Sant Jordi i redacció núm 4.

Com cada any a l'Institut celebrarem el Sant Jordi i farem el concurs literari. Com cada any, aprofitarem una de les redaccions, la primera de la 3a avaluació, perquè, si voleu, també l'hi pugueu presentar.

Com sempre, us en faig un exemple:

La noia del quadre

Jo havia estat la noia del quadre, la pèl-roja alta amb els llavis i el vestit vermell. Com ella, era pèl-roja natural, la pell finíssima i delicada, amb unes pigues minúscules que recorrien el cos com si fos seu.

Recordo el dia que en Fred va arribar a casa amb ell:

— He vist un quadre on surts tu i l’he comprat, bé una reproducció que l’original deu ser a ves a saber quin museu, mi-te’l.  De fet hi sortim tots dos, al bar d’en Joe. El penjarem al menjador.

Anava en un marc amb les vores negres.

S’assemblava tant a mi, ens assemblàvem tant a ells... Cada nit, al bar d’en Joe, a fer una copa i plans de futur. 

Els del quadre eren més seriosos que nosaltres, nosaltres xerràvem amb en Joe i no li havíem de demanar res, perquè sempre preníem el mateix. Així que ens veia entrar,  ja començava a servir-nos… érem joves, tan joves…

Quan ells van marxar i vaig venir a viure al motel, vaig demanar permís al conserge per penjar-lo a la capçalera. M’agrada veure’l cada nit abans de desaparèixer al llit, m’agrada recordar qui vaig ser un dia, la noia pèl-roja dels llavis i el vestit vermell.

Ara ja no puc posar-me vestits així, la cintura ha desaparegut. Tampoc sóc pèl-roja natural, porto el cabell tenyit de vermell foc, a joc amb els llavis que pinto cada matí com si encara fossin els de la noia del quadre. A en Fred li agradava el meu cabell:

— Que suau que el tens — em deia — que brillant. I em mirava embadalit, l'acaronava, em besava i jo a ell.

M’estimava de debò, ens estimàvem. L’estimava tant que em feia mal. I, quan vam tenir la nena, va semblar que havíem tocat el cel. 

Però ella va créixer i es va anar tornant com jo, com jo o més bonica, tan bonica que a vegades no podia creure que fos meva.

I ell tampoc, em deia: però has vist que bonica que és la nena, durà els homes de cap, l'haurem de vigilar.

I s'hi va capficar: on vas? d'on véns? t'acompanyo va, et vinc a buscar que no vull que tornis sola... sempre a sobre d'ella, sempre patint per ella i quan jo li deia que la deixés tranquil·la, clavava les seves ninetes en les meves i jo callava.

I a mi em va començar a semblar que ell la començava a comportar-se com un home, més que com un pare. No podia suportar-ho. 

Tenien les seves brometes privades, es deien coses que jo no entenia i reien molt més sovint tots dos que tots dos amb mi. 

— Una mare gelosa de la seva filla, no és natural — pensava, però sentia els gelos com petits punyals de gel que m'esguinçaven la pell.

Em cremava de veure com ella se m’assemblava, però en molt més bonic. Em cremava de veure com ell la mirava. 

I, per treure-me'ls del cap, vaig començar a beure, i, per oblidar com em van començar a mirar a mi, bevia més. 

Un dia em van dir que ja no podien més, que m'hauria de posar en tractament, que m'estava destruint, que ells no podien fer res per mi si jo no hi ajudava, que havia de parar de beure i que si no ho feia em deixarien, perquè no podien viure al costat d’una esposa i d’una mare borratxa, que mai era a casa i quan hi era només dormia.  

No me'ls vaig creure, no podien deixar-me, no podien viure junts, com una parella, eren el meu marit, la meva filla… eren pare i filla.

Però un dia que vaig tornar de matinada, em vaig trobar que no hi eren, havien desaparegut amb tot. Nomes em van deixar el quadre i un feix de diners que em vaig beure aviat. 

I sobrevisc, mentre ells deuen viure sense mi. M’aixeco per beure i vaig a dormir quan ja no puc beure més. Però, abans d’aclucar els ulls, abans d’arribar al llit, cada dia intento mirar cap al capçal i ens veig allà, tots dos al bar, tal i com érem, tal i com mai hauríem hagut de deixar de ser. 

Hopper

I ara vosaltres, agafeu un quadre, qualsevol, de qualsevol autor, que us suggereixi una història i escriviu-la. si surt bé i voleu, la presentarem, si no voleu, doncs tindreu bona nota i n'hi haurà prou.

Si per Sant Jordi voleu presentar qualsevol altre escrit, òbviament, ho podeu fer.

Us deixo uns quants enllaços on podeu trobar obres de diversos pintors que poden suggerir històries:

• Altres quadres de Hopper.
• Quadres de Magritte.
• Quadres de Van Gogh.
• Quadres de Bosco.
• Quadres de Munch.
• Quadres d'Arcimboldo.
• Quadres de Picasso.
• Quadres de Dalí.
• Quadres d'Escher.
• Quadres de Frida Kahlo.
• Quadres de Leonora Carrington.
• ...