Repassem els complements verbals i la seva substitució (8)

L'atribut:

Pròpiament l'atribut (A) no és un complement, perquè les frases atributives presenten una estructura que les diferencia molt de les frases predicatives. De fet, l'A és el nucli del seu predicat, el predicat nominal i el verb copulatiu té una simple funció d'enllaç.

Amb tot, el definirem com la resta de complements, ja que així ens serà més fàcil fer-ne la identificació i la distinció. 

L'A, doncs, és aquell complement obligatori dels verbs ser, estar i semblar : La Maria semblava trista //*La Maria semblava.

Podem trobar atributs amb forma de:

• SA , i llavors concorden en gènere i nombre amb el subjecte: La Carolina és llesta.
• SN, que també acostuma a establir la concordança, tot i que no sempre: La Carolina és una noia llesta // Els meus professors són un plom.
• SP, que, habitualment equival a un  SA: En Joan és de Girona = En Joan és gironí.
• Una oració subordinada substantiva: Si arribes tan tard és que t'has perdut; que també pot ser d'infinitiu: Cantar tan alt és voler cridar l'atenció.
• Un pronom personal: fort: La Laura ets tu o feble: Ella ho és.
• Un SAdv que, habitualment, equival a un d'adjectival: La teva proposta li va semblar perfectament bé = La teva proposta li va semblar bona.

Feu els exercicis:

1. Digueu quins complements verbals duen les frases següents i quina estructura tenen:
1. En Jaume cada dia sembla més talòs.
2. Aquell noi és de Reus.
3. La seva germana sembla una bona persona.
4. La Mireia s'està aturada al mig del carrer.
5. A en Sergi, tot li està bé.

Per substituir correctament l'atribut per pronoms febles podeu utilitzar els següents pronoms:

PRONOMS D'A

• Quan l'atribut no du article definit o demostratiu ( i col·loquialment, sempre) , utilitzem el pronom: ho
• Que està malalt? -Sí, ho està.
• Quan du article definit o demostratiu: el, la, els, les
• És ella la malalta? - Sí, ella l'és.
• Quan volem donar èmfasi a l'expressió, normalment repetim l'atribut acompanyant-lo de la preposició de, després de substituir-lo pel pronom en. A més hi afegim un quantitatiu.
• Que està malalt? - Sí, n'està molt, de malalt.

Feu els exercicis:

1. D'acord amb les normes, escriviu en els punts suspensius el pronom adequat:
1. Aquells noi, són músics o no __________ són?
2. Aquells nois són els músics que han de tocar o no __________ són?
3. Que __________ és de ximple, en Pau.
4. Està cansat? - Sí que __________ estic; en realitat, __________ estic molt i molt, de cansat!
5. Mira, aquella que ve sembla la teva germana, però em fa l'efecte que no __________ és pas.
6. No creguis: en Pol no és tan beneit com sembla. En realitat no __________ és pas; millor dit, no __________ és gens, de beneit.
7. És de Poblenou, oi, en Lluís? - No, no __________ és. És de la Vila.
8. Sembla un bolígraf ben nou, però no __________ és; en canvi, aquest altre que no __________ sembla, __________ és, de nova.
9. Ja ets soci de l'entitat? - No, encara no __________ sóc.
2. Localitzeu els atributs i substituïu-los pels pronoms febles adients:
1. Era el xicot de la Sara. __________
2. Les dones que t'he presentat són les controladores aèries de qui t'havia parlat.__________
3. Aquest noi és un tocatardà.__________
4. Els homes de la foto, no són els teus veïns de sota ?__________
5. Encara no són les dues i ja tinc unes ganes boges de plegar.__________
6. Aquests canelons semblen bons.__________
7. Apa, afanya't, que el pollastre ja serà fred.