Abans de començar a llegir el llibre, explicarem una mica qui és el seu autor.
Una mica de vida i d'obra:
Joaquim Monzó i Gómez, conegut com a Quim Monzó, va néixer a Barcelona el 24 de març de 1952.
Joaquim Monzó i Gómez, conegut com a Quim Monzó, va néixer a Barcelona el 24 de març de 1952.
És conegut pels seus múiltiples tics, causats per la psíndrome de Gilles Tourette i també té diagnòsticat un TOC.
Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona i cap als anys 70 va començar a fer de col·laborador com a corresponsal de guerra i columnista a la premsa.
Amb Albert Abril va escriure, a un diari que es deia Tele/eXpres, reportatges sobre Vietnam, Cambodja, Irlanda del Nord...
El gener de 1982 va obtenir una beca per estudiar narrativa a Nova York durant un any.
El 1976 va guanyar el premi Prudenci Bertrana amb L'udol del griso a les clavegueres una novel·la centrada en el maig del 68 francès i que ell després va bandejar com a obra primerenca de poca qualitat.
El mateix any va publicar amb Biel Mesquida un recull de contes que van titular Self-Service.
Gairebé tota la seva obra ha estat publicada per l'editorial Quaderns Crema i ha anat sortint amb més o menys continuïtat:
- 1978: Uf va dir ell, recull de contes.
- 1980: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, recull de contes.
- 1983: Benzina, novel·la.
- 1985: L'illa de Maians, recull de contes.
- 1989: La magnitud de la tragèdia, novel·la.
- 1993: El perquè de tot plegat, recull de contes.
- 1996: Guadalajara, recull de contes.
- 1986: El tango de don Joan, amb Jérôme Savary.
- 1999: Vuitanta-sis contes, que aplega els reculls de contes anteriors i que es va endur el premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de literatura catalana de Narrativa.
- 2001: El millor dels móns, recull de contes que llegirem aquest curs.
- 2003: Tres Nadals, recull de contes.
- 2007: Mil Cretins, recull de contes.
A més ha treballat com a col·laborador a la premsa i als mitjans audiovisuals (molts dels seus articles també s'han publicat en reculls) i ha fet de traductor d'autors anglosaxons diversos (Truman Capote, Ray Bradbury, J. D. Salinger, Roald Dhal...).
El 2007 rep l'encàrrec de'escriure i llegir el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt on, per primera vegada, la cultura catalana hi assitia com a convidada d'honor. Va dir un text en forma de conte que va tenir força repercussió i que aquí podeu veure:
El 2009, al centre D'arts Santa Mònica s'hi va fer una exposició sobre la seva vida i la seva obra amb el títol de Monzó.
Estil:
En la major part dels contes escrits a partir dels setanta, l'escriptor fa caricatures d'alguns aspectes del món, sobretot urbà, contemporani. Utilitza i s'inspira en la societat posmoderna, la nostra, i construeix metàfores de les circumstàncies vitals que en ella patim. Partint, moltes vegades, de situacions quotidianes que du a l'absurd, o de la utilització paròdica de l'ús tradicional del llenguatge, intenta expressar les angoixes existencials que viuen les persones occidentals.
Els temes que tracta són sempre pròxims a nosaltres: el desig, el sexe, la por a la mort, les relacions humanes, la impossibilitat de prendre decisions...
Els seus personatges acostumen a tenir un caràcter poc precís, gris, i un sentit de l'humor agredolç.
Els relats paretixen de situacions que podríem titllar de prototípiques que, manipulades, acaben mostrant-se com a ridícules i causen sorpresa en el lector.
Rep influència d'autors diversos, tant d'origen anglosaxó, com Robert Coover, d'expressió castellana, Julio Cortazar, o catalans, Pere Calders.
Us deixo aquí també, l'aparició que va fer al programa "El Convidat" de TV3:
El convidat: Quim Monzó.
En la major part dels contes escrits a partir dels setanta, l'escriptor fa caricatures d'alguns aspectes del món, sobretot urbà, contemporani. Utilitza i s'inspira en la societat posmoderna, la nostra, i construeix metàfores de les circumstàncies vitals que en ella patim. Partint, moltes vegades, de situacions quotidianes que du a l'absurd, o de la utilització paròdica de l'ús tradicional del llenguatge, intenta expressar les angoixes existencials que viuen les persones occidentals.
Els temes que tracta són sempre pròxims a nosaltres: el desig, el sexe, la por a la mort, les relacions humanes, la impossibilitat de prendre decisions...
Els seus personatges acostumen a tenir un caràcter poc precís, gris, i un sentit de l'humor agredolç.
Els relats paretixen de situacions que podríem titllar de prototípiques que, manipulades, acaben mostrant-se com a ridícules i causen sorpresa en el lector.
Rep influència d'autors diversos, tant d'origen anglosaxó, com Robert Coover, d'expressió castellana, Julio Cortazar, o catalans, Pere Calders.
Us deixo aquí també, l'aparició que va fer al programa "El Convidat" de TV3:
El convidat: Quim Monzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada