I sembla que arriben les vacances de Nadal...

I com que s'acaba l'any i és bonic deixar-lo amb algun regal que altre, tot i que és absurd pensar que acabem alguna cosa perquè si ho fem és perquè decidim comptar d'aquesta manera el temps i no perquè el temps s'hagi de comptar...

Recomenço: I com que s'acaba l'any i començar-ne un altre, no sé per què, fa il·lusió i la gent aprofita i es regala coses, us deixo uns petits obsequis poc materials que espero que us agradin. Tres coses de cada, perquè el tres és un bon  número:

• Tres vídeos:
• Dedicat, a tothom, però sobretot, als nois que creuen que les dones ens queixem de vici amb això del masclisme...

• Dedicat a tothom, però sobretot a aquells que pensen que la nostra manera de classificar el món és l'única possible...

• Dedicat a tothom, però sobretot a aquells que pensen que nosaltres no tenim gaire culpa de res del que passa al món...

Tres llibres, que m'han agradat a mi, que no han d'agradar a tothom, però que mai faran mal a ningú:

 Un llibre que hauries de llegir i no t'hauria de deixar indiferent. Un bon llibre que s'escriu des del dolor i la incomprensió del món.

Un llibre interessant, que explica una història que atrapa, estrany dins de la nostra tradició literària, bastant desconegut, immerescudament, segons la meva humil opinió. 

El llibre de Pessoa que m'agrada més, escrit per un dels seus heterònims, Bernardo Soares, un recull d'aforismes escrit a manera de diari.

Tres pel·lícules que m'han marcat:

• Apocalipse Now adaptació lliure de la novel·la El cor de les tenebres de Joseph Conrad, no és una pel·lícula sobre la guerra del Vietnam, sinó sobre la GUERRA i la bogeria que implica.

• Blade Runner basada en el llibre Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick a la qual supera amb avantatge (només hi ha una cosa que al llibre queda molt més ben explicada que a la pel·lícula) i que reflexiona sobre la importància de tenir una identitat, del temps, de la vida, de la mort. Potser ara ens sembla una mica lenta, ingènua per la manera que imagina estris que ara ja existeixen, però que penso, de debò, que no ha perdut actualitat.

• I Pa negre basada en els llibres de Emili Teixidor Pa negre i Retrat d'un caçador d'ocells i del conte sic transit Gloria Swanson, entre d'altres, que, segons el meu gust també, supera amb escreix, i que no és només una pel·lícula sobre la postguerra espanyola o catalana, sinó sobre les coses que ets capaç de fer quan vius en la misèria.

I, per acabar, tres cançons que m'agrada escoltar de tant en tant:

• El Common people de Pulp, que va arribar a ser una mena d'himne generacional.

• L' Uprising de Muse, que quan sentia mentre anava a treballar amb cotxe em feia anar movent el cap a batzegades i em donava energia per continuar tenint fe de poder canviar coses.

• I, per acabar, el Somiatruites d'Albert Pla, cantant que no m'agrada especialment, però del qual vaig descobrir aquesta cançó gràcies a unes alumnes que me la van penjar al mur un dia d'aniversari i que us poso amb subtítols, perquè la vocalització no va gaire enllà i la lletra paga molt la pena.

I, abans d'acabar aquí us deixo les fotos que vaig fer el dia de l'excursió i, si us sembla, les mirem, i,d esprés, ja prou, més regals a la següent avaluació. Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta que ja hem passat i fins l'any que ve, fins d'aquí uns vint dies, fins aviat.