Segona part, el nus de la novel·la.
En aquestes pàgines de la novel·la, la Conxa viu l’etapa més feliç de la seva vida que just encetava a la darreria de la primera part, quan ens deia: “Ara sé que va començar aleshores l’època feliç de la meva vida”. Tot i que, paral·lelament, ens avisava que aquesta etapa s'acabaria: “tot el mal estava a l’aguait al voltant d’aquelles rialles”.
La Conxa comença anunciant que el casament amb en Jaume és ja una realitat: l’amor els rescabala de qualsevol amarra, diu la protagonista davant del fet de la seva decisió de continuar lligada a la seva família: “El Jaume va acceptar aquella incapacitat meva de sentir-me lliure”. Però l’home és alguna cosa més que el seu marit, és ella mateixa! Ens diu Maria Àngels Francés (professora universitària): “Jaume esdevé la identitat de Conxa, el lloc on ella és persona “A mi el Jaume m’havia ascendit a persona, i jo barrejava agraïment i estimació”. Malgrat l’enveja dels ulls que els envolten, que probablement precipiten la desgràcia futura, ella se sent, com el dia del primer ball, segura i lleugera: “Entre els seus braços jo sentia com si em defensés de tot, com si m’hi posés al davant. I això em feia feliç i em feia patir alhora; un pensament em fiblava. Sense ell, ¿què fóra jo?”
El seu arrelament en aquest episodi de la vida és, doncs, en Jaume. I és que, malgrat que les dones tenen un paper fonamental per tirar les cases endavant, són ells, els homes, els que exerceixen el poder secularment. “La fe de la Conxa en la vida no és més que la capacitat de donar-ho tot. Aquesta bondat infinita la tenen només les persones que no posseeixen res més que la seva pròpia bondat” ens diu Skrabec.
Encara en el pla argumental, en aquesta època és quan arriben els fills del matrimoni però també quan aquell estrany personatge que és la Soledat sembla que els auguri un futur infeliç. Com si fos un oracle o una bruixa, "...clavant-me els seus ulls de garsa ben endins va dir-me: serà una altra nena". Hem de saber que la garsa és un ocell de mal averany i que tradicionalment s’associa a la bruixeria, per tant, el qualificatiu no és gratuït.
És curiosa la referència a la fira de 1929 i les ganes de la tia, una dona aparentment lligada a la terra, que no dubta de sortir i deixar el tros ben enrere. I és que, políticament i socialment, es respira un aire de canvi, la proclamació de la República, l’afiliació d’en Jaume a ERC, la passejada amb les dones del poble per cercar bolets...
Però tota aquesta activitat es veurà estroncada primer per la mort de l'oncle i després per la de la mare de la Conxa.
Arriba el tercer fill, un nen desitjat a qui posen Mateu, que tindrà un paper important en el desenllaç de l'obra i que, associat amb els somnis estranys de la protagonista i amb l'aparició de la veïna/bruixa, ens han anat preparant pel que havia de venir: la guerra civil, anunciada magistralment a través d’una carta de la família de Barcelona, en castellà, comunicant-los que aquell any no visitarien el poble.
No ens oblidem que el relat està estructurat des dels records de la Conxa del present. Ella sap què és el que ha de passar a la tercera part, però nosaltres [encara] no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada