Repassem els complements verbals i la seva substitució per pronoms (4)

El complement directe:

El complement directe (CD) és aquell complement verbal que acostuma a anar unit al verb sense cap preposició. Els verbs que porten o poden portar CD s'anomenen transitius i els que no el poden portar intransitius. Cal remarcar que el concepte de transitivitat no és absolut, així al costat de verbs molt transitius - que no tenen sentit sense CD:

    *El conferenciant ha dit // El conferenciant ha dit allò

N'hi ha de poc transitius - tenen sentit amb o sense CD:

    El nen menja // El nen menja patates

I fins n'hi ha de considerats intransitius que a vegades poden portar CD:

    Els avis viuen una vida tranquil·la

El CD pot tenir les següents estructures:

a) SN, igual, doncs, que el subjecte, del qual es diferencia, però, pel fet de no tenir l'obligació de concordar amb el verb: Els venedors m'ensenyaven el gènere.

b) SP, amb la preposició a només en els casos següents:

b.1. davant un pronom personal tònic: T'ha mirat a tu. Això beneficia (a) tothom.

b.2. davant el segon terme d'un CD recíproc: Es miraven l'una a l'altra.

b.3. quan un enunciat és ambigu: T'estima com estima la Marta// T'estima com estima (a) la Marta.

b.4. quan el CD és avantposat: (A) l'Albert, l'he vist ara.

c) Una oració subordinada: Vull que vinguis.*Han decidit anar a esquiar.

Quan l'oració subordinada és d'infinitiu i el verb expressa una acció voluntària, com en la frase (*) es permet la preposició de: Han decidit (d')anar a esquiar.

d) Un pronom feble: El vull.

e) Un pronom de relatiu: M'agradaria parlar amb el noi que has saludat.

f) Un pronom interrogatiu: (A) qui esperes?

Els () indiquen que la utilització de la preposició és opcional.

Identifiqueu els CD de les frases següents i analitzeu-ne la forma:

1. La Júlia passa les vacances amb en Sergi a Sant Pol.

2. Aquest és l'abric que va comprar en Marcel.

3. La Carla va manifestar públicament que volia aconseguir el títol d'enginyer.

4. Els responsables de la discoteca no entenen com el foc es va poder propagar tan ràpidament.

5. En Miquel m'ha promès de recomanar-me pel lloc de cap de personal.

6. Voldries fer-ho el més aviat possible ?

7. Què t'ha portat la Paula del seu viatge a Egipte?   

Per substituir un CD per un pronom feble heu de seguir les pautes següents:

PRONOMS DE CD (3a persona)

• El CD és un SN definit (introduït per un article o un determinant demostratiu): el, la, els, les: On és la Maria? Fa dies que no la veig.
• El CD és un SN indefinit: en: Tenim alguna galeta per esmorzar? No, no en tenim ni una.
• El CD és una expressió neutra (això, allò) o una oració subordinada: ho: No m'agrada allò, que ho vols?. En Lluís va dir que vindria i jo ho crec.

Els pronoms personals àtons em, et, es, ens i us també poden ser CD. A diferència dels de tercera persona, aquests no tenen antecedent. Per donar èmfasi a la frase a vegades es repeteix el CD (pleonasme) amb forma de a + pronom fort: M'ha mirat // M'ha mirat a mi.

Establiu les relacions pertinents:

Frases                              Pronoms                    Tipus

La mare fa el dinar

Ara rentarem la moto                                          definit

El pagès cull cols

L'Anna té feina                                                   indefinit 

Llegirà els contes

Va dir que vindries

Ara mirarem això                                                 neutre

Menja les pastes

Visitarem uns pobles                  

Substituïu el complement directe pel pronom feble que calgui. Poseu-lo davant o darrere segons convingui.

1. Comprava el llibre.  

2. Arreglava la lleixa.

3. Aprofitava el temps.

4. Endevinava les preguntes.

5. Netejava els carrers.

6. Feu els deures.   

7. Va explicar molts contes bonics. 

8. Vull que compreu bosses.

9. No utilitzis aquesta eina. 

10.En Josep escrivia novel·les de misteri. 

Escriviu el pronom de complement directe apropiat:

1. Carme, agafa aquest paper i deixa         sobre la taula.

2. Ricard, recull tot això escampat per terra i endreça                 .

3. No sé pas quan vindran. No          van pas dir.

4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir-nos                  .

5. Cristina, em deixes uns quants llibres per llegir a l'estiu? Et prometo que te            tornaré: me           pots deixar sense recança.

6. Us heu d'acostar més, si no, no sentireu res. Acosteu          cap aquí davant.

7. Ens hem de llevar molt d'hora. Llevant           tard no hi arribaríem.

8. La nena ja sap vestir          sola, però el nen encara no           sap.

9. Cull les flors i fes            un ram.

10. He comprat un bon vi. Tasta            una mica, Jan.