Els pronoms.

I aquí parlarem dels pronoms personals, per què i com els utilitzem:

Fixeu-vos en el text següent i digueu, a continuació, què és allò que el fa feixuc de llegir:

Guillem de Berguedà fou un gentil baró de Catalunya, vescomte de Berguedà i senyor de Madrona i Puig-reig. Guillem de Berguedà fou un bon cavaller i bon guerrer, i Guillem de Berguedà tingué guerra amb Ramon Folc de Cardona, que era més ric i poderós que Guillem de Berguedà. S'esdevingué que un dia Guillem de Berguedà es va trobar amb Ramon Folc i Guillem de Berguedà va matar Ramon Folc a traïció; i per la mort d'en Ramon Folc Guillem de Berguedà fou desheretat. Durant llarg temps els parents de Guillem de Berguedà mantingueren Guillem de Berguedà; però després tots els parents i tots els amics abandonaren Guillem de Berguedà perquè Guillem de Berguedà posava banyes a tots els parents i a tots els amics, o amb les mullers o amb les filles o amb les germanes, de manera que no va quedar cap parent ni cap amic que mantingués Guillem de Berguedà, fora d'Arnau de Castellbò, que era un valent gentilhome d'aquella contrada. Guillem de Berguedà féu bons sirventesos on Guillem de Berguedà es vantava de les dones que sofrien d'amor per Guillem de Berguedà. Esdevingueren moltes grans aventures d'armes i de dones a Guillem de Berguedà, i grans desventures. I després un peó va matar Guillem de Berguedà. I aquí són escrits els sirventesos de Guillem de Berguedà.

                                dins Vida de Guillem de Berguedà (actualització text s.XIII).

La paraula PRONOM vol dir en lloc del nom, i és que, efectivament, el PRONOM equival a un NOM o a un SN. I si considerem que es tracta de dues categories diferents és, entre altres raons, perquè els pronoms tenen una manera molt peculiar de significar: en general són elements buits, que s'omplen amb el significat que el context fixa. 

Hem d'aclarir que a vegades substitueixen un nom o un sintagma nominal -hem de recordar que també poden substituir altres categories, com adverbis o adjectius- que trobem al mateix text:

  Tenia les claus a les mans i no les trobava.
  L'home que treballa amb el pare no té gaire bon caràcter.
  No va agafar els teus esquís sinó els meus.
I d'altres aquest antecedent no és present i, fins podríem dir que no existeix:
  Jo pensava constantment en les vacances.
  Qui ho diu això.
  El que passa no és tan greu.

Quant tipus de pronoms coneixeu?

Aquí estudiarem els anomenats pronoms personals que reben aquest nom perquè poden ser de la primera, segona o tercera persona gramatical, és a dir, fan referència, respectivament, a qui parla (1a) a qui escolta (2a) o a la persona o a la cosa de la qual es parla (3a).

Es subdivideixen en:

• PRONOMS PERSONALS FORTS: s'anomenen així perquè són tònics i els podem pronunciar sols. Solen ocupar el mateix lloc que l'element al qual substitueixen: Sempre pensa en la Laura  //  Sempre pensa en ella.

Remarques: 

1. Per assenyalar les persones amb qui parlem tenim, a més del tu, els pronoms vostè i vós, que des del punt de vista de la comunicació, són segones persones a qui tractem en situacions formals sigui per què ens són desconegudes, sigui perquè els donem un tractament de respecte. Tanmateix, gramaticalment no ho són: vostè/s exigeix que el verb vagi en tercera persona -"vostè té raó"- i vós en segona del plural-"vós sou tan amable"-.
2. El pronom reflexiu si va acompanyat sempre de l'expressió mateix/a/os/es.
3. Hi ha un pronom nos que s'anomena majestàtic perquè el feien servir els memebres de la reialesa per parlar d'ells mateixos en plural, tot i que fossin individus singulars.

• PRONOMS PERSONALS FEBLES: són monosíl·labs àtons o inaccentuats que es pronuncien sempre al costat del verb, formant amb ell una unitat prosòdica: Sempre pensa en la Laura // Sempre hi pensa.

Remarques:

1. Els pronoms febles tant els podem trobar davant del verb com darrere, i, depenent de la seva posició i del so pel qual comença o acaba el verb - vocàlic o consonàntic- adopten formes diferents: En troben // Van trobar-ne // N'has trobat // Troba'n
2. Si els pronoms van situats davant del verb s'apostrofen o, simplement, s'escriuen separats - tot i que es pronuncien junts. Si van darrere el verb, bé s'apostrofen, bé s'hi uneixen amb un guionet, però mai s'escriuen separats. Oblida'm // Oblidar-me // M'oblides // Em vas oblidar.
3. Els pronoms febles van gairebé sempre davant del verb. Només els posarem darrere en els temps següents: INFINITIU (recordar-me), GERUNDI (recordant-me) i IMPERATIU (recorda'm).
4. En el cas de les perífrasis verbals podem col·locar-los davant o darrere: (vull recordar-los o els vull recordar)
5. Deixant a banda els pronoms de primera i segona persona, que no substitueixen (acostumem a dir M'estimes? i no **Estimes a mi?), val a dir que hi ha verbs que porten el pronom incorporat, de tal manera que aquest tampoc no substitueix res, no té antecedent. És el cas dels anomenats verbs pronominals. Aquí en teniu uns quants: abstenir-se, atrevir-se, entossudir-se, penedir-se, queixar-se, rebel·lar-se...
6. Hem de recordar que hi ha verbs que són pronominals en castellà (callarse, macharse, caerse...) i en canvi en català no: (callar, marxar, caure...). I a l'inrevés: engreixar-se // engordar, haver-hi // haber...
7. D'altra banda, cal destacar que hi ha verbs que tenen diferent significat si porten o no pronom. No hem de confondre el significat de veure, amb el de veure-hi; el de sentir, amb el de sentir-hi, o el de tocar, amb el de tocar-hi, per exemple.
8. I, per acabar, destacar que hi ha verbs pronominals amb més d'un pronom, com anar-se'n, sortir-se'n...

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

  

   1. Reescriviu les frases canviant l'element entre parèntesi pel pronom feble equivalent. Quina és la construcció més acceptable de les dues?

1. Regalarà (a tu) un anell.

2. Reparava (a ell) la bicicleta.

3. Ha dit (a nosaltres) moltes bestieses.

4. Han pres el pèl (a vosaltres).

5. Demà preguntaran (a mi) on era divendres.

   2. Ompliu els buits de les frases següents amb un pronom feble cada cop diferent:

1. Cada matí __________ dutxo amb aigua freda per desvetllar-me.

2. Sempre __________ queixem, però mai reclamem per escrit.

3. La Maria va recollir la rosa i __________ va olorar.

4. __________ va trucar, però no __________ va trobar.

5. Si agafes allò, després __________ has de tornar a deixar.

6. Qui __________ anirà, al ball amb mi?

7. __________ tenia moltes, de preocupacions, però no __________ amoïnava per res.

8. Quan va canviar de pis va vendre els quadres a la Marta, o , potser va llençar-__________.

   3. Ompliu els buits amb "la", "l'", "-la", "les", "-les"

1. En Pere va veure les margarides pansides i __________ regà.

2. M'agrada tant la foto del Raül, que __________ vull ampliar.

3. Arreboseu__________ abans de posar__________ a la paella i veureu com queda de bona, la carn.

4. On __________ heu posada, l'estufa ?

5. Envia__________ per correu urgent, les plantes.

6. La pilota, __________ inflaràs, bonica?

   4. Ompliu els buits amb "en" "n'", "-ne" o "'n":

1. Ramon, tens cartes a la bústia: __________ tens un bon munt!

2. Aquella jugada a la borsa li va sortir força bé. Amb els beneficis que __________ obtingué viu a cor que vols.

3. Agafi__________ tants com vulgui, de caramels!

4. Feu__________ més còpies, encara no __________ hi ha prou.

   5. Ompliu els buits amb "el", "l'", "-lo", "'l":

1. Creia que havia perdut el gos i llavors __________ vaig trobar.

2. Què hi fa aquest home aquí ? Fes __________ fora !

3. El camí era tan recte que no __________ he pogut perdre.

4. No vull aquest cistell vell, llença __________.

   6. Canvieu els pronoms de posició:

1. Ens van perdre de vista. 

2. Cal anar-hi ben vestits. 

3. No volia fer-lo enfadar. 

4. Us puc demanar un favor?

   7. Enquadreu la forma correcta i digueu com ho heu fet per destriar-la:

1. Encara no s'ha (rentat // renta't)

2. Nen, (rentat // renta't) i vine a esmorzar.

3. Quan juguis al parxís amb el pare (deixat // deixa't) guanyar.

4. Quan ens hem (adonat // adona't) de la desaparició ja no hem (tocat // toca't) res.

5. Quan rebis l'escrit, (presentat // presenta't) aquí immediatament.

    8. Traduïu les frases següents al català:

1. Cállate Miguel, que no oigo nada!

2. María ha engordado una barbaridad este verano.

3. Vigilad al niño, que no se caiga por las escaleras.

4. Si Mario se sienta en el sofà se dormirá.

5. Había mucho ruído y no podíamos decir nada.

6. Se marchó en un barco de vela.

7. Adelgazó tanto que parecía un fideo.

8. Irse no solucionó nada.