Aclarim la subordinada adjectiva.

Abans de l'examen, crec que podem aclarir unes quantes coses sobre la subordinada adjectiva, les trobareu aquí:

• La subordinada adjectiva, respecte a l'oració principal, pot fer una única funció, que és la de CN. Per tant, sempre que us preguntin la funció de l'oració subordinada adjectiva la resposta serà: CN.
• La subordinada adjectiva utilitza un nexe que és un pronom. això vol dir que tindrà una doble funció:
• Nexe: uneix l'oració subordinada amb la principal.
• Qualsevol funció que pugui fer un SN o un SPrep dins de la frase subordinada. Com que és un pronom, pot fer qualsevol funció que pot fer un Nom i, per tant, també, qualsevol funció que faci un SN o un SPrep, cosa que vol dir que pot fer gairebé totes les funcions, menys la de SV.
  
• Com sabem quina funció fa el pronom dins de la frase subordinada?
• Primer pas: mirar quin és l'antecedent del pronom de relatiu:
• Exemple: L'Albert, que es passa les classe dibuixant, l'any que ve ens abandonarà sense remordiments. que, el seu antecedent és "L'Albert", per tant, que = L'Albert, per tant faran la mateixa funció: L'albert = que es passa la classe dibuixant, per tant, que fa de subjecte.
• Exemple: El Gerard amb qui va venir el Sergi és un noi alegre. amb qui, el seu antecedent és "El Gerard", per tant, amb qui = El Gerard, per tant faran la mateixa funció: El Gerard = amb qui va venir el Sergi, per tant, amb qui fa de CC de companyia.
• Exemple: El Dani, de qui ens vam riure un dia que va caure, sempre porta els cascs al cap. de qui, el seu antecedent és "El Dani", per tant, de qui = El Dani, per tant faran la mateixa funció: El Dani = de qui ens vam riure un dia, per tant, de qui fa de CRV. que, el seu antecedent és "Un dia", per tant, que = Un dia, per tant faran la mateixa funció: Un dia = que el Dani va caure, per tant, que fa de CCT.
  
  
  

• Quines formes són no normatives i acostumem a utilitzar?

A les oracions subordinades adjectives els passa una mica com als pronoms, utilitzem formes col·loquials que no són normatives o sigui que són incorrectes  i que no podem utilitzar en el llenguatge escrit i/o formal. Aquíles trobareu:

• Com pots dir el Baruc del que parlàvem, si només n'hi ha un en tot l'Institut! Diem moltes vegades la preposició + un article + un qui o un que, i aquesta construcció no està acceptada per la normativa, hem de dir: el Baruc de qui parlàvem o el Baruc del qual parlàvem.
• La Núria la qual sempre somriu em va dir que marxava a viure a Londres. Quan la frase és especificativa, ens referim a la Núria que sempre somriu, que és la Núria Elias, no ens referim a la Núria Garriga, que també somriu, però no tant, no podem posar la qual hem de posar: que sempre somriu. La forma qui s'accepta només en les frases substantives de relatiu i quan la funció del relatiu dins de la frase subordinada és CD, a més pot dur davant la preposició a que és optativa. Una de les dues Núries m'ho va demanar, i ho he mirat :
  "En funció de complement directe, el pronom relatiu qui pot anar precedit de la preposició a en oracions substantives, és a dir, quan aquest pronom s'usa sense antecedent la preposició a és optativa. Per exemple: Busquen qui et va agredir. Busquen a qui et va agredir." (Optimot)
  
• L'Unai és una persona que hi penso sovint, si refem la frase subordinada amb el nom que és substituït pel pronom, ens quedaria: Jo penso sovint en l'Unai, una preposició i cap pronom feble, per tant, la forma correcta ha de tenir la preposició i no ha de tenir el pronom feble: una persona en qui penso sovint o una persona en el qual penso sovint.

I, per acabar, recordar-vos que una cosa és una categoria (tipus de paraula o de sintagma) i una altra és una funció (què fa la categoria dins de la frase).