Imperdonables (2)

Continuem analitzant les frases del dictat a fi d'extreure'n possibles errors en què pugueu treballar:

Cal que ordiu bé la mentida. És a dir, planifiqueu i elaboreu. I, sobretot, traieu del vostre discurs qualsevol informació supèrflua.

• ordiu del verb ordir, que vol dir: v. tr. [LC] Planejar (un complot, una burla, etc.) amb artificis. Què ordeixes contra ell?
• elaboreu del verb elaborar, va sense "l·l" encara que tendim a posar-l'hi. No el podem confondre amb col·laborar, que sí que la du.
• sobretot és un adverbi format per dues paraules que s'escriu junt i que vol dir per damunt de tot o de tothom.
• traieu és la forma del present del verb treure que té una conjugació força curiosa, ja que té formes amb "e" (treu); formes amb "a" (traieu); formes amb "c" (trec) i formes amb "g" (tragués). Aquí podeu trobar la seva conjugació completa.
• qualsevol va amb "q" i la "u" sona, com qual paraula d'on deriva.
• supèrflua (superflu) és un adjectiu que vol dir: que és de més d’allò que és necessari o suficient, que no ve a res i, per tant, inútil, inoportú. Despèn més en les coses supèrflues que en les necessàries. Tot això són despeses supèrflues. Adornaments superflus. Aquesta recomanació és supèrflua. Li semblà superflu d’afegir res més al que ja havia dit. I s'accentua perquè és esdrúixola.

— No us estengueu en la vostra narració, com més llarga sigui més incoherències hi pot haver.

• estengueu ve del verb estendre que no té cap forma amb "x".
• vostra / vostre és un determinant amb doble terminació, si acompanya un nom femení, l'escriurem amb "a"; si n'acompanya un de masculí, amb "e". És fàcil deduir que "nostre/a" i "altre/a" seguiran el  mateix model.
• incoherències és de les poques paraules que duen una "h" intercalada (adherir, cohesió, exhortar, subtrahend, aleshores, cohibir, inherent, tothom, alhora, conhort, inhibició, tothora, anihilar, exhalar, menhir, vehicle, aprehensió, exhaurir i  subhasta) 
• haver sempre va amb "v" perquè cap paraula que en tingui d'altres de la mateixa família amb "u", porta mai una "b" (haurien)

— Avanceu-vos a les possibles preguntes que us puguin fer una vegada hàgiu dit la mentida.

• avanceu, del verb avanÇar, va amb "c", perquè la parella de la "ç" és la "c".
• possibles va amb "ss".
• no existeix hus ni hos, per tant hem de recordar-nos d'escriure sempre us.
• puguin és la forma del present de subjuntiu del verb poder, que té formes amb "o" (podeu), amb "u" (puguin), amb "c" (puc) i amb "g" (puguin). Aquí teniu la seva conjugació.
• hàgiu també és una forma de què hem de recordar l'accentuació, i com amb les altres que han sortit, podem afegir-li "hàgim".

— Mentiu sense temptejos. La seguretat és la millor arma. Si us veuen vacil·lar, esteu perduts.

• temptejos, plural de tempteig que vol dir: [LC] Acció de temptejar (1 v. tr. [LC] Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució (d’una cosa). 2 tr. [DR] Tantejar.)
  
  
  vacil·lar s'escriu amb "l·l".

— Intenteu no sospirar ni mirar enlaire.

• sospirar s'escriu amb "o" i tots els mots de la mateixa família també.
• enlaire és un adverbi compost que s'escriu tot junt i que vol dir: 1 adv. [LC] A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire.  3 [LC] deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.

— Després d'haver dit la mentida no us turmenteu ni afegiu noves dades.

• turmenteu, del verb turmentar s'escriu amb "u" com tots els mots de la mateixa família.
• dades, masculí de dada que vol dir: 1 f. [LC] [MT] En una investigació matemàtica, element conegut a partir del qual han de deduir-se els elements desconeguts. Les dades d’un problema. 2 f. [FS] Quelcom donat o admès, allò sobre què és fundat un argument, una inferència, un sistema. Les dades de l’experiència. 3 f. [LC] [AD] per ext. Omplir un formulari amb les dades personals. 4 f. [IN] [LC] [EL] Representació convencional de la informació perquè pugui ésser tractada en un procés informàtic o en un sistema automàtic en general. No s'ha de confondre amb dates plural de data que vol dir: 1 f. [LC] [AD] En un escrit, una inscripció, una moneda, etc., la indicació del temps, i sovint del lloc, en què ha estat fet o executat. Un cop suprimides l’adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles. 2 f. [LC] [AD] Indicació del temps en què un fet s’ha realitzat o ha de realitzar-se. La data d’un esdeveniment. Encara no han fixat la data del casament.

— I, el que és més important, mai no confieu a ningú ni que direu una mentida ni en què consistirà.

• que no va accentuat quan el pronunciem amb vocal neutra i va accentuat quan es pronuncia amb "e" oberta. O el que és el mateix: accentuem què quan equival a quina cosa o quan du davant una preposició.