I com que acabem el curs, unes quantes recomanacions.

Tot i que no és del tot final de curs, està clar que el curs s'acaba, i aviat ja no ens reunirem de la manera com ens hem reunit des del setembre, ja no formareu classes, sinó que us reunireu de maneres diferents, i ja no farem exactament classes, sinó que treballarem amb el projecte de recerca i us veuré a altres hores. 
Per tot això, he decidit que també us vull fer unes quantes recomanacions.

Començarem amb tres fotògrafs que m'agraden:

• Txema Madoz, que vaig descobrir en una exposició a la Pedrera i em va deixar impressionada, les seves fotos són més que fotos, són gairebé poemes:
  

• Colita, fotògrafa que retrata la quotidianitat i els personatges coneguts que l'han envoltada:
  

• I el tercer, Miserachs, fotògraf de la Barcelona de postguerra i molt més:

Passem ara als llibres, una constant en aquests regals, em puc deixar les pel·lícules, o no parlar de cançons, però de llibres sempre n'hi haurà tres que us oferiré:

• El primer és una lectura que fa vaig acabar fa cinc dies i que m'ha impressionat com feia temps que no m'impressionava un llibre: La vegetariana de Han Kang, ue tenim traduïda tant al català com al castellà:
  

Han Kang retrata una dona que té uns somnis estranys que faran que es replantegi viura la vida d'una manera molt diferent com la vivia. El punt de vista és força curiós: un narrador omniscient que primer es focalitza en el marit, que després, a la segona part de la història, es focalitza en el cunyat i que per a la tercera i última ho fa en la germana. D'ella, de la protagonista,només en sentim paraules que diu en estil directe i llegim transcripcions d'alguns dels seus somnis. 

• El segon és d'un escriptor que m'estimo perquè va ser alumne meu, però de qui sé, em sembla, destriar quan escriu i m'agrada i quan no m'agrada el que escriu: Els romanents de Víctor García Tur. NO, no m'he equivocat, he ratllat el títol a propòsit perquè ell també el ratlla i ratlla alguns trossos de textos que hi surten:

En aquesta novel·la curta, Tur ens explica la història d'un adolescent que es rebel·la contra els seus pares expunks i fumetes. També alterna tres narradors o tres tipusd e textos: el diari del noi, que la mare llegeix d'amagat, la narració de la mare i la història d'una secta herètica medieval.

• I el tercer i últim: La campana de vidre de Sylvia Plath, poeta nordamericana que va escriure aquesta única novel·la.
  

És força autoreferencial, ja que fa el retrat d'una dona depressiva com ella mateixa era. Em va encantar, i m'agradaria que, si decidiu llegir-lo, us agradi tant com a mi. Sí, els seus poemes també són bons, pel poc que en sé, però a mi no m'agrada gaire llegir poesia, i només em dedico a la que he d'explicar. Malauradament, mai m'ha tocat fer-ho. amb tot, us deixo un trosset d'un dels seus poemes, també:

Continuem amb les pel·lis que les vaig deixar per a l'última avaluació. 

• La primera es va estrenar l'estiu passat, i va dir-se aquella cosa que a vegades es diu i a més, de vegades, com aquesta, és certa: "hi ha un abans i un després en la història del cinema a partir d'aquesta pel·lícula: "Dunkerque" de Christopher Nolan:

                 

• La segona l'he vista fa poquíssim i és allò que s'anomena una pel·lícula petita, perquè parla de la vida quotidiana d'un ancià i la gent que l'envolta:

                                                                                                        

• I la tercera, me la va recordar l'altre dia un company vostra i em van agafar ganes de tornar-la a veure, "El laberinto del fauno" de Guillermo del Toro, una manera imaginativa d'explicar els horrors d'una guerra:      

                                      

I acabem amb les cançons, quan em preguntes quina música m'agrada tinc un problema greu perquè amb tants anys de vida m'agraden moltes músiques, però soc, sobretot, una seguidora de la música indie pop i, aquesta vegada, us deixo amb:

• La primera és Almost diamonds de Marc Almond:

 

                                 

• La segona Wish you where here, que em retorna als setze anys:

• I la tercera, "Batiscafo Katiuskas" que em recorda La pell freda:

I, abans d'acabar, un text d'un professor italià anomenat Cesare Cata que posava uns deures d'estiu consistents en 15 punts que destaquen per la seva originalitat i crec que eficiència. Jordi Roca i Font els va agafar i adaptar, i jo ara agafo la seva adaptació i en vaig una altra per a vosaltres:

• De bon matí, si estàs de vacances a la costa, camina sola per la vora del mar. Mira com el sol es reflecteix a l'aigua pensant en les coses que t'agraden més de la vida. T'ajudarà a sentir-te feliç.
• Intenta utilitzar totes les paraules noves i les frases fetes que has après aquest any: podràs dir més coses, podràs pensar més coses i aquest fet et farà sentir més lliure.
• Llegeix el màxim possible sense cap obligació; busca el teu espai i moment. Llegeix perquè l'estiu t'inspira aventures i somnis, llegeix perquè et dóna la gana, llegeix perquè sents que ho necessites. Llegint, et sentiràs com els ocells volant. Llegeix perquè és la millor rebel·lió. Comparteix les teves lectures, deixa't llibres amb amics, passa per la biblioteca i prova'ls sense compromís.
• Evita totes les coses, situacions i personatges que et facin sentir negativa i buida. Cerca situacions estimulants i amigues que t'estimin i t'entenguin per ser com ets.
• Si et sents trista o espantada, no et preocupis. L'estiu, com totes les grans coses, trastoca l'ànima. Intenta escriure un diari on puguis plasmar els teus sentiments. Comparteix-lo amb qui vulguis però discretament.
• Balla sense sentir-te avergonyida. Allibera tensions, crida, salta. Molt. I  amb ganes.
• Almenys una vegada has de veure com surt el sol. Estigues en silenci i respira. Tanca els ulls agraïda. Valora què tens, no exigeixis res si no t'ho mereixes, pensa-hi.
• Practica molt esport. Camina. Neda. Vés amb bicicleta. Hi ha molts camins per a descobrir, organitza sortides de tarda amb amigues, munteu-vos la vostra pel·lícula.
• Oblida una mica de res els mòbils i les xarxes, utilitza'ls per parlar amb amigues que tens lluny o per penjar fotos que t'han sortit boniques, però que no et facin perdre les coses que pots fer amb la gent i que no mostrin una vida que no tens, la teva és la que val la pena.
• Recorda què has après a l'Institut, no només els continguts, sinó aquelles coses que t'emportes per tota la vida i que potser has valorat poc.
• Sigues feliç com el sol, indomable com el mar. No et deixis entabanar per propostes de persones que no t'acaben d'agradar. No facis res queno tinguis ganes de fer.
• Sigues sempre educada, respectuosa amb tothom i estigues disposada a ajudar sense esperar res a canvi. 
• Passa-t'ho bé amb festes majors, pel·lícules i cançons amb diàlegs i lletres emotives si pot ser en versió original amb subtítols o sense. Copsa l'emoció de les coses dites.
• Durant el dia o la nit, somia com pot ser la teva vida. Durant l'estiu, reuneix forces per no rendir-te mai per perseguir els teus somnis. 
• Utilitza la ironia i el sentit de l'humor, juga buscant complicitats, sigues original, ets única!

I aquí sí, que ja acabo... <3