dimecres, 21 de novembre del 2018

Com serà el segon examen del curs

Per poder preparar bé un examen s'ha de tenir clar què hi pot aparèixer, que de vegades és molt i sembla poc i d'altres passa just a l'inrevés.

Començarem doncs, explicant què hem fet fins ara:
  • De llengua o morfosintaxi: Hem repassat l'oració simple, concretament:
    • La identificació del subjecte i del predicat.
    • Les oracions impersonals o que no tenen subjecte.
    • Les classes de predicats:
      • El nominal.
      • El verbal:
        • els verbs transitius,
        • els verbs intransitius.
    • La construcció de l'oració passiva:
      • perifràstica,
      • activa dislocada,
    • Els usos dels verbs serestar i haver-hi.
    • Verbs pronominals o no que acostumem a emprar malament.
    • Els diversos tipus de sintagma i quines funcions poden fer.
    • Quina estructura té un SN.
    • Què és un CN, quines estructures pot tenir i com i quan es substitueix per un pronom feble.
La teoria la teniu entre les pàgs 20 i 24 i a la 44 i 45 els exercicis entre la pàg. 20 i la 32 i a la pàg 56. Els que hàgim fet, tant orals com escrits, esclar.

De tot això sortirà un màxim de dues preguntes teòriques i un màxim de cinc exercicis.
  • De literatura: Hem fet la Renaixença amb tots els seus autors: Jacint Verdaguer, Guimerà i Narcís Oller.
    • Mentre explicàvem Verdaguer hem après a comptar síl·labes, mirar la rima i localitzar algunes figures retòriques als seus poemes. 
      • si voleu repassar com es compten les síl·labes dels versos teniu els dos enllaços del bloc a la banda dreta amb el nom de "mètrica i versificació"
      • si voleu recordar quines figures retòriques hem treballat, mireu l'exercici 7.14 (pàg. 212) i afegiu-hi l'epítet, el símil o comparació i la hipèrbole. Si no en sabeu les definicions, teniu també l'enllaç a sota de "figures retòriques" on les trobareu definides i amb exemples.
    • Mentre explicàvem Guimerà hem après quines diferències hi ha entre una tragèdia i un drama, a part de citar les seves obres més importants i, concretament, l'argument de "Mar i cel" i "Terra Baixa", de la qual hem llegit un fragment.
    • I quan hem explicat Narcís Oller hem après què era el realisme i el naturalisme, hem citat els títols de les seves obres més importants de les quals hem explicat l'argument ("La papallona", "La febre d'or", "La bogeria" i "L'escanyapobres" de la qual hi ha un fragment al llibre) 
La teoria la teniu entre les pàgines 188 i 204 i els exercicis de la 209 a la 213. 

De tot això sortirà un màxim de quatre preguntes teòriques i un fragment d'una de les lectures sobre el qual es faran algunes preguntes.
  • D'expressió: heu fet tres redaccions, la tercera de les quals esteu corregint, una crònica, un text argumentatiu, oral, només alguns, i un dictat. He publicat quatres entrades d'Imperdonables on es fixaven algunes maneres d'escriure que s'han d'evitar perquè no s'adapten a la normativa.

Se us pot demanar què és una recensió, què és un text argumentatiu, què és una crònica i hi haurà un text que haureu de corregir. 

  • De la lectura: tots heu hagut de llegir les dues primeres parts d'Els avantatges de ser un marginat de les quals es poden fer preguntes únicament de l'argument, en cap cas de tecniques narratives o similars.


Si teniu alguna pregunta, ara és el moment de fer-la.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada