que és molt complicat moure multituds i m'imaginava que arribaríem, seuríem a l'herba i esperaríem que obrissin. Però plou.

O sigui que, quan som a la porta, decideixo dir-los que poden voltar fins a dos quarts i uns quants desapareixen ràpidament, mentre d'altres es queden per allà a l'entrada, més dintre o més fora segons la quantitat de gotes que cauen.
A les deu obren les portes, un senyor de seguretat que em diu que sobretot la gent no entri cridant que allà dins hi ha gent treballant, que si volen anar al lavabo, el tenen a baix, que si volem les entrades les vagi a buscar quan hi hagi la noia de les entrades que ara no hi és.
I entren.
Veig el Jordi, l'encarregat de les entrades d'estudiants, em diu que l'obra té molt d'èxit i que els agradarà, que mira que sembla que ho fem expressament això de venir amb mal temps, però que l'any passat va ser pitjor. Li dic que sí, que i tant! Vam anar a veure Frankenstein un dia que hi havia alerta de nevades i ens vam trobar amb un teatre a mitja entrada.
Com que nosaltres hi arribem caminant...

Ve la noia de les entrades, les hi demano i veig que em donen cinc entrades per professors i penso que no n'hi haurà prou i pateixo fins que les he repartides totes i m'adono que ens en sobren unes quantes.
Estan numerades, la sala és plena, han de seure als llocs que tenen assignats, les vaig donant per grups, no en divideixo cap i guardo les que queden sense parella pels profes, que aquí hem vingut a treballar.
Quan entrem, ens adonem que aquesta sala té força capacitat, calculem uns quatre instituts i una vintena de jubilats. 
Tot i que al principi no ho sembla, la sala acaba quedant completament plena.
Sec cap al darrere, a prop de gent que no sembla tenir un amor gaire especial per l'art teatral. Darrere tinc uns alumnes d'un altre insti.
Surten a avisar que s'ha de mantenir silenci, que s'han d'apagar els dispositius mòbils, expliquen una mica qui va ser Rusiñol, comença la funció.
Han fet una adaptació musical dels Jocs Florals de Canprosa. A mi els musicals no és que m'agradin especialment, però sé que aquesta mena d'obres només es poden veure així.

I comença amb gent que canta i gent que balla, mentre un nen de darrere no para de moure les seves cames de tal manera que empipa força la meva esquena.
L'obra va fent, la noia de la sala ve una vegada a dir-me si aquests nens són meus, m'agradaria dir-li que no, que jo soc aquí per casualitat, em diu que els faci callar, que la rosseta amb tirants no para i que ella no arriba a cridar-li l'atenció, que si no se l'endurà.
I jo penso, si sabessis, a mi m'és igual si te l'endús, com si te'ls endús tots i no els torno a veure més, que jo seria més feliç sense ells... no veus que no pots amenaçar amb coses que no pots acomplir? Si te'ls endús, què faràs amb ells? O sigui que tu em dius això, jo els dic xist calleu, i fins a la pròxima.

I la cosa continua com està prevista: els actors actuant, cantant i ballant, els alumnes: alguns mirant, alguns seguint amb atenció i contents, alguns jugant, alguns amb el mòbil, alguns llençant paperets a altres, altres queixant-se dels paperets que es troben al cap,  alguns picant la cadira del davant, altres dormint... que jo, posats, prefereixo que dormin, si no han de mirar amb interès: l'altre dia vaig anar al teatre i vaig dormir-hi tan bé! Almenys així no molesten ningú, bé, molestarien si ronquessin de debò, però normalment la gent no s'adorm tan profundament com per roncar, màxim fan capcinades i les capcinades no fan soroll.
Hi ha responsables de sala que no suporten que hi hagi dorments, però aquest és només el seu problema.
Arriba la mitja part i descansem d'obra durant uns vint minuts. Aprofito per xerrar amb els meus companys, amb algun alumne i canvio de lloc, em poso a prop dels que fan més soroll, en comptes de fugir i posar-me davant de tot a fi d'ignorar que existeixen.
I la segona part comença amb un bingo i després continua amb l'obra. A veure, a veure, a veure, si el bingo hagués estat el final-final, hauria estat fantàstic, però com volen que després d'un bingo on es sortegen uns llibres (tothom demostrant disgust perquè és d'estrany estar content si et regalen llibres) i un pernil (tothom fent bromes a l'O. si et toca me'l dones, oi?). 
La cosa és que els actors s'enfaden, fan el sorteig molt més ràpid, el pernil no ens toca, i continuen l'obra, malgrat el poc interès que demostra la majoria de públic, però aquí ja no puc dir que falli el públic, sinó que fallen els tempos: haurien hagut de començar amb la continuació de l'obra i acabar-la amb el bingo. Sembla que no hagin treballat mai amb joves...

Mentrestant, dos de davant són a punt de barallar-se més d'una vegada i més de dues, un dels vigilants de sala els crida l'atenció, jo els crido l'atenció, però només les mans sanadores de l'A. aconsegueixen calmar-los.
I l'argument? Doncs l'argument queda tan amagat entre cançons que crec que no gaire gent es deu adonar que és una burla de totes les coses que allà hi passen.
L'argument es perd entre tota la resta: entre els decorats, els himnes, els balls, i les bestieses que es fan perquè la gent segueixi amb ganes l'obra.
Quan acaben, aplaudiments i cap a casa.
Baixo a l'institut amb uns poquets, ja no plou, allà m'esperen per anar a dinar, i marxo tot pensant que s'ha acabat, que avui comença un pont de quatre dies i que, quan sigui una jubilada, poso a déu per testimoni, que no aprofitaré aquestes entrades matinals per anar al teatre.

Si vosaltres no vau fer fotos, podeu anar aquí que trobareu les que vaig fer jo.


Imperdonables (4) A partir de la primera redacció.

Aquí ens fixarem només en l'ús incorrecte que fem de les preposicions:
  • El CD gairebé mai du preposició en català:
    • com poden maten a l'Albert = com poden EL maten. Si podem substituir un SN definit per EL o LA és CD gairebé segur, cosa que vol dir que no hem de posar prep "a".
    • només acceptem prep "a" davant CD si 
      • és un pronom personal fort: com poden ens maten a nosaltres.
      • si és tothom, algú, qui, tots i totes: com poden ens maten a tots.
      • si volem expressar una idea de reciprocitat: com poden es maten els uns als altres.
      • quan del CD és un ésser animat i l'hem posat davant del verb: a l'Albert, el maten com poden.
      • en frases que poden ser ambigües: no sé qui vol matar l'Albert / a l'Albert.
  • Les preposicions cauen davant conjunció, per malament que ens soni, no les podem posar:
    • Aquesta història va sobre un noi de 15 anys, el Charlie. El seu millor amic Michael es va suïcidar un mes abans DE que comencés la història.
  • Davant d'infinitiu podem posar
    • les preposicions A, DE o PER: Què és el primer A venir-nos  al cap quan parlem de la importància?
    • la preposició EN si fa de CCT: i tu, EN veure-ho, (CCT)  l’únic que feies era corre a treure-les-hi de les mans PER utilitzar-la tu.
  • Si tenim una frase relativa adjectiva, hem d'utilitzar les estructures correctes:
    • que (sense prep i sense article): una amiga seva que està sent consumida pel simbiòtic...
    • art + qual (si la frase és explicativa = va entre comes): Aquesta granja està destinada a ser heretada pel cosí del Sr. Bennet, que és el Sr. Collins,... 
    • prep + art + qual: The Martian és una pel·lícula de ciència-ficció, en la qual la tripulació...
    • I, si el relatiu indica lloc (real o figurat), podem emprar ON: A partir d’aquí Eddie s’enfronta a una sèrie d’aventures ON trobem baralles...
    • prep + què (objectes): The Martian és una pel·lícula de ciència-ficció, en què la tripulació...
    • prep +qui (éssers vius): El seu pare la protegeix bastant i no la deixa sortir gaire a la nit, fins que coneix en Charlie amb QUI comença a sortir. 

Imperdonables (0)

En l'entrada d'imperdonables (0) els trobareu tots ordenats de manera alfabètica:

  • accentuació
    • podríeu i podríem, s'accentuen, una perquè és plana acabada en diftong, l'altra perquè és plana acabada en consonant. És molt important recordar que les planes acabades en diftong s'accentuen, mentre que les agudes acabades en diftong no. He observat que mentre amb aquestes últimes rarament ens equivoquem, gairebé ningú accentua una paraula com vingueu, per exemple, sí que ho fem amb les primeres, i ens oblidem d'aquests accents. 
    • hàgiu també és una forma de què hem de recordar l'accentuació, i com amb les altres que han sortit, podem afegir-li "hàgim".
    • recordeu que "ia" només formen diftong si pronunciem la "i" com a noia o a iogurt, per tant, paraules com Maria, seria... no duen accent.
    • recordeu que de la mateixa manera que no accentueu les agudes acabades en diftong: vindreu; heu d'accentuar les planes acabades en diftong: estalviaríeu.
  • ADONAR-SE DE, no existeix donar-se compte de, és un castellanisme: ens adonem de les coses, ens adonem que has vingut o ens n'adonem.
  • avantatges, hem de recordar que la paraula avAntatges s'escriu amb tres "As"; que sempre que tenim una "g" que sona com a la paraula "general" (fricatiu, postalveolar, sonor) darrere hi ha una "E" i que els plurals, sense cap excepció, s'escriuen amb "E" si els pronunciem amb vocal neutra. 
  • C/Ç: avanCeu, del verb avanÇar, va amb "c", perquè la parella de la "ç" és la "c".
  • La coma: Sempre posem entre comes els aclariments, incisos o explicacions:  Mai posem coma entre: el subjecte i el verb o entre el verb i el CD. 
  • compte, conte i comte es diferencien respectivament pel seu significat: compte vol dir:1 m. [LC] Acció de comptar, càlcul d’una quantitat. —Quants anys tenia l’avi quan va esclatar la guerra? —Va néixer el 1910, treu el compte. D’això, segons el meu compte, ja fa més de vint anys. Sortir bé un compte. Un compte errat. i té multitud de matisos de significat; conte vol dir: 1 m. [LC] [FLL] Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. 2 m. [FLL] Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats. 3 m. [FLL] Composició d’aquest gènere. i d'ell sorgeix el verb contar que no emprem gaire i que equival a explicar i comte, amb el seu femení comtessa, vol dir: 1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] [HIG] Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte. 2 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat. 3 f. [LC] Muller d’un comte.
  • dades i dates no s'han de confondre. Dades, plural de dada vol dir: 1 f. [LC] [MT] En una investigació matemàtica, element conegut a partir del qual han de deduir-se els elements desconeguts. Les dades d’un problema. 2 f. [FS] Quelcom donat o admès, allò sobre què és fundat un argument, una inferència, un sistema. Les dades de l’experiència. 3 f. [LC] [AD] per ext. Omplir un formulari amb les dades personals. 4 f. [IN] [LC] [EL] Representació convencional de la informació perquè pugui ésser tractada en un procés informàtic o en un sistema automàtic en general. Dates plural de data vol dir: 1 f. [LC] [AD] En un escrit, una inscripció, una moneda, etc., la indicació del temps, i sovint del lloc, en què ha estat fet o executat. Un cop suprimides l’adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles. 2 f. [LC] [AD] Indicació del temps en què un fet s’ha realitzat o ha de realitzar-se. La data d’un esdeveniment. Encara no han fixat la data del casament.
  • des de: en llengua catalana des de sempre s'escriu separat. I, quan darrere té una conjunció que la preposició cau i ens queda des que.
  • dièresis sobre alguns verbs: 
    • posseïm s'escriu amb dièresi per marcar que la "I" la diem com a vocal i no com a semiconsonant. Si en separéssim les sil·labes, tindríem: pos-se-ïm. Per extensió, tots els verbs que tinguin aquesta combinació vocàlica o la de la segona persona del plural: posseïu duran dièresi: abduïm, abduïu; agraïm, agraïu; posseïm, posseïu; esvaïm, esvaïu...
  • em i hem es diferencien perquè la primera és un pronom, vol dir "a mi", es pronuncia amb [ə] i si el posem darrere del verb passa a me (em diu; dir-me). En canvi la segona és la primera persona del plural del present d'indicatiu del verb haver que emprem per fer el perfet d'indicatiu, es pronuncia [ε] i va seguida sempre d'un participi (hem tingut).
  • enlaire és un adverbi compost que s'escriu tot junt i que vol dir: 1 adv. [LC] A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. 3 [LC] deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.
  • enrogir-se és un verb incoatiu de la tercera conjugació que vol dir: esdevenir roig: l'aigua s'enrogí de sang. És pronominal, per tant, el pronom se sempre hi serà, davant o darrere del verb, al seu costat o unit a ell amb guionet o apòstrof. El prefix en, que apareix davant de la paraula, dona aquesta intenció de "tornar-se", no es pot confondre amb un pronom i s'ha fusionat amb la paraula. Hem de recordar que quan una paraula té el so que tenen les x de la paraula xauxa (fricatiu, postalveolar, sord) i és a final de mot o davant d'una altra vocal, du una i que no sona, que s'ha d'escriure i que no forma part de cap diftong.
  • entretallat és una paraula composta que s'escriu junta i que vol dir que és intermitent o que es percep incomplet.
  • és i es: el primer és la tercera persona del present d'indicatiu del verb ser o ésser, es pronuncia amb [e] i ha conservat el seu accent diacrític. El segon és el pronom reflexiu, es pronuncia amb [ə], vol dir "a si mateix" (es pentina) o el duen els verbs reflexius (es refereix a...) 
  • escrúpols: que vol dir 1. part molt petita d'una cosa. 2. Dubte o recel que es té sobre si una acció és bona, moral o justa. 3. fàstic a prendre un aliment o una beguda o fer servir alguna cosa per por a la brutícia o al contagi. 4. atenció i cura que es posa a fer una cosa;  s'escriu així.
  • esdevenir: vol dir: 1 v. intr. [LC] Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran. 2 intr. [LC] Passar a trobar-se en un lloc. Llavors esdevinguérem en un prat. 3 1 intr. [LC] Alguna cosa, venir a afectar algú, tenir conseqüències en algú. Aquell a qui no ha esdevingut mai cap adversitat. Qualsevol cosa que li pugui esdevenir. 3 2 intr. pron. [LC] Un fet, produir-se, tenir lloc. Això s’esdevé moltes vegades. 4 intr. [AD] Un acord, una sentència, etc., adquirir un caràcter definitiu. Consideraríem pertanyent al registre culte i s'escriu així. 
  • estendre que vol dir:1. Obrir, desplegar o desenrotllar una cosa augmentant-ne la superfície: estén els braços; estenc la roba. 2 Posar per escrit i segons indica la llei o el costum: estendre una acta. 3 Expandir uniformement damunt una superfície. 4. Propagar o fer que arribi a molts llocs, especialment una notícia o una influència: s'ha estès la moda dels cabells curts. 5. estendre's Ocupar una quantitat d'espai o de temps: la ciutat s'estén a banda i banda del riu; el període de vacances s'estén des de l'1 de juliol fins al 31 d'agost. No té cap forma amb "x".
  • estranger tampoc s'escriu amb x.
  • Sempre que tenim una "g" que sona com a la paraula "general" (fricatiu, postalveolar, sonor) darrere hi ha una "E" o una "I".
  • haver de és la forma genuïna i correcta de la perífrasi d'obligació, oblideu, en català, els tenir que.
  • hi ha sempre va en singular, perquè és la primera persona del present d'indicatiu del verb haver-hi que és impersonal. Aniria en singular en qualsevol altre temps: hi havia; hi hauria, hi hagués hagut... No es pot confondre amb frases on surt l'hi com a pronom: havien viscut en aquella casa: hi havien viscut.
  • ho: el pronom feble ho es pronuncia [u] però s'escriu ho. Es pronuncia al costat del verb, darrere: fer-ho, estimar-ho; o davant: ho fa ho estima. No podem confondre formes com canto, amb infinitius més ho.
  • haver sempre va amb "v" perquè cap paraula que en tingui d'altres de la mateixa família amb "u", porta mai una "b" (haurien) 
  • incoherència és de les poques paraules que duen una "h" intercalada (adherir, cohesió, exhortar, subtrahend, aleshores, cohibir, inherent, tothom, alhora, conhort, inhibició, tothora, anihilar, exhalar, menhir, vehicle, aprehensió, exhaurir i subhasta). Per si no ho sabéssiu, vol dir: 1. Falta d'unió o de relació adequada entre les parts que formen un tot. 2 Cosa que en contradiu una altra: la conferència era plena d'incoherències. 
  • l·l geminades i l soles que confonem: vacil·lar, col·laborar  s'escriuen amb "l·l". Elaborar s'escriu amb "l"
  • mentiDa: s'escriu així.
  • mentider: en llengua catalana hi ha moltes "R's" mudes que hem d'escriure, hem de recordar que les paraules que en duen, sempre tenen derivats on apareixen: de mentider, per exemple, mentidera.
  • n'hi ha vol dir: hi ha alguna cosa de... i l'expressió està formada pel verb "haver-hi" i el pronom feble "en". Sempre s'ha d'escriure així.
  • Paraules que van amb O i a vegades escrivim malament: sospirar s'escriu amb "o" com tots els mots de la mateixa família.
  • preposicions:
    • El CD gairebé mai du preposició en català, només acceptem prep "a" davant CD si:
      • és un pronom personal fort: com poden ens maten a nosaltres.
      • si és tothom, algú, qui, tots i totes: com poden ens maten a tots.
      • si volem expressar una idea de reciprocitat: com poden es maten els uns als altres.
      • quan del CD és un ésser animat i l'hem posat davant del verb: a l'Albert, el maten com poden.
      • en frases que poden ser ambigües: no sé qui vol matar l'Albert / a l'Albert.
    • Les preposicions cauen davant conjunció, per malament que ens soni, no les podem posar: El seu millor amic Michael es va suïcidar un mes abans DE que comencés la història.
    • Davant d'infinitiu podem posar:
      • les preposicions A, DE o PER: el primer A venir-nos...
      • la preposició EN si fa de CCT: i tu, EN veure-ho, (CCT)...
    • Si tenim una frase relativa adjectiva, hem d'utilitzar les estructures correctes:
      • que (sense prep i sense article): una amiga seva que està...
      • art + qual (si la frase és explicativa = va entre comes): el cosí del Sr. Bennet, que és el Sr. Collins,... 
      • prep + art + qual: és una pel·lícula de ciència-ficció, en la qual la tripulació...
      • I, si el relatiu indica lloc (real o figurat), podem emprar ON: una sèrie d’aventures ON trobem baralles...
  • Els plurals que es pronuncien [ə], sense cap excepció, s'escriuen sempre amb E: platges.
  • El verb poder té formes amb "o" (podeu), amb "u" (puguin), amb "c" (puc) i amb "g" (puguin). 
  • Pel que fa als punts i a part: cada paràgraf inicia un nou tema, cosa que vol dir que cada vegada que iniciem un paràgraf, hem de fer-ho amb un punt i a part anterior. 
  • qualsevol va amb "q" i la "u" sona, com qual paraula d'on deriva.
  • quatre i quan també van amb "qu"
  • que no va accentuat quan el pronunciem amb vocal neutra i va accentuat quan es pronuncia amb [ε]. O el que és el mateix: accentuem què quan equival a quina cosa o quan du davant una preposició.
  • següents porta dièresi com n'han de dur totes les paraules que tenen una "u" darrere d'una "q" o una "g" i davant d'una altra vocal que sona.
  • Els signes de puntuació van al costat de la paraula que tenen abans sense cap espai de separació i amb un espai respecte a la posterior. Excepte els parèntesis o equivalents que disposen els espais a l'inrevés.
  • sobretot és un adverbi format per dues paraules que s'escriu junt i que vol dir: per damunt de tot o de tothom.
  • són la tercera persona del plural del present d'indicatiu del verb ser ha conservat el seu accent diacrític, per tant, l'hem de posar. En canvi son, el substantiu, no.
  • Paraules que duen "ss" i, moltes vegades, les escrivim malament: fissura; possible
  • suggeriment vol dir: 1 m. [LC] Acció de suggerir (1 v. tr. [LC] Fer néixer en l’ànim (una idea). Aquesta idea me’n va suggerir una altra. 2 v. tr. [LC] Apuntar a algú (alguna cosa) com a cosa a realitzar, determinació a prendre, solució a adoptar, etc. Li van suggerir que comprés la casa.). 2 m. [LC] Cosa suggerida. I és de les poques paraules que du "gg", n'he trobat un total de 52, la majoria de les quals són derivades d'aquesta.
  • Hem de recordar que el verb treure és força irregular: té formes amb "e" (treu); formes amb "a" (traieu); formes amb "c" (trec) i formes amb "g" (tragués). Aquí podeu trobar la seva conjugació completa. 
  • Qualsevol text que hàgiu de presentar, l'heu de lliurar justificat:

  • Els títols de llibres, articles... van en cursiva, subratllats o entre cometes. En un escrit concret apareixeran sempre de la mateixa manera. 
  • Us: no existeix hus ni hos, per tant hem de recordar-nos d'escriure sempre us.
  • Paraules que van amb U i a vegades escrivim malament: tUrmenteu, del verb tUrmentar s'escriu amb "u" com tots els mots de la mateixa família. 
  • vostra / vostre és un determinant amb doble terminació, si acompanya un nom femení, l'escriurem amb "a"; si n'acompanya un de masculí, amb "e". És fàcil deduir que "nostre/a" i "altre/a" seguiran el  mateix model. (Recordeu, si voleu, que només rude i pobre/a no coincideixen si recorrem a la traducció)
  • Hem de recordar que quan una paraula té el so que tenen les X de la paraula xauxa (fricatiu, postalveolar, sord) i és a final de mot o davant d'una altra vocal, du una i que no sona, que s'ha d'escriure i que no forma part de cap diftong: uix.



Imperdonables (3) A partir de la primera redacció.

A partir de la primera redacció, torno a fer una llista d'imperdonables, ocuparà també dues entrades, i, a continuació, faré una entrada amb ordre alfabètic perquè els tingueu més fàcilment localitzables.

Aquests imperdonables no es podran corregir de les redaccions una vegada lliurades, perquè se suposarà que ja no els podreu fer.
  1. Els títols de llibres, articles... van en cursiva, subratllats o entre cometes. En un escrit concret apareixeran sempre de la mateixa manera. The Martian és una pel·lícula de ciencia-ficció.
  2. Els signes de puntuació van al costat de la paraula que tenen abans sense cap espai de separació i amb un espai respecte a la posterior:
    1. Els skins, juntament amb els policies que vigilaven l’Anna, planegen un atac...
  3. Excepte els parèntesis o equivalents que disposen els espais a l'inrevés: 
    1. Veient aquesta pel·lícula, plores des de la meitat (quan li toca dona la llum del sol) fins al final (quan mor).
  4. Pel que fa a les comes: sempre posem entre comes els aclariments, incisos o explicacions: El protagonista, Louis Zamperini, (aclariment) és una persona forta que no es rendeix amb facilitat.
  5. Pel que fa a les comes: mai posem coma entre:
    1. El subjecte i el verb: Aquest, és el primer llibre d’una trilogia escrita per Suzanne Collins.  El que passa, va una mica més enllà de tot això.
    2. entre el verb i el CD:Aquest és un fet que enfada, el Capitoli, ja que en teoria només hi pot haver un guanyador. 
  6. Pel que fa als punts i a part: cada paràgraf inicia un nou tema, cosa que vol dir que cada vegada que iniciem un paràgraf, hem de fer-ho amb un punt i a part anterior.
Mentre això passa, en Saïd és detingut per la policia i queda pendent d’un retorn a Marroc. (canvi de tema, canvi de paràgraf:) 
Els skins, juntament amb els policies que vigilaven l’Anna, planegen un atac i maten en Hussein, que intentava protegir-la. (canvi de tema, canvi de paràgraf:) 
En celebrar-se el judici, Saïd com que ja no té res més a perdre, fa de testimoni malgrat la seva situació il·legal. (canvi de tema, canvi de paràgraf:) 
Aconsegueixen identificar quatre dels skins que són condemats.  (canvi de tema, canvi de paràgraf:) 
Saïd és deportat al Marroc, on muntarà un botiga de artesania. La seva aventura s’ha acabat.
  1. Pel que fa al text, sempre s'ha de lliurar justificat, o sigui després de seleccionar-lo i marcar la icona que té totes les línies que comencen i acaben en el mateix punt. 
  2. Pel que fa a les majúscules i a les minúscules, hem de recordar que els noms de les llengües, de les nacionalitats, dels mesos i de les estacions de l'any s'escriuren en minúscula: 
    1. Idioma: anglès. 
    2. Passa a la tardor.
    3. Durant el mes de maig...
    4. sobre la Guerra Civil americana...