Els pronoms febles (1). La substitució del Subjecte.

El subjecte (Subj) d'un predicat és aquell constituent - SN, pronom o frase subordinada -, que ha de concordar en nombre (singular o plural) i persona (primera, segona, tercera) amb el verb. Acostuma a anar abans del seu predicat, però no sempre és així: Ens feia falta un producte especial. I, sempre que es pot, es deixa sobreentès: No cal que busqui res aquí, ja ho farem després (vostè/ell // nosaltres)

• Només hi ha un cas que el subjecte pot ser substituït per un pronom feble: quan és un SN indefinit* i va després del verb. Sempre utilitzem el pronom feble EN. 

* Un sintagma nominal indefinit és aquell que no va introduït per cap determinant: cotxes, papers... o que va introduït per  un determinant que no sigui un article definit o un demostratiu: una nena, algun dia (indefinits) una dotzena d'ous (numerals) molts espais (quantitatius)...

Hem de recordar que el determinant no es substitueix, per la qual cosa sempre serà present a la frase on aparegui el pronom. Per exemple, si el subjecte de la frase 7 de l'exercici que teniu a continuació fos substituït per un pronom, la frase quedaria: Aquí sempre n'ocorren moltes.

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

1. Assenyaleu els subjectes de les oracions següents i digueu quina estructura tenen:

1. M'agrada que vinguis a sopar.

2. El venedor de botons estimava els objectes circulars.

3. La Victòria i en Josep fan gimnàstica cada matí.

4. Jo només volia ajudar-vos.

5. Treballar és necessari.

6. Vull que vinguis a sopar.

7. Aquí sempre ocorren moltes coses.

8. En aquesta casa viuran onze persones.

9. El que volia l'Anna era impossible.

10. Volar li agrada, a en Jaume.
Podeu substituir algun subjecte de les frases de l'exercici anterior? Quines? Per què?

2. Localitzeu els subjectes de les frases següents i substituïu-los pels pronoms febles adequats:

1. Al cap de poc va arribar un detectiu.

2. Han topat dos cotxes a l'encreuament de Torrelles.

3. En aquest hospital neixen tres nadons cada minut.

4. Cada dia arriben a l'Institut uns tretze cotxes.

5. Farien falta molts diners per poder anar als mars del Sud.

3. Escriviu el pronom corresponent en els buits:

1. Al matí ha arribat un avió de Nova York. A la tarda _____arribaran dos més.

2. En aquesta habitació dormen dues persones i a la del costat _____dormen tres més.

3. Han arribat els músics? - No tots, de moment només _____he vist dos.

4. Han enviat els llibres que havíem encarregat? Uns quants, només _____ha arribat la meitat.

5. Ha sortit ja el tren cap a Molins? Sí, ara mateix _____acaba de sortir un, però aviat _____sortirà un altre.

Els pronoms.

I aquí parlarem dels pronoms personals, per què i com els utilitzem:

Fixeu-vos en el text següent i digueu, a continuació, què és allò que el fa feixuc de llegir:

Guillem de Berguedà fou un gentil baró de Catalunya, vescomte de Berguedà i senyor de Madrona i Puig-reig. Guillem de Berguedà fou un bon cavaller i bon guerrer, i Guillem de Berguedà tingué guerra amb Ramon Folc de Cardona, que era més ric i poderós que Guillem de Berguedà. S'esdevingué que un dia Guillem de Berguedà es va trobar amb Ramon Folc i Guillem de Berguedà va matar Ramon Folc a traïció; i per la mort d'en Ramon Folc Guillem de Berguedà fou desheretat. Durant llarg temps els parents de Guillem de Berguedà mantingueren Guillem de Berguedà; però després tots els parents i tots els amics abandonaren Guillem de Berguedà perquè Guillem de Berguedà posava banyes a tots els parents i a tots els amics, o amb les mullers o amb les filles o amb les germanes, de manera que no va quedar cap parent ni cap amic que mantingués Guillem de Berguedà, fora d'Arnau de Castellbò, que era un valent gentilhome d'aquella contrada. Guillem de Berguedà féu bons sirventesos on Guillem de Berguedà es vantava de les dones que sofrien d'amor per Guillem de Berguedà. Esdevingueren moltes grans aventures d'armes i de dones a Guillem de Berguedà, i grans desventures. I després un peó va matar Guillem de Berguedà. I aquí són escrits els sirventesos de Guillem de Berguedà.

