diumenge, 8 d’abril del 2018

5a expressió escrita i, segurament, última del curs.

L'entrevista és un dels gèneres periodístics i es caracteritza perquè és un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una o unes persones conegudes o expertes en alguna qüestió. 

Per anar a fer una entrevista hem de dur alguna cosa per enregistrar-la, o per transcriure-la i alguna cosa per fer fotos. Actualment, amb un mòbil, o un parell (un per fotografiar, l'altre per enregistrar), en tenim prou

Les entrevistes es divideixen en dos grans tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, els seus coneixements, etc., i les psicològiques, basades en la seva personalitat. 

A les anomenades informatives no té tanta importància la persona, o persones, entrevistada, sinó que ho és el tema que es tracta. Per exemple, volem saber com s'ha construït un edifici emblemàtic de la nostra ciutat, doncs ens adreçarem a l'arquitecte que el va construir o al regidor d'obres públiques que va creure que era necessari… a fi que ens en diguin les característiques,  la utilitat… i no els demanarem res sobre la seva vida, ni circumstàncies personals.

A les anomenades psicològiques el que ens interessa més és la persona, o persones, que responen les qüestions. Acostumen a ser importants en alguna activitat concreta i, a part de demanar-los sobre ella, també ho fem sobre algun aspecte, o molts, de la seva vida personal.

I, com és normal, sempre podem trobar entrevistes mixtes, on el tema és el que és important, però també s'inclou alguna cosa de la vida de l'entrevistat.

Però, com es prepara una entrevista, quina estructura ha de tenir, què fa que hi hagi bones entrevistes i entrevistes pèssimes, de la mateixa manera que hi ha bons i mals entrevistadors?
Aquí teniu alguns consells per actuar com a bons entrevistadors:
  • És important tenir un coneixement previ de la persona a qui s'ha d'entrevistar. Per tant, l'entrevistador s'ha de documentar, investigar sobre qui és, què ha fet, quines habilitats té…  Es pot dur un guió amb les preguntes que s'han pensat, però s'ha d'estar preparat per fer-ne de noves si sorgeixen temes que no s'havien previst o deixar de fer-ne algunes si es veu que ja s'han respost amb anterioritat, en el contingut d'alguna resposta. S'ha d'estar molt atent a allò que diu l'entrevistat per poder canviar el que faci falta.
  • L'entrevistador ha de prendre notes del que diu l'entrevistat o enregistrar-ho, sense molestar-lo, perquè és amb ell amb qui parla i la conversa ha de ser tan fluïda com sigui possible, ell ha de respirar que l'interès hi és i és de debò.
  • S'han d'evitar  preguntas que tinguin como a resposta única un SÍ o un NO, perquè llavors no s'aconsegueix una informació àmplia, sinó una sèrie de constataciones de fets.
  • Sempre s'ha de ser respectuós amb el personatge entrevistat.
  • En el moment de redactar el material que s'ha recollit, s'ha de ser fidel amb allò que ens ha dit la persona entrevistada, però no cal que s'escrigui tot en el mateix ordre que ha sorgit durant la conversa: s'ha de reorganitzar el material recollit de manera que quedi coherent, lògic, sense repeticions innecessàries i que es trobi la informació més rellevant a l'inici i la menys, al final.  
Pel que fa a l'estructura que ha de tenir, ha de ser semblant a la següent:
  • Hi ha d'haver un títol que pot ser una frase que faci al·lusió a un tret identificador de l'entrevistat: Sergi Micaló: a la recerca d'un tag. David Meneses: de la queixa n'ha fet un art. Ángel Amarillo: culé fins al moll de l'os. Baruc Zeiss: el noi bonic de psicopedagogia. O una frase que hagi dit l'entrevistat i sigui important a l'entrevista que s'haurà de posar entre cometes: Sara Barberà : "No entenc les persones que quan veuen una oca pensen com estaria amb una poma a dins i al forn". Nina Vilà: "Ja n'estic farta que tothom em digui a mi que calli!". Júlia Ferrándiz:"Quina excursió més avorrida!". Laia Rius: "Puc llegir?". En qualsevol cas, però, el nom de l'entrevistat ha de ser present. Aquest títol s'ha d'escriure amb un cos de lletra gran  (20 o superior) i amb negreta.

  • També hi trobarem una entradeta o lead, que pot ser una descripció de la situació inicial de l'entrevista: La Fabiana es presenta a l'entrevista amb moltes ganes de xerrar, em mira i em somriu, mira on ha de seure i fixa els seus ulls en mi, de seguida et pots adonar que és una noia amb caràcter, plena d'energia i amb les idees clares. // L'Adrià arriba a l'hora, puntualíssim, du pentinat nou i unes ulleres de sol que no deixen que li vegis els ulls, amb veu ferma es presenta i seu, sembla disposat a respondre qualsevol pregunta, quan li dic si vol que comencem, em somriu i em diu que esclar, que som aquí per xerrar. // El JuanMa arriba una mica tard, es disculpa, diu que ha trobat molt més trànsit del que pensava que hi hauria a aquesta hora per arribar, demana si pot prendre un cafè amb llet, quan li duen, em diu: "què, comencem?".// La Júlia ve sola, destaca el seu somriure franc i ple d'energia, demana on ha de seure i riu, em mira fixament  i espera que comenci.
  • O un breu resum d'alguna part de la seva vida que sigui aclaridor, o no, del tema que es tractarà durant l'entrevista: I mentre va sentint com li diuen Saba, el Marc es va enfadant i pensa que mai entendrà la mania de la gent a canviar-te el nom per fer-se els simpàtics. // Quan l'Albert va arribar a l'Institut no pensava que s'hi avorriria tant. Ara, quan recorda la il·lusió inicial, es queda seriós i diu que no sap perquè li encantava el col·legi i odia l'Institut. // La Victòria està convençuda que el fet d'haver hagut de repetir curs no és en absolut una desgràcia, perquè a la classe que li ha tocat enguany se sent molt millor que a la que anava el curs passat.// La Berta m'espera tot prenent unes herbes tranquil·lament, sembla que sap exactament allò que ha de dir i comunica tranquil·litat.  
  • O la introducció d'allò que el distingeix de la resta: I és que l'Alba no és una simple atleta, sinó que és una gran llançadora i ha convertit l'atletisme en la seva passió. // A la Sandra no li agrada estudiar i prefereix el cinema a la lectura quan li han d'explicar una història. // A l'Ariadna li agrada tant llegir com opinar dels llibres que coneix, cosa que la converteix en la persona ideal perquè et doni consells sobre quin llibre podem regalar, o comprar-nos. // El Nico sap que la millor manera de sentir música al porxo de l'Institut és trobar un lloc on seure recolzant l'esquena. 
  • I no podem oblidar l'apartat de preguntes-respostes ja que si no no tindríem entrevista. Aquest apartat es pot disposar en estil indirecte (no es reprodueixen les paraules que l'entrevistat ha dit, sinó que s'expliquen): I el Mòser em va dir que sí que era veritat que hi havia moltes vegades que feia veure que era del Madrid però que en realitat el futbol no li feia ni fred ni calor. // Llavors la Lena va reconèixer que, tot i que tenia moltes ganes de passar un curs a Islàndia, si ja va trobar a faltar la Núria el dia de l'excursió, més ens trobaria a faltar a tots quan fos allà. // I el Daniel em va explicar que quan va caure corrent per la classe, s'havia fet mal, però que va fingir que no, perquè no hi ha res més ridícul que queixar-te d'una cosa que provoca que la resta de la gent rigui.// I l'Alba, després de pensar una mica, va dir-nos clarament que tot i que la seva classe no era la més apta per aprendre de manera òptima, sí que estava bé que allà pogués fer la seva vida sense gaires problemes..
  • O en estil directe (les paraules que l'entrevistat ha dit es troben tal qual les ha dites). Aquest és el que més s'empra: I la Marina va dir: Sí, sóc una fan girl, i n'estic molt orgullosa. // Llavors el Juan va respondre: I tant que l'entenc el català, i potser el podria parlar i tot, però em fa tanta mandra, que mira, només ho faig si no tinc cap altre remei. // Després de pensar-ho uns instants, la Núria va somriure i ens va dir: doncs sí, la veritat és que no m'agraden les novel·les que presenten les dones com a víctimes, prefereixo conèixer personatges-dona forts i empoderats.// Encara no havia respost la pregunta quan el Jaume ja estava responent-la: em vaig afeccionar a la cuina a partir de la meva experiència com a foodie. Vaig iniciar-me amb la cuina japonesa, però actualment el que m'agrada més és tot allò que té a veure amb la fusió.
  • Sigui quina sigui, però, la forma de transcriure les respostes, el que també s'ha d'afegir és com respon l'entrevistat a les preguntes, si triga molt a fer-ho perquè està pensant què dir, si contesta rient o molt seriós, si es nega a respondre alguna qüestió… Aquestes frases s'anirien intercalant entre les preguntes i les respostes: Quan sent la pregunta es sorprèn, sembla que no pensava que li demanaria per aquesta qüestió, em demana que la repeteixi, i, mentre ho faig, percebo com pensa la seva resposta.
  • I, per últim, s'ha de trobar el final de l'entrevista que pot ser de tres tipus: l'entrevistat fa una declaració prou contundent perquè la considerem un bon final: Trobo força trist constatar que els que van ser reis de l'Institut, d'aquí deu anys portaran una vida grisa i resignada. Mai has de desitjar que la teva millor època sigui una que passa tan i tan de pressa.
  • L'entrevistador escriu un paràgraf on posa allò que troba més destacable del seu contacte amb l'entrevistat o alguna cosa de l'activitat que ha originat l'entrevista: Encara no sabem què serà de gran la Leila, però el que sí que sabem és que té la passió d'escriure i la possibilitat de fer-ho en unes quantes llengües. // I és que el Jordi ha aconseguit convertir la seva passió pels videojocs en una professió on ell destaca molt per sobre d'altres col·legues més experimentats. // La Inés no vol ser una princeseta, sinó una persona respectada per allò que sap i per allò que fa.// El Marcel ha acabat la'entrevista amb un missatge clar: una cosa és el seu rol a la vida, l'altra és qui és realment.
  • O descriu la situació final de l'entrevista: Tot i que sembla que ha passat poc temps, mira el rellotge i s'adona que ja ha de marxar, ens acomiadem amb simpatia i em quedo pensant que acabo de descobrir una persona extraordinària.
En aquest enllaç, trobarem una sèrie de consells per fer una bona entrevista. http://yorokobu.es/entrevistas/





I en aquests, alguns exemples d'entrevistes:







De quin tipus són?





I ara us toca practicar: haureu de fer un dels dos tipus d'entrevista o una que els barregi, la psicològica durant la qual podeu seguir el model del qüestionari Proust (http://blog.elpuig.xeill.net/?p=687) o/i la informativaa la persona que el dia 19 (setmana de les lletres) vingui a la classe a ser entrevistada, heu d'investigar qui és; averiguar sobre quin tema o temes ens pot parlar i fer-li les preguntes que creieu més oportunes per aconseguir les informacions que d'ella vulgueu transmetre. Heu de tenir present que, com que hi sereu tots, si algú fa una de les preguntes que teníeu pensada abans que vosaltres no l'heu de repetir, sinó que heu de recollir-ne la resposta. Després haureu d'enviar els àudios a la professora, presentar-les per escrit i, finalment, explicar a la classe que us han aportat les experiències. Les millors les publicarem a Liticària, si aquells que les han fetes volen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada