Els pronoms febles (7): L'Atribut (Atr)

Pròpiament l'atribut (Atr) no és un complement, perquè les frases atributives presenten una estructura que les diferencia molt de les frases predicatives. De fet, l'Atr és el nucli del seu predicat, el predicat nominal i el verb copulatiu té una simple funció d'enllaç.

Amb tot, el definirem com a la resta de complements, ja que així ens serà més fàcil fer-ne la identificació i la distinció. L'Atr, doncs, és aquell complement obligatori dels verbs ser, estar i semblar: La Maria semblava trista //*La Maria semblava.

Podem trobar atributs amb forma de:

1. SAdj , i llavors concorden en gènere i nombre amb el subjecte: La Carolina és llesta.
2. SN, que també acostuma a establir la concordança, tot i que no sempre: La Carolina és una noia llesta // Els meus professors són un plom.
3. SPrep, que, habitualment equival a un  SA: En Joan és de Girona = En Joan és gironí.
4. Una oració subordinada substantiva completiva: Que arribis tan tard és que t'has perdut.
5. Una subordinada substantiva d'infinitiu: Cantar tan alt és voler cridar l'atenció.
6. Un pronom personal: fort: La Laura ets tu.
7. Un pronom personal feble: Ella ho és.
8. Un SAdv: La teva proposta li va semblar perfectament bé.

Per substituir correctament l'atribut per pronoms febles heu de:

PRONOMS D'Atr

1. Podem utilitzar sempre el pronom ho: Que està malalt? -Sí, ho està.// Que és el malalt? -Sí que ho és. // Que està una mica malalt? Sí que ho està.
2. Però quan du article definit o demostratiu en un regiustre culte podem emprar:el, la, els, les: És ella la malalta? - Sí, ella l'és.
3. I si volem donar èmfasi a l'expressió, normalment repetim l'atribut acompanyant-lo de la preposició de, després de substituir-lo pel pronom en. I, a més, podem afegir-hi un quantitatiu: Que està malalt? - Sí, n'està molt, de malalt.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Digueu quins complements verbals duen les frases següents i quina estructura tenen:

1. En Jaume cada dia sembla més talòs.

2. Aquell noi és de Reus.

3. La seva germana sembla una bona persona.

4. La Mariona s'està aturada al mig del carrer.

5. A en Pere, tot li està bé.

2. D'acord amb les normes, escriviu en els punts suspensius el pronom adequat:

1. Aquells noi, són músics o no ______ són?

2. Aquells nois són els músics que han de tocar o no ______ són?

3. Que ______ és de ximple, en Pau.

4. Està cansat? - Sí que ______ estic; en realitat, ______ estic molt i molt, de cansat!

5. Mira, aquella que ve sembla la teva germana, però em fa l'efecte que no ______ és pas.

6. No creguis: en Pol no és tan beneit com sembla. En realitat no ______ és pas; millor dit, no ______ és gens, de beneit.

7. És de Sant Vicenç, oi, en Luís? - No, no ______ és. És de Torrelles.

8. Sembla un bolígraf ben nou, però no ______ és; en canvi, aquest altre que no ______ sembla, ______ és, de nova.

9. Ja ets soci de l'entitat? - No, encara no ______ sóc.

3. Localitzeu els atributs i substituïu-los pels pronoms febles adients:

1. Era el xicot de la Sara.

2. Les dones que t'he presentat són les controladores aèries de qui t'havia parlat.

3. Aquest noi és un tocatardà.

4. Els homes de la foto, no són els teus veïns de sota ?

5. Encara no són les dues i ja tinc unes ganes boges de plegar.

6. Aquests canelons semblen bons.

7. Apa, afanya't, que el pollastre ja serà fred.

L'HI d'aquesta frase, fa d'atribut? Per què?