                                dins Vida de Guillem de Berguedà (actualització text s.XIII).

La paraula PRONOM vol dir en lloc del nom, i és que, efectivament, el PRONOM equival a un NOM o a un SN. I si considerem que es tracta de dues categories diferents és, entre altres raons, perquè els pronoms tenen una manera molt peculiar de significar: en general són elements buits, que s'omplen amb el significat que el context fixa. 

Hem d'aclarir que a vegades substitueixen un nom o un sintagma nominal -hem de recordar que també poden substituir altres categories, com adverbis o adjectius- que trobem al mateix text:

  Tenia les claus a les mans i no les trobava.
  L'home que treballa amb el pare no té gaire bon caràcter.
  No va agafar els teus esquís sinó els meus.
I d'altres aquest antecedent no és present i, fins podríem dir que no existeix:
  Jo pensava constantment en les vacances.
  Qui ho diu això.
  El que passa no és tan greu.

Quant tipus de pronoms coneixeu?

Aquí estudiarem els anomenats pronoms personals que reben aquest nom perquè poden ser de la primera, segona o tercera persona gramatical, és a dir, fan referència, respectivament, a qui parla (1a) a qui escolta (2a) o a la persona o a la cosa de la qual es parla (3a).

Es subdivideixen en:

• PRONOMS PERSONALS FORTS: s'anomenen així perquè són tònics i els podem pronunciar sols. Solen ocupar el mateix lloc que l'element al qual substitueixen: Sempre pensa en la Laura  //  Sempre pensa en ella.

Remarques: 

1. Per assenyalar les persones amb qui parlem tenim, a més del tu, els pronoms vostè i vós, que des del punt de vista de la comunicació, són segones persones a qui tractem en situacions formals sigui per què ens són desconegudes, sigui perquè els donem un tractament de respecte. Tanmateix, gramaticalment no ho són: vostè/s exigeix que el verb vagi en tercera persona -"vostè té raó"- i vós en segona del plural-"vós sou tan amable"-.
2. El pronom reflexiu si va acompanyat sempre de l'expressió mateix/a/os/es.
3. Hi ha un pronom nos que s'anomena majestàtic perquè el feien servir els memebres de la reialesa per parlar d'ells mateixos en plural, tot i que fossin individus singulars.

• PRONOMS PERSONALS FEBLES: són monosíl·labs àtons o inaccentuats que es pronuncien sempre al costat del verb, formant amb ell una unitat prosòdica: Sempre pensa en la Laura // Sempre hi pensa.

Remarques:

1. Els pronoms febles tant els podem trobar davant del verb com darrere, i, depenent de la seva posició i del so pel qual comença o acaba el verb - vocàlic o consonàntic- adopten formes diferents: En troben // Van trobar-ne // N'has trobat // Troba'n
2. Si els pronoms van situats davant del verb s'apostrofen o, simplement, s'escriuen separats - tot i que es pronuncien junts. Si van darrere el verb, bé s'apostrofen, bé s'hi uneixen amb un guionet, però mai s'escriuen separats. Oblida'm // Oblidar-me // M'oblides // Em vas oblidar.
3. Els pronoms febles van gairebé sempre davant del verb. Només els posarem darrere en els temps següents: INFINITIU (recordar-me), GERUNDI (recordant-me) i IMPERATIU (recorda'm).
4. En el cas de les perífrasis verbals podem col·locar-los davant o darrere: (vull recordar-los o els vull recordar)
5. Deixant a banda els pronoms de primera i segona persona, que no substitueixen (acostumem a dir M'estimes? i no **Estimes a mi?), val a dir que hi ha verbs que porten el pronom incorporat, de tal manera que aquest tampoc no substitueix res, no té antecedent. És el cas dels anomenats verbs pronominals. Aquí en teniu uns quants: abstenir-se, atrevir-se, entossudir-se, penedir-se, queixar-se, rebel·lar-se...
6. Hem de recordar que hi ha verbs que són pronominals en castellà (callarse, macharse, caerse...) i en canvi en català no: (callar, marxar, caure...). I a l'inrevés: engreixar-se // engordar, haver-hi // haber...
7. D'altra banda, cal destacar que hi ha verbs que tenen diferent significat si porten o no pronom. No hem de confondre el significat de veure, amb el de veure-hi; el de sentir, amb el de sentir-hi, o el de tocar, amb el de tocar-hi, per exemple.
8. I, per acabar, destacar que hi ha verbs pronominals amb més d'un pronom, com anar-se'n, sortir-se'n...

