Com ja sabeu, els poemes estan formats per versos que, de vegades, s'agrupen en estrofes i, a més, poden formar poemes que tenen un nom concret. A continuació trobareu els més utilitzats a la història de la nostra poesia, amb un exemple que us ajudarà a veure'ls millor.
Acròstic: és un poema en el qual les lletres inicials dels versos, o d'altres que apareixen marcades, formen una paraula en ser llegides de dalt a baix o de baix a dalt. Tot i que us pot semblar un tipus de poema molt específic, hi ha una pàgina web que ens ajuda a fer-ne. si cliqueu aquí us hi dirigireu.
Amb tot, a continuació en teniu un exemple de Francesc Vicenç García, poeta català de l'època del barroc, que també es coneixia com al Rector de Vallfogona:
Jesucrist
Tanta temor, Teresa, tanta pena,
entre excessives glòries i alegries!
Repara, i mira, que agraviar podries
esta esperança de ma llum serena.
Sossega, esposa casta, i asserena
aqueixa pena, que han bastat les mies
dar durador descans de infinits dies
en les eternes sales, per estrena.
Teresa
Ja la intricada i fosca nit inica
en bellesa de glòria veig se'm muda.
Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,
vostra esclava, ab un clau se vivifica,
segura, espós, que sou vós en sa ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa.
Que com acròstic té una complexitat notable, o si no, mireu-vos-el bé:
Apariat: estrofa de dos versos que acostuma a aparèixer com a tornada entre altres estrofes més llargues, per recollir el tema o la moralitat d'una història, com a refrany o com a estrofa independent d'un poema format per... Ara un exemple de Josep Carner:
El pallasso
Tot greu quan va grotesc i espelllifat,
“ell”, troba que fa riure anant mudat.
Cal·ligrama: Poema que utilitza formalment la tipografia i l'escriptura per aconseguir una representació plàstica que suggereixi amb la seva forma visual algun tipus de relació amb el seu contingut temàtic. Tot i que hi a mostres més antigues, es considera un prducte poètic de les avantguardes. Us reprodueixo un dels cal·ligrames de Salvat-Papasseit:
Cançó: composició lírica d'origen trobadoresc, generalment de temàtica amorosa. Si pertany a la literatura culta consta de 5, 6 o 7 cobles de vuit versos decasíl·labs amb una tornada de 4 versos, l'últim dels quals contenia el senyal. A continuació, en trobareu una de la Comtessa de Dia, trobairitz de la qual se n'han conservat alguns poemes:
Estat ai en greu cossirier Estat ai en greu cossirier per un cavallier qu'ai agut, e vuoil sia totz temps saubut cum ieu l'ai amat a sobrier; ara vei qu'ieu sui trahida car ieu non li donei m'amor don ai estat en gran error en lieig e quand sui vestida. Ben volria mon cavallier tener un ser en mos bratz nut, qu'el s'en tengra per ereubut sol qu'a lui fezes cosseillier; car plus m'en sui abellida no fetz Floris de Blanchaflor: ieu l'autrei mon cor e m'amor mon sen, mos huoills e ma vida. Bels amics avinens e bos, cora.us tenrai en mon poder? e que jagues ab vos un ser e qu'ie.us des un bais amoros; sapchatz, gran talen n'auria qu'ie·us tengues en luoc del marit, ab so que m'aguessetz plevit de far tot so qu qu'ieu volria. Tinc un desfici, ai, inclement Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m'ha servit. Massa l'he amat, m'ha malferit, vull que tothom en tingui esment. Ara veig que sóc traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida. Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit. Feliç seria en el meu llit si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerco el seu favor, car jo li ofreno cor i amor, el seny, els ulls i la vida. Oh bell amic ple de dolçors! Quan us tindré vora el meu cor? Si amb vós jagués, quin bell deport! Quin bes, el meu, més amorós! Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit sols que em juréssiu, penedit, de fer ço que jo voldria.
