Imperdonables (1)

Tot i que no farem ortografia ni lèxic purs i durs, sí que en repassarem qüestions en entrades que es titularan com aquesta. Heu de tenir present que als exàmens poden sortir tant les paraules definides com les qüestions que hi repassem.

Avui farem la primera a partir de la primera part del primer dictat:

Des de petits ens han ensenyat que és millor no mentir i ens han inculcat que 

• Recordem que des de en castellà va junt, però que en català va separat. Sempre va separat.
• és verb continua anat amb accent diacrític, us recordo a continuació les úniques paraules que l'han conservat: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
  
• han inculcat, del verb inculcar, que vol dir: v. tr. [LC] Fer entrar en l’ànim d’altri amb freqüents repeticions i admonicions. Inculcava als nois l’amor a la música.

fer-ho és propi de persones sense escrúpols. Però de mentides n'hi ha de 

• Recordem que "u" com a paraula no existeix, mai dels mais hem de posar "u" sol enlloc si no estem parlant, cosa força improbable, de la vocal "u", per tant, quan sentim una "u" sola, ha de ser el pronom feble ho.
• escrúpols (lèxic): aquí què significa aquesta paraula de totes les seves definicions possibles?
• 1 m. [LC] Part molt petita d’una cosa. 1 2 m. [LC] Pes, temps, etc., molt petit pres com a unitat. 1 3 m. [LC] [HIH] En l’antiguitat romana, vint-i-quatrena part d’una unça. 1 4 m. [LC] [MD] [FIM] Pes emprat antigament en medicina i farmàcia equivalent a 24 grans, que corresponen a 1,2 grams. 1 5 m. [FIA] obs. Minut sexagesimal. 2 1 m. [LC] Dubte, inquietud de la consciència, per cosa de poc pes. Treu-te aquest escrúpol de sobre! 2 2 m. [LC] Dubte, hesitació, por, a obrar o a decidir per no saber si estaria bé, si seria encertat, etc. Tenir escrúpol de fer una cosa. Fer-li a algú escrúpol, venir-li a algú escrúpol, de fer una cosa. Escrúpols religiosos, de consciència. Un home sense escrúpols. 3 m. [LC] Aprensió, fàstic. Beure amb el mateix got em feia escrúpol. 
  
• N'hi ha vol dir: hi ha alguna cosa de... i l'expressió està formada pel verb "haver-hi" i el pronom feble "en". Sempre s'ha d'escriure així.

molts tipus i en certes ocasions utilitzar-les pot tenir avantatges, tant per a qui 

• hem de recordar que la paraula avAntatges s'escriu amb tres "As"; que sempre que tenim una "g" que sona com a la paraula "general" (fricatiu, postalveolar, sonor) darrere hi ha una "E" i que els plurals, sense cap excepció, s'escriuen amb "E" si els pronunciem amb vocal neutra. 

les diu com per a qui les escolta. Mentir és una habilitat que no tots posseïm. 

• posseïm s'escriu amb dièresi per marcar que la "I" la diem com a vocal i no com a semiconsonant. Si en separéssim les sil·labes, tindríem: pos-se-ïm. Per extensió, tots els verbs que tinguin aquesta combinació vocàlica o la de la segona persona del plural: posseïu duran dièresi: abduïm, abduïu; agraïm, agraïu; posseïm, posseïu; esvaïm, esvaïu; i, si en voleu més, cliqueu aquí.
  

De fet, són molts els que s'enrogeixen de cara o diuen frases entretallades: 

• són també ha conservat l'accent diacrític.
• s'enrogeixen ve del verb enrogir-se que vol dir: Esdevenir roig. L’aigua s’enrogí de sang. La Joana s’enrogeix una mica. És pronominal, per tant, el pronom se sempre hi serà, davant o darrere del verb, al seu costat o unit a ell amb guionet o apòstrof. El prefix en, que apareix davant de la paraula, dona aquesta intenció de "tornar-se", no es pot confondre amb un pronom i s'ha fusionat amb la paraula. Hem de recordar que quan una paraula té el so que tenen les x de la paraula xauxa (fricatiu, postalveolar, sord) i és a final de mot o davant d'una altra vocal, du una i que no sona, que s'ha d'0escriure i que no forma part de cap diftong.
• entretallades (entretallat) és una paraula composta que s'escriu com una de sola i que vol dir: que és intermitent o que es percep incomplet. 
  

és llavors quan la mentida esdevé evident. Així, doncs, si voleu mentir sense

• mentida és la paraula correcta en llengua catalana, mentira seria un castellanisme. 
• esdevé del verb esdevenir, que vol dir: 1 v. intr. [LC] Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran. 2 intr. [LC] Passar a trobar-se en un lloc. Llavors esdevinguérem en un prat. 3 1 intr. [LC] Alguna cosa, venir a afectar algú, tenir conseqüències en algú. Aquell a qui no ha esdevingut mai cap adversitat. Qualsevol cosa que li pugui esdevenir. 3 2 intr. pron. [LC] Un fet, produir-se, tenir lloc. Això s’esdevé moltes vegades. 4 intr. [AD] Un acord, una sentència, etc., adquirir un caràcter definitiu. i que consideraríem pertanyent al registre culte. 

fissures podríeu tenir en compte els següents suggeriments que ens han 

• fissures es pronuncia sense vibració, per tant com a sorda, cosa per la qual només es podria escriure, ja que va entre vocals, amb "ss" o amb "c/ç". En aquest cas, òbviament: "ss".
  
• podríeu, com podríem s'accentua, la primera perquè és plana acabada en diftong, la segona perquè és plana acabada en consonant. És molt important recordar que les planes acabades en diftong s'accentuen, mentre que les agudes acabades en diftong no. He observat que mentre amb aquestes últimes rarament ens equivoquem, gairebé ningú accentua una paraula com vingueu, per exemple, sí que ho fem amb les primeres, i ens oblidem d'aquests accents. Si voleu refrescar els verbs que s'accentuaran com aquest, els trobareu aquí. 
• compte, conte i comte es diferencien respectivament pel seu significat: compte vol dir:1 m. [LC] Acció de comptar, càlcul d’una quantitat. —Quants anys tenia l’avi quan va esclatar la guerra? —Va néixer el 1910, treu el compte. D’això, segons el meu compte, ja fa més de vint anys. Sortir bé un compte. Un compte errat. i té multitud de matisos de significat; conte vol dir: 1 m. [LC] [FLL] Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. 2 m. [FLL] Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats. 3 m. [FLL] Composició d’aquest gènere. i d'ell sorgeix el verb contar que no emprem gaire i que equival a explicar i comte, amb el seu femení comtessa, vol dir: 1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] [HIG] Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte. 2 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat. 3 f. [LC] Muller d’un comte.
  
• següents porta dièresi com n'han de dur totes les paraules que tenen una "u" darrere d'una "q" o una "g" i davant d'una altra vocal que sona.
• suggeriments vol dir: 1 m. [LC] Acció de suggerir (1 v. tr. [LC] Fer néixer en l’ànim (una idea). Aquesta idea me’n va suggerir una altra. 2 v. tr. [LC] Apuntar a algú (alguna cosa) com a cosa a realitzar, determinació a prendre, solució a adoptar, etc. Li van suggerir que comprés la casa.).  2 m. [LC] Cosa suggerida. I és de les poques paraules que du "gg", n'he trobat un total de 52, la majoria de les quals són derivades de suggerir. Mireu-les aquí.

donat alguns mentiders professionals:

• en llengua catalana hi ha moltes "R's" mudes que hem d'escriure, hem de recordar que les paraules que en duen, sempre tenen derivats on apareixen: de mentiders, per exemple, mentidera.