I aquí teniu alguns exercicis que podeu fer, si voleu, i que em podeu donar per corregir, si creieu que us anirà bé per practicar el que hem fet fins ara.

  

   1. Reescriviu les frases canviant l'element entre parèntesi pel pronom feble equivalent. Quina és la construcció més acceptable de les dues?

1. Regalarà (a tu) un anell.

2. Reparava (a ell) la bicicleta.

3. Ha dit (a nosaltres) moltes bestieses.

4. Han pres el pèl (a vosaltres).

5. Demà preguntaran (a mi) on era divendres.

   2. Ompliu els buits de les frases següents amb un pronom feble cada cop diferent:

1. Cada matí __________ dutxo amb aigua freda per desvetllar-me.

2. Sempre __________ queixem, però mai reclamem per escrit.

3. La Maria va recollir la rosa i __________ va olorar.

4. __________ va trucar, però no __________ va trobar.

5. Si agafes allò, després __________ has de tornar a deixar.

6. Qui __________ anirà, al ball amb mi?

7. __________ tenia moltes, de preocupacions, però no __________ amoïnava per res.

8. Quan va canviar de pis va vendre els quadres a la Marta, o , potser va llençar-__________.

   3. Ompliu els buits amb "la", "l'", "-la", "les", "-les"

1. En Pere va veure les margarides pansides i __________ regà.

2. M'agrada tant la foto del Raül, que __________ vull ampliar.

3. Arreboseu__________ abans de posar__________ a la paella i veureu com queda de bona, la carn.

4. On __________ heu posada, l'estufa ?

5. Envia__________ per correu urgent, les plantes.

6. La pilota, __________ inflaràs, bonica?

   4. Ompliu els buits amb "en" "n'", "-ne" o "'n":

1. Ramon, tens cartes a la bústia: __________ tens un bon munt!

2. Aquella jugada a la borsa li va sortir força bé. Amb els beneficis que __________ obtingué viu a cor que vols.

3. Agafi__________ tants com vulgui, de caramels!

4. Feu__________ més còpies, encara no __________ hi ha prou.

   5. Ompliu els buits amb "el", "l'", "-lo", "'l":

1. Creia que havia perdut el gos i llavors __________ vaig trobar.

2. Què hi fa aquest home aquí ? Fes __________ fora !

3. El camí era tan recte que no __________ he pogut perdre.

4. No vull aquest cistell vell, llença __________.

   6. Canvieu els pronoms de posició:

1. Ens van perdre de vista. 

2. Cal anar-hi ben vestits. 

3. No volia fer-lo enfadar. 

4. Us puc demanar un favor?

   7. Enquadreu la forma correcta i digueu com ho heu fet per destriar-la:

1. Encara no s'ha (rentat // renta't)

2. Nen, (rentat // renta't) i vine a esmorzar.

3. Quan juguis al parxís amb el pare (deixat // deixa't) guanyar.

4. Quan ens hem (adonat // adona't) de la desaparició ja no hem (tocat // toca't) res.

5. Quan rebis l'escrit, (presentat // presenta't) aquí immediatament.

    8. Traduïu les frases següents al català:

1. Cállate Miguel, que no oigo nada!

2. María ha engordado una barbaridad este verano.

3. Vigilad al niño, que no se caiga por las escaleras.

4. Si Mario se sienta en el sofà se dormirá.

5. Había mucho ruído y no podíamos decir nada.

6. Se marchó en un barco de vela.

7. Adelgazó tanto que parecía un fideo.

8. Irse no solucionó nada.

Expressió escrita núm 8.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.