Cobla: sinònim d'estrofa i, més específicament, l'estrofa de vuit versos que està relacionada per la rima. Normalment presenta una combinació de rimes creucreuada (ABBAABBA) o cadenoencadenada (ABABABAB). A continuació en trobareu un exemple d'Ausiàs March:
Estrofa: Conjunt de versos d'una composició poètica que estan relacionats entre ells per la rima i el sentit, i delimitats per una pausa. Aquí en trobeu dues d'un poema de Josep Carner:
FI
Ve la fi de tota cosa:
malaurat el que se'n tem.
La corranda se l'emporta
una mena de gemec,
la mirada, un punt de fosca,
la besada, un poc de fred;
la mirada, un punt de fosca
i l'amor, un fil de vent.
Poema en prosa: text escrit en prosa que, pel seu ritme i pels seu to, és molt pròxim a la lírica. Aquí en teniu un exemple de J.V. Foix, que pertany al llibre: Gertrudis.
Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs d'aquarel.la amb les colors de l'iris.
Poema visual: Obra avantguardista de caràcter visual que connota un missatge poètic. Aquí a sota ent robareu una de l'artista plàstic Chema Madoz:
Quartet i quarteta: Estrofa de quartre versos amb una o dues rimes combinades, d'art major, la primera i d'art menor la segona. Aquí en teniu un de Pere Quart:
Que jo mateixa, si no fos tan llega,En lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: Jo sóc la vaca de la mala llet.
Quintet i quinteta: Estrofa de cinc versos que combienen dues rimes consonants; d'art major el primer i d'art menor el segon. Aquí en teniu un de Joan Maragall.
Tinc una oda començadaque no puc acabar mai: dia i nit me l’han dictada tot quant canta en la ventada, tot quant brilla per l’espai.
Sextet/ sexteta: Estrofa de sis versos amb un esquema de rima ABABCC. Aquí en trobeu un exemple de Josep Sebastià Pons:
Si deia que el bosc m’ha parlat,el rabassaire se’n riuria. Al noguer ver jo m’he adreçat, si n’és igual nostra alegria. Ai, com penetra al fons del cor
el goig daurat de l’aire d’or!
Sonet: composició poètica d'origen italià (Petrarca) composta per versos decasíl·labs que formen dos quartets amb rima creuada o encadenada i dos tercets de rima més variada. en la poesia contemporània podem trobar variacions pel que fa al metre i a la rima.Aquí en trobeu un de Maria Mercè Marçal:
Veus?, només tu camines pels meus prats.I jo, arraulida a l’escó de la nit, et sento els ulls, com dos escarabats que enfilen, lents, la costa del meu pit. Als vidres resta un tel lleu de tristor i una oreneta negra estén les ales sobre els teus llavis. Au, sega la por, llença l’esglai per l’ull de les escales! Gosa escalar la boira amb peu solà. Ran de la deu, amor, ran de l’eixut, hauràs, al cim de tot, la solitud. Pots compartir-la amb mi, com un berenar tendre i amarg, la mel damunt el pa i el bri de pena que l’hora ens ha dut. Tercet: Estrofa de tres versos de forma i distribucions de rima variades, tot i que acostumen a encadenar la rima. Aquí en tenim un sense rima de Joan Vinyoli: Penell tocat per l’aurora, al cim de tot de la flama, pausadament gira el gall.
Tornada: estrofa de menor nombre que les de la resta de la composició, que es va repetint darrere de cada estrofa (també s'anomena refrany) o que la clou i que és molt típica de la cançó. Aquí en teniu un fragment amb la seva tornada de Joan Alcover que s'ha convertit en l'himne de Mallorca:
La balanguera misteriosa,com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila teixint la tela per demà la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Girant la ullada cap enrera guaita les ombres de l’avior, i de la nova primavera sap on s’amaga la llavor. Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada