Com s'ha de fer l'expressió oral.

    Us vaig prometre que avui duria la meva expressió oral feta. No l'he feta del tot bé, perquè he pensat que així també podíem comentar quines errades hi trobàveu i quina nota es mereixeria. aquí us deixo els textos que he llegit i, mentre l'escoltem, aneu apuntant allò que us sembli destacable per, després posar-ho en comú. Sí, moriré de vergonya quan em sentiu...

El ball

Traducció de Lluís Comes i Arderiu

Antoinette tornava de passejar amb la Miss, eren prop de les sis. Com que ningú no contestava als trucs de la campaneta, Miss Betty va colpejar el picaporta. A l’altre costat se sentia un enrenou de mobles arrossegats d’una banda a l’altra.

—Deuen estar instal·lant el guarda-roba —va explicar l’anglesa—. És aquesta nit el ball? No me’n recordo mai, jo, i vós, estimada?

Va somriure a Antoinette amb un aire de recelosa i tendra complicitat. Tanmateix, no havia tornat a veure, davant la petita, el seu jove amant; encara que a partir d’aquella última entrevista, Antoinette s’havia tornat tan reservada que, a la Miss, la inquietaven els seus silencis, les seves mirades...

El criat va obrir la porta.

Iréne i les seves filles

Al mateix moment, Madame Kampf, que del menjador del costat estant vigilava l’electricista va salta:

—No podíeu passar per l’escala de servei, no —va esgaripar enfurismada—: ho veieu perfectament, que estem col·locant el guarda-roba a l’avantcambra. Ara haurem de tornar a començar. Si continuem així no acabarem mai —va rodinar tot agafant uma taula per ajudar el porter i Georges que endreçaven La sala.

Al menjador i a la llarga galeria que venia a continuació, sis criats amb esmòquing de tela blanca disposaven les taules pel sopar. Enmig de tot havien parat el bufet adornat amb flors esplendoroses.

Antoinette va voler entrar a la seva cambra; Madame Kampf va tornar a alçar la veu:

—No, no passis per aquí… A la teva habitació hem instal·lat el bar, i la vostra també està ocupada, Miss, aquesta nit haureu d’anar a dormir al planxador, i tu, Antoinette, a la cambra dels mals endreços del final del passadís... és a l’altra punta de l’apartament, allà podràs dormir, no sentiràs ni la música... Però, per l’amor de Déu, què feu? —va cridar a l’electricista, que treballava tot cantussejant i sense pressa—. Ho veieu perfectament, que aquesta bombeta no funciona...

Irene Némirovsky, El ball [Le Bal, 1930]. Barcelona: Columa, 1987, p. 44-45.
L'àudio: https://drive.google.com/file/d/0B1Wb5D5-QbVsWThSMGVNdGJLbFVlbU5Hc3JSUDZ5TkstVGg0/view?usp=sharing

És quan dormo que hi veig clar 

per J V Foix (1953)

És quan plou que ballo sol

Vestit d’algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample girasol.

És quan plou que ballo sol

Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era,

Em vesteixo d’home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era.

J.V. Foix

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d’una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

–O la lluna que s’afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina.

L'àudio, per si el voleu sentir: https://drive.google.com/file/d/0B1Wb5D5-QbVsRngydUpqenNLMTJZSVlQUkh3NUFObU43aHJ3/view?usp=sharing