La professora, us marcarà i us corregirà les faltes i us puntuarà l'expressió seguint tres ítems concrets: 

• A: adequació, el text és adequat a la situació comunicativa que demana el text. (1 punt)
• CC: el text ha de ser cohesionat (tenir el contingut necessari i ha d'obviar el prescindible( i coherent (els nexes han d'estar ben emprats). (3 punts; es restaran 0,2 punts per cada error d'aquest tipus).
• C: correcció: el text ha des ser correcte en tots els aspectes (ortografia, morfologia, sintaxis i lèxic). (4 punts; es restaran 0,2 punt per cada error d'aquest tipus)
• P: planificació: el text ha d'haver estat pensat i no ha de semblar una llista de coses que se us han anat acudint sense cap tipus de planificació prèvia. (2 punts; la professora valorarà la feina i puntuarà en conseqüència: text planificat i treballat: 2 punt; amb algun problema: 1,5 punts...)

I ara el tema:

La vuitena miniredacció continuarà treballant els temps verbals, concretament un dels passats, el passat plusquamperfet que indica una acció anterior a una altra de passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (havíeu encarregat, havia procurat...) i amb el participi del verb conjugat. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.

Jo havia cantat

Tu havies cantat

Ell/a havia cantat

Nosaltres havíem cantat

Vosaltres havíeu cantat

Ells/es havien cantat

En una vida anterior jo havia estat... 

En una vida anterior jo havia estat una formiga que havia viscut a un desert. almenys a mi m'ho semblava, un desert immens, pensava que era, però ara crec que potser era un tros d'un prat que, per casualitat havia quedat ben pelat després que uns nens hi juguessin a futbol. Havia arribat a conèixer tot el que va ser el meu món. Cada matí, sortia del meu niu i caminava fins que arribava a algun lloc on hi havia menjar. De vegades el trobava ràpidament, d'altres, havia de passejar més. Recordo un dia que m'havia sentit molt feliç en trobar una rodoneta tova i blanca que semblava molt saborosa. Me l'havia carregat a l'esquena, i tot i que pesava molt, havia aconseguit fer-la arribar fins al niu. Aquell dia, les formigues que vivien amb mi em van felicitar.   

 

Morfologia (1)

Avui repassarem la formació del gènere en llengua catalana.

    

La llengua catalana, de la mateixa manera que la resta de llengües romàniques, divideix els substantius o noms MASCULINS i  FEMENINS, seguint els criteris següents:

• PRIMER CRITERI: l'anomenat gènere natural que es determina segons allò que marca la distinció sexual dels éssers vius: home / dona; cavall / euga; mestre / mestra...
  

