La Narrativa medieval: els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca.

La Narrativa medieval: els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca.

Quan parlem de novel·les medievals ens acostumem a referir a aquests dos gèneres que sovint s'han confós i que hem de diferenciar. 

• Els llibres de cavalleries (o roman courtois) que provenen de la literatura heroica i popular dels cantars de gesta. 

Van sorgir durant el segle XII, primer en vers, i posteriorment en prosa. Les protagonitzen, principalment, personatges dels cercles llegendaris carolingi (a l'entorn de la figura de l'emperador Carlemnay) i bretó (a l’entorn de la figura del llegendari rei britànic Artur). 

Un dels autors que ha arribat fins als nostres dies fou l'escriptor Chretien de Troyes, que recollí les llegendes que s'havien originat al voltant del rei Artús de Bretanya i de la seva cort de cavallers. 

Els seus llibres reflecteixen l’aspiració de la noblesa cortesana a configurar el món idealitzat dels seus avantpassats i, per tant, contenen:

1. aventura 
2. amor i 
3. lleialtat entre iguals. 
   

Els cavallers són personatges caracteritzats per la seva valentia, com a la cançó de gesta, però ara les gestes ja no venen dictades per la fidelitat al rei o a Déu, sinó que són un servei a l’amor. És a dir, són un exercici de submissió o vassallatge a la seva dama. Ja no lideren grans exèrcits triomfants, sinó que actuen individualment i per motius personals. El servei amorós es codifica, es creen unes normes artificials, a la vegada que encantadores, que honren l’amor terrenal amb tots els elements propis de l’amor diví. El cavaller va a la recerca de la perfecció per complaure la seva dama, unint l’elegància a la valentia pròpia de l’home de la cort feudal. 

La dona esdevé, doncs, una peça fonamental en el desenvolupament de l’acció. La dama ennobleix el seu cavaller sotmetent-lo a proves que demostraran el seu valor. I l’amor, que pot actuar contra l’honor, o, fins i tot, contra la raó, és també l’origen de totes les virtuts i gestes que condueixen cap a la fama i la perfecció moral al cavaller protagonista del relat. 

I és que per a la dama no n’hi ha prou amb les heroïcitats, també s’ha de saber estimar i patir en silenci, amb discreció i prudència, ser enginyós per expressar la passió i saber humiliar-se per mostrar adoració. Només quan el cavaller ha sofert tots els capricis de la seva estimada, el seu ídol, és recompensat. Com a títols destacables d'aquest tipus de novel·la tenim:

• La Cançó de Rotllan (en francès, Chanson de Roland) que és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany. 
• Tristany i Isolda: és un cantar de gesta que té lloc a l'Edat Mitjana a Europa, als països celtes a l'època de les croades, i narra les gestes d'un heroi que comet una greu traïció per culpa d'un amor forçat per un beuratge màgic. El rei Mark de Cornualla, el seu oncle, li mana endur-se Isolda de retorn d'Irlanda per a esposar-s'hi. No obstant això, ambdós s'enamoren pel camí, per culpa d'un filtre màgic que beuen pe equivocació i Tristany lídia una sèrie de batalles per a portar Isolda de tornada.
• El cavaller del lleó: obra de Chrétien de Troyes que narra les aventures de Yvain, fill d'Urien. L'element meravellós configura algunes de les aventures principals (com l'aventura de la font) i s'entrellaça amb temes de l'antiguitat clàssica (com el lleó agraït).
• En la literatura catalana destaquen com a novel·les de cavalleries Blandín de Cornualla, d'autor anònim i La faula de Guillem de Torroella.
  
• Les característiques d'aquestes novel·les es poden resumir en els següents punts:
• Són sempre narracions fabuloses, que es situen en països exòtics, llunyans o, directament, inventats. 
• Les protagonitzen cavallers d'una força i una qualitat moral excepcionals i irreals que, sovint, s'enfronten a enemics de força descomunal i de vegades provinents de la imaginació del seu autor: dracs, cavallers de dos caps, animals fantàstics, fades, bruixes... 
• Aquests cavallers serveixen una dama a qui estimen fora mesura (de vegades a cause de filtres màgics) i més enllà de la mort i tot.

• La crisi que la cavalleria viu al segle xv transforma les relacions existents entre aquest orde i la realitat. En aquest context sorgeix la novel·la cavalleresca, que també conté:

1. aventura 
2. amor i 
3. lleialtat entre iguals. 

Però que està caracteritzada per la versemblança de les accions, la geografia i uns personatges construïts a escala humana. 

Volia reflectir la manera de viure dels cavallers errants, que existien i que , a la realitat, sostenien batalles i bregues amb altres cavallers. Com és lògic, les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats (que són producte de l'entrenament) i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals.

• Tirant lo Blanc de Joanot Martorell pertany a aquest segon grup. L'única referència màgica al món cèltic és, de fet, una obra de teatre que es representa a la Cort. Martorell va viure en una època en què el món dels cavallers havia deixat l'àmbit de la realitat i havia passat a l'espai de la literatura. Lluny de la novel·la de cavalleries, com Amadís de Gaula de Garci Rodríguez Montalvo, Tirant lo Blanc és una narració molt més humana i propera, tant pel que fa al tractament dels personatges, que es presenten com individus reals, de dimensions humanes, com pels espais descrits, que són ciutats conegudes. A més, les accions i aventures, per bé que extraordinàries, són versemblants per als lectors. De fet, Tirant lo Blanc serà un dels pocs llibres que se salva de la crema de llibres que fan embogir el Quixot de Manuel de Cervantes: «Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estats cosas de que todos los demás libros de este género carecen». Un altre element que atorga versemblança a l'obra és la presència de l'humor i la ironia, sobretot en els episodis amorosos que tenen lloc a l'Imperi Grec.

• Curial e Güelfa: D'autor anònim, el text conegut com a Curial e Güelfa va ser descobert el segle xix, i és una de les dues obres més importants de la novel·la cavalleresca catalana. L'argument combina les aventures militars amb les amoroses. D'una banda, l'educació i l'ascens de Curial, protegit per Güelfa, i, de manera paral·lela, les peripècies amoroses entre una colla de personatges, que, naturalment, intentaran trencar la relació. El relat de la gestació d'un heroi combina perfectament amb l'aparició d'unes figures femenines que tenen una força i una personalitat sovint superiors a les dels seus companys.
  

Fragment

TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN ESPILL

(...) Digau-me, Tirant ―dix la princesa―, sí Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que, si en cosa neguna vos hi poré ajudar, ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant se posà la mà en la mànega e tragué l’espill, e dix:
―Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercé.
La princesa pres prestament l’espill e ab cuitats passos se n’entrà dins la cambra, pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi véu res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors.