Com es corregeixen els textos (2)

Us deixo aquí els textos del segon examen per poder-ne parlar a classe.

4t B,C, D

La història es remunta a l'estiu de 1940 a Areny de Noguera, Aragó. La Carla és una noia d'una família rica que passa l'estiu a Seabrook.(1) Durant el carnaval, la Carla coneix en Nil, un jove del poble que treballa a la fàbrica de fusta. Encara que al principi ella no s'interessa per ell, ell insisteix que passin temps junts i és així com ell i Carla s'enamoren.

Així comencen a viure un amor pur i transparent tot i les baralles que tots dos tenen i molt especialment les seves diferències socials i econòmiques. La mare de la Carla quan s'assabenta d'aquest romanç i en conèixer la classe social del Nil s’oposa i decideix separar-los. Una nit, en una casa que és una propietat molt abandonada i acabada on el Nil porta a la Carla per mostrar-li la seva intenció per remodelar perquè visquin junts, aquests es demoren fent l'amor fins a llargues hores de la matinada, els pares d'ella diuen a la policia per buscar-la. Assabentats d'això, per mitjà d'un amic del Nil, aquest la porta immediatament a casa seva, on ella és renyada durament per la seva mare, menyspreant en tot moment en Nil i oposant-se severament a la seva relació, aquesta es rebel·la en tot moment insistint que no ho deixarà.

En Nil escolta tot i surt de la casa per retirar-se i ella surt corrent darrere seu i li demana disculpes. Ell li diu que ho entén i que ha d'anar, i li fa veure que ella té una vida per davant amb coses que ell mai podrà donar-li; ella insisteix que l'estima i l'acompanyi a on ella anirà. Ell li diu que no és moment de respondre i que tenen encara l'estiu per pensar; la Carla  interpreta això com que ell vol acabar amb ella i trenquen encara que ella al final es penedeix i li demana que no es vagi, pero en Nil marxa.

(1): no pot passar a l’hora a un poblet d’Aragó (Areny de Noguera) i a un altre que es diu “Seabrook” i que no sabem on és.

4t A:

Aquella dona amb un vestit de color verd i un barret de color fosc era com la meva mare de jove.Tenien el mateix caràcter i el home de davant seu,era el seu amor. Uns anys més tard, aquella parella va desaparèixer; els dos van partir cap a diferents direccions. Llavors, el quadre es va perdre sense saber on s’havia quedat. Un any més tard, la dona, mentres netejava les golfes de l’àtic, es va topar amb una gran caixa de color blanc i groc, en la qual, en el seu interior va trobar tota mena de souvenirs de viatges de vacances amb la seva ex parella i un parell de quadres (els desapareguts des de fa uns anys).
Al principi, ella volia trencar-lo i que no aparegués mai més; però desprès d’un temps de reflexió, va decidir penjar-los, ja que per una part li recordaven un passat dolent per la seva ruptura, però també bo perquè va ser el seu moment més divertit i feliç de tota la seva vida. 
Un més mes tard, al veure el quadre al rebedor, va pensar en què faria la seva ex parella i llavors va decidir esbrinar-ho. Va aconseguir entrar en contacte amb ell i van tornar a ser amics. Uns mesos més tard, desprès de tornar a ser amics, van tornar a ser parella, però prometent-se que mai més tornarien a separar-se l’un de l’altra. 
El quadre va ser conservat en perfecte estat per recordar sempre aquella història amorosa amb un final feliç. Aquell quadre representava el primer dia que es van conèixer.