1. Els noms que integren aquest grup presenten, per regla general, un alternança en els morfemes de gènere. El morfema específic per al gènere femení es presenta en diverses variants: -a / -na / -essa/ etc. En les regles següents presentem totes les variants de terminació dels noms femenins i les variants de més fàcil codificació dels noms de gènere masculí.
1. FEMENINS acabats en -A (abella)  /   MASCULINS acabats en -OT (abellot).
2. FEMENINS acabats en -ESSA (abadessa, baronessa) /  de terminació no específica al masculí (abat, baró). Tot i que la terminació -e sovinteja al masculí i fixem-nos també en els exemples següents (el segon terme és el més usual): alumna, alumne; doctora, doctor; geganta, gegant; priora, prior...
3. TERMINACIONS INVARIABLES PER A FEMENINS I MASCULINS
1. - AIRE: boletaire, cantaire, captaire, dansaire, drapaire...
2. - ISTA: artista, excursionista,... i un bon nombre d'adjectius que poden actuar com a NOMS: avantguardista, budista...
3. - CIDA: homicida, patricida, suïcida,...
4. També hem de tenir en compte aquells adjectius que tenen una terminació única i la conserven quan actuen com a substantius:(un/una) belga, hindú, indígena, jove, salvatge, ximple,...
5. També són d'una sola terminació els següents mots cultes o estrangers: acròbata, conserge, intèrpret, gimnasta,...
4. MASCULINS I FEMENINS ACABATS en -ANT i -ENT: La major part d'aquests noms són d'una sola terminació. Per exemple: (un/una) amant, cantant, conferenciant, demandant, dibuixant, superviven...
1. Tot i que hi ha alguns casos de terminació variable: acompanyant, acompanyanta; aprenent, aprenenta; estudiant,   estudianta; fabricant, fabricanta; gegant, geganta; president,     presidenta; sant, santa...
5. ALTRES CASOS:
1. NOMS MASCULINS acabats en -OR que presenten -IU al femení: actor, actriu; emperador, emperadriu...
2.  -OR al masculí i -ORA al femení: director, directora; senyor,     senyora...    
3. Mots com filòleg, psicòleg, sociòleg, etc. (MASCULINS) fan filòloga, psicòloga, sociòloga (FEMENINS).
4. Masculins i femenins d'arrel diferent (especialment els mots que designen parentiu i bestiar): amo / mestressa; ase / somera...
5. En algunes designacions d'animals no distingim el gènere i diem per exemple: "el" rossinyol, "la" cadernera, "el" mosquit... En aquests casos, quan ens interessa de precisar el gènere, afegim mascle o femella, segons convingui. Per exemple: «una cadernera mascle» «un rossinyol femella».

En alguns casos, les formes del masculí i del femení presenten diferències ortogràfiques: 

1.     Alternança sorda-sonora: p-b (llop-lloba); t-d (cunyat-cunyada); c-g           (amic-amiga)...
2. Dupliquen la s: gos-gossa; bordegàs-bordegassa...
3. Terminació en -na: lleó-lleona; orfe-òrfena; germà-germana... (Fixem-nos en veí/veïna, heroi/heroïna i gall/gallina, tsar/tsarina).
4. Terminació en -va: esclau-esclava; jueu jueva; (però, europeu-europea)...

Per acabar, recordar que quan ens referim a tots, acostumem a fer-ho utilitzant el masculí: els homes per referir-nos als homes i a les dones; que hi ha qui prefereix utilitzar els dos gèneres sempre: els homes i les dones; que hi ha que intenta utilitzar un genèric neutre si existeix;: la humanitat, l'alumnat; que, a l'hora d'escriure, hi ha qui opta per utilitzar el signe @: els orf@s i, per últim, que hi ha qui, darrerament, utilitza com a genèrica la forma femenina: les dones per referir-se a la humanitat.

• SEGON CRITERI: l'anomenat gènere gramatical que ve determinat per l'evolució de cada llengua (pot variar d'una a una altra) i que és completament arbitrari: (el) llapis / (la) copa / (el) tovalló / (la) llibreta /(el) plat / (la) cadira...
• Fixem-nos en algunes diferències: «el nas» / «la nariz»; «el saler» / «la salière»; «el pont» / «a ponte»...

Tots aquells mots que cal incloure en aquest apartat no presenten cap alternança en els morfemes de masculí i de femení. Diguem -amb un exemple breu- que «porta», «ganiveta» i «cistella» no són els femenins de «port», «ganivet» i «cistell», ja que no es pot establir una diferència objectiva, entre els objectes que designen, basada en aquelles característiques que hem esmentat en l'estudi del gènere natural (per exemple, «noi/noia»).

Així, cada llengua atorga un gènere específic, tal com hem dit abans, als mots que designen éssers inanimats, coses o abstraccions.

Per tant, convé que tinguem en compte els mots següents:

1. SÓN MOTS MASCULINS: els afores, els anells, els avantatges, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, els escafandres, els estratagemes, els espinacs, el fel, el front, els llegums, el lleixiu, el marge, els narius, els orgues, el pebre, el pendent, el senyal, el sucre,...
   
