Dictats. (1)

En aquesta entrada trobareu, primer, els principals canvis que la nova ortografia proposa i que tenim cinc anys per adoptar i, després, els dictats que anirem fent a partir d'aquesta setmana, cada divendres. 

• Nova normativa, canvis més significatius, trobats a la premsa, tot esperant que surti la nova gramàtica publicada:

1. Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en 14 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
2. Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per 'r'. És a dir, s’escriu 'rr' quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb 'a-' privatiu i 'cor-' (' arítmia' esdevé 'arrítmia'; 'coresponsable' passa a ser 'corresponsable'); en els mots 'eradicar' ('erradicar') i 'erumpent ('errumpent'); i en els compostos amb els radicals grecs 'raqui(o)-', 'reo-', 'rin(o)-', 'rinco-', 'riz(o)-', 'rodo-', '-rràfia', '-rrexi' i '–rrinc' (per exemple, 'cefaloraquidi' esdevé 'cefalorraquidi', i 'otorinolaringòleg', ' otorrinolaringòleg').
3. Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma ( exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats ( art no figuratiu a art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un 'sensepapers', 'a matadegolla' i 'clocpiu', i aglutinats i amb guionet 'déu-n’hi-do' i 'déu-n’hi-doret'.
4. Compostos amb el segon formant començat per 's' seguida de consonant i sense ' e' epentètica. En compostos i prefixats cultes com: arterio esclerosi, cardio espasme o electro estàtic; però s’escriu micro scòpic, termò stat, atmo sfera...
5. Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en '-al', com 'fluidal', 'laical', 'helicoidal' o 'trapezoidal'.
6. Incorporació d'entrades noves com ' aiatol·là', 'blog'  o 'cànnabis', i modificació gràfica d'alguns mots com 'nietzschià', que esdevé 'nietzscheà', o 'sèquia' que passa a ser 'séquia'. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com 'cotó-en-pèl' o 'menysestimar'; manlleus com 'fitness', 'gòspel', 'gruyère', 'off the record'; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

Està previst que la nova versió de l''Ortografia de la llengua catalana' es ratifiqui en la reunió del ple de l’Institut del 17 de novembre, i que es comercialitzi a principis de 2017. A partir d’aquesta presentació, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop es ratifiqui pel Ple de l’IEC, es farà al llarg d’un període de cinc anys.

Dictat núm. 3: Retallades.

Tanta gent que calia atendre, i els governants insistint en les polítiques d'austeritat que pretenien justificar les retallades salvatges en sanitat i ensenyament. 

L'Alícia remenava sense esma el cafè aigualit dins el gotet de plàstic. Ella sempre s'havia rebel·lat contra les lleis injustes. Més meditativa que arrauxada, tenia sempre a punt respostes intel·ligents i reflexions encertades. Ningú no hauria pogut acusar-la d'il·lusa o d'idealista somiatruites. Però ara estava cansada. Un problema se sumava a l'anterior, i cada cop era més difícil mantenir l'optimisme als passadissos de l'hospital. Per problemes pressupostaris, havia calgut anul·lar la comanda de desfibril·ladors per al servei d'emergències mèdiques. L'Alícia encara estava en estat de xoc. Allò ja passava de la ratlla.  I no semblava que les coses haguessin de millorar ni a curt ni a mitjà termini. Text: Sònia Moll.

Dictat núm.4: Cosins.

Nadal, un altre cop. I Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Galets, carn d'olla, canelons, torrons i neules. El so gutural de l'orgue a la missa del Gall. Els regals sota l'arbre. La malenconia de la mare, només uns segons, a l'hora de les postres, i les seves mans nervioses rebregant el davantal quan els grans brindaven amb cava. Aquell desembre havíem deixat el pis de Terrassa i havíem anat a viure en una caseta amb pati a Esparreguera, més a prop de l'àvia i de la nova feina de la mare. El pare havia esmerçat molta energia a condicionar el nou habitatge. El menjador encara feia olor de pintura i de vernís. Marejava una mica, però no era desagradable del tot. A la Clara i a mi se'ns encomanaven l'enyor i l'entusiasme a parts iguals. A l'hora dels àpats, ens miràvem a través de les copes i les espelmes nadalenques que guarnien la taula i ens sentíem una mica menys sols. Menys estranys. I rèiem per sota el nas per qualsevol bestiesa. Demanàvem al tiet que ens llegís el conte del raspall que es convertia en gos. Al vespre, quan ja marxaven, la Clara em fregava una mica la galta amb el dit i allargava el petó, suau i càlid, com si no volgués que s'acabés mai. Text: Sònia Moll.

Dictat núm. 5: Ansietat vital.

L'estrès afecta la memòria i la capacitat de concentració. Li cal aturar el ritme, però no sap com. Cada dia la cap de finances li lliura un full de tasques inacabables i ell s'aboca a una activitat febril que se li menja totes les hores del dia i de part de la nit. Darrerament, a més, viatja tant per feina i dorm tan poc que hi ha matins que es desperta desorientat i amb taquicàrdia. Somia amb l'informe que no ha acabat i amb l'avaluació trimestral del rendiment dels seus treballadors, i li agafa suor freda. Ser un càrrec intermedi és el pitjor que et pot passar: els de dalt et pressionen i els de baix t'odien. I mentrestant, ell va temptejant el terreny per demanar un augment de sou. Massa per al cos i per al cap. De vegades pensa que el que fa no té cap sentit. Que la feina, al capdavall, li importa un rave, i té temptacions de deixar-ho tot i anar-se'n a un monestir budista a recitar mantres. Avui s'ha espantat. De camí a l'oficina, ha notat un batec inusual a la templa esquerra. La parpella també li feia pampallugues, com el fluorescent del sostre de la cuina que no té mai temps d'arreglar. Ha parpellejat i quan ha tornat a obrir els ulls li semblava que veia sanefes als vidres del tramvia. Tant de tràfec no pot ser bo. Li cal aturar el ritme, però no sap com.  Text: Sònia Moll.