I com que s'acaba l'avaluació i aviat marxeu de final de curs...

Tot i que no és final de curs, marxeu la setmana que ve de viatge de, i després arribaran aquestes vacances o pont llarguet que anomenem Setmana Santa, torno a fer una entrada on us regalo cosetes que em semblen interessants:

Començarem amb tres pintures que representen tres pintors força coneguts que m'agraden:

• Aquest quadre de El Bosco, "Les temptacions de Sant Antoni", que em va deixar molt impressionada la primera vegada que el vaig veure:

I, a més, el trailer d'un audiovisual que es va fer sobre la seva obra més famosa: "El jardí de les Delícies:

• Aquest quadre de Vicent Van Gogh, potser tampoc el més famós, un dels primers que va pintar:

I el trailer de la pel·lícula d'animació que s'ha fet sobre aquest artista:

• I el tercer, tot i que podria citar-ne molts d'altres, Magritte, un dels quadres on combina paisatge nocturn i diürn:

I, dels audiovisuals que sobre ell s'han fet, aquest, parlat amb un anglès tan "polite" que ni jo necessito subtítols per entendre'l:

Passem ara als llibres, una constant en aquests regals, em puc deixar les pel·lícules, o no parlar de cançons, però de llibres sempre n'hi haurà tres que us oferiré:

• El primer ve d'una demanda d'una de vosaltres que està una mica cansada de trobar personatges femenins sotmesos als seus copersonatges masculins i és una novel·la curta:

Graham Swift es posa a la pell d'una dona que recorda quan, durant l'anomenat "diumenge de les mares", l'únic dia de l'any que les minyones tenien festa per anar-les a veure, ella es dedica a altres coses, perquè és òrfena, que donaran un gir complet a la seva vida futura. 

• El segon és d'un escriptor japonès que m'agrada força, potser no totes les seves novel·les, però aquesta em va impactar força:

En aquesta novel·la, Oe ens explica com, durant la guerra del Pacífic, un avió enemic (americà) s'estrella en un poblet aïllat japonès. L'únic supervivent, un home negre, és fet presoner i els nens el tracten com si fos un animal domesticat al qual admiren.

• El tercer i últim es titula "Eren ells" i és la primera novel·la que va publicar Carles Rebassa que, fins llavors, s'havia dedicat únicament a la poesia:

Sí, d'acord, està escrita en la variant mallorquina perquè Rebassa és originari de les illes, però explica una molt bona història que passa entre els alumnes de 2n de batxillerat d'un Institut que no és la tòpica típica història que sempre apareix als llibres que tenen aquesta temàtica.












Continuem amb les sèries, i deixem les pel·lis per a l'última avaluació. tres sèries que m'han agradat força per diverses raons, entre les quals es compta la seva intro. M'encantaria fer un TR sobre les intros de les sèries perquè n'hi ha de molt bones, a vegades molt millors que la sèrie mateixa:

• La primera ja és tot un clàssic: "Six feet under" ens explica la història d'una família peculiar que té una funerària com a negoci:

• La segona és una bona manera de saber com van anar canviant les idees que, sobre el sexe es van tenir durant molt de temps i com les dones van influir en aquest canvi. Totes les temporades no són bones, jo em quedaria amb les dues primeres, perquè després s'allargassa massa i acaba cansant:, la sèrie es diu "Masters of sex":

• I la tercera, ho sento però també és d'importació, molts ja sabeu que m'agrada si us hi heu fixat, perquè lhe anomenda més d'una vegada i més de dues a la classe. Aquí, sobretot, hi trobem aventures en un món estrany que acabes trobant a faltar, "Game of Thrones":

Acabem amb les cançons, quan em preguntes quina música m'agrada tinc un problema greu perquè amb tants anys de vida m'agraden moltes músiques, però soc, sobretot, una seguidorra de la música indie pop i, aquesta vegada, us deixo amb:

• La primera és Creep de Radiohead:

• La segona Hysteria de Muse:

• I la tercera, perquè tot no soni tan fosc, "aniversari" desl Manel:

I prou, més regals a la següent avaluació, que serà l'última. Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta que ja hem passat i fins las egüent classe, que potser és abans que marxeu, o potser no.