2. SÓN MOTS FEMENINS: les anàlisis, les allaus, les àncores, les aromes, la calor, la claror, les dents, la grip, la magneto, les olors, les postres, la remor, la resplendor, la resta, la síndrome, la suor, la xocolata, la verdor...
3. ADMETEN QUALSEVOL DELS DOS GÈNERES:
1. (el o la) fantasma, gebre, mar, serpent, vessant.
2. Una sèrie de mots que en la llengua literària medieval eren femenins: (el o la) amor, color, dolor, rancor, sabor, temor, valor,... aquests mots han mantingut tots dos gèneres al llarg dels segles posteriors.  
   
4. MOTS QUE TENEN SIGNIFICATS DIFERENTS SEGONS EL GÈNERE
1.  el canal de Panamà // la canal que recull l'aigua quan plou.
2.  el canalla (traïdor) // la canalla (la mainada).
3.  el clau de la paret // la clau de la porta.
4. el còlera és una epidèmia // la còlera és un accés de ràbia.
5. el coma (estat d'un malalt) // la coma (depressió del relleu, pausa en un escrit,...).
6.  un editorial (article de fons d'un diari) // una editorial (l'empresa).
7.  el fi (finalitat, objectiu) // la fi d'un llibre (l'acabament).
8.  el llum (l'aparell) // la llum (la claror).
9.  un bon ordre a la biblioteca // li han dit les ordres del dia.
10.  el paleta (ofici) // la paleta (pala petita de pintar...).
    
11.  el planeta Venus // la planeta d'una persona (destí).
12.  el pols (batec) // la pols dels mobles.
13. el pudor (vergonya, modèstia) // la pudor (ferum, mala olor).
14. el salut («adéu», «a reveure») // la salut (trobar-se bé).
15. un son profund (estat) // la son (ganes de dormir).
16.  el terra (per ex. d'un pis) // la terra (esfera terrestre, camp...).
17.  el vall (excavació, fossat) // la vall (accident geogràfic, entre muntanyes).
18. ...

I ara farem els exercicis de les pàgines 80, 81 i 82 que tenim a l'enllaç del bloc "exercicis".

    

    

    

    

    

Repàs de les figures retòriques estudiades.

Mentre anem fent literatura, van sortint figures retòriques noves que se suposa que aneu aprenent, avui farem un recordatori de les que hem conegut fins ara.

• Al·legoria: recurs literari consistent en una metàfora continuada. En un text, se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura. El mot prové de dos termes en llengua grega clàssica: ἀλλή + ἀγορεύω, literalment 'un altre' + 'parlar', és a dir, parlar d'alguna altra cosa, llegir entre línies, sobreentendre una cosa que no és explícita en un context determinat. Una història és una al·legoria si explica una cosa i, alhora, n'explica una altra. (per exemple: expliques un llarg viatge que és la història de la vida d'una persona).
• Personificació o prosopopeia: consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals... (per exemple en un anunci d'una beguda refrescant, ella ens demana que ens la beguem)
  
• Paronomasia: el nom de la qual ve del llatí paronomasĭa, derivat del grec παρονομασία. És una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents. Els embarbussaments utilitzen sovint aquest recurs. (pata, peta, pita pota...)
  
• Comparació o símil: la comparació és un recurs literari consistent a posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota". A diferència de la metàfora, on l'element real no apareix i només està present allò comparat, en la comparació apareixen tots dos elements, sovint units per algun signe lingüístic ("com"). S'usa en literatura i arts visuals com a recurs estètic i en l'argumentació per il·lustrar el mateix punt de vista.
• Paral·lelisme: un paral·lelisme és un recurs literari que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides, de tal manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que hom vol transmetre. (per exemple: Es passaren la consigna d'orella a orella,// de boca desdentegada a boca desdentegada,// de fortor de caliquenya a fortor de caliquenya.—Antoni Morell)
• Hipèrbole: recurs retòric que consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre quelcom, fent una exageració. És molt usada a la llengua col·loquial per lloar els herois, en la literatura d'aventures i la humorística. (per exemple: no vaig tenir ni temps de respirar que... em moria de riure quan...)
  
• Tornada: en el camp musical i poètic, la tornada és una frase o secció de la melodia que reapareix diverses vegades en el decurs d'una composició. És el fragment que acostuma a ser més recognoscible, juntament amb l'inici, i és el que sovint es taral·leja quan una persona es refereix a la cançó o peça. Pot tenir un ritme diferent de la resta per marcar el contrast. 
• Símbol: és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia. El símbol també pot representar un sentiment. La seva etimologia deriva del grec σύμβoλoν que vol dir aproximadament 'llançar amb' o 'ajuntar amb', és a dir, el símbol treu a la llum una altra realitat sense desaparèixer ell mateix, sinó combinant-ne les dues,

  

  com passa en la metàfora. El símbol acostuma a ser polisèmic gràcies a la connotació, que l'enriqueix. Pot ser de molts tipus: materials (una creu és el símbol del cristianisme), visuals (el color vermell és símbol de moviments socialistes), verbals (tota paraula és un símbol), numèrics, sons...
• Exclamació: És més un signe de puntuació, però la veritat és que rendeix beneficis de comunicació, en fixar l’atenció i pel seu caràcter imperatiu: No perdi aquesta ocasió !!!
• Metàfora o Imatge: del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que en la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions. Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol.
  
• Hipèrbaton: és una figura retòrica sintàctica que consisteix a alterar l'ordre dels mots habitual d'una llengua, canviant i fins forçant la posició dels elements d'una frase. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa, per augmentar l'expressivitat del text i per remarcar que es tracta d'un registre literari o per raons de rima i mètrica. (Exemple: Per les comes i els fondals ve la vaca, tota sola)
  
 

Expressió escrita núm 7

Ja toca fer la setena miniredacció.

Recordo com s'ha de presentar:

• En un full blanc, preferiblement de reutilització.
• Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data. 
• Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla. 
• Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.

La professora, us marcarà i us corregirà les faltes i us puntuarà l'expressió seguint tres ítems concrets: 

• A: adequació, el text és adequat a la situació comunicativa que demana el text. (1 punt)
• CC: el text ha de ser cohesionat (tenir el contingut necessari i ha d'obviar el prescindible( i coherent (els nexes han d'estar ben emprats). (3 punts; es restaran 0,2 punts per cada error d'aquest tipus).
• C: correcció: el text ha des ser correcte en tots els aspectes (ortografia, morfologia, sintaxis i lèxic). (4 punts; es restaran 0,2 punt per cada error d'aquest tipus)
• P: planificació: el text ha d'haver estat pensat i no ha de semblar una llista de coses que se us han anat acudint sense cap tipus de planificació prèvia. (2 punts; la professora valorarà la feina i puntuarà en conseqüència: text planificat i treballat: 2 punt; amb algun problema: 1,5 punts...)

I ara el tema:

La setena miniredacció continuarà treballant els temps verbals, concretament dos dels passats, el passat imperfet que indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (volia, ballaven....). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
Aquí en teniu el model:

I ara el tema de la redacció i el meu exemple:

El meu primer dia a l'Institut

He tingut uns quants primers dies a l'Institut: el primer dia quan jo n'era estudiant, el primer dia que vaig fer classe al primer Institut on vaig treballar... però us explicaré el meu primer dia a aquest Institut.

Jo vaig arribar el curs passat a l'Icària, venia // de l'Institut Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts, on hi estava bé, però on no podia arribar si no agafava el cotxe i jo odiava conduir.

Si volia anar allà en transport públic, primer anava a Liceu o a Urquinaona a agafar el metro, baixava a la parada Espanya, feia l'enllaç amb els ferrocarrils, arribava a Sant Vicenç i pujava una mitja hora, perquè l'Institut l'havien construït a una urbanització d'aquesta població, allunyada força de l'estació.

Vint-i-tres anys després d'haver-hi anat per primera vegada, em donaven l'Icària com a nou destí definitiu.

