Ramon Llull (Mallorca, 1232/33-1316) és una figura cabdal i singular de la història de la cultura catalana, però aquí sobretot veurem quina importància va tenir com a literat.
Se'l considera el creador de la prosa literària catalana perquè les primeres obres literàries en llengua catalana són d'ell.
A més va ser un dels primers autors europeus que va utilitzar una llengua romànica, considerada llavors "vulgar", recordem-ho, per escriure prosa filosòfica i teològica.
Per què ho va fer? Per algunes raons concretes:
- La primera és que tenia una formació cavalleresca i, per aquest motiu, no dominava el llatí que va aprendre de gran.
- La segona i més important que volia arribar al màxim de gent possible i això no ho podia fer en llatí que ja només empraven els monjos.
- crear termes nous (neologismes: ja que havia d'expressar conceptes que fins aleshores sols s'havien dit en llatí.).
- i va haver d'elaborar una prosa madura (ja que havia de desenvolupar raonaments que mai s'havien fet en llengua vulgar).
Llull va ser autor d’una extensa obra, d'uns 265 títols, la majoria dels quals es conserven en llengua llatina (57 s’han conservat en català, de les quals 20 tenen una versió només en català i les 37 restants tenen una doble versió catalana i llatina. Fins a dia d’avui no ha estat localitzada cap obra en la seva versió àrab), i d’una gran varietat de temes: teologia, filosofia, alquímia, lògica, medicina, física, pedagogia, matemàtica, etc.
Quan es parla de Ramon Llull, no es pot separar la faceta d'escriptor de les de filòsof i missioner perquè de fet, si escrivia, era perquè pretenia:
- construir escoles on s'ensenyés àrab a futurs missioners a fi de convertir tots els infidels a la fe de Crist.
- retornar els usos i costums de la societat occidental als propis del cristianisme inicial.
- demostrar amb arguments irrefutables que la fe cristiana és la veritable.
Les obres literàries que va escriure i s'han conservat són:
- El Llibre d'Evast e Blanquerna. Va ser la primera novel·la escrita en llengua neollatina. Explica la història d'un jove, Blanquerna, fill d'Evast i Aloma, un matrimoni cristià exemplar, que arriba a la cúpula de la cristiandat, el papat al qual acaba renunciant per fer-se ermità.
- El Llibre de les bèsties, una narració, d'estil simple, amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats per animals. Es troba dintre d'un altre llibre més extens: Félix o llibre de les meravelles que tenia la intenció de ser una enciclopèdia sobre tots els elements que es podien trobar a la terra, concretament al l'apartat que dedicava als animals. No és un llibre del tot original perquè es basa en una faula oriental que es deia Calila i Dimna.
- El Llibre d'Amic e Amat, una obra breu que conté un aforisme moral per ser llegit cada dia de l'any, abans d'anar a dormir i reflexionar-hi. Està considerada la màxima expressió de la mística lul·liana. Hi apareixen tres personatges: l'Amic (l'home), l'Amat (Déu) i l'Amor, figura que fa de mitjancera entre ambdós.
- El Llibre de l'orde de Cavalleria (1276), un manual que explica com ha de ser un bon cavaller cristià. El seu èxit deuria ser notable, perquè Joanot Martorell el fa llegir a un dels personatges, concretament a qui ensenya a Tirant lo Blanc a ser-ne un.
Amb això en teniu prou d'informacions sobre Llull, però si algú en volgués saber més, us deixo uns quants enllaços:
http://quisestlullus.narpan.net/
http://centrellull.ub.edu/
http://enllullat.cat/lectures-i-textos/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada