Crònica d'una anada al cinema.

I el dimecres, cinema:

I com ja us vaig dir: quan organitzo una excursió sempre em sembla una bona idea: anirem a passejar amb aquests nois tan simpàtics, serà un dia diferent, s’aprendran coses i les coses sortiran bé.

I va arribar divendres i vaig començar a posar-me nerviosa de nou perquè el dimecres no havia tingut la idea d’endur-me els meus nois de 4t, sinó que també hi vaig afegir els nois de 1r de Bat. Ja que ens hi posàvem.

I, aquesta vegada, tenia motius per posar-me nerviosa perquè el dissabte vaig rebre un correu que deia: “Hola, buenas tardes. De cara a la reserva, que parece que quedó en el aire, si continúan interesados necesitaríamos confirmar día, hora y película. Adjunto la programación actual con las películas que disponemos y para cualquier duda pónganse en contacto con nosotros. Un saludo y muchas gracias. Raul”

I  ja havíem pagat el cinema. 

Què havia passat?

Vaig repassar els mails i em vaig trobar que havia contactat amb una persona que no era la que havia pensat que havia contactat: José García Rodríguez. Gerente Cinesa Diagonal Mar. Centro Comercial Diagonal Mar /Avda. Diagonal 3 3ª planta / 08019 - Barcelona (Spain)”. O sigui, Yelmo Cineplex Icària no, Diagonal Mar Sí.

Sort que em van escriure de l’Icària, potser va ser la mare de la Sara? Gràcies, gràcies, perquè si no hagués rebut el mail ens hauríem trobat a l’Icària amb més de 150 alumnes i sense pel·lícula, perquè la pel·lícula seria al Diagonal Mar i jo pensant, si els de Diagonal Mar ni m’han respost i tot perquè no em vaig llegir l’enunciat sencer…

Va arribar dilluns i vaig demanar/organitzar els canvis oportuns: sortiríem una hora abans, tornaríem una hora després, i jo que el dimecres tinc dues classes, calia que muntés una sortida al cinema? De debò que calia?

I va arribar dimecres, i a quarts de nou ja era a l’Institut i a les 9 una multitud de gent a baix dient marxem i els de primer que marxen primer, valgui la redundància, i els de 4t després i tots cap al metro que jo pensava que havíem de baixar a Selva de Mar però que els nens i la Mireia i la Núria em van dir que millor baixar a Maresme-Fòrum, “però és que el meu marit m’ha dit…” “que no, que millor Maresme-Fòrum” i després vaig saber que el meu marit ni idea tenia que existia aquesta parada i ara que ho he tornat a pensar crec que sí que ho sabia perquè l’última vegada que vam anar al Primavera deuríem baixar a aquesta parada, o no… potser vam anar en moto.

La qüestió és que vam marxar amb les nenes i les noies i els nens i els nois i vam arribar allà a les deu i el senyor responsable encara no havia arribat i vam dir “quedeu-vos per aquí”, i vam dir “aneu a fer un volt” i vam dir “que ja ve, quedeu-vos” i quan vam tornar a dir “podeu anar a fer un volt” el senyor va arribar.

Molta gent va comprar quilos de coses per consumir durant el visionat.

També va arribar una noia que venia, paraules textuals: amb 120 bèsties i que volia arribar ella abans perquè li feia por que les bèsties arribessin i es fessin amb el local.

I vam anar entrant, i van faltar-ne uns quants, i els que van arribar al final no van tenir seients, menys uns quants a primera fila que no es van acabar d’omplir.

Els que no tenien seient van estar voltant una mica per fora i el responsable va entrar un moment i em va dir que tenia uns deu nois voltant per fora, alguns, em consta, van voltar per molt més fora, perquè els vam trobar a fora del tot quan marxàvem cap al pavelló de la Marbella, però ja se sap...

La cosa és que em vaig posar una mica nerviosa entrant i sortint amb els que entraven i sortien tota l’estona que, de fet, van ser una minoria, però van ser.

La resta, va mirar amb més o menys interès, la pel·lícula.

Per què tenia ganes que la gent veiés la pel·li? Perquè em sembla molt millor la novel·la. Volia que els que l’haguessin llegida abans veiessin que la novel·la era molt més interessant i volia que els que ara la llegeixen o la llegiran s’adonin clarament de quines coses fan millor la novel·la que la pel·lícula.

Quan es va acabar, vam marxar.

Jo vaig acompanyar els nois que anaven a la Marbella, que no sabia on era, però ells sí i els vaig anar seguint. Feia bon sol i el pavelló deu n’hi do. Allà ens esperava l’Olaf, que els va anar passant llista i hi eren tots, allà els vaig deixar que a mi ningú em va convidar, vaig sortir i cap a casa, que l’endemà era festa perquè votàvem i el següent era l’últim abans de les vacances de Nadal que sembla que es volen acabar aviat.

Ai sí, també vaig fer fotos, a part de les que he penjat, aquí teniu la resta.