El primer dia que vaig venir no hi havia classes, era cap al juny i era una tarda. Vaig conèixer la Conxa Aznar i la Teresa Barjau, vam fer una mica de reunió. Estava encantada d'haver arribat aquí: podia venir-hi en metro i amb tres parades arribava; podia tornar-ne caminant i trigava uns vint-i-cinc minuts; al voltant de l'Institut hi havia botigues, carrers i bars, hi passaven cotxes i autobusos... Semblava el lloc ideal, i em vaig sentir contenta. 

Dictats .(3)

Dictat núm. 9, Hipnosi:

Li calia deixar de banda els detalls accessoris i fixar-se únicament en els esdeveniments que havien estat cabdals en la seva biografia. La sessió d'hipnosi amb el doctor Font li havia obert molts interrogants. De sobte, alguns aspectes de la seva vida s'havien convertit en un enigma, i aconseguir aclarir-los era tot un repte. Si cregués en les vides passades, trobaria explicacions per a tot. Segons l'hipnotitzador, abans de ser en Carles Vila havia estat una bruixa que celebrava aquelarres a prop d'un poble de la Vall Fosca,

i que havia mort a la foguera al segle setze; un fill de casa bona desheretat i submís que havia tacat el cognom de la família i havia acabat assassinat en un carreró de mala mort; una mística anorèctica confinada en un convent, i una japonesa amb quimono que coneixia tots els secrets de l'art de servir el te i de la declamació de versos. En Carles va pensar que, al capdavall, si no se'n sortia, sempre podria convertir-se en escriptor i escriure la gran novel·la de les seves vides. Text: Sònia Moll

Dictat núm. 10: Molèsties primaverals.

No se li posa bé, la primavera. I tant com li agrada assaborir el primer sol amb un vermutet o un bon còctel a la terrassa! Ja fa anys que les primeres radiacions li provoquen èczemes a la pell de les galtes, i el pol·len li irrita els ulls i la fa estossegar. Es comença a angoixar per l'operació biquini i durant dos dies, almenys, substitueix les magdalenes de l'esmorzar per torradetes insípides, a fi d'evitar l'augment de pes. Amb els canvis sobtats de temperatura es refreda fàcilment i no li costa gens

agafar un refredat fort o una amigdalitis. L'homeòpata li subministra boletes màgiques, però la seva capacitat de suggestió deu ser mínima, perquè poques vegades s'escapa d'una crisi d'asma o d'una bronquitis que amenaça amb pneumònia. La Lara li diu que provi els raigs UVA en comptes de prendre el sol, si és tan propensa a refredar-se, i que compri barretes substitutives per fer més fàcil la dieta; però ella no vol succedanis. Vol menjar maduixes amb nata, passejar al sol pel camí de ronda esquitxat d'atzavares i ensumar de prop totes les magnòlies que s'obren exuberants al jardí de casa. Text: Sònia Moll

Dictat núm 11: Mala ratxa.

La veritat és que no m'hi vaig fixar gaire, el primer dia que el vaig veure. La nebulositat matinal continuava amenaçant la famosa calçotada, però aviat havíem deixat d'amoïnar-nos pels núvols. Quan l'Abel va arribar amb aquell desconegut a qui abraçava i feia festes com si fos un fill pròdig llargament enyorat, ja feia hores que nosaltres bevíem cervesa, vermut i vi, i teníem el cap una mica emboirat. Els vam saludar amb escarafalls i bromes, però amb una certa indiferència. No va ser fins al cap d'unes setmanes que vaig retrobar-lo, casualment, a la cua del supermercat. No sé com, vam acabar al bar del Pep, amb unes canyes i unes olives, explicant-nos la vida.

Vaig saber que no passava un bon moment. Devia diners a uns quants amics i feia setmanes que només feia servir la targeta de dèbit, per no gastar el que no tenia. La parella l'havia abandonat per Cap d'Any (s'ha de tenir mala bava per escollir aquesta data!), i la seva autoestima havia caigut en picat. La calvície incipient l'acomplexava i estava convençut que mai més ningú no tornaria a fixar-se en ell. Text: Sònia Moll