dimecres, 19 d’octubre del 2016

Expressió escrita núm. 3

Ja toca fer la tercera miniredacció.

Recordo com s'han de presentar:

  • En un full blanc, preferiblement de reutilització.
  • Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data. 
  • Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla. 
  • Acabada amb un punt i final.



El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.


La professora, us marcarà i us corregirà les faltes i us puntuarà l'expressió seguint tres ítems concrets: 

  • A: adequació, el text és adequat a la situació comunicativa que demana el text. (1 punt)
  • CC: el text ha de ser cohesionat (tenir el contingut necessari i ha d'obviar el prescindible( i coherent (els nexes han d'estar ben emprats). (4 punts).
  • C: correcció: el text ha des ser correcte en tots els aspectes (ortografia, morfologia, sintaxis i lèxic). (5 punts)
I ara el tema:
La segona miniredacció ha de ser un text argumentatiu on utilitzeu almenys tres arguments diferents dels que teniu com a exemple a la pàg. 24 del llibre. 
El tema que us proposo és el sistema educatiu: podeu fixar-vos en una assignatura en concret o parlar de totes en general, de com es disposen les aules, de les hores d'esbarjo, de l'horari que tenim i què suposa pel que fa als àpats que fem durant el dia, de què heu d'aprendre i per què creieu que ho heu d'aprendre... qualsevol cosa que tingui a veure amb la manera que estudiem aquí i ara.
Jo parlaré des de la meva òptica, que és, òbviament, diferent a la vostra, simplement perquè el que em toca és ensenyar i a vosaltres aprendre, però el meu text us pot servir, com sempre, d'exemple:

El nostre sistema educatiu
No puc dir que tot el nostre sistema educatiu sigui un desastre, però crec que sí que necessita un replantejament profund. 
El primer que demanaria és que baixéssim la ràtio de les classes, si hem de donar una atenció personalitzada no hauríem de tenir més de vint alumnes per aula, i d'aquesta // manera ho podríem fer, de fet, aquesta és l'única manera de fer-ho. 
Anant a coses més concretes, sí que penso que és necessari que aprenguem a escriure, a llegir i, sobretot, a comprendre, en tres o quatre llengües, sempre que sigui possible, però, cal que estudiem la mateixa gramàtica a llengua catalana i a llengua castellana? No aniria més bé que estudiéssim gramàtica i prou, com algú va dir: duplicar la informació només serveix per embolicar; i em sembla que això és el que fem.
I una cosa semblant és el que passa amb la literatura: literatura catalana i castellana, separades, i res de cap altra literatura, si no feu batxillerat i no trieu l'optativa d'universal que cursen unes deu persones cada curs. Potser estaria millor fer una assignatura que es digués literatura i que la tractés amb la màxima amplitud, sempre s'havia fet literatura europea, jo recordo haver estudiat Shakespeare, per exemple, perquè s'havia de deixar de fer.
I continuaria, però com que hem quedat que amb tres arguments n'hi havia prou, aquí acabo.

       



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada