Avui repassarem la formació del gènere en llengua catalana.
La llengua catalana, de la mateixa manera que la resta de llengües romàniques, divideix els substantius o noms MASCULINS i FEMENINS, seguint els criteris següents:
- PRIMER CRITERI: l'anomenat gènere natural que es determina segons allò que marca la distinció sexual dels éssers vius: home / dona; cavall / euga; mestre / mestra...
- Els noms que integren aquest grup presenten, per regla general, un alternança en els morfemes de gènere. El morfema específic per al gènere femení es presenta en diverses variants: -a / -na / -essa/ etc. En les regles següents presentem totes les variants de terminació dels noms femenins i les variants de més fàcil codificació dels noms de gènere masculí.
- FEMENINS acabats en -A (abella) / MASCULINS acabats en -OT (abellot).
- FEMENINS acabats en -ESSA (abadessa, baronessa) / de terminació no específica al masculí (abat, baró). Tot i que la terminació -e sovinteja al masculí i fixem-nos també en els exemples següents (el segon terme és el més usual): alumna, alumne; doctora, doctor; geganta, gegant; priora, prior...
- TERMINACIONS INVARIABLES PER A FEMENINS I MASCULINS
- - AIRE: boletaire, cantaire, captaire, dansaire, drapaire...
- - ISTA: artista, excursionista,... i un bon nombre d'adjectius que poden actuar com a NOMS: avantguardista, budista...
- - CIDA: homicida, patricida, suïcida,...
- També hem de tenir en compte aquells adjectius que tenen una terminació única i la conserven quan actuen com a substantius:(un/una) belga, hindú, indígena, jove, salvatge, ximple,...
- També són d'una sola terminació els següents mots cultes o estrangers: acròbata, conserge, intèrpret, gimnasta,...
- MASCULINS I FEMENINS ACABATS en -ANT i -ENT: La major part d'aquests noms són d'una sola terminació. Per exemple: (un/una) amant, cantant, conferenciant, demandant, dibuixant, superviven...
- Tot i que hi ha alguns casos de terminació variable: acompanyant, acompanyanta; aprenent, aprenenta; estudiant, estudianta; fabricant, fabricanta; gegant, geganta; president, presidenta; sant, santa...
- ALTRES CASOS:
- NOMS MASCULINS acabats en -OR que presenten -IU al femení: actor, actriu; emperador, emperadriu...
- -OR al masculí i -ORA al femení: director, directora; senyor, senyora...
- Mots com filòleg, psicòleg, sociòleg, etc. (MASCULINS) fan filòloga, psicòloga, sociòloga (FEMENINS).
- Masculins i femenins d'arrel diferent (especialment els mots que designen parentiu i bestiar): amo / mestressa; ase / somera...
- En algunes designacions d'animals no distingim el gènere i diem per exemple: "el" rossinyol, "la" cadernera, "el" mosquit... En aquests casos, quan ens interessa de precisar el gènere, afegim mascle o femella, segons convingui. Per exemple: «una cadernera mascle» «un rossinyol femella».
En alguns casos, les formes del masculí i del femení presenten diferències ortogràfiques:
- Alternança sorda-sonora: p-b (llop-lloba); t-d (cunyat-cunyada); c-g (amic-amiga)...
- Dupliquen la s: gos-gossa; bordegàs-bordegassa...
- Terminació en -na: lleó-lleona; orfe-òrfena; germà-germana... (Fixem-nos en veí/veïna, heroi/heroïna i gall/gallina, tsar/tsarina).
- Terminació en -va: esclau-esclava; jueu jueva; (però, europeu-europea)...
Per acabar, recordar que quan ens referim a tots, acostumem a fer-ho utilitzant el masculí: els homes per referir-nos als homes i a les dones; que hi ha qui prefereix utilitzar els dos gèneres sempre: els homes i les dones; que hi ha que intenta utilitzar un genèric neutre si existeix;: la humanitat, l'alumnat; que, a l'hora d'escriure, hi ha qui opta per utilitzar el signe @: els orf@s i, per últim, que hi ha qui, darrerament, utilitza com a genèrica la forma femenina: les dones per referir-se a la humanitat.
- SEGON CRITERI: l'anomenat gènere gramatical que ve determinat per l'evolució de cada llengua (pot variar d'una a una altra) i que és completament arbitrari: (el) llapis / (la) copa / (el) tovalló / (la) llibreta /(el) plat / (la) cadira...
- Fixem-nos en algunes diferències: «el nas» / «la nariz»; «el saler» / «la salière»; «el pont» / «a ponte»...
Tots aquells mots que cal incloure en aquest apartat no presenten cap alternança en els morfemes de masculí i de femení. Diguem -amb un exemple breu- que «porta», «ganiveta» i «cistella» no són els femenins de «port», «ganivet» i «cistell», ja que no es pot establir una diferència objectiva, entre els objectes que designen, basada en aquelles característiques que hem esmentat en l'estudi del gènere natural (per exemple, «noi/noia»).
Així, cada llengua atorga un gènere específic, tal com hem dit abans, als mots que designen éssers inanimats, coses o abstraccions.
Per tant, convé que tinguem en compte els mots següents:
- SÓN MOTS MASCULINS: els afores, els anells, els avantatges, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, els escafandres, els estratagemes, els espinacs, el fel, el front, els llegums, el lleixiu, el marge, els narius, els orgues, el pebre, el pendent, el senyal, el sucre,...
- SÓN MOTS FEMENINS: les anàlisis, les allaus, les àncores, les aromes, la calor, la claror, les dents, la grip, la magneto, les olors, les postres, la remor, la resplendor, la resta, la síndrome, la suor, la xocolata, la verdor...
- ADMETEN QUALSEVOL DELS DOS GÈNERES:
- (el o la) fantasma, gebre, mar, serpent, vessant.
- Una sèrie de mots que en la llengua literària medieval eren femenins: (el o la) amor, color, dolor, rancor, sabor, temor, valor,... aquests mots han mantingut tots dos gèneres al llarg dels segles posteriors.
- MOTS QUE TENEN SIGNIFICATS DIFERENTS SEGONS EL GÈNERE
- el canal de Panamà // la canal que recull l'aigua quan plou.
- el canalla (traïdor) // la canalla (la mainada).
- el clau de la paret // la clau de la porta.
- el còlera és una epidèmia // la còlera és un accés de ràbia.
- el coma (estat d'un malalt) // la coma (depressió del relleu, pausa en un escrit,...).
- un editorial (article de fons d'un diari) // una editorial (l'empresa).
- el fi (finalitat, objectiu) // la fi d'un llibre (l'acabament).
- el llum (l'aparell) // la llum (la claror).
- un bon ordre a la biblioteca // li han dit les ordres del dia.
- el paleta (ofici) // la paleta (pala petita de pintar...).
- el planeta Venus // la planeta d'una persona (destí).
- el pols (batec) // la pols dels mobles.
- el pudor (vergonya, modèstia) // la pudor (ferum, mala olor).
- el salut («adéu», «a reveure») // la salut (trobar-se bé).
- un son profund (estat) // la son (ganes de dormir).
- el terra (per ex. d'un pis) // la terra (esfera terrestre, camp...).
- el vall (excavació, fossat) // la vall (accident geogràfic, entre muntanyes).
- ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada