Imperdonables (1) 1r trimestre.

Cada final de trimestre us trobareu amb una entrada al blog que destacarà faltes que acostumeu a fer, no tots, però si alguns i, a vegades, molts a fi que les recordeu millor o us hi fixeu més, o ves a saber.

• Començaré amb qüestions que afecten la manera com lliureu les feines i no a cap tipus de falta concreta: la justificació d'un text. Justificar el text, vol dir que l'heu de seleccionar sencer i marcar-lo amb la icona de la dreta del tot que us reprodueixo a la foto de baix. Els treballs que es donen, si no ens diuen el contrari, s'han de donar justificats. 

Normalment els textos s'escriuen per defecte seguint l'esquema de la icona de l'esquerra: s'han de seleccionar i clicar la icona de la dreta, així els doneu justificats, molt més ben presentats.

• També aprofito per dir-vos una cosa que em sembla molt bàsica: si dues persones fan un treball, el treball s'ha de redactar en plural: Nosaltres creiem, quan hem llegit... Cansada he quedat de llegir treballs teòricament fets en parelles i redactats en primera persona.
• En canvi, si el treball el fa una sola persona, sí que pot utilitzar la primera del plural, no perquè valgui per dues sinó perquè es considera una fórmula de modèstia. amb tot, l'ús de la primera persona és completament acceptable i recomanable.
• Afegeixo que és necessari que abans de començar a escriure qualsevol cosa us feu un esquema d'allò que voleu dir, encara que sigui mental i, després d'haver-la escrita, indispensable llegir-se-la per detectar incoherències, incongruències, repeticions innecessàries...

I ara sí, la primera llista d'injustificables:

1. No escriure els plurals amb -es. 
2. No accentuar l'À oberta i la Í i la Ú tancades.
3. No saber posar els accents distintius als mots bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, són, té, ús, i vós. 
4. Conseqüentment, no confondre es i és.   
5. Escriure ç davant e o i: *peCes, *gràCies.
6. No escriure l’imperf. d’ind. amb be baixa Ex: *jo pintaVa). 
7. No escriure l'imperfet de subj. amb dues esses entre vocals. Ex: tu pinteSSis, ells pinteSSin.
8. No apostrofar l’article el, el pronom el i la preposició de davant de vocal o "h".
9. No apostrofar l'article la o el pronom la davant de paraules que comencen amb i o u àtones: la indirecta; la unitat. 
10. Confondre quan (temporal) i quant (quantitatiu)
11. Confondre que (conjunció, emfàtic o pronom de relatiu sense cap preposició davant) i què (pronom interrogatiu, o pronom de relatiu amb una preposició davant)
12. Confondre per  què (interrogació directa: per quin motiu; preposició més pronom de relatiu) amb perquè (conjunció causal = ja que; o final= a fi que; substantiu: el motiu). 
13. Confondre i  (conjunció) amb hi (pronom feble).
14. No accentuar adequadament aixÒ,  allÒ,  perÒ i   sinÓ.
15. No escriure eStrany i eStranger .
16. No donar prioritat a l’apòstrof davant de la contracció Ex: Vaig a l’hort o no fer les contraccions: als, pels, dels. 
17. No utilitzar la forma quantitativa dues davant d’un nom femení.
18. No utilitzar correctament la perífrasi d'obligació: haver de.
19. Confondre posar (Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat)  amb ficar (Fer entrar dins un lloc). 
20. Confondre  ja  (adverbi) amb hi ha (verb haver-hi en present) .
21. Confondre em (pronom personal que equival a "a mi") amb hem (verb auxiliar que sempre dur un participi darrere). 
22. Confondre si (conjunció) sí (adverbi afirmatiu) i s’hi (conjunt de pronoms).
23. Posar una coma entre un subjecte i un predicat o entre un verb i el seu CD.
24. Saber i tenir claríssim que els únics verbs que formen part d'un predicat nominal (PN) són els copulatius, quan tenen un atribut darrere: ser o ésser, semblar i estar. La resta són tots verbs amb predicats verbals (PV).

L'avaluació següent en tindrem uns quants més.