1r dictat i 1a expressió escrita.

Abans de començar amb la matèria, i com que som a la primera setmana i ens estem coneixent, dedicarem la classe, a fer un dictat i a escriure la primera expressió escrita. 
Menys aquesta, que la feu aquí i la doneu aquí, comptareu amb una setmana per donar-la i amb una setmana per corregir-la, si ho voleu fer.

Comencem amb el dictat:
Ara us passaré un full de reutilització o un parell perquè hi escriviu el dictat, que, després, corregirem perquè el tenim escrit en aquesta entrada.
Poseu la data i el vostre nom i cognoms a la dreta del full. 
A sota, i més o menys centrat, poseu-hi DICTAT núm 1. Comencem:

Des de petits ens han ensenyat que és millor no mentir i ens han inculcat que fer-ho és propi de persones sense escrúpols. Però de mentides n'hi ha de molts tipus i en certes ocasions utilitzar-les pot tenir avantatges, tant per a qui les diu com per a qui les escolta. Mentir és una habilitat que no tots posseïm. De fet, són molts els que s'enrogeixen de cara o diuen frases entretallades: és llavors quan la mentida esdevé evident. Així, doncs, si voleu mentir sense fissures podríeu tenir en compte els següents suggeriments que ens han donat alguns mentiders professionals:
— Cal que ordiu bé la mentida. És a dir, planifiqueu i elaboreu. I, sobretot, traieu del vostre discurs qualsevol informació supèrflua.
— No us estengueu en la vostra narració, com més llarga sigui més incoherències hi pot haver.
— Avanceu-vos a les possibles preguntes que us puguin fer una vegada hàgiu dit la mentida.
— Mentiu sense temptejos. La seguretat és la millor arma. Si us veuen vacil·lar, esteu perduts.
— Intenteu no sospirar ni mirar enlaire.
— Després d'haver dit la mentida no us turmenteu ni afegiu noves dades.
— I, el que és més important, mai no confieu a ningú ni que direu una mentida ni en què consistirà.

I acabem amb l'expressió escrita:
Primer us explico com s'ha de presentar:

• En un full blanc o, preferiblement, blanc reutilitzat. No acceptaré fulls quadriculats.
• Amb el vostre nom i la data de lliurament a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 150 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema:
A tots ens diuen d'una manera concreta, normalment és le nom que ens van posar en néixer, a vegades és un sobrenom, o ens l'escurcen, o ens diuen d'una altra manera perquè a nosaltres ens agrada més, la primera expressió escrita anirà sobre aquest tema i tindrà com a títol: El meu nom. A sota trobareu el que posaria jo si l'hagués de fer:

                                                     El meu nom.

El meu nom ve del nom d'una muntanya que es diu així perquè es va ajuntar mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa, per tant vol dir una cosa semblant a: muntanya que sembla una cadena muntanyosa o muntanya serrada, perquè, tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí "serra", que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.
Com a advocació mariana que és, o sigui, com que es refereix al nom d'una verge que es va trobar en aquesta muntanya, Montserrat o Maria de Montserrat, el nom complet, (originalment, els noms derivats d'advocacions marianes completaven el nom de Maria, fins que van prendre significat per si mateixos) és usat habitualment com a nom propi femení. 
Però fins al segle XIX era emprat també com a nom propi masculí. 
També sé per què em van posar Montserrat: la meva mare se'n deia, jo vaig ser la seva primera filla i en aquella època estava de moda que els fills portessin el nom dels pares. 
De fet, és més curiós saber per què el meu germà es diu Mario, que en aquell temps Màrius no es podia.
Al meu avi, els seus pares, o sigui els meus besavis, li volien posar Mario, però el padrins li van posar Carmelo. Li van dir Mario tota la vida, de fet, jo li deia l'avi Mario.
Els meus avis també li volien posar Mario al seu fill, però els padrins tampoc hi van estar d'acord, i sembla que els padrins tenien força força a l'hora de triar quin nom havia de dur un nen, perquè li van posar Josep Maria i es va passar mitja vida que li deien José Mario i l'altra mitja, Mario.
Quan va néixer el meu germà, sí que li van posar Mario i al meu germà no li agrada gaire el seu nom.
Torno al meu: com que és un nom llarg, tot i que a casa em deien Montserrat, sencer, quan vaig començar a ser una mica més gran, els meus germans van passar a dir-me Montse i, des de llavors, hi ha hagut molta gent que m'ha escurçat el nom de maneres diferents. Així m'han dit Muntsa, Serrat, Mons, Rat... i l'àvia i el tiet, a vegades, em deien Montserrateta, que no m'agrada gens.
Si he d'escollir, em quedo amb el nom sencer, però no em costa identificar-me amb altres maneres de dir-lo, cosa que fa que em giri si algú diu qualsevol de les seves variants.
Actualment Montserrat no es posa gaire, la majoria de les que conec tenen la meva edat, deu anys més deu anys menys, com molts altres, ha deixat d'estar de moda.

A l'hora de corregir-la diferencio quatre apartats:

1. A (adequació): val 1 punt sobre 10 i normalment s'obté. Bàsicament vol dir que heu fet el text que es demanava.
2. CC (coherència i cohesió): val 3 punts sobre 10. Fa referència a la comprensió del text per part del lector: les frases han de ser coherents les unes amb les altres i estar  cohesionades.
3. O (ortografia): 3 sobre 10. Sanciona les faltes ortogràfiques que hàgiu comès.
4. F (feina) 3 sobre 10. Valora la feina que sembla que hàgiu dedicat a fer l'escrit.

Aquí us deixo un enllaç on trobareu què volen dir els noms que tenim:http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/