El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.
La professora, us marcarà i us corregirà les faltes i us puntuarà l'expressió seguint tres ítems concrets:
- A: adequació, el text és adequat a la situació comunicativa que demana el text. (1 punt)
- CC: el text ha de ser cohesionat (tenir el contingut necessari i ha d'obviar el prescindible( i coherent (els nexes han d'estar ben emprats). (3 punts; es restaran 0,2 punts per cada error d'aquest tipus).
- C: correcció: el text ha des ser correcte en tots els aspectes (ortografia, morfologia, sintaxis i lèxic). (4 punts; es restaran 0,2 punt per cada error d'aquest tipus)
- P: planificació: el text ha d'haver estat pensat i no ha de semblar una llista de coses que se us han anat acudint sense cap tipus de planificació prèvia. (2 punts; la professora valorarà la feina i puntuarà en conseqüència: text planificat i treballat: 2 punt; amb algun problema: 1,5 punts...)
La vuitena miniredacció continuarà treballant els temps verbals, concretament un dels passats, el passat plusquamperfet que indica una acció anterior a una altra de passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (havíeu encarregat, havia procurat...) i amb el participi del verb conjugat. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
Jo havia cantat
Tu havies cantat
Ell/a havia cantat
Nosaltres havíem cantat
Vosaltres havíeu cantat
Ells/es havien cantat
En una vida anterior jo havia estat...
En una vida anterior jo havia estat una formiga que havia viscut a un desert. almenys a mi m'ho semblava, un desert immens, pensava que era, però ara crec que potser era un tros d'un prat que, per casualitat havia quedat ben pelat després que uns nens hi juguessin a futbol. Havia arribat a conèixer tot el que va ser el meu món. Cada matí, sortia del meu niu i caminava fins que arribava a algun lloc on hi havia menjar. De vegades el trobava ràpidament, d'altres, havia de passejar més. Recordo un dia que m'havia sentit molt feliç en trobar una rodoneta tova i blanca que semblava molt saborosa. Me l'havia carregat a l'esquena, i tot i que pesava molt, havia aconseguit fer-la arribar fins al niu. Aquell dia, les formigues que vivien amb mi em van felicitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada